S’acosten eleccions a Andalusia i el seu president anuncia noves
rebaixes fiscals, 100 € per tenir un animal de companyia i per pagar la
quota del gimnàs o del seu club de futbol
Imatge de la signatura del pacte entre PP, Ciudadanos i Vox per la Junta d'Andalusia / PP
El manifest deixa en evidència com el maltractament econòmic persistent
de l'Estat espanyol ha mermat el creixement de l'economia i de la
qualitat de vida
Una de les principals reivindicacions de l’independentisme català és acabar amb l’espoli fiscal que Catalunya pateix des de fa dècades per part de l’Estat espanyol, i així va quedar recollit en els respectius acords d’ERC i Junts amb el PSOE per a facilitar la investidura de Pedro Sánchez. Aquest espoli, que durant anys i panys els partits unionistes i espanyolistes han negat insistentment malgrat les denúncies dels catalans, ha quedat confirmat de nou aquest dimarts, 20 de febrer, a través del manifest conjunt que han signat una vintena de col·legis professionals catalans.
Les institucions signants, que aglutinen alguns dels sectors professionals més importants, reclamen que Catalunya
tingui les competències per a gestionar els recursos econòmics propis,
exposant amb dades la gravetat de l’espoli fiscal patit. Manifesten que Catalunya ha de “tenir la capacitat de recaptar i decidir sobre la destinació dels recursos que genera amb l’objectiu de potenciar la competitivitat de la seva economia i situar el benestar i el progrés dels seus ciutadans al nivell del seu esforç, sense eludir la col·laboració raonable en l’equilibri i solidaritat territorial”.
L'endeutament s'enfila fins als 456.000 milions, segons les conclusions de la comissió parlamentària
La diputada Glòria Freixa (JxCat), Jaume Butinyà (ERC) i Eulàlia Reguant
(CUP), de la Mesa de la Comissió d'Estudi sobre el deute històric de
l'Estat amb Catalunya, al Parlament
Data de publicació: dimecres 04 de maig del 2022, 10:06
Localització: Barcelona
Autor: Sílvia Jardí
La comissió parlamentària del deute històric de l’Estat amb Catalunya ha aprovat les conclusions, que enfilen l’endeutament fins als 456.000 milions d’euros, l’equivalent a 55.000 euros per català.
La majoria dels punts del text han quedat aprovats amb els vots a favor
de Junts, ERC i la CUP. Els comuns també han avalat algun aspecte.
En canvi, el PSC ha votat en contra de la majoria de punts, i en alguns s’ha abstingut. Per la seva banda, el diputat de Junts Joan Canadell
ha avançat que el partit portarà les conclusions de la comissió
parlamentària a les negociacions amb el PSOE. Cal recordar que l’acord
d’investidura entre Junts i PSOE contempla la negociació com a “mètode
de resolució de conflictes”.
El Departament d’Economia i Hisenda ha
xifrat en 21.982 milions el dèficit fiscal el 2021, xifra que equival al
9,6 del PIB. Es tracta d’un màxim històric després que en els anys
anteriors el dèficit fos de 20.203 milions el 2019 (8,5% del PIB) i el
2020 de 20.772 milions (9,8%) i suposen 2.831 euros per càpita. Així, la
Generalitat va aportar el 19,2% dels ingressos mentre que només en va
rebre el 13,6% de la despesa. La consellera d’Economia, Natàlia Mas
Guix, ha criticat “l’ofec financer sostingut, injust i deliberat” causat
per un sistema finançament “caduc”. Segons ha dit, aquest dèficit
suposa al voltant del 50% del pressupost de la Generalitat i ha remarcat
que limita la despesa de salut, educació, serveis socials i
infraestructures.
La Generalitat calcula que per càpita els ciutadans de Catalunya
reben 2.831 euros menys i, segons la consellera Mas Guix, representa una
“pèrdua de recursos” que afecta des de l’atenció sanitària, fins a
l’educació o el servei a Rodalies.
Per això, ha criticat l’ofec financer “sostingut”, ja que la mitjana
dels darrers 35 anys situa el dèficit en un 8,1% de mitjana i demostra
El president de Pimec, Antoni Cañete, ha reclamat que el “pròxim
govern espanyol” incorpori les pimes al diàleg social, en el seu discurs
en la 36a edició dels Premis Pimes.
“Des d’aquí demano solemnement, com
a president de Pimec i vicepresident de Conpymes, que el proper
president del govern incorpori les pimes, amb veu pròpia, al diàleg
social espanyol, tal com ja passa a Catalunya i a Europa”, ha reclamat
Cañete, que ha parlat de la necessitat d’uns criteris de
representativitat “objectius, proporcionals i transparents”.
En
paral·lel, el president Pimec ha criticat els discursos que, a parer
seu, “demonitzen” els empresaris “des de la comoditat d’alguns
despatxos”. “Ser empresari no és fàcil i no és dolent”, ha etzibat
Cañete.
El País Valencià i les Illes Balears, també reben per sota la mitjana;
en canvi, la Comunitat de Madrid percep prop de 200 euros més que els
altres territoris
Redacció
20/12/2022
Foto de Mufid Majnun / Unsplash
Les dades tornen a demostrar que Catalunya pateix l’espoli fiscal per part de l’Estat espanyol. Entre 2012 i 2021 ha percebut 2.520 euros per càpita, una xifra per sota de la mitjana
de les comunitats autònomes que està en 2.562 euros. Les dades
s’extreuen de l’eina per comparar indicadors econòmics de les comunitats
autònomes que l’Autoritat Fiscal Independent (Airef) ha actualitzat aquest dilluns.
L’espoli és evident arreu dels Països Catalans: el segon territori que ha rebut menys finançament és el PaísValencià, amb 2.368 euros, i les Illes Balears també apareixen entre els territoris que reben per sota la mitjana. En canvi, a la Comunitat de Madrid els recursos aportats per l’Estat se situen prop de 200 euros per sobre de la mitjana
amb 2.752 euros per habitant. El territori amb més finançament per
habitant és Cantàbria amb 3.180 euros. Segons el registre, Múrcia i
Andalusia també reben per sota la mitjana.
L'episodi fa una parodia sobre tot el que podríem fer si disposéssim
dels diners que perdem per culpa d'unes balances fiscals del tot
desiguals amb l'Estat espanyol. El vídeo acaba amb dades reals sobre el
dèficit fiscal català i engresca a tots els 'pàtriots' a compartir
aquesta nova entrega de SuperCat a tots aquells que encara no ho tinguin
clar. El divertit i encertat vídeo acaba exclamant: 'la llibertat i la veracitat ens faran invencibles'.
Malgrat que el TC ho avala tant el PP avui com el
PSOE ahir impedeixen que les autonomies gestionin els diners de la renda
destinats a finalitats socials. Cap diputat català d’aquestes
formacions s’ha disculpat mai
El Partit Popular i el Partit Socialista han expressat aquest
dimarts al Congrés la seva oposició a que les autonomies puguin
gestionar el 0,7 per cent de l'Impost de la Renda de les Persones
Físiques destinat a finalitats socials i medi ambientals que els
contribuents poden marcar quan presenten les seves declaracions anuals.
Aquest cop li han denegat a CiU que havia presentat la proposta. El
Congrés ha estat l’escenari de votacions en aquest sentit a proposta
també d’ERC i ICV, en una mostra d’incapacitat per part de l’estat de
permetre ni tant sols la gestió dels recursos per a finalitats socials,
ni tant sols ens deixen gestionar la misèria.
PPSOE contra Catalunya
Tenim les competències, però els governs del PP i del PSOE incompleixen la constitució amb el vist i plau de les grans ONG’S espanyoles
El diputat de CiU a la Cambra Baixa, Carles Campuzano, ha defensat la
iniciativa plantejada per la seva formació amb l'objectiu de "posar fi a
la discriminació que suposa per a Catalunya". "Si les competències en
polítiques socials corresponen a les autonomies no s'entén que això ho
gestioni l'administració general de l'Estat", ha subratllat Campuzano.
Gestionar d’acord amb el territori, ser més eficaços i evitar l’espoli fiscal en un tema tant sensible
El Grup Parlamentari Català (CiU) ha presentat una proposició de llei
reclamant al govern de l'Estat la territorialització dels recursos que
provenen del 0,7% de l'IRPF destinat a finalitats d'interès social i de
caràcter mediambiental. CiU considera que han de ser les comunitats
autònomes les que gestionin íntegrament aquests fons per "poder garantir
la dotació de recursos per a programes socials i mediambientals
d'entitats d'àmbit local i autonòmic".
El Deutsche Bank critica, en un informe
(pdf) publicat aquesta setmana, el sistema de repartiment de la riquesa
entre les regions de l'estat espanyol. Destaca el procés cap a la
independència que viu Catalunya i considera que la mala distribució de
les finances a l'estat és una de les principals causes en favor de la
independència, més enllà dels motius polítics.
El banc alemany
recorda que la independència d'un territori sempre té uns costos, els
quals molts independentistes no volen veure, però consdiera evident que
en un país com Catalunya, obligada a fer grans transferències fiscals,
la idnependència seria en tot cas beneficiosa.