 |
| El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, amb el president espanyol, Pedro Sánchez, a la Moncloa Data de publicació: dijous 13 de març del 2025, 10:59 Localització: Madrid Autor: Roger Pi de Cabanyes |
FRANÇA
Ketty Calatayud
Barcelona. Dijous, 25 de setembre de 2025. 11:04
Actualitzat: Dijous, 25 de setembre de 2025. 12:07
Temps de lectura: 2 minuts
L’expresident de França, Nicolas Sarkozy, ha estat declarat culpable d'associació il·lícita en el marc de la causa que el jutjava pel presumpte finançament del règim libi de Muammar Gaddafi de la seva campanya de 2007. Sarkozy ha estat absolt de la resta dels càrrecs: corrupció passiva, encobriment de malversació de fons públics libis i finançament il·lícit de campanya electoral. Sarkozy s'enfrontava a les acusacions per haver rebut milions d’euros del règim de Gaddafi per sufragar la seva campanya presidencial del 2007. La presidenta del tribunal correccional de París l'ha declarat culpable en considerar provat que Sarkozy va permetre que els seus col·laboradors actuessin per obtenir fons financers de Líbia entre 2005 i 2007, el que configura el delicte d'associació il·lícita. La Fiscalia va formalitzar una petició de set anys de presó per a Sarkozy, qui havia rebutjat totes les acusacions i es va defensar assegurant que el cas responia a motivacions polítiques. L'expresident francès, de 70 anys, ja va ser sentenciat dues vegades a penes de presó per corrupció i pel finançament il·lícit de la seva campanya electoral de 2012, per la qual cosa va haver de portar una polsera electrònica entre febrer i maig per garantir l'arrest domiciliari pel qual va ser condemnat el desembre passat.
Els fets es remunten a un acord subscrit l'any 2005, en virtut del qual la campanya de Sarkozy es va beneficiar del lliurament de 50 milions d'euros procedents de Líbia. Tenint en compte tots els càrrecs que se li imputaven, la Fiscalia havia demanat set anys de presó, cinc d'inhabilitació i 300.000 euros de multa per a l'expresident, al que consideraven el cervell d'una trama que també ha portat a la banqueta als exministres
EDITORIAL
José Antich
Barcelona. Dimecres, 4 de setembre de 2024. 21:31
Temps de lectura: 2 minuts
No sé les persones que hauran seguit l'acte d'inauguració del curs polític a la seu de l'Institut Cervantes, a Madrid, amb el qual el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, li ha donat el tret de sortida i ha intentat de sortir del mig del foc català pel finançament. Dono per descomptat que cap dels assistents era de Esquerra Republicana i menys dels que van haver de validar l'anomenat finançament singular, ja que d'haver estat presents, haurien hagut de treure precipitadament el seu iPad, el seu ordinador o el telèfon mòbil per veure que el discurs de Sánchez poc o gens té a veure amb el que ells han anat venent. Catalunya tindrà més diners, per descomptat. Però hi ha quatre coses que ni tindrà, ni passaran: no tindrà un concert econòmic, ni sobirania fiscal, ni la clau de la caixa, ni la possibilitat d'acabar amb el dèficit fiscal; tampoc no passarà que surti del règim comú en el qual hi ha totes les autonomies, excepte el País Basc i Navarra.
El govern espanyol ja ha començat a recollir rodet i ho ha fet intentant dues coses: aparèixer com el benefactor de totes les comunitats autònomes i deixant clar que aquí no hi ha una singularitat catalana, hi ha 17 singularitats espanyoles. Sánchez és el nou rei Mides, que permetrà que totes les
OPINIÓ
Josep Gisbert
03-09-2024
No és estrany que les autonomies espanyoles acostumades a viure amb els recursos dels altres posin el crit al cel cada cop que Catalunya reclama un sistema de finançament just que cobreixi les seves necessitats. Tenen raó quan proclamen que si això passa, a elles els tocarà el rebre. I efectivament seria així, perquè haurien de cobrir els 20.000 milions d’euros que cada any entre totes plomen a Catalunya. És l’espoli fiscal que se’n diu, “l’Espanya ens roba” que tan poc els agrada, però que tan real és, quan topa amb reaccions d’aquestes característiques. Dit d’una altra manera, el dia que Catalunya deixi de pagar-los la festa, s’hauran d’espavilar, i això justament és el que no saben o no volen fer.
Amb motiu estan preocupades. Perquè d’on sortiran les misses? S’hauran de posar a treballar i a produir com no ho han fet fins ara, en lloc de vagarejar i esperar que cada final de mes els caigui la paga, sufragada amb diners de tots els catalans, dels independentistes i també dels que no ho són, que no es pensin que per això a ells no els escuren les butxaques exactament en la mateixa proporció. Tot plegat és el que succeeix sempre que des de Catalunya es demana una reforma que resolgui l’infrafinançament endèmic que pateix, que ara ERC en diu finançament singular i abans CiU, en l’època d’Artur Mas, en deia pacte fiscal. Un sistema, com el que preveia el nou Estatut aprovat pel Parlament el 2005 i escapçat per les Corts espanyoles el 2006, a l’estil del concert econòmic que té el
POLÍTICA
 |
| Pedro Sánchez, aquest dimecres al Congrés. |
ORIOL MARCH
19 de juny del 2024
Actualitzat a les 9:28h
"Creu que els catalans ens mereixem un finançament just?". És la pregunta que ha fet Míriam Nogueras, cap de files de Junts al Congrés dels Diputats, en la sessió de control d'aquest dimecres. Pedro Sánchez ha estat poc concret en la primera resposta, però ja ha deixat clar que qualsevol reforma serà multilateral: "Els catalans mereixen un millor finançament, com la resta de territoris d'Espanya", ha apuntat el president del govern espanyol. Nogueras ha indicat que més de la meitat de la població "té dificultats" per arribar a finals de mes, i s'ha preguntat si l'arribada de més recursos depèn de si pot "colar" Salvador Illa com a president de la Generalitat.
Sánchez ha indicat que, des de l'arribada del PSOE a la Moncloa, han arribat milers de milions extra a Catalunya. "Hauria de llegir els acords d'investidura. Amb ERC vam assumir el compromís de reformar el finançament i reconèixer la singularitat. També ho compliré amb vostès. No estem parlant de la
 |
| Aragonès saluda Sánchez abans de reunir-se a la Generalitat / Europa Press |
Adrià Rovira Serra
17-06-2024
Si el govern espanyol i el de la Generalitat volguessin podrien pactar bilateralment el finançament singular per Catalunya i la resta de territoris de l’estat no podrien fer-hi res. Així és, ja que l’executiu estatal només necessitaria el vot d’una sola comunitat autònoma -que podria ser Catalunya- per a validar al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) un tractament singular en matèria de finançament -tal com reclama Catalunya des de fa anys- perquè el Ministeri d’Hisenda compta amb el 50% dels vots dins del fòrum multilateral, segons expliquen a Europa Press experts en finançament autonòmic.
Ara bé, el director de Fedea, Ángel de la Fuente, precisa que el Consell de Política Fiscal i Financera “no mana” directament sobre el sistema de finançament autonòmic, encara que sigui un òrgan important, sinó que l’important és el que es recull en la llei de finançament autonòmic. En aquesta norma, no s’impedeix que hi hagi negociacions bilaterals en aquesta reforma, encara que després s’hagi de sotmetre a la votació del Consell de Política Fiscal i Financera, on estan representades totes les comunitats autònomes.
Cal recordar que al Consell de Política Fiscal i Financera és habitual que el govern espanyol acabi guanyant totes les votacions, ja que el Ministeri d’Hisenda disposa de la meitat dels vots, mentre que els representants de les comunitats i les ciutats autònomes disposen cadascun d’ells d’un sol vot. Tot i que es pugui votar al CPFF, per a reformar el finançament autonòmic s’hauria d’aprovar una llei orgànica, que se sotmetria a la votació del Congrés i el Senat, on el PP compta amb majoria absoluta i podria dilatar la tramitació, com ja ha passat amb la llei d’amnistia.
FINANÇAMENT AUTONÒMIC
Abel Degà
Foto: Europa Press
Madrid. Dilluns, 17 de juny de 2024. 13:45
Actualitzat: Dilluns, 17 de juny de 2024. 14:53
Temps de lectura: 2 minuts
“On no és el PSOE és en el concert”, ha etzibat aquest dilluns la portaveu del partit, Esther Peña. Gairebé totes les preguntes que se li han fet a la socialista a l’habitual roda de premsa d’aquest dilluns han girat al voltant del sistema de finançament singular per a Catalunya, l’endemà que es publiqués una entrevista en la qual Pedro Sánchez reconeixia que es pot treballar en aquesta qüestió de manera paral·lela a un acord multilateral amb la resta de comunitats autònomes. De fet, en la seva compareixença ha reiterat que tots els territoris de l’estat espanyol tenen les seves pròpies singularitats. Sí que la portaveu del PSOE ha donat una pista sobre quina és la idea que passa pel cap del president del govern espanyol: “És innegable que qui tingui més transferències tingui més mitjans econòmics”. Fonts de la direcció del partit, sense entrar en concrecions, recorden que Catalunya té transferides les competències policials i d’institucions penitenciàries. Però en cap cas s’estaria parlant que la Generalitat passés a partir d’ara a recaptar i gestionar els seus propis diners, com sí que passa a Euskadi.
Link video : https://www.elnacional.cat/
Així, Peña ha reiterat en aquesta roda de premsa que el PSOE va presentar-se als comicis generals del 23-J amb “la promesa electoral de reformar el sistema de finançament per a totes les comunitats autònomes” i “és compatible fer-ho en el pla multilateral i alhora articular un sistema de finançament singular per a un territori com Catalunya”. Així, la portaveu socialista segella la idea que
AUDIOS VILLAREJO
 |
| El comissari José Manuel Villarejo i el seu advocat, Antonio Cabrera, arriben al Congrés per a una compareixença en una imatge del maig del 2023 /ACN |
Quico Sallés
Barcelona/Madrid
16/01/2024 21:30
Era el 16 de desembre de 2021 quan el comissari jubilat Enrique García Castaño, El Gordo, excap de la poderosa la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO) del Cos Nacional de Policia, va detallar a l’Audiència Nacional com funcionava el finançament de les operacions clandestines de l’Estat amb la policia patriòtica de Mariano Rajoy. Va ser en la seva declaració com a imputat en el judici de tres peces separades de la macrocausa Tàndem, que instrueix el jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional sobre les investigacions del comissari d’intel·ligència José Manuel Villarejo, ara també jubilat. García Castaño va detallar que les operacions on participava Villarejo, a càrrec de la policia espanyola o del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), “s’autofinançaven amb les seves empreses”.
Cinc mesos després, el comissari García Castaño patia un ictus de tanta gravetat que, el maig del 2023, el jutge va decidir arxivar la seva causa per incapacitat mental sobrevinguda. Tota una pèrdua en la causa, perquè per les seves mans havia passat tota la logística de les operacions clandestines de la policia patriòtica, fins i tot, els diners que s’haurien pagat a un confident pel fals número de compte corrent de Xavier Trias a Suïssa. Castaño va detallar al tribunal que els serveis de seguretat de l’Estat tenien policies en actiu que tenien empreses que facturaven. Un sistema que, segons el comissari, replicava el de la Guàrdia Civil i el del CNI.
“Són empreses privades per a serveis estatals, són agents amb documentació falsa, o un membre del CNI que va sense el carnet del CNI, fan negocis de manera paral·lela en el sector en què s’hagi creat l’empresa”, va subratllar. A partir d’aquí, aquests policies, com Villarejo, avançaven els diners de l’operació i després els cobraven o per fons reservats o per fons obtinguts amb operacions mercantils fora de l’Estat o dins. Fonts policials asseguren a El Món, que amb aquest sistema els responsables polítics quedaven al marge de la disposició dels fons reservats, que solen ser escassos, i deixaven operar a canvi de no passar per caixa per cada operació. Per altra banda, això permetia finançar operacions a llarg termini, perquè “el calaix de fons reservats normalment està eixut”.
 |
| Esquema de l’ofici policial on es desgranen els entramats d’empreses que servien per amagar els fons que rebien les empreses de Villarejo pels seus serveis de seguretat/QS |
 |
| Imatge d'una assemblea de Podemos / Flickr |
 |
| El primer ministre italià, Giuseppe Conte, saludant l’expresident del Consell Europeu, Donald Tusk, davant la mirada impassible (en primer pla) de Mark Rutte, primer ministre dels Països Baixos, en una imatge d’arxiu. / ABACA |
 |
| Mariano Rajoy, expresident del govern espanyol |
Español y muy español:— Gonzalo Boye (@boye_g) 13 de gener de 2019
El exilio iraní financió el 80% de la campaña de Vox de 2014 https://t.co/r08SXSmSua vía @elpais_espana
Español y muy español:— Gonzalo Boye (@boye_g) 13 de gener de 2019
El exilio iraní financió el 80% de la campaña de Vox de 2014 https://t.co/r08SXSmSua vía @elpais_espana
 |
|
|
