Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #ESPANYAENSROBA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #ESPANYAENSROBA. Mostrar tots els missatges

dimecres, 27 de novembre del 2024

500 anys d'intents (fracassats) de robar 'Tirant lo Blanc' per fer-ne un "clásico castellano"

 

 

CULTURA - LLENGUA

 

Si no fos perquè es conserven exemplars en català anteriors, hauria estat així

 

 

Cultura, Llengua

Redacció 

 


Portada d'un dels volums de 'Clásicos Castellanos' dedicat al Tirant lo Blanc Autor/a: Espasa Calpe
 

 

 

 

'Tirant lo Blanc', de Joanot Martorell, és una de les obres cabdals de la literatura catalana i universal. Un clàssic, escrit sobre el 1460, del que ja se'n va voler apropiar amb una primera edició en castellà l'any 1511 en la que no s'indicava que es tractava d'una traducció del català ni tampoc s'acreditava ni el nom dels traductors ni de l'autor, arribant al lector com una obra anònima. Si no s'hagués conservat tres exemplars de l'edició valenciana de 1490, 'Tirant lo Blanc' s'hauria presentat com una obra castellana, sense cap rastre que apuntés al País Valencià o a la llengua catalana.

463 anys després, l'editorial Espasa i Calpe va incloure dins de la seva col·lecció "Clásicos Castellanos" el 'Tirant lo Blanc'.  Ni al llom ni a la portada apareix el nom de l'autor, sí a l'interior del llibre, en la que s'indica, sota el títol, que és la "versión castellana impresa en Valladolid en 1511 de la obra de Joanot Martorell y Martí Joan de Galba", a qui durant anys se li va atribuir la coautoria. L'edició va ser dirigida pel filòleg

dimecres, 19 de juny del 2024

Espanya ens roba i diu que no, aquesta és l’única singularitat!

 

 

OPINIÓ

 


 

 

 

 Cristina Sánchez Miret
Barcelona. Dimecres, 19 de juny de 2024. 05:30
Temps de lectura: 2 minuts  
 

 

 

 

Davant de la notícia que ERC i PSOE estan sospesant la idea d’un nou finançament per a Catalunya, s’han tornat a aixecar veus enfurismades de tota mena. Els de sempre, esclar —alguns dins del mateix PSOE—, i altres dins la mateixa societat catalana que vol, necessita i reclama un finançament just i que ja està farta del joc polític de via morta en aquest tema. No sé si no aprenem la lliçó o no la volem aprendre o, el que és pitjor, algú pensa que ens pot seguir entretenint d’aquesta manera.

Acompanyen ja la notícia les discrepàncies entre els mateixos actors que la proposen, ERC i PSOE, en l’explicació de la idea, perquè res té sentit i no ho dic només per l’infortuni del terme singular. Terme que, d’altra banda, comparteixo en un sentit completament diferent del que se li vol donar, perquè, realment, el finançament de Catalunya és clarament singular. Com a sinònim d’únic.  

A cap altra comunitat autònoma se la puteja en la teoria i en la pràctica com a Catalunya. En la primera, pels números que resulten del repartiment entre autonomies i, en la segona,

dimecres, 24 de gener del 2024

La Moncloa justifica invertir més a les rodalies de Madrid que a Catalunya: “És més necessari”

 

 

RODALIES

 

 

El ministre de Transports argumenta que la xarxa de rodalies madrilenya està "menys dotada" que la catalana 

 

 

Abel Degà
Foto: Carlos Baglietto
Madrid. Dimecres, 24 de gener de 2024. 13:48
Actualitzat: Dimecres, 24 de gener de 2024. 14:24
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 


 

 

 

 

El govern espanyol inverteix més diners a la xarxa de Cercanías-Madrid que no pas a Rodalies, a Catalunya. I així és com ha de ser, segons ha defensat aquest dimecres el ministre de Transports, Óscar Puente. En una compareixença en comissió al Congrés dels Diputats, ha assenyalat que la xarxa madrilenya “està menys dotada” que la catalana, i que això és el que justifica la diferència en la inversió de l’Estat en els plans de rodalies: 6.400 milions d’euros a Catalunya i 7.100 milions a Madrid. “La xifra pendent d'execució en el cas de Madrid és superior que el pla de Rodalies de Barcelona", ha afegit, a més d’assenyalar que “Catalunya té una xarxa de Rodalies més desenvolupada que la de Madrid”.

De la mateixa manera, Óscar Puente ha apuntat que és normal que l’Estat destini a Madrid el doble de trens nous que a Catalunya. Segons ha afirmat, la xarxa catalana rebrà 101 nous trens, mentre que a Madrid arribaran 203 nous trens "perquè també té la xarxa més deteriorada i són els més necessitats de renovació". Durant la seva compareixença ha assegurat que

dimarts, 14 de novembre del 2023

Espoli fiscal: La comissió del deute històric ratifica que l’Estat deu l’equivalent a 55.000 euros per català

 

 

ECONOMIA

 

 

L'endeutament s'enfila fins als 456.000 milions, segons les conclusions de la comissió parlamentària

 

 

La diputada Glòria Freixa (JxCat), Jaume Butinyà (ERC) i Eulàlia Reguant (CUP), de la Mesa de la Comissió d'Estudi sobre el deute històric de l'Estat amb Catalunya, al Parlament Data de publicació: dimecres 04 de maig del 2022, 10:06 Localització: Barcelona Autor: Sílvia Jardí

 

 


Redacció

dijous, 19 d’octubre del 2023

Anticorrupció investiga una trama que esquitxa l'exministre Cristóbal Montoro

 

 

JUTJATS

 

 

El jutge investiga si els membres del despatx van utilitzar en benefici dels seus clients les seves influències 

 

 

 

Alba Solé Ingla
Foto: Europa Press
Barcelona. Dijous, 19 d'octubre de 2023. 08:59
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 



 





El Jutjat d'Instrucció Número 2 de Tarragona, Rubén Rus Vela, duu a terme una investigació secreta relacionada amb el despatx Equip Econòmic (EE), una consultoria fundada el 2006 per l'exministre d'Hisenda Cristóbal Montoro, de la qual anys després es va desvincular. Aquesta causa guarda relació amb l'arxivada el 2019 pel Jutjat d'Instrucció Número 22 de Madrid, que es dirigia contra aquesta mateixa consultoria per presumptes delictes de prevaricació, malversació, tràfic d'influències i falsificació de document mercantil. Ara, Rus Vela investiga si els membres del despatx EE van utilitzar en benefici dels seus clients les seves "influències" entre "alts càrrecs i funcionaris del Ministeri d'Hisenda". La resolució ressalta, a més, que els membres de la societat, que primer es va denominar Montoro Asociados, després va passar a dir-se Equipo Económico (EE) i que des de 2016 funciona amb el nom de Global Afteli (GA), van crear una xarxa de contactes a Hisenda gràcies al fet que alguns d'ells havien exercit "càrrecs al més alt nivell del govern espanyol, Administració Central i a les Autonomies", tal com explica El Periódico.

Sobre el cas arxivat, que va arrencar el 2017 arran d'una querella presentada per la Fiscalia Anticorrupció en relació amb una adjudicació que li hauria donat el Consell Superior de la Cambra de Comerç, el que va ser ministre del govern de Mariano Rajoy va explicar que quan va deixar la consultoria

dilluns, 16 d’octubre del 2023

L’independentisme paga dos cops per les mateixes acusacions: 3,6 milions a dos tribunals diferents

 

 

TRIBUNALS

 

La Caixa de Solidaritat presenta un detallat estudi de "duplicitats" i detecta que el jutjat 13 i el Tribunal de Comptes han reclamat el mateix als imputats

 

 

 

La seu oficial del Tribunal de Comptes a Madrid/Quico Sallés

 

 


dimecres, 4 d’octubre del 2023

El TSJC obliga la Generalitat a pagar 81 milions d’euros a Renfe, en una sentència que el Govern recorrerà

 

 

Capella denuncia que l’Estat espanyol “és el principal incomplidor” perquè no ha complert amb les seves “obligacions” en el traspàs del 2010

 

 

 

Tren de mitja distància de Renfe

 

 


Redacció

Sembla una broma de mal gust, però és la realitat. Malgrar els incomptables retards, talls en la circulació, i incidències vàries, la Generalitat ha de pagar a Renfe 80,9 milions d’euros.  Així ho ha estipulat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC);  el pagament es correspon a l’ampliació dels serveis de Rodalies que s’han anat fent a petició del govern català en els darrers anys, després del traspàs del 2010. Es tracta d’un deute que el Govern no va abonar argumentant que bona part d’aquest cost correspon al cànon ferroviari que es paga per circular per la infraestructura d’Adif, i que, per tant, abonar-lo és competència del ministeri de Transports, ja que és el que gaudeix dels diners. El dictamen admet recurs de cassació.

Renfe, que per cobrar sí que vol ser puntual, hauria reclamat aquest import a la Conselleria de Territori, però l’executiu català va respondre al·legant que ja estava cobert amb el pagament del cànon ferroviari. El Govern, de fet, es va

dilluns, 18 de setembre del 2023

[MOLT GREU] La Generalitat afirma que l’espoli fiscal va arribar als 21.982 MEUR el 2021

 

 

ECONOMIA 

 

Natàlia Mas critica "l'ofec financera sostingut, injust i deliberat" i reclama més "transparència" al govern espanyol 

 


 

 

Redacció

|

Les dades confirmen els càlculs del comptador premeditat de l’espoli a tots els Països Catalans que tenim a La República 

El Departament d’Economia i Hisenda ha xifrat en 21.982 milions el dèficit fiscal el 2021, xifra que equival al 9,6 del PIB. Es tracta d’un màxim històric després que en els anys anteriors el dèficit fos de 20.203 milions el 2019 (8,5% del PIB) i el 2020 de 20.772 milions (9,8%) i suposen 2.831 euros per càpita. Així, la Generalitat va aportar el 19,2% dels ingressos mentre que només en va rebre el 13,6% de la despesa. La consellera d’Economia, Natàlia Mas Guix, ha criticat “l’ofec financer sostingut, injust i deliberat” causat per un sistema finançament “caduc”. Segons ha dit, aquest dèficit suposa al voltant del 50% del pressupost de la Generalitat i ha remarcat que limita la despesa de salut, educació, serveis socials i infraestructures. 

 




La Generalitat calcula que per càpita els ciutadans de Catalunya reben 2.831 euros menys i, segons la consellera Mas Guix, representa una “pèrdua de recursos” que afecta des de l’atenció sanitària, fins a l’educació o el servei a Rodalies.

Per això, ha criticat l’ofec financer “sostingut”, ja que la mitjana dels darrers 35 anys situa el dèficit en un 8,1% de mitjana i demostra

dimecres, 28 de juny del 2023

La Pimec ja no parla de l’espoli fiscal que pateix Catalunya i tots els Països Catalans

 

 

ECONOMIA CATALANA 

 

 

Cañete més preocupat per tenir representació a Espanya  

 

 


 



Redacció

dimecres, 22 de març del 2023

Desvergüenza: Abertis reclama más de 300 millones de euros a la Generalitat y más de 3.000 millones de euros al Estado

 

 

En el caso del Govern de la Generalitat de Catalunya, afecta a unos convenios donde siempre pierde el erario público, firmados durante el tripartito por el conseller Nadal en la ampliación y obras de la autopista del Maresme a semejanza de los firmados con el Estado.  

 


Antiguo 'peaje' en la C-32 a su paso por el Maresme barcelonés.



Redacción|

España y el Estado

La empresa lo detalla en su informe anual, avalado por diferentes abogados que lo ven ganador. Es dinero aparte de lo que ya ha cobrado, 1000MEUR del estado y unos 100 de la Generalitat. En estos momentos está pendiente de la resolución de diferentes recursos en el contencioso administrativo según detalla el informe anual de cuentas presentado recientemente.

 

Abertis ha reclamado otros 3.233 millones de euros al Estado por los desdoblamientos de la AP-7 entre 2006 y 2021. Así lo detalla el informe anual de la empresa, según avanzaba el viernes Expansión y ha confirmado la ACN. A mediados de febrero de 2022 el gobierno español abonó a Abertis con 1.069,9 millones de euros como compensación de liquidación por las actuaciones realizadas para afrontar el aumento de tráfico.

 

Ahora, el informe anual indica que el 25 de marzo la empresa interpuso un recurso contencioso administrativo en el Tribunal Supremo por lo que pide que se la compense con 4.303 millones de euros, incluyendo efectos fiscales, es decir, 3.233 millones de euros más de los que recibió en febrero. Abertis detalla que está pendiente de la resolución de ese recurso. La

dimarts, 7 de març del 2023

ESCANDALÓS | El govern espanyol destina 16.000 milions d’euros a impulsar el Corredor Atlàntic mentre el Mediterrani encara és a mitges

 

 

Milions d’euros s’invertiran en ampliar els trams ferroviaris i les carreteres, mentre que el Mediterrani no es preveu que estigui llest fins al 2026

 

 

Redacció 07/03/2023

 

 


 



El Govern espanyol ha invertit l’escandalosa quantitat de més de 16.000 milions d’euros per tal d’impulsar el Corredor Atlàntic, mentre que el Corredor Mediterrani, que havia d’acabar-se el 2022, no veurà tots els seus trams completats fins al 2025. A aquesta notícia se li suma el fet que el govern francès va decidir prioritzar les seves connexions internes abans que les noves del Corredor Mediterrani, un moviment que només pot resoldre’s amb la pressió dels organismes afectats, com ara el mateix Govern espanyol o la Comissió Europea, que sí que fa els deures.

 

El Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) va fer públic el passat dilluns, 6 de març, que invertiria més de 16.000 milions d’euros en el desplegament (12.000 milions) i la renovació (4.000 milions) del Corredor Atlàntic, per tal de connectar

dimarts, 21 de febrer del 2023

La xucladora colonial de l’Ibex

 

 

OPINIÓ

 

 

"Les diverses administracions catalanes tenen capacitat i influència suficient per reorientar aquest flux creixent de diner públic cap a Madrid"

 

 


 

dimarts, 20 de desembre del 2022

Espoli fiscal: Catalunya ha rebut un finançament per habitant per sota de la mitjana espanyola

 

 

El País Valencià i les Illes Balears, també reben per sota la mitjana; en canvi, la Comunitat de Madrid percep prop de 200 euros més que els altres territoris

 

 

Redacció 20/12/2022

 

 

Foto de Mufid Majnun / Unsplash

 

 

 

Les dades tornen a demostrar que Catalunya pateix l’espoli fiscal per part de l’Estat espanyol. Entre 2012 i 2021 ha percebut 2.520 euros per càpita, una xifra per sota de la mitjana de les comunitats autònomes que està en 2.562 euros. Les dades s’extreuen de l’eina per comparar indicadors econòmics de les comunitats autònomes que l’Autoritat Fiscal Independent (Airef) ha actualitzat aquest dilluns.

 

L’espoli és evident arreu dels Països Catalans: el segon territori que ha rebut menys finançament és el País Valencià, amb 2.368 euros, i les Illes Balears també apareixen entre els territoris que reben per sota la mitjana. En canvi, a la Comunitat de Madrid els recursos aportats per l’Estat se situen prop de 200 euros per sobre de la mitjana amb 2.752 euros per habitant. El territori amb més finançament per habitant és Cantàbria amb 3.180 euros. Segons el registre, Múrcia i Andalusia també reben per sota la mitjana.

 

El desgavell a Madrid, pagat entre tots

divendres, 5 d’agost del 2022

El finançament autonòmic, un sistema que ploma Catalunya

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Editorial. Dijous, 4 d'agost de 2022. 21:30
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 


 

 

 

Que Catalunya rep menys diners dels que disposaria si fos un estat independent està fora de tota discussió. Aquesta ha estat, potser, una batalla perduda pels diferents governs catalans a l'hora d'explicar, més enllà de les pròpies files, que el benestar de tots els ciutadans estava en joc i molt condicionat per una sèrie de normes que li resten capacitat de maniobra, perquè no disposa dels recursos propis que li tocarien.

 

L'ofec financer que pateix Catalunya ve, fonamentalment, condicionat per dues variables: el dèficit fiscal crònic que fa que al voltant de 16.000 milions d'euros viatgin amb destinació a Madrid i no tornin mai. Per amagar-ho, el Ministeri d'Hisenda va deixar de publicar les balances fiscals. En segon lloc, el sistema de finançament autonòmic pel qual es regeixen 15 de les 17 autonomies, perquè Euskadi i Navarra tenen el seu propi sistema de finançament amb la quota i el concert, que està vençut des de l'any 2014 i cap ministre o ministra no s'ha atrevit ni tan sols a presentar-hi una nova proposta.

 

A més, hi ha un tercer camí per escurar Catalunya, que és l'execució de les inversions previstes en els pressupostos generals de l'Estat, que és extraordinàriament baixa any rere any i que, per exemple, el 2021 va ser el 35,7% del

divendres, 15 de juliol del 2022

El robatori més gran que han patit els Països Catalans

 

 

OPINIÓ

 

 

Fins on aguantarem els catalans, valencians i Illencs la repressió i l’espoli econòmic que patim i que cada dia va en augment?

 

 

Joan Puig 11/07/2022

 

 


 

 


No existeix al primer món, cap minoria nacional que pateixi l’espoli dels ciutadans de parla catalana de tots aquests territoris: des de l’1-O del 2017 més 90.000 MEUR han marxat cap a Espanya per pagar les seves festes. Som, precisament, els ciutadans del Principat de Catalunya, el País Valencià i les Illes els que paguem i paguem totes les “festes espanyoles“, és a dir, el malbaratament dels diners per pagar les glòries espanyoles.

 

A tot aquest espoli li hem d’afegir els greus incompliments de les inversions que preveuen els pressupostos espanyols, incapaços d’assumir la majoria d’acord pressupostari, un engany més disfressat d’error, però que s’acaba convertint en una gran pèrdua de diners any rere any.

 

I, a tot això, hem de sumar l’escàndol dels darrers dies, un dels més grans de la democràcia a Espanya. Ens referim a la

dilluns, 27 de juny del 2022

[Vídeo] Vuelve el ‘chocolate del loro’ con el presidente más progresista de la historia

 

 

Sánchez quiere paliar la crisis concediendo unos simbólicos 200€ en ayuda para rentas bajas, y no para todos.

 

 

por Josep Herrera

 
 


 

 

Ya se han hecho públicas las condiciones para acceder al cheque de 200 euros anunciado por el gobierno español este sábado, dentro del plan de medidas anticrisis para combatir el alza de precios. Y son muy restrictivas. A grosso modo estos son los requisitos:

 

La ayuda de 200 euros, en un pago único, va destinada a trabajadores, autónomos y desempleados que tengan ingresos bajos y no cobren pensión alguna de régimen general, especial o de clases pasivas de la Seguridad Social.

 

Tampoco podrán solicitarlo las personas que reciban alguna prestación, como el ingreso mínimo vital o las pensiones de

divendres, 17 de juny del 2022

La factura del dèficit d'inversions de l'Estat a Catalunya: 12.383 milions

 

 

INVERSIONS

 

 

El govern espanyol es defensa assegurant que Catalunya és la comunitat "amb més inversió absoluta en infraestructures"

 

 

Carme Rocamora
Foto: ACN
Barcelona. Divendres, 17 de juny de 2022. 16:26
Actualitzat: Divendres, 17 de juny de 2022. 16:41
Temps de lectura: 2 minuts  

 






Enmig del malestar per la falta d'inversions de l'estat a Catalunya, una trobada: la subcomissió tècnica de la comissió Bilateral d'Infraestructures Generalitat-Estat. No hi han assistit ni ministres ni consellers, només tècnics, però el Govern hi ha anat amb la feina feta per demostrar la factura pendent que té l'estat amb els catalans: el dèficit d'inversions de l'estat a Catalunya entre 2009 i 2021 és de 12.383 milions d'euros. La xifra l'han traslladat els tècnics de la Generalitat durant la trobada, i l'ha explicat després en roda de premsa el secretari general de Vicepresidència, Ricard Font.

 

En concret, l'executiu català ha reclamat transferències per valor de 3.000 milions i inversions a Catalunya de 9.000 milions per revertir la situació. Font ha insistit que "no hi ha cap explicació" per justificar la baixa execució pressupostària a Catalunya que està "a la cua" de la inversió estatal. "Any rere any en lloc de revertir el dèficit l'eixamplem", ha lamentat Font, que també ha criticat el retard en l'elaboració dels

divendres, 10 de juny del 2022

El govern planta la ministra de Transports espanyola en protesta per la manca d’inversió a Catalunya

 

 

PAÍS - PRINCIPAT 

 

 

El Departament de Territori no assistirà a la conferència de premsa conjunta amb Raquel Sánchez per abordar el futur de les infrastructures al Vallès 

 

 

 



Redacció

10.06.2022 - 12:20

Actualització: 10.06.2022 - 13:01

 

 

El secretari general de vice-presidència, Ricard Font, no assistirà avui a la conferència de premsa prevista amb la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana espanyola, Raquel Sánchez, per abordar el futur de les infrastructures al Vallès. Es preveia que hi anés, juntament amb els batlles de Terrassa, Sabadell i Castellar del Vallès, en un acte al Consell Comarcal del Vallès Occidental. Territori justifica l’absència com una mostra de rebuig per la manca d’inversions de l’estat espanyol a Catalunya, i diu que es trobaran a la reunió de la Comissió Bilateral d’Infraestructures de divendres vinent.

 

L’acte ha de servir per a definir el futur d’una de les vies més reclamades pel sector econòmic de l’entorn del Vallès Occidental: la B-40, també coneguda com el Quart Cinturó, en el tram entre Terrassa i Castellar del Vallès, que passa per Sabadell. En aquesta part del traçat hi ha hagut uns quants obstacles històricament, atès que s’ha reclamat el consens amb el territori per determinar el pas de la carretera, que, d’una

divendres, 3 de juny del 2022

Als països ocupats no cal fer-hi inversions

 

 

OPINIÓ

 

"Si les elits polítiques i empresarials no hi guanyessin res amb el sotmetiment ja fa temps que Pedro Sánchez hauria cercat el suport de V🤢X"

 

Fins quan els incompliments d’inversió?

 

 

OPINIÓ

 

 

Modest Guinjoan
Barcelona. Divendres, 3 de juny de 2022. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts  

 





Aquesta mateixa setmana Hisenda espanyola informava del grau d’execució de les inversions pressupostades per l’Estat per regions. La dada corresponent a Catalunya suposa un pas més en els despropòsits i és una cirereta al pastís del greuge que es va acumulant històricament. La seva reiteració any rere any, sense cap traça de correcció, justifica la posició dels que tenim la sensació que ja n’hi ha prou. Encara que serveixi de poca cosa, tot sigui dit. Aquest no és un article per queixar-se (hi dedico un paràgraf obligat per contextualitzar el tema) sinó per proposar.

 

Que el 2021 l’Estat espanyol hagi invertit el 35,7% dels 2.068 milions que tenia pressupostats per a Catalunya, parla per si mateix. Que a Madrid l’execució pressupostària hagi estat, no del 100%, sinó del 184% potser és puntual, però ve a sumar-se a un tracte històric que li és sistemàticament favorable; i que la inversió per habitant hi hagi estat el triple que la catalana, són prou indicadors puntuals del tracte que ens depara el govern més amic de Catalunya de tota la història. Que rebem el 9% de la inversió de l’Estat quan el nostre PIB representa el 19%, no és normal; que dels 492 milions previstos per Adif-AVE se n'hagin executat 22, tampoc; que Adif (no AVE) hagués d’invertir 707 milions i n’hagi invertit 169, tampoc; o que Renfe operadora n’hagi invertit 90 dels 262 que tenia pressupostats, tampoc. El del 2021 és un episodi un pèl extrem i dramàtic d’un culebrot de maltractament desvergonyit a Catalunya. Com es pot veure som irrellevants a l’hora de gastar, malgrat ser imprescindibles a l’hora d’ingressar.

 

Anem a la part propositiva, que extrec de l’INFORMES PIMEC 4/2019 que vam elaborar relacionat amb el problema que ens ocupa i que es titulava 'Per un blindatge de la inversió pressupostada en infraestructures'. Els pressupostos són una