La comissió del Congrés destapa la trama veneçolana de l’operació Catalunya

 

 

Esclata una nova via d'investigació sobre l'ofensiva policial contra el Procés

 

 

Nervis Villalobos, en la compareixença d'aquesta tarda al Congrés/Pool Congreso

 

Quico Sallés

28-11-2024, 20:30h

 

PP i Vox s’han esgargamellat a intentar desacreditar l’únic compareixent d’aquest dijous a la tarda a la comissió d’investigació del Congrés sobre l’operació Catalunya. Ha estat un testimoni esgarrifós i amb sorpresa. Tant és així que ha relatat les maniobres de la política patriòtica, amb la suposada ajuda de la fiscalia i la judicatura, per intentar embolicar el règim bolivarià i el Tresor dels EUA a través del Principat d’Andorra. Ha estat el testimoni de Nervis Gerardo Villalobos, exviceprimer ministre d’Energia de Veneçuela entre el 2002 i el 2006. 

Un enginyer elèctric que ha denunciat diversos agents de la Unitat de Delinqüència Fiscal i Financera (UDEF), del Cos Nacional de Policia, el fiscal anticorrupció José Grinda i fins i tot, el jutge Juan Carlos Peinado, el que empaita Pedro Sánchez i la seva parella, Begoña Gómez. Villalobos ha relatat les pressions de membres de la policia patriòtica per tal de delatar informació sobre els fons que presumiblement tenia la família Pujol a Andorra, en concret, a la Banca Privada d’Andorra.  

 

 

Una imatge de la comissió de l’Operació Catalunya/Congreso Pool

La policia patriòtica truca a la porta

La UDEF manipulava informes sobre Catalunya amb finalitats polítiques, segons confirma Martín-Blas

 

 

OPERACIÓ CATALUNYA 

 

L'excap d'Afers Interns de la Policia compareix per segona vegada a la comissió d'investigació de l''Operació Catalunya' i aporta noves proves

 

Captura de pantalla de l'excap d'Afers Interns de la Policia, Marcelino Martín-Blas, a la comissió de l'Operació Catalunya Data de publicació: dimarts 19 de novembre del 2024, 12:11 Localització: Madrid Autor: Redacció ACN

 

Agències - Dimarts 19-11-2024

L’excap d’Afers Interns de la Policia Marcelino Martín-Blas ha afirmat aquest dimarts a la comissió d’investigació de l’Operació Catalunya del Congrés que molts dels informes de la UDEF que afectaven Catalunya es manipulaven amb finalitats polítiques, tal com consta en una gravació d’una conversa del 2012 entre l’aleshores ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, amb Eugenio Pino i el comissari Villarejo, on aquests afirmen que la UDEF els ha “salvat” en la trama Gürtel i a Catalunya. “Hi havia alguns funcionaris que no feien el que havien de fer”, ha sentenciat. També ha situat l’inici de l’Operació Catalunya en una reunió que va tenir lloc el 2012 a la qual va assistir l’actual vicesecretari del PP Esteban González Pons.

Martín-Blas ha comparegut per segona vegada davant la comissió d’investigació de l’Operació Catalunya després que la setmana passada va aportar diversa documentació que situava Fernández Díaz, Villarejo i l’exnúmero dos d’Interior Francisco Martínez al capdavant de l’Operació Barna, o Operació Catalunya.

També ha ratificat que l’Operació Catalunya es va iniciar en una reunió que va tenir lloc al voltant del 21 de setembre del 2012 a la qual hi havia l’actual vicepresident del parlament Europeu i vicesecretari general del PP Esteban González Pons, el ja desaparegut expresident de les Corts Valencianes Juan Cotino, i altres membres de la cúpula del PP.

Aquest dimarts ha aportat nova documentació que, entre altres, apunta que va ser l’exdirector adjunt operatiu de la Policia Eugenio Pino –i no ell- qui va filtrar a El Mundo una captura de pantalla sobre suposats comptes dels Pujol a Andorra. També ha apuntat alguns mitjans que participaven en l’estratègia mediàtica per difondre les informacions falses, com ‘El Mundo’ i Ana Rosa Quintana. També ha afirmat que Victoria Álvarez i Javier de la Rosa van rebre pagaments de fons reservats i del mateix PP.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/la-udef-manipulava-informes-sobre-catalunya-amb-finalitats-politiques-segons-confirma-martin-blas/ 

Confirmen que El Ministeri d’Interior tenia registrades totes les investigacions de l’operació Catalunya

 

 

Desenes d'informes amb investigacions prospectives eren al sistema informàtic de la Direcció Adjunta Operativa i han estat entregats a la comissió d'investigació del Congrés

 

 

Jorge Fernández Díaz i M. Rajoy, en una imatge d'arxiu/EP

 

Quico Sallés Barcelona

 
13/11/2024 22:10 

 

 

 Ara ja no es podrà dir que l’operació Catalunya no existia o que és un invent mediàtic. Si aquest dimarts l’excomissari en cap de la poderosa Unitat d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia, Marcelino Martín Blas, ja apuntava la seva existència en la seva compareixença al Congrés, els documents aportats confirmen que el Ministeri de l’Interior tenia controlades les investigacions contra el Procés. Així es constata amb un dels documents aportats pel comissari a la comissió d’investigació del Congrés, a la qual ha tingut accés El Món. 

Un document de sis pàgines on s’acredita que la Direcció Adjunta Operativa -el cap de la qual és el màxim comandament uniformat del cos i que només depèn del director general de la policia, del secretari d’Estat de Seguretat i del ministre de l’Interior– tenia incorporades al Grup d’Anàlisi i Tractament de la Informació (GATI) les investigacions prospectives sobre la família Pujol, Artur Mas, dirigents de CDC, d’ERC, gestors, exparelles, empresaris o simplement, sospitosos de ser simpatitzants amb la causa independentista. El registre al GATI de la DAO implica que no només en tenien coneixement la cúpula policial i d’Interior, sinó que es codificaven. Fins i tot, després de l’etapa de Jorge Fernández Díaz.  

 

Martín Blas, en una imatge d’arxiu/EP

 

 

Una munió d’investigats, tot registrat al sistema informàtic anomenat GATI

El document que prova que Rajoy coneixia l'operació Catalunya almenys des de l'octubre del 2012

 

 

OPERACIÓ CATALUNYA

 

 

Un informe secret confirma que Rajoy estava al cas de l'operació Catalunya 

 

 

Alba Solé Ingla
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 6 de maig de 2024. 09:03
Actualitzat: Dilluns, 6 de maig de 2024. 11:29
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 

 

 

Que el expresident del govern espanyol Mariano Rajoy no era aliè a les maniobres de l'operació Catalunya és una evidència cada vegada més clara. El passat mes de gener El Nacional.cat tenia accés a nous documents i àudios sobre la persecució a què es van sotmetre polítics i empresaris catalans amb la utilització de recursos públics per combatre el moviment independentista. Tal com explicava aquest diari, el comissari José Manuel Villarejo informava al llavors secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, mà dreta del ministre Fernández Díaz, de les investigacions il·lícites que realitzaven contra polítics catalans, amb el pagament a informadors, segons les converses enregistrades pel policia. Les notes recorrien diferents despatxos del govern del PP.  Les rebia el ministre Fernández Díaz i aquest les enviava al president Rajoy, segons va poder saber ElNacional.cat de fonts involucrades d'aquestes actuacions. Ara, El món a RAC1 ha tingut accés a un informe secret del ministeri de l'Interior que confirma que l'expresident del govern espanyol estava informat de les maniobres de les clavegueres de l'Estat.

El títol del document, que no ha vist la llum fins ara, és revelador: "Nota secreta per al senyor president sobre informació sensible procedent de Catalunya". Segons l'emissora, en un full i mig, resumeix les operacions que la policia patriòtica tenia en marxa en aquell moment per parar als peus a l'independentisme i perjudicar l'oposició, que en aquell moment estava liderada pel PSOE. 

Segons les metadades del document, l'autor és Francisco Martínez, que el 2012 era cap de gabinet de Fernández Díaz i, com ja explicava El Nacional.cat, era el nexe entre José Manuel Villarejo i la cúpula política del ministeri. Martínez era doncs l'encarregat de fer els resums sobre les activitats dels agents i d'enviar-los als seus superiors: Jorge Fernández Díaz i, com demostra el document secret, també Mariano Rajoy. 

Al centre, sempre el mateix personatge

La policia patriòtica va enganyar l'FBI perquè participés en l'operació Catalunya

 

 

OPERACIÓ CATALUNYA

 

 

L'excomissari José Manuel Villarejo va aconseguir que un català acusat de narcotràfic acabés treballant com a font protegida de la policia federal dels Estats Units

 

 

• Javier Gallego: «Els mitjans de Madrid han estat còmplices de les clavegueres de l'Estat»
• La policia patriòtica va fer servir un veí de Jordi Sànchez per espiar-lo

 

 

 

La seu de l'FBI als Estats Units | Europa Press

 

 

 

per Lluís Girona, Barcelona | 8 d'abril de 2024 a les 09:50

 

 

 

Noves informacions sobre l'operació Catalunya de les clavegueres de l'Estat contra l'independentisme. Segons avança RAC1, la policia patriòtica va enganyar l'FBI perquè participés en la guerra bruta contra el moviment sobiranista català. L'excomissari José Manuel Villarejo va aconseguir que un català acusat de narcotràfic acabés treballant com a font protegida de la policia federal dels Estats Units.

L'objectiu de la maniobra, segons detalla la ràdio catalana, era que la policia espanyola tingués un talp infiltrat a l'FBI que pogués contaminar les autoritats estatunidenques amb informació falsa contra l'independentisme. Tot plegat sorgeix d'uns correus electrònics que revelen la relació de Villarejo amb Marc Varry, enviat de l'FBI a Espanya.

Tots dos incrementen el tracte a partir del 2012, coincidint amb l'inici de l'operació Catalunya, i l'excomissari li acaba col·locant dins la policia federal estatunidenca a José Maria Clemente Marcet, un financer català acusat de narcotràfic. La seva implicació no és aleatòria: anteriorment

Dia clau per a les comissions del 17-A, Pegasus i l’operació Catalunya

 

 

POLÍTICA

 

 

L'expresident Mariano Rajoy podria tornar al congrés per ser interrogat sobre l'operació Catalunya

 

 

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, intervé durant un ple en el Congrés dels Diputats, a 20 de desembre de 2023, a Madrid / EP

 

Adrià Rovira Serra

 
28/02/2024 09:08 

 

 

 

Aquest dimecres serà el dia clau per a les comissions al Congrés sobre el 17-A, Pegasus i l’operació Catalunya que el PSOE va prometre a Junts i ERC en l’acord per constituir la Mesa del Congrés. Si tot surt com està previst, la cambra espanyola constituirà les tres comissions on s’obriran les investigacions sobre l’operació Catalunya que va portar a termes el Ministeri de l’Interior del primer Govern de Mariano Rajoy, l’espionatge als independentistes amb Pegasus i els atemptats gihadistes perpetrats l’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils.

La idea és que els partits del pacte d’investidura tinguin la majoria en totes les meses d’aquestes noves comissions i que els socialistes assumeixin la Presidència en les de l’operació Catalunya i ‘Pegasus’ i Sumar s’ocupi de la dels atemptats. Tot i ser tres temes que impliquen Catalunya, les travesses només preveuen, com a molt, que un català sigui president, ja que el PSOE ha escollit a María Luz Martínez Seijo i Artemi Rallo per liderar les comissions de l’operació Catalunya i Pegasus i Sumar encara ha d’anunciar si serà l’exregidor de Barcelona, Eloi Badia, o Txema Guijarro, el president de la comissió sobre els atemptats. 

Rajoy podria tornar al Congrés per ser interrogat

Així es va fabricar la trama russa del procés

 

 

TRIBUNALS

 

 

L'advocat Boye acusa el jutjat del cas Volhov de filtrar el contingut del telèfon de Terradellas per fonamentar cartes "anònimes" que servissin per nodrir la causa sobre els contactes de l'independentisme amb el Kremlin

 

 

Un agent de la Guàrdia Civil, durant un escorcoll de l'operació Volhov | ACN

 

 

 

 

 per Bernat Surroca, Barcelona | 16 de febrer de 2024 a les 07:00

 

 

Reunions amb emissaris del Kremlin, soldats russos, ingerències de Rússia per desestabilitzar Europa... L'anomenada trama russa és una de les causes judicials més controvertides que envolten el procés català. Pilotada des de fa anys pel jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, el jutge Joaquín Aguirre l'ha reactivada fa unes setmanes, coincidint amb la tramitació de la llei d'amnistia al Congrés i obrint la porta a investigar Carles Puigdemont i el seu entorn per un delicte de traïció. Una figura penal que, ara com ara, quedaria exclòs de la llei pactada entre el PSOE, ERC i Junts. Aquest procediment neix per al gran públic amb l'operació Volhov, l'any 2020, una macrocausa que investiga -entre moltes altres coses- el finançament del procés. La trama russa, però, s'havia començat a fabricar anys abans.

L'advocat Gonzalo Boye, que representa Puigdemont i Josep Alay, ha presentat un escrit al jutjat en què denuncia les maniobres que hi ha darrere d'aquest procediment. El lletrat argumenta que des del jutjat es va filtrar el contingut del telèfon de Víctor Terradellas, principal investigat en la trama russa, per fonamentar articles periodístics i cartes "anònimes", que al seu torn han servit per nodrir la causa judicial sobre els vincles de l'independentisme amb el Kremlin. Boye ho portarà, d'aquí a uns dies, al jutjat degà de Barcelona, perquè ho enviï al jutjat que correspongui i s'obri una investigació. Sobre la taula hi podria haver delictes de prevaricació, malversació, falsedat documental o revelació de secrets, però tot plegat és encara massa preliminar per a acotar-ho.

En l'escrit, Boye dibuixa el circuit que va fer la informació del telèfon de Terradellas. La Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera (UDEF) confisca el dispositiu el 24 de maig de 2018. Un any més tard, s'encarrega a la Guàrdia Civil, en substitució de la UDEF, que analitzi tota la informació que

Si haguéssim fet Feijóo president, tot això no passaria

 

 

OPINIÓ

 

 

Carles Puigdemont
Waterloo (Bèlgica). Dijous, 8 de febrer de 2024. 19:24
Temps de lectura: 7 minuts  

 

 

 

 

 

Quan el meu partit va decidir votar a favor de la investidura de Pedro Sánchez com a primer ministre espanyol i permetre una altra legislatura amb un govern d’esquerres a Espanya era perfectament conscient d’algunes de les conseqüències negatives que això comportaria. Algunes d’elles les vaig anticipar als meus interlocutors polítics, que em miraven incrèduls.

No vaig haver d’esperar massa temps. El dilluns 6 de novembre de 2023 era el dia que inicialment havíem escollit fer públic a Brussel·les l’acord subscrit entre el meu partit i el PSOE que permetria la investidura de Pedro Sánchez. Aquell mateix dia, ni abans ni després, sinó justament aquell 6 de novembre, el jutge de l’Audiencia Nacional espanyola García-Castellón decideix investigar-me per un delicte de terrorisme. El cas en el qual ara se’m persegueix com a terrorista estava aturat des de feia uns anys; no s’havia procedit a cap diligència ni s’havia pres declaració a ningú de la suposada trama terrorista que va organitzar el 2019 les protestes ciutadanes contra la sentència del Tribunal Suprem espanyol que condemnava líders polítics i socials catalans a un conjunt de 100 anys de presó. El fet que el jutge decidís despertar el cas el mateix dia que s’havia d’anunciar l’acord polític d’investidura no és una casualitat, perquè des de fa anys se sap —i, lamentablement, s’accepta com a cosa inevitable— que alguns magistrats coordinen les agendes judicials amb les polítiques.

Que García-Castellón és un jutge extremadament amable amb el PP ho descriu el seu currículum i també les seves decisions. La seva persecució contra Podemos i Pablo Iglesias per una suposada trama de finançament il·legal i blanqueig de capitals passarà a la història dels manuals de lawfare, també en el de la impunitat judicial per

Allisada de Puigdemont a Marlaska per no investigar l”Operació Catalunya’: “Aquesta sí que és una trama real i una amenaça a la democràcia”

 

 

Retreu al ministre espanyol que "qualsevol Estat democràtic emprendria accions contundents per enviar a la presó els autors intel·lectuals i tots els senyors X d’aquesta trama"

 

 

 

L'eurodiputat de Junts Carles Puigdemont en la roda de premsa per valorar la sentència del TGUE sobre la immunitat. Data de publicació: dimecres 05 de juliol del 2023, 14:24 Localització: Brussel·les Autor: Nazaret Romero

 

Maria Garcia

Divendres, 9 de febrer de 2024

 

 

El president a l’exili, Carles Puigdemont, ha respost les declaracions que el ministre espanyol de l’Interior Fernando Grande-Marlaska ha fet en relació amb l”Operació Catalunya’, titllant la instrumentalització de la policia per part del PP de “càncer”. Com no podia ser d’altra manera, Puigdemont ha negat l’afirmació del ministre que aquest càncer ha estat “extirpat”, tot evidenciant la manca d’interès per part del ministeri espanyol a l’hora d’investigar els fets i condemnar-ne els responsables.

El dirigent de Junts ha matisat les paraules de Marlaska, que també ha dit que l”Operació Catalunya’ és “impensable en una democràcia”, lamentant que ha estat una realitat, a diferència d’altres entramats que denuncia el PP sense proves, com les suposades relacions entre l’independentisme i Rússia, que l’Eurocambra investigarà a petició dels populars i amb el suport d’alguns socialistes europeus.

 

Puigdemont també ha retret que “qualsevol Estat democràtic emprendria accions contundents per

Identifiquen el policia francès que va alimentar les clavegueres contra Trias i els Pujol

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

Jean Michel Pillon és un alt càrrec de la Direcció General de Duanes i Imposts Indirectes · Va cobrar uns 50.000 euros per informació falsa

 

 

 

El comissari García Castaño, que va ser l'encarregat de posar-se en contacte amb Jean Michel Pillon.

 

 

 

Redacció 

22.01.2024 - 08:35

Actualització: 22.01.2024 - 11:38

 

 

 

Les clavegueres de l’estat espanyol es van deixar entabanar per un agent de la policia francesa, concretament per part d’un alt càrrec de la Direcció General de Duanes i Imposts Indirectes, un organisme encarregat d’evitar l’evasió i emblanquiment de capitals. Segons que publiquen RAC 1 i La Vanguardia, l’agent es diu Jean Michel Pillon i va cobrar uns 50.000 euros dels fons reservats espanyols per la seva col·laboració amb l’espionatge contra l’independentisme.

Els noms dels periodistes còmplices de la triple pota del GAL a Catalunya 

Amb Pillon, que és el director de duanes de la regió d’Occitània, s’hi va posar en contacte el novembre del 2012 el comissari Enrique García Castaño –antic soci de l’ex-comissari José Manuel Villarejo–, amb qui havia col·laborat en la lluita contra ETA. En primera instància, el policia espanyol li va demanar si hi havia cap membre de la família Pujol en la llista Falciani, que contenia els noms de 130.000 evasors.

El 9 de novembre, Pillon va respondre que havia trobat les dades de Jordi Pujol Ferrusola, tot i que la menció no era per un compte bancari a l’estranger, sinó que hi constava com a director d’una empresa d’explotació de marbre de Barcelona. Tanmateix,

La Fiscalia investiga l'Operació Catalunya per la persecució al fiscal superior Rodríguez Sol

 

 

PAPERS SECRETS

 

 

La Fiscalia ordena una investigació per determinar la veracitat de l'actuació i qui són els seus responsables. 

 

 

 

Marta Lasalas
Foto: Efe
Barcelona. Dilluns, 22 de gener de 2024. 13:05
Actualitzat: Dilluns, 22 de gener de 2024. 15:12
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

 

 

La Fiscalia de Catalunya ha anunciat aquest dilluns l'obertura d'una investigació arran de les informacions que indiquen que la persecució de la policia patriòtica contra l'independentisme va incloure el fiscal superior de Catalunya Martín Rodríguez Sol. Entre la nova documentació publicada els darrers dies en relació amb l'Operació Catalunya apareix un document, amb l'encapçalament del Ministeri de l'Interior i de la Unitat d'Afers Interns de la Direcció General de la Policia, en què es proposa investigar els possibles "vincles entre el fiscal superior de Catalunya Martín Rodríguez Sol i el partit Unió Democràtica de Catalunya i les comissions gestionades pels advocats del citat partit". La Fiscalia de Catalunya es proposa ara confirmar la veracitat d'aquest document i comprovar l'abast de l'actuació a què va donar peu.

🔐 NOVA INFORMACIÓ: García-Castellón, a la picota per Tsunami i per ignorar les evidències sobre l’Operació Catalunya

 

🔒 MÉS DOCUMENTACIÓ CONFIDENCIAL: les notes de la policia patriòtica mostren la cuina del setge a Trias i l'intent de tapar l'escàndol

 

 

 

El fiscal Rodríguez Sol va ser apartat del seu càrrec després de posicionar-se a favor de la possibilitat que els catalans decidissin sobre el seu futur. El fiscal, a més, va obrir una investigació sobre la

Els noms dels periodistes còmplices de la triple pota del GAL a Catalunya

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

En la guerra bruta mediàtica, hi han participat molts mitjans, però la batuta la portava El Mundo de Pedro J. Ramírez, amb Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta

 

 

 

 

 

 

Redacció   

16.01.2024 - 21:40

 

 

 

La guerra bruta contra l’independentisme, coneguda com a operació Catalunya, té moltes cares conegudes en els estaments polítics i policíacs espanyols, però sovint es deixa de banda una tercera pota d’aquest GAL que és igual d’important, la mediàtica. En les noves revelacions del cas, publicades per La Vanguardia i El Diario, queda documentat que les filtracions als mitjans de proves falses eren un engranatge més de la conspiració. En aquesta història, hi ha tingut un paper clau el diari El Mundo, però també La Razón, entre més.

El govern espanyol va començar l’operació Catalunya després de la multitudinària Diada de l’Onze de Setembre de 2012. Amb el ministre Jorge Fernández Díaz al capdavant, uns quants grups policíacs es van arrenglar amb les ordres de fer tot el possible per a aturar l’independentisme. Així doncs, el 18 d’octubre, l’ex-comissari José Manuel Villarejo va remetre un primer informe sobre la suposada corrupció de CiU. En el cinquè apartat, sota l’epígraf “Informacions facilitades per una font fiable”, s’atribuïa falsament al president Artur Mas –que uns dies abans havia avançat les eleccions al parlament– un compte bancari a Liechtenstein i es vinculava el partit amb comptes a Suïssa.

“Tot l’staff de CDC tem un atac en ple procés electoral en mitjans de comunicació, on es facin públiques les greus corrupcions que afecten els seus dirigents. Fins ara

Un entramat d’empreses amb negocis arreu del món va finançar l’Operació Catalunya

 

 

AUDIOS VILLAREJO

 

 

Un informe policial ressegueix per Panamà, l'Uruguai i el Regne Unit els fons que utilitzava la brigada patriòtica de Rajoy contra l'independentisme  

 

El comissari José Manuel Villarejo i el seu advocat, Antonio Cabrera, arriben al Congrés per a una compareixença en una imatge del maig del 2023 /ACN

Quico Sallés

Barcelona/Madrid

16/01/2024 21:30

 

Era el 16 de desembre de 2021 quan el comissari jubilat Enrique García Castaño, El Gordo, excap de la poderosa la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO) del Cos Nacional de Policia, va detallar a l’Audiència Nacional com funcionava el finançament de les operacions clandestines de l’Estat amb la policia patriòtica de Mariano Rajoy. Va ser en la seva declaració com a imputat en el judici de tres peces separades de la macrocausa Tàndem, que instrueix el jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional sobre les investigacions del comissari d’intel·ligència José Manuel Villarejo, ara també jubilat. García Castaño va detallar que les operacions on participava Villarejo, a càrrec de la policia espanyola o del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), “s’autofinançaven amb les seves empreses”. 

Cinc mesos després, el comissari García Castaño patia un ictus de tanta gravetat que, el maig del 2023, el jutge va decidir arxivar la seva causa per incapacitat mental sobrevinguda. Tota una pèrdua en la causa, perquè per les seves mans havia passat tota la logística de les operacions clandestines de la policia patriòtica, fins i tot, els diners que s’haurien pagat a un confident pel fals número de compte corrent de Xavier Trias a Suïssa. Castaño va detallar al tribunal que els serveis de seguretat de l’Estat tenien policies en actiu que tenien empreses que facturaven. Un sistema que, segons el comissari, replicava el de la Guàrdia Civil i el del CNI.  

“Són empreses privades per a serveis estatals, són agents amb documentació falsa, o un membre del CNI que va sense el carnet del CNI, fan negocis de manera paral·lela en el sector en què s’hagi creat l’empresa”, va subratllar. A partir d’aquí, aquests policies, com Villarejo, avançaven els diners de l’operació i després els cobraven o per fons reservats o per fons obtinguts amb operacions mercantils fora de l’Estat o dins. Fonts policials asseguren a El Món, que amb aquest sistema els responsables polítics quedaven al marge de la disposició dels fons reservats, que solen ser escassos, i deixaven operar a canvi de no passar per caixa per cada operació. Per altra banda, això permetia finançar operacions a llarg termini, perquè “el calaix de fons reservats normalment està eixut”. 

 

Esquema de l’ofici policial on es desgranen els entramats d’empreses que servien per amagar els fons que rebien les empreses de Villarejo pels seus serveis de seguretat/QS

 

 

Un informe policial demolidor

Boye confia que la Fiscalia acabi actuant davant els papers de l'Operació Catalunya: "Són casos documentats"

 

 

PAPERS SECRETS

 

 

Boye ha demanat que "la justícia actuï de veritat" davant les proves documentades que s'han fet públiques 

 

 

Alba Solé Ingla
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 17 de gener de 2024. 10:03
Actualitzat: Dimecres, 17 de gener de 2024. 10:08
Temps de lectura: 2 minuts 

L'advocat Gonzalo Boye s'ha sumat a l'allau de crítiques i estupefacció davant les revelacions dels papers secrets de l'Operació Catalunya que ha publicat El Nacional.cat aquesta setmana. El lletrat, en declaracions al programa El Món a RAC1, ha lamentat que "tot el que s'intuïa ha acabat sent cert o pitjor". L'advocat de Carles Puigdemont, entre d'altres afectats pel procés, ha explicat que, per ara, tant el cas de l'exmajor dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i el del president a l'exili porten al mateix fiscal. Davant la gravetat dels fets revelats per aquest diari i estan documentats i provats, Boye confia que la Fiscalia "en breus acabi actuant". "No em puc imaginar que en un estat democràtic i de dret on estiguin documentats aquests casos, no acabi passant res", ha subratllat.

El fiscal al qual es refereix en el cas de Puigdemont és José Grinda, el qual l'investigava per la seva gestió quan va ser alcalde de Girona. Es tractava d'una transferència en la decisió de fons del cànon municipal d'aigua per comprar una col·lecció d'obres d'art per al consistori entre 2013 i 2014. Posteriorment, el Suprem va arxivar la causa.

Boye ha recordat que els papers secrets sobre l'Operació Catalunya que s'han fet públics no només afecten personalitats com Puigdemont i Trapero (aquest últim ha anunciat aquest dimecres al matí que denunciarà la persecució injusta que ha patit), sinó que també afecta persones com

El fiasco de la Guàrdia Civil en l’intent de trobar el finançament de Tsunami

 

 

TRIBUNALS

 

 

L'assetjament policial a la Fundació Nord no va servir per acreditar cap relació econòmica amb Tsunami

 

 

 

Agents de la Guàrdia Civil després d'un registre a Girona pel cas Tsunami / Europa Press

 

 

Quico Sallés Barcelona
 

14/01/2024 21:51 

 

 

“I tot això qui ho paga?”, diuen que va preguntar Josep Pla quan va observar els gratacels il·luminats de Manhattan en la seva primera visita a Nova York. La mateixa pregunta que el jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional i els agents de la Unitat Central Especial 3 de la Prefectura del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil es van formular en la investigació contra Tsunami Democràtic. Però, tot i els ingents recursos esmerçats –programaris espia, seguiments, intervencions de les comunicacions, comissions rogatòries– no se’n van sortir d’aclarir com es finançava la plataforma per convocar protestes arran de la sentència del Procés. En el punt de mira, i centre de les seves investigacions, hi van posar la Fundació Nord, una entitat gironina dedica a l’estudi de la tecnologia blockchain, que lluita contra la bretxa digital i es dedica a la promoció econòmica i territorial de Girona.

 

Els analistes de la Guàrdia Civil van seguir la “hipòtesi” que de la Fundació Nord fos “una eina més del secessionisme català per instaurar una ‘república digital’ i facilitar la canalització econòmica i el finançament del projecte Tsunami Democràtic“. Així, en l’ofici JAVM/div, del 10 de gener de 2010, integrat a les diligències 85/19 de l’Audiència Nacional, la Guàrdia Civil afirmava al magistrat instructor, Manuel García Castellón, i al seu jutge de reforç, Alejandro Abascal, que la Fundació Nord seria el banc de la plataforma que esperonava les mobilitzacions. “L’objectiu de la Fundació Nord és blanquejar ajudes o futures subvencions a empreses que hagin participat en la seva creació o puguin participar en un futur en la seva continuïtat”, afirmava el comandant L-04282-W de la Guàrdia Civil al jutge.

 

 

Agents de la Guàrdia Civil van anar de bòlit buscant informació sobre suposades criptomonedes catalanes/GC

 

 

 

“Operació Nord”

El 'lawfare' com a termòmetre de la comissió Catalunya

 

 

OPINIÓ

 

 

José Antich
Barcelona. Diumenge, 17 de desembre de 2023. 21:26
Actualitzat: Diumenge, 17 de desembre de 2023. 21:28
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

El terrabastall parlamentari al Congrés dels Diputats per a la tramitació de la proposició de la llei d'amnistia, la seva votació i la seva aprovació dimarts passat ha deixat en un segon lloc l'aprovació de tres comissions, com són la coneguda com a Operació Catalunya, l'espionatge il·legal dut a terme contra l'independentisme amb el programari Pegasus i la que tractarà d'aportar una mica de llum sobre un episodi tan greu com els atemptats gihadistes que van tenir lloc l'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. De les tres comissions, la primera ja va arrencar en l'anterior legislatura, encara que les majories polítiques van filtrar convenientment les compareixences, i l'avenç electoral la va acabar de sentenciar. Les altres dues, també les va intentar impulsar l'independentisme, però la Taula del Congrés les va acabar rebutjant.

Encara que totes tres són importants, sens dubte, l'Operació Catalunya serà la primera que obrirà el terreny de joc del que va ser una gran operació del govern del Partit Popular i de les clavegueres de l'Estat per provar d'acabar amb l'independentisme, després que es posés en marxa el procés, l'any 2012. Que s'estigui parlant tant de lawfare aquests dies i que es regirin amb dents i ungles els diferents

 

 

AUDIOS DE VILLAREJO

 

 

L'acusació popular que va fer imputar Rajoy presenta nous documents, amplia la querella a membres de la Guàrdia Civil i apunta a De Guindos

 

 

Mariano Rajoy a la visita que va fer oficial a Andorra l'any 2015/Moncloa

 

Quico Sallés Andorra

18/10/2023 21:39 

 

 

Després que fa més d’un any la justícia andorrana imputés l’expresident espanyol Mariano Rajoy i els exministres Jorge Fernández Díaz i Cristóbal Montoro, membres del gabinet del Ministeri d’Interior i agents de la policia patriòtica per la trama andorrana de l’Operació Catalunya, s’obre una nova etapa. Aquest dimecres, l’Institut de Drets Humans d’Andorra (INDHA) –l’entitat que, juntament amb la catalana Drets, ha instat com a acusació popular un procediment històric tant al Principat com a l’Estat espanyol per investigar les activitats de les clavegueres espanyoles contra el Procés independentista català– ha registrat a Andorra una “ampliació de querella”. És pel que considera un “presumpte crim d’estat que cal investigar fins a les darreres conseqüències pel bé del país, i en defensa de la sobirania i independència d’Andorra”.

Un dens escrit, de 192 pàgines, al qual ha tingut accés El Món, on s’afegeix la ingent prova que en els darrers dos anys ha emergit en diverses causes judicials paral·leles, com ara la causa Tàndem o l’Emperador, a l’Audiència Nacional espanyola, o a través de documents i àudios difosos per aquest diari. Una gran quantitat de documents que afinen i amplien les diligències penals que es van obrir al jutjat andorrà el 18 d’agost del 2016. L’ampliació de la querella implica la petició d’aplicació d’un nou delicte, el d’associació il·lícita –que equivaldria al d’organització criminal al Codi Penal espanyol–, així com el delicte de falsedat documental.

 

 

Els advocats de l’acusació popular a punt d’entrar a registrar l’ampliació de la querella per la trama andorrana de l’Operació Catalunya / Q.S.

 

 

 

Mariano Rajoy a la visita que va fer oficial a Andorra l'any 2015/Moncloa

Audios de Villarejo

 

 

Nova ofensiva al jutjat contra la trama andorrana de l’Operació Catalunya

Guàrdies civils ascendits, mossos apartats de la Prefectura: on són els caps policials de l’1-O

 

 

INDEPENDENTISME

 

 

Els comandaments dels cossos estatals han tingut una trajectòria molt més plàcida que els de la policia de la Generalitat després de l'octubre del 2017

 

 

 

 

Quico Sallés Barcelona
01/10/2023 21:51

 

 

l referèndum del Primer d’Octubre va tenir molts protagonistes més enllà dels líders polítics, institucionals i civils de l’independentisme. Així s’hi compten les urnes, els milers de persones que es van apinyar als col·legis electorals, els Bombers, els Comitès de Defensa del Referèndum –posteriors Comitès de Defensa de la República (CDR)– o el paper dels jutges, el Tribunal Constitucional i la Fiscalia. Però també hi va haver els policies. De fet, van ser uns protagonistes especials perquè tant a Mossos d’Esquadra, com Guàrdia Civil o el Cos Nacional de Policia van assolir un rol principal en la gestió del Primer d’Octubre així com el CNI. Les policies locals, en canvi, van tenir un paper de no intervenció.

A banda dels antiavalots de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, que van repartir llenya a tort i a dret contra els votants del referèndum, hi havia els comandaments, que van tenir paper no només el Primer d’Octubre sinó abans i després. En aquelles dates van agafar volada noms com el major del Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero; els dels seus comissaris adjunts a la Prefectura, Joan Carles Molinero i Ferran López; el del tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena; el del tinent coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos; el del cap superior del Cos Nacional de Policia a Catalunya, Sebastián Trapote; el del cap de la Comandància de la Guàrdia Civil de Catalunya, el general Ángel Gozalo, i el del cap d’Informació del Cos Nacional de Policia a Catalunya per a l’operatiu, el comissari Juan Manuel Quintela. Alguns continuen en actiu, altres gaudeixen de la segona activitat, un bon gruix s’ha jubilat i algun ha estat destituït. El balanç és molt més plàcid per als comandaments dels cossos estatals que per als dels Mossos d’Esquadra, que han anat desapareixent gradualmeny de la Prefectura del cos.

 

 

El president Puigdemont, el major Trapero i el conseller Forn acompanyats de la resta de representants del Govern a la Junta de Seguretat

 

 

Mossos encara operatius, tot i l’Audiència Nacional

Laporta amenaça amb accions legals contra Villarejo després d'acusar-lo d'incriminar Rosell

 

 

OPERACIÓ CATALUNYA

 

 

Joan Laporta exigeix una rectificació a José Manuel Villarejo, en cas de no rebre-la, emprendrà mesures legals 

 

 

 

Judit Pellicer
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 2 d'octubre de 2023. 11:17
Actualitzat: Dilluns, 2 d'octubre de 2023. 11:29
Temps de lectura: 1 minut 

 

 

 

  

 

 

El cara a cara entre l'excomissari José Manuel Villarejo i Artur Mas ha acabat esquitxant al Barça, concretament a Joan Laporta i Sandro Rosell, president i expresident del Barça, respectivament. Villarejo ha qualificat de "xorrada" la suposada relació entre Rosell i l'independentisme i ha afirmat: "en el cas de Rosell, va ser Laporta qui ens va donar aquella informació". Davant d'aquestes declaracions, Joan Laporta ha demanat que l'excomissari rectifiqui i, en cas de no fer-ho, ha anunciat que emprendrà accions legals. 

 

 

 

El cara a cara entre l'excomissari José Manuel Villarejo i Artur Mas ha acabat esquitxant al Barça, concretament

La segona llista negra d’independentistes de la policia patriòtica

 

 

ÁUDIOS DE VILLAREJO 

 

ÀUDIOS | Javier de la Rosa va passar dades i noms a canvi de protecció i diners 

 

 

El comissari José Manuel Villarejo, en un moment de la seva intervenció/ACN

 

 

 

 

Quico Sallés Barcelona/Madrid

04/06/2023 21:36 

 

 

L’exlíder del PPC i actual senadora de la formació Alícia Sánchez Camacho va fer-li una llista negra d’independentistes a qui investigar al comissari del Cos Nacional de Policia ara jubilat José Manuel Villarejo. Un llistat que va servir per iniciar perquisicions prospectives de líders sobiranistes com el president Artur Mas, la família Pujol Ferrusola, l’exconseller Jaume Giró, l’expresident del Barça Sandro Rosell i empresaris com la família Sumarroca o Carles Vilarrubí. Però Camacho no va ser l’única delatora. L’exfinancer Javier de la Rosa també va donar una sèrie de noms i cognoms, aquest cop a canvi de diners, sobre diverses personalitats financeres i empresarials relacionades amb el Procés. David Madí, Miquel Roca, l’advocat Joaquim Piqué Vidal, Modest Llopis, Sol Daurella, Philip Bollych, Artur Suqué, Jordi Domènech Mateu, Miquel Mateu o Miquel Roselló són alguns dels noms que afegeix a la llista. També repassa suposada informació dels germans Pujol. 

 

En concret, va ser la tarda del 10 de novembre de 2012, just a l’inici de la campanya electoral de les eleccions al Parlament anticipades per Artur Mas. L’escenari va ser al domicili de Javier de la Rosa a Barcelona, després d’haver celebrat una trobada al matí, amb un dels noms amb més pes del PP a Catalunya, Javier Basso, a la primera planta del bar José Luis del carrer Tusset cantonada amb Diagonal a Barcelona. Durant la trobada del matí, ja explicada per El Món, Villarejo i De la Rosa van quedar per posar negre sobre blanc les dades que oferia el financer per poder reclamar al ministeri fons per poder pagar la informació i capacitat per treure dels problemes econòmics que tenia De la Rosa a canvi de la seva col·laboració amb l’Operació Catalunya. Curiosament, cap de les acusacions per les quals va cobrar De la Rosa van tenir cap recorregut al cas contra els Pujol Ferrusola, fins al punt, que De la Rosa no va ratificar la seva denúncia davant del jutge. 

 

 

Part del dietari de Villarejo de la trobada amb De la Rosa el 10 de novembre de 2012/QS

 

 

 

 

Noms i negocis