Reforma clau a la UE: els partits catalans, expulsats de l'Eurocambra?

UNIÓ EUROPEA







Albert Acín | Carlota Camps
Foto: ACN
Barcelona. Divendres, 8 de juny de 2018

La Unió Europea és més a prop de prendre un pas decisiu que afectarà de ple el Parlament europeu. Prepara una llei electoral reformada que, a part de redistribuir part dels escons del Regne Unit entre els països membres, també servirà per establir un mínim de vots per obtenir representació, la qual cosa es coneix com a barrera electoral.



La reforma de la norma encara ha de ser validada al Parlament Europeu, on s'ha d'aprovar per majoria absoluta, però de ser acceptada, podria perjudicar greument ERC i el PDeCAT, que fins i tot es podrien quedar fora de la Cambra europea. La votació s'ha de dur a terme en el ple que tindrà lloc la primera setmana de juliol, però encara no està clar que aconsegueixi els vots suficients per tirar endavant.



La novetat que s'introduirà per primera vegada serà el llistó mínim de vots, que serà del 2% al 5% segons el que decideixi cada país membre. Aquest mínim només es posarà en

Puigdemont a The Guardian: ‘El buit de poder a Espanya fa mal a Catalunya i Europa’

Diu que no es pot formar govern si no es dóna suport al referèndum a Catalunya.

PAÍS

Dimarts  1.03.2016  18:02

El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha publicat un article d’opinió a The Guardian, un dels diaris més influents d’Europa, en què diu que el buit de poder a Espanya fa mal a Catalunya i a Europa. Puigdemont crida PSOE, Ciutadans i Podem a convocar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya, i a allunyar-se de ‘l’obstruccionisme de Rajoy’. L’article ha estat publicat coincidint amb l’inici del debat d’investidura de Pedro Sánchez.

El clàssic, sota sospita

Barça

BARCELONA - 21 octubre 2015 19.24 h 

La Guàrdia Civil investiga presumptes pressions arbitrals dirigides a perjudicar el Barça en el proper clàssic

El cas, que presenta indicis d'anar més enllà d'un partit, arrenca a partir d'un escrit remès per un assistent a la fiscalia anticorrupció.

 

 

 

Una imatge d'arxiu de l'últim clàssic al Bernabéu Foto: EFE.

 

Pere Gelada

La Guàrdia Civil investiga un cas de presumptes pressions denunciades per un àrbitre assistent de primera divisió amb possibilitats de formar part de l'equip arbitral designat per al clàssic del 21 de novembre i que consistirien a perjudicar els interessos del FC Barcelona en aquest partit. L'escrit dels fets es va presentar a la fiscalia anticorrupció de Barcelona el dia 19 d'octubre per l'advocat expert en dret esportiu Jacinto Vicente a instància de l'assistent denunciant, el qual ha expressat la voluntat que el seu nom i dades personals no apareguin en el document esmentat perquè entén que la seva identificació li produiria un perjudici personal i també a tercers, tant en el camp personal com professional. Tot i això, el col·legiat sí que desitja que els fets siguin difosos públicament en considerar que la divulgació pot ajudar a “frenar la possible realització dels mateixos fets i, especialment aconseguirà cessar una situació d'angoixa personal”, com s'indica en l'escrit. En aquest sentit, i més enllà del clàssic, aquesta denúncia pública pretén posar de manifest les pressions a les quals estarien sotmesos els àrbitres en actiu per part d'altes instàncies com a conseqüència d'un procés de designacions arbitrals que alimenta tot tipus de suspicàcies. De fet, s'assenyala en el document que les pressions s'estenen a altres partits d'aquesta temporada, però sense detallar quins. Si es confirmessin els fets exposats, serien constitutius d'un delicte penal relacionat amb la corrupció en el món de l'esport, ja que poden alterar una competició oficial.

L'Àrea Metropolitana de Barcelona, la més perjudicada pel dèficit fiscal

per Gemma Aguilera 16 de Setembre 2015

ECONOMIA - DÈFICIT FISCAL 

Un estudi del Cercle Català de Negocis analitza l'impacte de la manca d'inversions de l'estat per comarques i ciutats, i conclou que la independència beneficiaria especialment els municipis amb rendes més baixes.

El Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat són les tres comarques que més pateixen les conseqüències de la manca d'inversions de l'estat en forma d'infraestructures i serveis, amb un dèficit de 5.221 milions d'euros, 1.978 milions i 1.645 milions respectivament. És una de les conclusions de l'estudi L'impacte de l'espoli fiscal sobre el territori, impulsat pel Cercle Català de Negocis, que analitza i quantifica el dèficit fiscal per comarques, vegueries, capitals de comarca i municipis amb més de 5.000 habitants.

La caiguda de Rato sacseja l’estratègia del PP

CORRUPCIÓ FRAU FISCAL

CORRUPCIÓ FRAU FISCAL

JOAN RUSIÑOL

 

 

 

 

 

Les ombres sobre l’exvicepresident, un símbol de la dreta, qüestionen el discurs de Rajoy i debiliten Montoro.

JOAN RUSIÑOL Madrid | Actualitzada el 16/04/2015 00:00

EL SUCCESSOR NATURAL Rato era un home que molts Al PP veien com el relleu De prestigi d’Aznar. / KIKO HUESCA / EFE

“Faré una política com la que va fer Rato durant vuit anys”. La promesa la feia, a l’Hospitalet, Mariano Rajoy a la campanya per a les eleccions generals del 2008. L’exvicepresident espanyol havia sigut el convidat sorpresa del PP català en aquell acte, que intentava aprofitar la imatge de moderació i rigor que encara l’acompanyava. Avui ja ningú busca la foto al seu costat. Al contrari. La Moncloa ha deixat caure definitivament qui va ser, fins fa poc, un símbol del centredreta i l’esperança blanca per a molts. Ahir ningú va negar que Rato s’hagués acollit a l’amnistia fiscal del 2012 ni tampoc la informació que el Sepblac, la unitat d’intel·ligència financera, l’estigui investigant per blanqueig de capital. Els silencis i les mitges paraules ho deien tot. 

Els populars han optat finalment per trencar qualsevol relació amb el seu antic company de viatge i desmarcar-se’n en públic. L’objectiu ara és minimitzar a les urnes l’impacte d’unes revelacions -avançades pel diari digital Vozpópuli- que toquen de ple l’estratègia electoral dissenyada per Rajoy: fiar-ho tot al prestigi de la gestió econòmica i limitar a unes quantes “pomes podrides” els casos d’irregularitats a les seves files. L’oposició ja va disparar políticament cap al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, deixeble de Rato i impulsor de l’amnistia. El PSOE en va demanar la dimissió.

Per intentar sobreposar-se a un cop tan dur per a la militància conservadora -abans del cas Bankia la seva popularitat interna no tenia res a veure amb la de Bárcenas- el govern espanyol va anunciar que demà, al consell de ministres, aprovarà la llei que aixecarà parcialment la confidencialitat de les dades fiscals i permetrà conèixer el llistat dels grans deutors amb l’Agència Tributària. Al quart trimestre de l’any se sabran els contribuents que, a 31 de juliol, deuen més d’un milió d’euros a la hisenda pública. 

Els excompanys se’n desmarquen

Mas admet que nota en la seva "pròpia pell" que és el més perjudicat institucionalment pel cas Pujol

Dilluns, 9 de febrer de 2015 18:40 h

ERC exigeix que es revelin tots els "secrets inconfessables" per deixar enrere la vella política

---

Barcelona (ACN).- El president de la Generalitat, Artur Mas, ha admès sentir-se la persona més perjudicada pel cas Pujol des del punt de vista institucional. En resposta a les preguntes del diputat d'ERC Oriol Amorós, Mas ha reiterat que la confessió de l'expresident de la Generalitat és un tema personal i familiar, però ha reconegut que les conseqüències transcendeixen a l'esfera pública. "És evident que les conseqüències hi són. Les noto en la meva pròpia pell", ha destacat. Amorós li ha demanat explicacions sobre la seva experiència als governs Pujol i ha exigit que es revelin tots els "secrets inconfessables" per deixar enrere la vella forma de fer política en la què el pacte polític significava "impunitat". 

 El president de la Generalitat ha diferenciat entre les "causes" i les "conseqüències" del cas Pujol. Les primeres, "estrictament personals i familiars" i, en canvi, les segones amb una afectació "a CDC, CiU, la Generalitat" i a ell mateix: "probablement el més perjudicat des d'un punt de vista institucional sóc jo".

Amorós ha centrat les seves preguntes en l'experiència de Mas als governs de Jordi Pujol i en els negocis d'alguns dels seus fills, com Oriol Pujol en el cas ITV. En resposta al diputat d'ERC, Mas ha negat tenir cap coneixement d'irregularitats en la contractació pública i, de fet, ha recordat que després de nombroses inspeccions i auditories "no s'ha trobat res". En aquest mateix sentit s'ha referit al presumpte finançament irregular de Convergència: "si no s'han trobat proves de res és que potser no hi havia res". "Cal que esperem a conèixer la sentència del cas Palau perquè facin el mea culpa?, li havia preguntat abans Amorós.