El País Valencià i les Illes refusen el nou objectiu de dèficit de Montoro

PAÍS

La proposta s'aprova amb l'únic suport dels governs del PP 

Per: Redacció 

07.07.2017  15:03

El País Valencià i les Illes Balears han votat contra el nou objectiu de dèficit proposat pel ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro. El Consell de Política Fiscal i Financera ha aprovat la proposta del govern espanyol amb els únics vots favorables de propi executiu i de les comunitats governades pel PP. El vice-president de la Generalitat de Catalunya i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, no ha assistit a la trobada.



Després d’un primer anunci, el ministeri d’Hisenda ha rectificat i ha pujat una dècima l’objectiu de dèficit per a les comunitats autònomes, d’un 0,3% a un 0,4% el 2018 i del 0% al 0,1% el 2019.



L’objectiu del govern espanyol és apaivagar les

La Generalitat es torna a oposar a l'objectiu de dèficit marcat per l'Estat

ECONOMIA

El secretari d'Economia, Pere Aragonès, diu que "no és seriós" que Montoro modifiqui la proposta en una setmana 

per ACN 07/07/2017

El secretari d'Economia, Pere Aragonès, i la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera | ACN

 

El secretari d'Economia, Pere Aragonès, ha avançat que Catalunya es tornarà a oposar a l'objectiu de dèficit marcat per l'Estat per a les comunitats autònomes. Aquest divendres, s'ha tornat a reunir el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), on s'augmenta el marge d'endeutament de les comunitats passant del 0,3% al 0,4% del PIB.

Per a Catalunya, això es tradueix en 220 MEUR més. Abans de la reunió, Aragonès critica que la modificació es fa "sense criteris objectius" i al·lega que per a Catalunya hauria de ser del 0,88%. Montoro havia reunit les comunitats fa tot just una setmana, quan la majoria es va oposar a la xifra del 0,3%.




El secretari d'Economia ha criticat que

Varapalo de Bruselas a Rajoy: saca a Portugal y a Croacia de la vigilancia por déficit excesivo pero mantiene a España

ECONOMIA - POLITICA

El presidente del Gobierno, Mariano Rajoy.

|Fuente:EFE/Archivo

La propuesta de la Comisión Europea sólo mantiene a Francia, España, Grecia y Reino Unido en el proceso de control

Lun, 22 Mayo 2017  

La Comisión Europea (CE) pidió hoy, en sus recomendaciones económicas por países, cerrar el procedimiento de déficit excesivo contra Portugal y Croacia, así como solicitar a Finlandia y Bélgica que adopten reformas adicionales, pero mantiene el control sobre España.



En sus recomendaciones, Bruselas considera además que Italia ha tomado las medidas presupuestarias suplementarias exigidas para 2017, mientras que advierte a Rumanía por su desviación "significativa" con respecto a los objetivos a medio plazo de 2016.



"Las tendencias son, en general, positivas, y deberíamos aprovecharlas para crear unas economías más competitivas, resistentes e innovadoras", aseguró el vicepresidente del Ejecutivo comunitario para el Euro, Valdis Dombrovskis, en un comunicado.



Bruselas recomienda al Consejo de la UE cerrar los procedimientos por déficit excesivo a Croacia y Portugal

La Generalitat preveu tancar l’any al voltant de l’1,02% de dèficit

PAÍS - PRINCIPAT

Les conselleries han tingut 425,6 milions més fins a octubre malgrat la pròrroga pressupostària.

El secretari d’Economia de la Generalitat, Pere Aragonès

Per: Redacció 

14.12.2016  18:12

Les conselleries han tingut 425,6 milions més fins a octubre malgrat la pròrroga pressupostària.


BARCELONA, 14 (EUROPA PRESS)


La Generalitat preveu tancar 2016 al voltant de l’1,02% de dèficit, respecte de l’objectiu autonòmic del 0,7%, ha explicat el secretari d’Economia de la Generalitat, Pere Aragonès, en compareixença a la comissió d’Economia del Parlament.



Ha argumentat que és una previsió que pot variar, però que rondarà l’1% i hi haurà despesa no finançada i per tant no pagada, perquè tot i que l’execució pressupostària del 2016 és millor que la del 2015, en els mesos finals de l’any es concentren una part important dels pagaments.



Ha recordat que la desviació del dèficit el 2015 va ser de dos punts, i el 2016 serà de tres dècimes, que es finançaran amb l’anomenat FLA extraordinari per cobrir l’excés de dèficit d’exercicis anteriors.



Ha repassat que la Generalitat ha reduït a la meitat el període de pagament a proveïdors, tot i que “l’Estat ha de posar-se les piles” perquè el FLA del 2016 només ha finançat fins ara el dèficit del 0,3% en comptes de l’ampliació al 0,7%, i també queda pendent una part del FLA extraordinari del 2015, uns ingressos que el Govern necessita per pagar les seves factures.



MAJOR MARGE

Junqueras denuncia que el govern del PP ha ocultat els objectius de dèficit del 2017 per pressionar el PSOE

PAIS - PRINCIPAT

El vice-president econòmic creu que 'molt probablement' els pressupostos compliran els marges de dèficit.

Per: ACN

03.10.2016  11:39

 

El vice-president i conseller d’Economia, Oriol Junqueras, ha denunciat que el govern del PP no ha donat els objectiu de dèficit del 2017 per pressionar políticament el PSOE perquè cedeixi amb la investidura. En una entrevista a Els Matins de TV3, Junqueras ha posat com a exemple el president del País Valencià, Ximo Puig, que és un dels membres de l’executiva del PSOE que va dimitir per fer caure Sánchez quan les bases del partit d’aquesta comunitat són partidàries del fins ara secretari general del PSOE. D’altra banda, el titular d’economia creu que els pressupostos de l’any que ve compliran ‘molt probablement’ els marges de dèficit ‘per primera vegada en molt de temps’ i s’ha mostrat obert a estudiar propostes sobre modificacions en l’IRPF.



Junqueras ha lamentat que a aquestes alçades el conjunt de les administracions públiques no sàpiga quin serà el sostre de dèficit del 2017 i ho atribuït a una decisió del govern del PP per pressionar el PSOE i aconseguir que canviï d’opinió respecte la investidura. Ja que, tal com ha recordat, ocultant aquestes dades s’impedeix que les administracions puguin elaborar pressupostos. Segons el

La pròrroga a Espanya pel dèficit és il·legal, segons el Consell de la Unió Europea

Ajornar fins després del 26-J la multa a l'Estat per l'incompliment i donar-li ja un any més de marge no respecta la normativa.

 

Mariano Rajoy fa un gest amb els dits amunt en la cloenda de la convenció popular a Saragossa   |   ACN

per ACN 3 de Juny 2016 a les 13.17 h 




Donar un any més de pròrroga a Espanya per reduir el seu dèficit públic però deixar per després de les eleccions del 26-J la decisió de multar-la no és legal, segons els juristes del Consell Europeu. Davant les queixes d'Alemanya per haver salvat Mariano Rajoy d'una sanció en plena precampanya electoral, la presidència de l'Ecofin va encarregar un informe jurídic al Consell. I aquest divendres alguns diaris com 'El País' o 'Cinco Días' revelen que, efectivament, els juristes qüestionen la legalitat de la fórmula utilitzada per la Comissió Europea. Segons la normativa, no es pot oferir un any més de marge a l'Estat sense haver impulsat ja un procediment per dèficit excessiu que acabaria amb multa.

Puigdemont avisa: ‘Montoro no regala res, no fa cap favor’

Per: Redacció / ACN

21.04.2016  10:44

PAÍS

El president relativitza la flexibilització del dèficit a les autonomies que va anunciar ahir el govern espanyol.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha alertat aquest dijous que els 800 milions d’euros de marge per la flexibilització de l’objectiu de dèficit ‘es poden arribar a no notar’, perquè el ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, ‘ha posat la directa i ha amenaçat amb mesures cautelars i coercitives’. En declaracions a Catalunya Ràdio, ‘ell controla la caixa, les bestretes les tenen ells i ells poden decidir que es descompten no sé quin marge de dèficit que hem incomplert. Que ningú no es pensi que d’aquests 800 milions ja en podem disposar’

El president ha inistit que aquesta flexibilització ‘no arriba ni de bon tros’ al que diu la llei d’estabilitat pressupostària.

Puigdemont ha apuntat que l’experiència amb Montoro ‘fa pensar el pitjor’, perquè ell ‘no regala res, no fa cap favor’. Al seu parer, des del govern espanyol ‘no tenen cap interès que les finances de la

L'Àrea Metropolitana de Barcelona, la més perjudicada pel dèficit fiscal

per Gemma Aguilera 16 de Setembre 2015

ECONOMIA - DÈFICIT FISCAL 

Un estudi del Cercle Català de Negocis analitza l'impacte de la manca d'inversions de l'estat per comarques i ciutats, i conclou que la independència beneficiaria especialment els municipis amb rendes més baixes.

El Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat són les tres comarques que més pateixen les conseqüències de la manca d'inversions de l'estat en forma d'infraestructures i serveis, amb un dèficit de 5.221 milions d'euros, 1.978 milions i 1.645 milions respectivament. És una de les conclusions de l'estudi L'impacte de l'espoli fiscal sobre el territori, impulsat pel Cercle Català de Negocis, que analitza i quantifica el dèficit fiscal per comarques, vegueries, capitals de comarca i municipis amb més de 5.000 habitants.

“La cançó del dèficit fiscal” El nou capítol de @elsupercat especial 11S

Dilluns, 7 de setembre de 2015 21:30 h

Gravat el passat dissabte amb la col·laboració del cor “El Poble que Canta” ens explica amb humor l’espoli fiscal que patim els catalans

---

L'episodi ha comptat amb la col·laboració del cor El Poble que Canta i es va enregistrar el passat dissabte al matí a l’Arc de Triomf de Barcelona, en aquest enllaç la Fotogaleria del rodatge. El nostre superheroi ha fet un capítol especial per a aquest 11S. Una entrega cantada de principi a fi amb la cançó El dèficit fiscal.

L'episodi fa una parodia sobre tot el que podríem fer si disposéssim dels diners que perdem per culpa d'unes balances fiscals del tot desiguals amb l'Estat espanyol. El vídeo acaba amb dades reals sobre el dèficit fiscal català i engresca a tots els 'pàtriots' a compartir aquesta nova entrega de SuperCat a tots aquells que encara no ho tinguin clar. El divertit i encertat vídeo acaba exclamant: 'la llibertat i la veracitat ens faran invencibles'.

L'FMI defensa els dèficits asimètrics entre comunitats autònomes

L'organisme dóna la raó a l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) que ja va reclamar límits fiscals a mida.

 

EUROPA PRESS Washington Actualitzada el 14/08/2015 11:32

Christine Lagarde, directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI). / JIM LO SCALZO / EFE

El Fons Monetari Internacional (FMI) dóna la raó a l' autoritat fiscal independent i a la Generalitat i defensa la necessitat d'establir un dèficit públic asimètric entre regions i comunitats. Un informe sobre l'economia espanyola considera necessària una reforma del marc fiscal per a les comunitats autònomes.

"Podria considerar-se permetre que els objectius fiscals de les regions siguin diferents tenint en compte les diferències estructurals en les seves capacitats i les seves necessitats d'ajust, encara que de manera transparent i basada en les normes", indica l'FMI.

La institució dirigida per Christine Lagarde remarca que els esforços fiscals de les comunitats en els

Mas-Colell denuncia que Madrid pressiona les autonomies perquè incompleixin l'objectiu de dèficit

05 Mar 2015 - 10.38

ECONOMIA - BARCELONA

El conseller d'Economia avança a "Els matins" de TV3 que avui mateix demanarà al ministre Montoro que es convoqui una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera per posar sobre la taula la flexibilització del dèficit.

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, reclama que es convoqui el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) per analitzar la flexibilització de l'objectiu de dèficit per a les comunitats autònomes. En declaracions a "Els matins" de TV3, el conseller ha avançat que ho demanarà a les pròximes hores al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro": "Avui mateix penso enviar una petició formal al ministre demanant que es convoqui una sessió del Consell de Política Fiscal i Financera, que tingui en el seu ordre del dia sol·licitar a l'autoritat fiscal independent que analitzi i es pronunciï sobre el tema de la distribució del dèficit."

Mas-Colell ha subratllat la importància de resoldre la qüestió del dèficit: "Aquest és el tema nuclear. Aquesta política colla al màxim les autonomies. Les colla més que al govern central. Però, a més, deliberadament es busca un resultat: que es pugui dir 'a posteriori' que les autonomies no compleixen i, per tant, desacreditar-les."

Fre a l'eufòria de Rajoy

05/11/14 02:00 - Brussel·les - Albert Segura

L'estancament de la zona euro castiga la recuperació espanyola, que el 2015 creixerà menys del previst, l'1,7%

La UE alerta l'Estat que incomplirà el dèficit públic fins al 2016

Previsió del PIB Foto: EL PUNT AVUI.

L'eufòria i els plans del PP per presentar-se a les properes eleccions venent el miracle de la recuperació espanyola s'estavellen contra l'estancament de l'economia europea. Brussel·les va haver de corregir a la baixa ahir les previsions del govern espanyol, per massa optimistes: el PIB creixerà l'1,7% el 2015 (tres dècimes menys del que ha promès Luis de Guindos) i no arribarà al 2,2% fins al 2016. Tot i aquesta desacceleració, l'Estat superarà Alemanya, França i Itàlia i també la mitjana de la zona euro, en sis dècimes l'any que ve i en cinc el següent, segons els càlculs de l'executiu comunitari. El problema és que costarà que aquesta millora es tradueixi en una reducció de l'atur, que cau però més lentament del previst: d'aquí a dos anys encara serà del 22,2%.

La frenada de la zona euro complica, i molt, el sanejament dels comptes públics. I més encara després de la rebaixa d'impostos anunciada per Mariano Rajoy: el dèficit públic espanyol es reduirà fins al 4,6% el 2015 i fins al 3,9% el 2016, ben lluny de complir el calendari imposat per Brussel·les (que fixa objectius del 4,2% i del 3%, respectivament). El forat, en aquests dos anys, serà d'uns 15.000 milions d'euros que Rajoy hauria de tapar fent noves retallades o inventant-se nous ingressos en plena precampanya electoral. Aquest any els números vermells seran del 5,6%. El deute públic espanyol no atura la seva cursa meteòrica i l'any que ve fulminarà la barrera del 100% del PIB, situant-se en el 101,2% del PIB el 2015 i en el 102,1% el 2016. A finals de novembre, la nova Comissió Europea haurà de decidir si esmena els comptes d'alguns governs per corregir aquestes desviacions pressupostàries.