Un entramat d’empreses amb negocis arreu del món va finançar l’Operació Catalunya

 

 

AUDIOS VILLAREJO

 

 

Un informe policial ressegueix per Panamà, l'Uruguai i el Regne Unit els fons que utilitzava la brigada patriòtica de Rajoy contra l'independentisme  

 

El comissari José Manuel Villarejo i el seu advocat, Antonio Cabrera, arriben al Congrés per a una compareixença en una imatge del maig del 2023 /ACN

Quico Sallés

Barcelona/Madrid

16/01/2024 21:30

 

Era el 16 de desembre de 2021 quan el comissari jubilat Enrique García Castaño, El Gordo, excap de la poderosa la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO) del Cos Nacional de Policia, va detallar a l’Audiència Nacional com funcionava el finançament de les operacions clandestines de l’Estat amb la policia patriòtica de Mariano Rajoy. Va ser en la seva declaració com a imputat en el judici de tres peces separades de la macrocausa Tàndem, que instrueix el jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional sobre les investigacions del comissari d’intel·ligència José Manuel Villarejo, ara també jubilat. García Castaño va detallar que les operacions on participava Villarejo, a càrrec de la policia espanyola o del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), “s’autofinançaven amb les seves empreses”. 

Cinc mesos després, el comissari García Castaño patia un ictus de tanta gravetat que, el maig del 2023, el jutge va decidir arxivar la seva causa per incapacitat mental sobrevinguda. Tota una pèrdua en la causa, perquè per les seves mans havia passat tota la logística de les operacions clandestines de la policia patriòtica, fins i tot, els diners que s’haurien pagat a un confident pel fals número de compte corrent de Xavier Trias a Suïssa. Castaño va detallar al tribunal que els serveis de seguretat de l’Estat tenien policies en actiu que tenien empreses que facturaven. Un sistema que, segons el comissari, replicava el de la Guàrdia Civil i el del CNI.  

“Són empreses privades per a serveis estatals, són agents amb documentació falsa, o un membre del CNI que va sense el carnet del CNI, fan negocis de manera paral·lela en el sector en què s’hagi creat l’empresa”, va subratllar. A partir d’aquí, aquests policies, com Villarejo, avançaven els diners de l’operació i després els cobraven o per fons reservats o per fons obtinguts amb operacions mercantils fora de l’Estat o dins. Fonts policials asseguren a El Món, que amb aquest sistema els responsables polítics quedaven al marge de la disposició dels fons reservats, que solen ser escassos, i deixaven operar a canvi de no passar per caixa per cada operació. Per altra banda, això permetia finançar operacions a llarg termini, perquè “el calaix de fons reservats normalment està eixut”. 

 

Esquema de l’ofici policial on es desgranen els entramats d’empreses que servien per amagar els fons que rebien les empreses de Villarejo pels seus serveis de seguretat/QS

 

 

Un informe policial demolidor

Antoni Abad: ‘Les mesures econòmiques de l’estat espanyol són ridícules i irracionals comparades amb les europees’

ECONOMIA

El president de la patronal Cecot critica la gestió que ha fet fins ara el govern espanyol per haver abandonat les empreses i no haver-los donat prou suport financer 

Per: Josep Rexach Fumanya

27.04.2020  21:50




Antoni Abad és president de la patronal Cecot de fa catorze anys. Ja va viure la crisi econòmica del 2008 al capdavant d’aquesta patronal i ara presencia la crisi sanitària del coronavirus amb la por que no derivi en una segona pandèmia, l’econòmica. Critica la gestió que ha fet el govern espanyol per haver abandonat les empreses i els treballadors prenent unes mesures ridícules, irracionals i insuficients que no són un ajut real. Les compara amb les d’alguns altres països europeus i es fan evidents les seves afirmacions.



Creu que el suport financer de l’estat espanyol facilita una situació ambigua que pot fer que els empresaris que demanin crèdits acabin desprotegits. Denúncia la burocratització excessiva per a obtenir ajuts, com és el cas dels autònoms. I fa una pregunta: ‘Per què el sector públic no té cap ERTO?’. I una resposta ben contundent: ‘No hi pot haver un sector públic amb privilegis.’

—Coneixeu empreses que ho passin malament?

Ja fugen més empreses de Madrid que no de Catalunya

ECONOMIA

Ho constaten les dades fetes públiques pel Col·legi de Registradors de la Propietat · Per segon trimestre seguit, Catalunya té menys fuita empresarial que no pas Madrid 

 

Per: Redacció

24.04.2019  21:30

El Col·legi de Registradors de la Propietat espanyol ha publicat recentment el balanç del primer trimestre de l’any sobre la constitució i l’extinció de societats de l’estat espanyol. Se’n destaca el fet que se’n van més empreses de la comunitat de Madrid que no pas de Catalunya. Aquesta tendència ja s’havia començat a entreveure l’últim trimestre del 2018, però ara els resultats demostren la consolidació d’una tendència que es manté. Entre el gener, el febrer i el març 349 empreses se’n van anar de Catalunya, i en canvi de Madrid, 616.

Entre l’octubre, el novembre i el desembre del 2018, Catalunya ja va deixar escapar menys empreses que Madrid: 214 per 356. Ara la xifra s’amplia i permet de contraposar la situació actual amb la que les forces polítiques i econòmiques espanyoles van crear a final del 2017 i que va motivar la fugida de milers d’empreses de Catalunya.






Felipe VI, l’ex-president espanyol Mariano Rajoy i la cúpula del seu govern van treballar de valent els dies d’abans i després del referèndum per forçar una fugida d’empreses que servís de

El caos de la fuga de seus, desmentit: "No ha tingut cap impacte econòmic”

FUGA D'EMPRESES







Carlota Serra
Foto: Efe
Barcelona. Dimecres, 19 de setembre de 2018

"Impacte econòmic nul" de la fuga de seus, segons les dades d'Empresa. De fet, el 2017 el nombre d'empreses amb seu a Catalunya va augmentar en 9.385, arribant a un total de 618.366 empreses, un 1,5% més respecte a l'any anterior, segons les dades presentades avui per la consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón. Amb tot, des de l'octubre del 2017 fins al 31 de juliol del 2018 van traslladar la seva seu social un total de 3.700 CIF (codi d'identificació fiscal), el 0,59% de la base empresarial catalana, però "no ha tingut cap impacte a nivell productiu".



Chacón ha explicat que "no tots els CIF pertanyen a empreses", i per tant, "aquests 3.700 CIF corresponen a 2.501 decisions empresarials". És a dir, en paraules de la consellera, "es tracta de 2.501 empreses i no les 3.000 o 4.000 que es deia des de l'Estat". L'informe mostra també que "a partir del mes de maig la tendència de sortides de seus socials va a la baixa, tendint a una

L'empresa californiana Scoot s'instal·la a Barcelona amb 60 llocs nous de feina

EMPRESES







El Nacional
Foto: EP
Barcelona. Dilluns, 4 de juny de 2018

Seguim amb les empreses que trien Catalunya per portar-hi les seus europees. Aquesta vegada es tracta d'Scoot, una empresa californiana de lloguer de vehicles elèctrics, que ha obert una seu a Barcelona amb la qual crearà 60 llocs de treball a la ciutat al llarg d'aquest 2018, segons han informat la Generalitat i la companyia aquest dilluns.

Una altra empresa al 22@

Montoro pressiona la Generalitat amb una cacera de bruixes contra un centenar de juristes, periodistes i empreses

PAÍS - PRINCIPAT

Prova de forçar la Intervenció General a extralimitar-se investigant-los per ser independentistes.

Per: Redacció 

06.03.2018  16:53

Una vegada constatat que el govern no es va gastar diners en el referèndum de l’1-O, el Ministeri d’Hisenda espanyol sembla que vol provar una nova via per a incriminar la Generalitat i fabricar una hipotètica acusació de malversació de fons públics. La Interventora General va rebre ahir una amenaça directa del secretari d’estat d’Hisenda, José Enrique Fenández de Moya Romero, perquè investigui tots els pagaments i factures a una llista d’un centenar de juristes, empreses i periodistes fets no solament des de la Generalitat sinó també des de totes les entitats que en depenen. La Intervenció General ha enviat còpia a totes les entitats del sector públic de la Generalitat perquè recullin la informació o certifiquin que no la tenen.



En l’escrit, al qual ha tingut accés VilaWeb, el govern espanyol ordena a la Intervenció General de lliurar tota la documentació abans del 12 de març a les 10.00 i amenaça que ‘el possible incompliment farà que es doni trasllat d’aquesta actuació a les autoritats competents als efectes de l’exigència de les responsabilitats personals procedents’. Es dóna el cas que la Intervenció havia respost el 20 de febrer a una altra demanda semblant del ministeri espanyol recordant que no tenia competències per a recollir la informació sol·licitada, d’acord amb la llei de finances públiques de Catalunya. El govern espanyol diu en la carta que l’ordre que justificava la intervenció de les finances de la Generalitat el 2015 sí que autoritza a fer-ho. D’aquesta manera, pretén de fer valer una ordre ministerial per damunt del que disposa una llei del parlament.



A més d’aquesta irregularitat, del requeriment també destaca el biaix ideològic, atès que assenyala entitats, empreses i persones pel seu independentisme. El govern espanyol vol disposar dels possibles pagaments i les factures des del 2015 fins ara a l’empresari Oriol Soler, a l’empresa Mediapro, a l’empresa editora del

Madrid estudia aprovar un decret per a una sortida ràpida d'empreses de Catalunya

ECONOMIA

El que s'intentaria seria evitar que la decisió hagués de passar per una junta d'accionistes.

per Redacció 05/10/2017 

 

 

 

 

 

 

 

 

El Ple del Congrés dels Diputats | Congreso

 

 

 

 

 

El govern espanyol estudia aprovar un decret llei per facilitat que les empreses que tenen seu a Catalunya puguin fer una sortida ràpida per traslladar-se a l'Estat, segons apunten diversos mitjans de Madrid.



El que s'intentaria seria evitar que la decisió hagués de passar per una junta d'accionistes.




La notícia arriba després que Banc Sabadell hagi traslladat la seva seu a Alacant i que Caixabank estudii sortir de Catalunya.









Enllaç notícia :

http://elmon.cat/politica/madrid-estudia-aprovar-decret-sortida-rapida-dempreses-catalunya 

Les empreses de les urnes del referèndum han rebut visites de la Guàrdia Civil

És el que, segons alguns participants, s'ha explicat en la trobada al Palau de la Generalitat entre el govern, els partits i les entitats sobiranistes

Redacció 27 Jun 2017 - 21.35 

 

 

 

 

 

 

 

Les urnes centren aquests dies el conflicte entorn el referèndum de l'1 d'octubre

 

Reunió al Palau de la Generalitat aquest dimarts a la tarda entre els membres del govern, diputats de Junts pel Sí i de la CUP i les entitats sobiranistes sobre el referèndum, el mateix dia que el govern ha declarat desert el concurs per la compra d'urnes. Fonts presents a la trobada han explicat a TV3 que el govern ha comunicat als assistents que les empreses que optaven al concurs d'urnes han rebut pressions perquè no hi participessin.



Segons aquestes fonts, una de les empreses va arribar a ser visitada per la Guàrdia Civil amb aquest objectiu. A la reunió, que estava prevista amb antelació, també hi ha asssistit la presidenta del

Un ciberatac ‘sense precedents’ afecta empreses de tot el món

MÓN  

Un dels països més afectats és Ucraïna, però el virus ha atacat empreses d'arreu del món 

 Per: Redacció

27.06.2017  17:02

Un altre gran ciberatac afecta ara mateix empreses i bancs de tot el món. Els països més afectats són Ucraïna, Rússia, el Regne Unit i l’Índia. A Ucraïna, segons que ha informat el vice-primer ministre, Pavlo Rozenkoe, el virus ha atacat el Banc Central, el metro i l’aeroport de Kíev, la companyia estatal d’energia, la xarxa informàtica del govern.



Segons l’empresa ucraïnesa Novaia Potchta, el virus és molt similar al Wannacry —d’estil ransomware— que va afectar empreses, bancs i organismes de tot el món fa uns mesos. El primer ministre ha assegurat que es tracta d’un atac inèdit: ‘Sense precedents’. El consell de Seguretat del

Dues empreses de Madrid i Guipúscoa, homologades per subministrar les paperetes de l'1-O

REFERÈNDUM







Marta Lasalas
Foto: efe
Barcelona. Dimecres, 14 de juny de 2017

Dues empreses, una de Madrid i una de Guipúscoa, han quedat homologades per a subministrar les paperetes del referèndum de l'1 d'octubre, segons les dades de l'adjudicació publicades en l'acord marc de subministrament de material electoral que ha publicat el portal de contractació pública de la Generalitat.



Es tracta de les empreses Formsystem documentos Inteligentes, S.L.U, ubicada a Madrid, i Impresiones Transkrit, S.A., de Guipúscoa. Les mateixes empreses han quedat homologades per a subministrar els manuals d'instrucció dels membres de les meses.



Dins d'aquest procediment s'ha adjudicat també les empreses que podran optar als sobres: Tompla Industria Internacional del Sobre, d'Alcalá de Henares, i

Ni fabricants d’urnes ni un grup d’eurodiputats s’arronsen davant les amenaces de l’Estat

Política Última actualització Dimecres, 17 de maig de 2017 19:00 h

Una empresa ja anuncia que concorrerà a la licitació i que no té por a la fiscalia 

La querella de la fiscalia contra la licitació d’urnes impulsada per la conselleria de Governació no ha alterat els plans de la Generalitat. Com a mínim, pel que fa a la fabricació dels recipients on s’han de dipositar els vots a favor i en contra de la independència aquesta tardor. Diversos fabricants i distribuïdors d’urnes catalans es mostren disposats a presentar-se a la convocatòria tot i l’acció del ministeri, i fins i tot un d’ells afirma que ja ha fet els tràmits per concórrer-hi. Així, les empreses no s’arronsen, així com tampoc ho fan una dotzena d’eurodiputats, que han denunciat a la Comissió Europea la “persecució judicial” contra la consellera Borràs per comprar urnes.  

Una urna de metacrilat

© Web de l'empresa Plàstic Express

Plàstic Express hi concorrerà, mentre que dues empreses ho estan decidint per qüestions empresarials i no per por

El gerent de Plàstic Express, Joaquim Figueres, ha declarat aquest dimecres a l'ACN que s’han presentat i que “no tenim perquè tenir cap mena de por de cap querella o amenaça, la Generalitat és un client més i no tenim problema per participar en aquesta licitació si sortim escollits”. El responsable de l'empresa Disnou, Sergi Maled, ha explicat que estan valorant si presentar-se o no per motius econòmics, però no legals. "L'advocat m'ha dit que no pateixi", ha assegurat en declaracions a l'ACN. Per la seva banda, el responsable de la barcelonina Complas ha explicat que està pendent de decidir si es presenta a l'acord marc per fabricar les urnes. La decisió que prengui, però, serà per qüestions empresarials i en cap cas per por a una querella de la fiscalia, ha indicat.

Els eurodiputats recorden que Andalusia no es va perseguir

El Govern avisa l'Estat que no permetrà "amenaces" a les empreses que fabriquen urnes

POLÍTICA

L'executiu català confia que les companyies no es faran enrere malgrat la pressió de l'Estat i defensa que "cap normativa" impedeix a la Generalitat comprar urnes

GERARD PRUNA Barcelona Actualitzada el 09/05/2017 14:03

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras / ACN

"Ens neguem a acceptar les amenaces i intimidacions del govern del PP". Així de taxativa s'ha mostrat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, davant l'avís del govern espanyol que durà a la fiscalia qualsevol pas que faci l'executiu català en la compra d'urnes. Després que aquest aquest dimarts s'hagi publicat al 'Diari Oficial de la Generalitat' la licitació d'un acord marc per comprar urnes, Munté ha avisat l'Estat: "No permetrem amenaces i intimidacions, tampoc cap a les empreses".

En roda de premsa després del consell executiu, Munté ha criticat que s'explori la via judicial davant el primer pas per part de la Generalitat per comprar urnes. "Cap normativa ho prohibeix", ha remarcat la consellera, que ha afegit que "no tindria cap sentit que hi hagués una investigació oberta". Per això ha reiterat que no deixaran que l'Estat "amenaci" ni l'executiu català ni les empreses. " 

Defensarem la capacitat de les empreses de poder treballar, poder desenvolupar les seves funcions amb tota normalitat", ha apuntat.

Tanmateix, en ser preguntada sobre com es protegirà les empreses davant d'aquestes "amenaces", Munté s'ha limitat a respondre que per ara "aquestes amenaces no s'han concretat en alguna cosa

Les empreses catalanes, preparades en cas de 'Brexit'

MÓN

Actualment hi ha gairebé 400 companyies catalanes al Regne Unit, que representa el cinquè soci comercial de Catalunya.

Els laboristes guanyen l'alcaldia de Londres.

per ACN 21 de Juny 2016 a les 08.20 h 




La possibilitat que els britànics votin sortir de la UE el proper 23 de juny tindrà implicacions econòmiques més enllà del Regne Unit. Els socis de la Cambra de Comerç Britànica a Espanya han fet un sondeig i el 70% creu que el 'Brexit' afectaria negativament els seus negocis. Actualment, hi ha 330 empreses catalanes al Regne Unit i 440 de britàniques operant a Catalunya. "Independentment del resultat del referèndum, caldrà obrir un període de negociacions", assegura Núria Betriu, directora general d'Indústria del Departament d'Empresa i Coneixement i consellera delegada d'ACCIÓ. Tot i això, creu que "la mentalitat flexible" de les empreses catalanes "sabrà adaptar-se a qualsevol resultat".



"L'empresa catalana té una mentalitat cada vegada més global i flexible", explica a l'ACN Núria Betriu, directora general d'Indústria del Departament d'Empresa i Coneixement i consellera delegada d'ACCIÓ, l'agència pública per a la competitivitat i la internacionalització de l'empresa catalana. Betriu admet que "caldrà veure com queden les relacions després del referèndum" però destaca que

El dia que Madrid ataca Exteriors, el cònsol dels EUA es reuneix amb Romeva

Per: Josep Casulleras Nualart
 

Divendres  5.02.2016  13:02

PAÍS

Marcos Mandojana ha desmentit aquesta setmana el discurs de la fuga d'empreses de Catalunya pel procés.

El cònsol general dels Estats Units a Barcelona, Marcos Mandojana, s’ha reunit avui amb el conseller d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya, Raül Romeva. La reunió és significativa, sobretot pel dia en què ha tingut lloc: avui mateix el govern espanyol acordarà la presentació d’un recurs al Tribunal Constitucional espanyol per a impugnar la conselleria que dirigeix Romeva.

En efecte, ahir Rajoy va anunciar que després d’haver rebut l’informe del consell d’estat, el seu executiu aprovaria avui de presentar un conflicte de competència davant del TC contra la creació de la conselleria d’Exteriors de la Generalitat, tal com ja ha fet contra la creació de la comissió d’estudi del procés constituent del parlament.

La bel·ligerància del govern espanyol en funcions contrasta amb la cordialitat del cònsol general dels EUA, que ja es va reunir fa poc, a petició seva, amb la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, que també va rebre al parlament el cònsol americà per a afers polítics i administratius, Adam Smith.

Catalunya capta el 56% de la inversió estrangera en recerca a Espanya des del 2010

JÚLIA MANRESA Barcelona Actualitzada el 11/12/2015 11:25

ECONOMÍA

La Generalitat rebat la presumpta fuga d'empreses pel procés sobiranista.

Una noia al laboratori / PERE VIRGILI

" Aquí inverteix tothom menys l'Estat espanyol". Així ho ha afirmat aquest divendes el conseller d'Empresa i Ocupació Felip Puig en la presentació de les dades sobre inversió empresarial en innovació. En plena campanya electoral, la Generalitat ha volgut contraatacar obertament el degoteig d'informacions sobre una presumpta fuga empresarial de Catalunya a causa del procés. Les conclusions que des de la conselleria han volgut llençar són clares: Catalunya és líder a Espanya en innovació empresarial, és una de les regions europees que més inversió estrangera en R+D ha captat en els últims anys i ja s'ha revertit la tendència decreixent en inversió de les empreses catalanes en innovació.

La Generalitat haurà de demanar permís al govern espanyol per concedir avals a empreses

El diari 'Expansión' avança el canvi legislatiu, que impediria operacions com la de Spanair i préstecs com els concedits a Gas Gas o Panrico sense el permís previ d'Hisenda.

 

ARA Barcelona | Actualitzada el 08/06/2015 11:20

ehhhhhhhhh , Andreu Mas-Colell.

 

Tots els crèdits, avals i garanties públiques que vulguin concendir les comunitats autònomes hauran d'obtenir abans el permís del ministeri d'Hisenda. El govern espanyol prepara un canvi legislatiu per controlar encara més l'activitat creditícia de les comunitats, segons avança aquest dilluns el diari 'Expansión'.

Els avals i garanties són habituals en la política industrial autonòmica i, en el cas de Catalunya, la Generalitat té 2.700 milions en avals als ens públics com Avançsa, que és el braç inversor que ha abocat diners en grans operacions com la de Spanair, finalment fallida, o l'Institut Català de Finances (ICF).

Però hi ha d'altres exemples recents d'operacions on ha participat avança a Catalunya com per exemple Gas Gas, que va rebre un préstec participatiu per fusionar-se amb Ossa, o la mateixa Panrico, a qui la Generalitat va donar un crèdit de 8 milions a través de l'Institut Català de Finances (ICF). Amb aquest canvi normatiu que prepara Madrid, el Govern hauria de tenir abans llum verda d'Hisenda per avalar aquests moviments.

Enllaç noticia :

http://www.ara.cat/economia/Generalitat-demanar-espanyol-concedir-empreses_0_1372062894.html