AUDIOS VILLAREJO
Un informe policial ressegueix per Panamà, l'Uruguai i el Regne Unit els fons que utilitzava la brigada patriòtica de Rajoy contra l'independentisme
 |
| El comissari José Manuel Villarejo i el seu advocat, Antonio Cabrera, arriben al Congrés per a una compareixença en una imatge del maig del 2023 /ACN |
Quico Sallés
Barcelona/Madrid
16/01/2024 21:30
Era el 16 de desembre de 2021 quan el comissari jubilat Enrique García Castaño, El Gordo, excap de la poderosa la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO) del Cos Nacional de Policia, va detallar a l’Audiència Nacional com funcionava el finançament de les operacions clandestines de l’Estat amb la policia patriòtica de Mariano Rajoy. Va ser en la seva declaració com a imputat en el judici de tres peces separades de la macrocausa Tàndem, que instrueix el jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional sobre les investigacions del comissari d’intel·ligència José Manuel Villarejo, ara també jubilat. García Castaño va detallar que les operacions on participava Villarejo, a càrrec de la policia espanyola o del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), “s’autofinançaven amb les seves empreses”.
Cinc mesos després, el comissari García Castaño patia un ictus de tanta gravetat que, el maig del 2023, el jutge va decidir arxivar la seva causa per incapacitat mental sobrevinguda. Tota una pèrdua en la causa, perquè per les seves mans havia passat tota la logística de les operacions clandestines de la policia patriòtica, fins i tot, els diners que s’haurien pagat a un confident pel fals número de compte corrent de Xavier Trias a Suïssa. Castaño va detallar al tribunal que els serveis de seguretat de l’Estat tenien policies en actiu que tenien empreses que facturaven. Un sistema que, segons el comissari, replicava el de la Guàrdia Civil i el del CNI.
“Són empreses privades per a serveis estatals, són agents amb documentació falsa, o un membre del CNI que va sense el carnet del CNI, fan negocis de manera paral·lela en el sector en què s’hagi creat l’empresa”, va subratllar. A partir d’aquí, aquests policies, com Villarejo, avançaven els diners de l’operació i després els cobraven o per fons reservats o per fons obtinguts amb operacions mercantils fora de l’Estat o dins. Fonts policials asseguren a El Món, que amb aquest sistema els responsables polítics quedaven al marge de la disposició dels fons reservats, que solen ser escassos, i deixaven operar a canvi de no passar per caixa per cada operació. Per altra banda, això permetia finançar operacions a llarg termini, perquè “el calaix de fons reservats normalment està eixut”.
 |
| Esquema de l’ofici policial on es desgranen els entramats d’empreses que servien per amagar els fons que rebien les empreses de Villarejo pels seus serveis de seguretat/QS |
Un informe policial demolidor
El testimoni de García Castaño abans de l’ictus no va caure en sac foradat. Ans al contrari. Els agents d’Afers Interns destinats a la investigació del cas es van arremangar i van aprofitar la ingent documentació confiscada en diversos escorcolls que consten al sumari. Però una pista va ser clau, i va ser de l’Operació King. Una tèrbola operació encarregada a Villarejo, amb participació de José María Clemente Marcet, àlies Clon, qui va participar activament en diverses actuacions de l’Operació Catalunya. Clemente va ser l’autor de l’anomenada “tercera llista negra d’independentistes”. En aquest projecte també hi va ser Rafael Redondo, el soci de Villarejo que va preparar la denúncia de Javier de la Rosa contra els Pujol Ferrusola. Una denúncia per la qual l’aleshores financer va cobrar 250.000 euros avançats pel pressupost de Villarejo.
Amb aquella declaració de García Castaño, així com amb un primer ofici del 3 de desembre del 2021, el 26 de maig del 2023 els agents d’Afers Interns de la Direcció Adjunta Operativa del Cos Nacional de Policia van lliurar un atestat al jutge Manuel García Castellón. L’informe aclaria l’entramat d’autofinançament de la policia patriòtica que havia avançat García Castaño. Tot plegat arran de les perquisicions sobre el Projecte King, que s’ha emmarcat dins la peça separada número 31, que ofereix detalls de com treballaven financerament les unitats encobertes de la policia per a operacions opaques.
Un atestat de 80 pàgines recull l’entramat de societats pantalla
Aquest atestat, de gairebé 80 pàgines i al qual ha tingut accés El Món, concreta la munió de societats pantalla i empreses per on transitaven els diners que servien per pagar les operacions encobertes encomanades pels comandaments policials i que dirigien la policia patriòtica. L’informe policial destaca moviments d’1.925.000 euros en el cas King, en diverses societats i fons d’inversió que, d’alguna manera es relacionaven amb les empreses de Villarejo i alguns dels seus socis. Les empreses detectades van ser, en un primer moment, Participaciones Marvila, rebatejada com Mircospermum, Financiera Uruplan, Stanstead A. i Dry Town, que rebien fons d’una societat matriu, Falconara, provisionada per qui suposadament pagava el servei contractat a les empreses de Villarejo, normalment Cenyt Consultoria Internacional, que després adoptarà diversos noms. Les provisions d’aquestes societats provenien de comptes radicats a l’Uruguai, Panamà i el Regne Unit.
Part de la llista que elabora Clemente “Clon” per a Villarejo/Quico Sallés
“Complexa operativa mercantil i bancària”
Segons els analistes policials, el sistema per blanquejar els fons que servia per finançar operacions encobertes esdevenia “una complexa operativa mercantil i bancària” que fins i tot suposava compra de participacions entre societats i préstecs entre les companyies, així com “fons que fluctuaven per diversos comptes”. L’informe fa una anàlisi de traçabilitat dels fons que arriben a aquestes empreses des de l’Uruguai, Panamà i el Regne Unit, fins a trobar operacions immobiliàries a la República Dominicana que feien créixer els ingressos, però utilitzant immobiliàries pantalla, com ara Inversiones Caunoa, per tapar el nom dels titulars dels béns que eren, realment, de Rafael Redondo o Clemente Marcet.
Els diners “repatriats a l’Estat espanyol” havien de servir per finançar diversos projectes, però, a més, les operacions mercantils servien per pagar serveis prestats a un preu que implicava un extraordinari marge comercial. Per exemple, Clemente Marcet rep, per un reconeixement de deute de despeses per la tramitació de la venda de propietats a la República Dominicana d’aquest entramat d’empreses, la quantitat de 100.000 euros del mateix Rafael Redondo. Un import que cobra just quan fa mesos que treballa en les seves feines del pla contra el Procés sobiranista, el 9 de desembre del 2013.
Villarejo, indignat perquè li deuen diners
De fet, la defensa de Villarejo s’ha agafat a aquest informe perquè dona força a la queixa que va presentar en un escrit el maig del 2022, en què reivindicava que avançava els diners que posteriorment havia de rebre dels fons reservats. Hi deia, fins i tot, que sufragava algunes despeses de les operacions clandestines a canvi de la permissivitat en els seus negocis. L’Audiència Nacional va recollir fins i tot una nota d’intel·ligència del mateix comissari on exposava aquest entramat de tresoreria.
En aquesta nota d’intel·ligència, signada el 23 de juliol del 2014, remetia les novetats sobre les seves trobades amb OP14, nom en clau d’Abdul Rahman el-Assir, l’amic traficant d’armes de Joan Carles de Borbó, quan investigava les comissions del rei espanyol emèrit. En el text retreia sense embuts que l’Estat encara no li havia abonat la despesa ni de l’operació El-Assir, ni tampoc les factures de l’Operació Catalunya. Un altre dels exemples va ser quan el setembre del 2013 va negociar el pagament de 500.000 d’euros a un exsoci de Jordi Pujol Ferrusola, Gustavo Shanahan, a canvi d’una declaració sucosa contra el fill primogènit de l’expresident de la Generalitat. L’atestat policial mostra que amb l’Operació Catalunya també feien negoci.
 |
| Nota d’intel·lència amb què Villarejo rondina perquè no ha cobrat les despeses de l’Operació Catalunya/QS |
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada