Els missatges contraposats i les picabaralles dels partits unionistes desconcerten i aboquen els seus votants cap a l'abstenció
La proliferació de discursos
contraris en el front unionist ha dislocat el seu missatge. Pablo
Iglesias, que ha agafat les regnes de la campanya de Catalunya Sí que es
Pot, qualificava ahir l’àrea metropolitana –que és aliena, com la resta
de Catalunya, a la seva concepció de la realitat-, de “cinturó morat”.
No ha estat l’únic que lluita per conquerir el vot a l'àrea
metroplitana. Però què decidirà votar l’elector que se sent profundament
espanyol i vol tractar de trobar el partit que millor defensi els seus
interessos? I els abstencionistes i indecisos?.
 |
| Foto captura pantalla intervenció García Albiol a Espejo Público |
L’extensa gamma cromàtica del cinturó metropolità
El PSC ha hagut de sortir en les darreres hores a defensar el clàssic “cinturó roig”. Malauradament per ells però, no se li’n diu roig perquè històricament hi hagi hagut una adscripció al PSC, sinó que se li adjudica aquest color perquè és el color amb què s’identificaven els treballadors antigament. De fet, el PSC va voler prendre aquest color per intentar ser fer de paraigua del conjunt de la classe obrera.
En aquestes eleccions però, el populisme ha qüestionat la paternitat del color de l’Àrea Metropolitana. Podemos, com dèiem, ha parlat de “cinturó magenta”, i Ciudadanos hi ha introduït el matís taronja, fent un joc de paraules amb el famós Naranjito del mundial de futbol que es va jugar a Espanya fa trenta-un anys. Fins i tot l’onada Albiol s’ha intentat apoderar d’aquest cinturó “blau”. Potser al final ens trobarem que es tracta del “cinturó pel Sí”.
