Guàrdies civils ascendits, mossos apartats de la Prefectura: on són els caps policials de l’1-O

 

 

INDEPENDENTISME

 

 

Els comandaments dels cossos estatals han tingut una trajectòria molt més plàcida que els de la policia de la Generalitat després de l'octubre del 2017

 

 

 

 

Quico Sallés Barcelona
01/10/2023 21:51

 

 

l referèndum del Primer d’Octubre va tenir molts protagonistes més enllà dels líders polítics, institucionals i civils de l’independentisme. Així s’hi compten les urnes, els milers de persones que es van apinyar als col·legis electorals, els Bombers, els Comitès de Defensa del Referèndum –posteriors Comitès de Defensa de la República (CDR)– o el paper dels jutges, el Tribunal Constitucional i la Fiscalia. Però també hi va haver els policies. De fet, van ser uns protagonistes especials perquè tant a Mossos d’Esquadra, com Guàrdia Civil o el Cos Nacional de Policia van assolir un rol principal en la gestió del Primer d’Octubre així com el CNI. Les policies locals, en canvi, van tenir un paper de no intervenció.

A banda dels antiavalots de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que van repartir llenya a tort i a dret contra els votants del referèndum, hi havia els comandaments, que van tenir paper no només el Primer d’Octubre sinó abans i després. En aquelles dates van agafar volada noms com el major del Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero; els dels seus comissaris adjunts a la Prefectura, Joan Carles Molinero i Ferran López; el del tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena; el del tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos; el del cap superior del Cos Nacional de Policia a Catalunya, Sebastián Trapote; el del cap de la Comandància de la Guàrdia Civil de Catalunya, el general Ángel Gozalo, i el del cap d’Informació del Cos Nacional de Policia a Catalunya per a l’operatiu, el comissari Juan Manuel Quintela. Alguns continuen en actiu, altres gaudeixen de la segona activitat, un bon gruix s’ha jubilat i algun ha estat destituït. El balanç és molt més plàcid per als comandaments dels cossos estatals que per als dels Mossos d’Esquadra, que han anat desapareixent gradualmeny de la Prefectura del cos.

 

 

El president Puigdemont, el major Trapero i el conseller Forn acompanyats de la resta de representants del Govern a la Junta de Seguretat

 

 

Mossos encara operatius, tot i l’Audiència Nacional

Tres noms van ser claus en l’1-O per part dels Mossos d’Esquadra. Trapero, López i Molinero. Caldria afegir-hi una llista d’altres afectats, com ara la intendent Teresa Laplana, que va patir tot un calvari judicial per acudir, com a comandament responsable a l’Eixample, a l’escorcoll de la seu del Departament d’Economia el 20 de setembre, perpetrat per la Guàrdia Civil amb ordre del titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona, encarregat de la macroinvestigació contra el Procés, Juan Antonio Ramírez Sunyer, ara ja mort.

Trapero va ser jutjat per l’Audiència Nacional per rebel·lió, sedició i desobediència, en un judici on també seien al banc dels acusats la intendent Laplana, i el secretari general d’Interior del moment del referèndum, Cèsar Puig, i el director general de la Policia de la mateixa etapa, Pere Soler, per la seva participació en el Procés. No va ser fins al 20 d’octubre del 2020 que van ser absolts, tot i que no amb la unanimitat del tribunal, ja que la presidenta del tribunal, Concepción Espejel, va emetre un vot particular que, lluny d’exonerar-los de responsabilitat, defensava imposar-los una dura condemna per sedició, en línia amb el que havia fet el protector d’aquesta magistrada, el president de la sala Penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, arquitecte de la repressió judicial i fiscal de l’1-O. 

Teresa Laplana, en un moment del judici

 

 

 

Trapero, arraconat després d’un breu període de restitució

Després de ser absolt, Trapero va ser restituït com a cap del cos pel llavors conseller d’Interior Miquel Sàmper. Però amb el Govern de Pere Aragonès i el nou conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, les coses van començar a canviar. La tensió entre la cúpula d’Interior i la dels Mossos es feia evident, fins que Elena va rellevar Trapero com a màxim comandament. A partir d’aquí, va començar una dura batussa entre el major i la direcció general de la Policia amb acusacions creuades i amenaces d’anar als tribunals. Finalment, Trapero va ser nomenat cap de la Divisió d’Avaluació i Serveis (DAS). Una divisió que, allunyada dels operatius diaris, procura per la qualitat de la policia. El major, però, no va tenir miraments en carregar contra l’actual direcció política dels Mossos en una sonada compareixença a la comissió del Model Policial del Parlament, que va aprofitar per retreure l’existència de “cabdills a l’ombra” i el “partidisme”. De moment, Trapero, que conserva els galons com a únic major del cos encara que estigui destinat a una tasca gens operativa, continua en aquest càrrec, que sobre el paper s’integra dins l’estructura orgànica del cos. 

 

Ferran López, a l’entrada del Palau

 

 

 

Ferran López, a Madrid després de passar pel Barça

Un altre dels noms imprescindibles en l’1-O va ser el del comissari Ferran López, encarregat de fer de mur de contenció entre l’ofensiva de l’Estat contra el cos i els 17.000 homes que l’integraven, sobretot, en els centenars que estaven immersos en casos judicials relacionats amb el Procés. López va ser la mà dreta de Trapero durant els dies previs al referèndum, especialment quan el major li va delegar la representació en les reunions prèvies de les juntes de seguretat i la interlocució amb els cossos i forces de seguretat de l’Estat, que suposadament comandava el tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos.

Un cop Trapero va ser destituït pel 155, López va assumir el comandament dels Mossos amb l’objectiu, no sempre amb tot el suport, d’evitar qualsevol condemna a un mosso per l’1-O. Un cop va ser rellevat pel conseller Miquel Buch, López va ser reubicat a la Prefectura com a adjunt al comissari Miquel Esquius, el nou cap, i va conservar un paper similar quan Eduard Sallent va rellevar Esquius. Fins que va rebre una oferta del president del Barça, Joan Laporta, com a director de seguretat del club. S’hi va incorporar, però al cap de pocs mesos va plegar arran de tensions internes amb una part de l’esctructura del Barça i es va mantenir en guaret fins a acabar el termini de dos anys de la seva excedència, al final del qual es va reintegrar al cos policial de la Generalitat.

L’actual cap dels Mossos, el comissari Eduard Sallent –que ho és per segon cop després d’un període de deu mesos en què Elena va posar la Prefectura en mans de Josep Maria Esrela–, conscient de l’experiència i els contactes de López no el va deixar escapar i el va posar a dirigir una de les tasques internes i institucionals més delicades de la policia de la Generalitat: la seva delegació a Madrid i les relacions amb l’Audiència Nacional i la Fiscalia General de l’Estat, feina que porta a terme des de maig de l’any passat. El seu full de serveis a Madrid ha assolit ja l’ampliació de la delegació i la participació dels Mossos en operatius internacionals. El testimoni de López en el judici de Trapero va ser clau per a l’absolució dels quatre acusats.

Molinero, en segona activitat després de ser portaveu del cos

El comissari Molinero va ser un dels integrants de la terna de la Prefectura dels Mossos durant l’1-O. Veterà del cos, amb una dilatadíssima experiència i amb cert ascendent sobre alguns dirigents polítics. Molinero era el cap de la Comissaria Superior de Coordinació Central dels Mossos, un comandament importantíssim en l’entramat de la policia catalana. Després de l’1-O, Molinero va continuar al cos, fent de mà dreta de López. Amb Buch va assolir una comissaria operativa i fonamental, la Comissaria General de Mobilitat, fins que va ser nomenat Portaveu dels Mossos i adjunt en la direcció operativa del cos que ja tornava a dirigir Trapero. Va ser un comandament uniformat que li va tocar donar la cara durant els aldarulls per la detenció de Pablo Hassèl. Quan Trapero va ser rellevat i substituït pel comissari Josep Maria Estela, Molinero es va acollir a la segona activitat on dirigeix una de les seves especialitats, el Club Esportiu dels Mossos.

Baena, Tácito a Twitter, ascendit dins la Guàdia Civil

Els comandaments de la Guàrdia Civil implicats més directament en qüestions relacionades amb el Procés han tingut una progressió professional més positiva que la dels comandaments dels Mossos de la mateixa etapa. El tinent coronel Daniel Baena va dirigir l’omnipotent Unitat de Policia Judicial de la Zona de Catalunya de la Guàrdia Civil. Una responsabilitat que li va fer signar gairebé tots els atestats de la macrocausa contra el referèndum del jutjat d’instrucció número 13 o de l’Operació Volhov. El seu paper va començar a afeblir-se quan una investigació periodística va assenyalar-lo com Tácito, un perfil de Twitter especialment agressiu contra els independentistes. A més, hi ha la sospita que treballava per al CNI, avançada per El Món, que també s’ha incorporat al judici, encara per programar, als càrrecs d’ERC Josep Maria Jové, actual president del grup parlamentari, Lluís Salvadó, ara president del Port de Barcelona, i Natàlia Garriga, ara consellera de Cultura. El maig de 2021, Baena va ser ascendit i, per tant, va canviar de destinació: va passar a ser, de facto, el número dos de la comandància de la Guàrdia Civil a Barcelona, apartat de les gestions operatives del dia a dia del cos en matèria judicial.

Ángel Gozalo, ascendit i ara jubilat

Un altre dels comandaments amb un paper més important en l’operació contra el Procés va ser l‘aleshores cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Ángel Gozalo. L’any 2011, Gozalo havia sigut ascendit a general de brigada, quan Jorge Fernández Díaz era ministre de l’Interior. Un nomenament que li va servir per ser nomenat cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, després de més de 20 anys als serveis d’informació de l’institut armat. Gozalo va presumir d’investigar el Procés amb la cobertura del fiscal de l’Audiència Nacional, Javier Zaragoza, des del 2014. “Hi ha molta intel·ligència rere la investigació del Procés”, va asseverar davant del Tribunal que presidia Manuel Marchena.

Després del referèndum, el desembre de 2017 va ser ascendit a tinent general i enviat a Madrid. De fet, en ser nomenat, la fotografia de la tradicional presentació a la Moncloa dels tinents generals de l’institut armat –màxim rang uniformat– va ser la de Gozalo amb Pedro Sánchez. Gozalo ja s’ha jubilat. Precisament, el mateix destí que general de Brigada de la Guàrdia Civil, Mariano Martínez, que com a número dos de facto de la Guàrdia Civil -cap de la comandància de l’institut armat a Barcelona- va ser clau per a les defenses del judici a la cúpula d’Interior per aconseguir l’absolució. Martínez es va jubilar i va anar a fer un cop de mà al restaurant que regentava la seva dona. Ara ja tots dos estan jubilats. 

El coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos

 

 

 

De los Cobos, el peix gros que desafia Marlaska

El tinent coronel Diego Pérez de los Cobos és un dels noms que encara cueja per les estructures de l’Estat. Va ser nomenat coordinador de l’operatiu contra el referèndum. El tinent coronel feia molts anys que no es posava l’uniforme. De fet, era el secretari del gabinet tècnic del Ministeri de l’Interior, és a dir, controlava des dels fons reservats a la venda dels immobles de la Guàrdia Civil. De los Cobos va aterrar a Barcelona i aviat es va entrebancar amb el major Trapero. Tot i que el major dels Mossos va deixar la relació del dia a dia amb De los Cobos al comissari López, les coses no van acabar bé. Segons va afirmar el secretari de Tribunal Superior de Justícia de Cataluny durant judici de la cúpula d’Interior, una forta discussió al Palau de Justícia entre tots dos va acabar de deixar clar els dos models policials que s’enfrontaven per dirigir l’estratègia contra el referèndum.

Un cop passat el referèndum, l’abril del 2018, De los Cobos va ser ascendit a cap de la Guàrdia Civil a Madrid. Un ascens amb regust a derrota, perquè tot i la importància de la comunitat, en els càrrecs anteriors ostentava més poder. Amb l’arribada de la pandèmia, però, es va encetar una lluita acarnissasa amb el ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska. El magistrat reconvertit en ministre el va destituir pels seus informes sobre la manifestació del 8-M del 2020 a Madrid, que buscaven les pessigolles al govern de Pedro Sánchez, que acusava d’haver facilitat el contagi i l’expansió de la Covid permetent aquella marxa massiva dies abans del confinament total. A partir d’aquí, es va encetar una veritable batalla judicial que va començar a l’Audiència Nacional i ha acabat amb el Tribunal Suprem posicionant-se a favor del tient coronel Guàrdia Civil. És més, ara la sala contenciosa del Suprem ha tornat a donar un cop de mà a De los Cobos i ha anul·lat la decisió de Marlaska de nomenar nous generals perquè no hi ha incoporat el tinent coronel. 

El cap de la Prefectura del CNP a Catalunya Sebastián Trapote amb el cabell blanc saludant la manifestació del 8 d’Octubre a Barcelona/Jordi Borràs

 

 

 

CNP i CNI, destitucions i jubilacions

El CNP va tenir un paper important a les ciutats catalanes durant la prèvia i el dia 1 d’octubre del 2017. Dos noms destaquen. Un és el del comissari en cap de la Prefectura del Cos Nacional de Policia, Sebastián Trapote, famós perquè a la manifestació unionista del 8 d’octubre del 2017 va sortir a saludar als manifestants. Va ser un dels que va permetre el setge a la CUP, juntament amb Juan Manuel Quintela, comissari en cap d’Informació a Barcelona i un dels corresponsables principals de la intel·ligència policial contra el referèndum, juntament amb el comissari 19196, de la Comissaria General d’Informació, al càrrec d’una Unitat Central d’Informació, que encara continua actiu. Trapote es va jubilar i encara se’l pot veure en algun acte públic i social. Quintela també està jubilat però abans va dirigir la Prefectura provincial de Barcelona del CNP.

Per la seva banda, el Centre Nacional d’Intel·ligència també ha patit baixes. Primer va ser el director dels serveis d’intel·ligència espanyols, Félix Sanz Roldán, destituït aprofitant una escletxa legal per part de Pedro Sánchez. Un relleu que va suposar el nomenament de Paz Esteban, encarregada de l’operació contra les urnes, que es va mantenir en el càrrec fins al maig de 2022 i que va ser fulminada per l’escàndol de Pegasus contra l’independentisme. 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://elmon.cat/politica/independentisme/comandaments-policials-1-o-on-son-735120/