01.06.2015
El problema no és si ell va escriure el text o no, sinó com és possible
que un responsable d’un diari falangista ocupe una posició tan destacada
avui al Ministeri de Presidència.
En alemany en van dir 'Entnazifizierung' i després el Pentàgon es va
inventar el terme 'desnazificació'. Fou una enorme campanya portada a
terme a Alemanya i Àustria immediatament després de la Segona Guerra
Mundial. L'objectiu, aconseguit, era apartar dels llocs de poder i
influència tothom qui hagués militat al partit nacionalsocialista
alemany durant el règim de Hitler.
I, evidentment, prohibir qualsevol
organització que tingués la més mínima relació amb el nazisme. La
reconstrucció d'Alemanya es va fer, doncs, sobre bases democràtiques ben
sòlides, com s'ha comprovat durant els decennis següents.
Per a actuar així, però, calia una derrota, la dels nazis. I
aquesta va ser la gran diferència amb l'estat espanyol, una diferència
que paguem ací. A l'estat espanyol les forces democràtiques no van poder
derrotar el franquisme, sinó que van pactar-hi. No únicament no es va
netejar l'estat, sinó que el deixaren a les seues mans. Cap funcionari
franquista, cap militant franquista, cap militar franquista no va ser
apartat del lloc que ocupava. Els van permetre de continuar fent la seua
feina. Evidentment, a l'aparell de l'estat hi va entrar gent nova,
demòcrates, però els feixistes van romandre al seu lloc, esperant que
els arribàs un temps millor. I per això ara passen coses que, explicades
a qualsevol país europeu, causen estupor.
