AUDIOS VILLAREJO
Un informe policial ressegueix per Panamà, l'Uruguai i el Regne Unit els fons que utilitzava la brigada patriòtica de Rajoy contra l'independentisme
 |
| El comissari José Manuel Villarejo i el seu advocat, Antonio Cabrera, arriben al Congrés per a una compareixença en una imatge del maig del 2023 /ACN |
Quico Sallés
Barcelona/Madrid
16/01/2024 21:30
Era el 16 de desembre de 2021 quan el comissari jubilat Enrique García Castaño, El Gordo, excap de la poderosa la Unitat Central de Suport Operatiu (UCAO) del Cos Nacional de Policia, va detallar a l’Audiència Nacional com funcionava el finançament de les operacions clandestines de l’Estat amb la policia patriòtica de Mariano Rajoy. Va ser en la seva declaració com a imputat en el judici de tres peces separades de la macrocausa Tàndem, que instrueix el jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional sobre les investigacions del comissari d’intel·ligència José Manuel Villarejo, ara també jubilat. García Castaño va detallar que les operacions on participava Villarejo, a càrrec de la policia espanyola o del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), “s’autofinançaven amb les seves empreses”.
Cinc mesos després, el comissari García Castaño patia un ictus de tanta gravetat que, el maig del 2023, el jutge va decidir arxivar la seva causa per incapacitat mental sobrevinguda. Tota una pèrdua en la causa, perquè per les seves mans havia passat tota la logística de les operacions clandestines de la policia patriòtica, fins i tot, els diners que s’haurien pagat a un confident pel fals número de compte corrent de Xavier Trias a Suïssa. Castaño va detallar al tribunal que els serveis de seguretat de l’Estat tenien policies en actiu que tenien empreses que facturaven. Un sistema que, segons el comissari, replicava el de la Guàrdia Civil i el del CNI.
“Són empreses privades per a serveis estatals, són agents amb documentació falsa, o un membre del CNI que va sense el carnet del CNI, fan negocis de manera paral·lela en el sector en què s’hagi creat l’empresa”, va subratllar. A partir d’aquí, aquests policies, com Villarejo, avançaven els diners de l’operació i després els cobraven o per fons reservats o per fons obtinguts amb operacions mercantils fora de l’Estat o dins. Fonts policials asseguren a El Món, que amb aquest sistema els responsables polítics quedaven al marge de la disposició dels fons reservats, que solen ser escassos, i deixaven operar a canvi de no passar per caixa per cada operació. Per altra banda, això permetia finançar operacions a llarg termini, perquè “el calaix de fons reservats normalment està eixut”.
 |
| Esquema de l’ofici policial on es desgranen els entramats d’empreses que servien per amagar els fons que rebien les empreses de Villarejo pels seus serveis de seguretat/QS |
