"Si les elits polítiques i empresarials no hi guanyessin res amb el
sotmetiment ja fa temps que Pedro Sánchez hauria cercat el suport de
V🤢X"
Algú proper a mi acostuma a dir que Renfe és una estructura d’ocupació. Que una regió encara en vies de desenvolupament comptés amb un servei deficient d’infraestructures
tindria una explicació racional, però imposar a un territori que genera
riquesa aquesta penitència que penalitza el desenvolupament econòmic i
les polítiques de benestar (com l’accés a l’habitatge, etc.) de forma
endèmica només es pot explicar des de l’òptica que qui la gestiona és
una autoritat hostil a Catalunya, de la mateixa manera que ho és la
policia o la judicatura.
Perquè amb altres territoris rics no passa, com hem vist aquesta setmana amb les dades d’execució d’inversions a Madrid, per exemple, que supera el 180%, mentre que a Catalunya no arriba al 40%. Per això la capital pot fer dumping fiscal i que la distància entre territoris sigui cada cop més elevada, gràcies als que seguim pagant-los la festa.
Això no es podria fer sense la col·laboració necessària de la classe política catalana,
la dita independentista i no independentista. En comptes de dir les
coses pel seu nom –que som un país ocupat i que per això ens espolien,
menystenen la nostra llengua i decideixen qui pot i qui no pot governar
el territori–, diuen coses com per exemple que a Madrid són uns ineptes.
És l’explicació que ha donat Marta Vilalta, portaveu d’Esquerra. O que
el que passa és “incomprensible”, com ha dit el conseller d’Economia,
Jaume Giró, quan és molt fàcil d’entendre: no són uns ineptes, tenen un pla molt ben pensat per eliminar-nos com a minoria nacional assimilant-nos a Espanya.
També Foment del Treball, el Cercle d’Economia, la Cambra de Comerç i
tants lobbies que no fan de lobby col·laboren en aquesta situació, posant per davant la unitat d’Espanya amb el seu clam de no provocar inestabilitat amb la negativa a investir un president que no té cap necessitat de complir amb Catalunya perquè V🤢X ja s’ha encarregat d’abaixar el llistó.
Això ens recorda que un país no es manté ocupat perquè hi arribi gent
d’altres llocs, com els meus pares o els meus avis, o migrants que
curiosament alguns catalanets de bé assenyalen per colar-se a la Renfe (com si el realment ridícul no fos que nosaltres paguem religiosament per un servei penós). Es manté ocupat gràcies a qui diu que no podem aspirar a més perquè al cap del carrer hi ha un policia o un militar o un de V🤢X amb una pistola (aquesta frase no és meva, és d’aquest tuitaire i em sembla fantàsticament il·lustrativa). Mantenen l’statu quo per la força.
Per sort, els que ho legitimen d’aquesta manera són una minoria al
carrer; on són majoria són a les institucions i a les elits, que per
definició són numèricament minses. Ho hem vist de forma flagrant
amb el resultat del referèndum de l’1 d’octubre: es van tirar enrere
donant la raó a les porres i no als vots. I ho veiem ara amb
l’acatament de la sentència que estableix que un 25% de les classes a
les escoles han de ser en castellà. No la desobeeixen perquè tenen por
d’anar a la presó i perquè les seves xarxes clientelars viuen de la
pacificació del conflicte amb Espanya en forma de concessions, portes
giratòries i tants altres mètodes. I per això han de controlar el
discurs als mitjans de comunicació, per exemple. Si les elits
polítiques i empresarials no hi guanyessin res amb aquest sotmetiment ja
fa temps que Pedro Sánchez hauria cercat el suport de V🤢X.
Per sort, que l’ocupació es doni especialment a les institucions ens indica per on començar a fer-la fora: pel vot.
ENLLAÇ ARTICLE :
https://elmon.cat/opinio/paisos-ocupats-inversions-434208/
