Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ARTUR MAS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ARTUR MAS. Mostrar tots els missatges

dimarts, 1 de juny del 2021

Els excessos del Tribunal de Comptes per a criminalitzar l’acció exterior de la Generalitat

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El tribunal, segons un informe, pot reclamar centenars de milers d'euros per simples declaracions de polítics a mitjans de comunicació  

 





Per: Redacció

01.06.2021  09:34

 

 

El Tribunal de Comptes espanyol té oberta una segona causa contra membres del govern i ex-alts càrrecs de la Generalitat per les despeses de la suposada promoció del procés a l’estranger. Segons TV3, que ha pogut accedir a l’informe del tribunal, es fiscalitzen els més de 416 milions d’euros que la Generalitat va destinar a polítiques a l’estranger entre el 2011 i el 2017, és a dir, en mandats d’Artur Mas i Carles Puigdemont.

 

El Tribunal de Comptes espanyol vol ofegar ara econòmicament Puigdemont, Junqueras, Romeva i Mas per l’acció exterior 

 

A criteri del tribunal, la projecció o la promoció de Catalunya a l’exterior és una competència reconeguda de la Generalitat. Ara, això no inclou totes les despeses destinades a fer publicitat o a impulsar el procés a l’estranger, de manera que es poden considerar irregulars. I què distingeix l’una cosa de l’altra? A vegades una simple declaració a mitjans de comunicació fent referència al procés d’independència.

 

Albert Royo: “No baixava a Barcelona per por de ser perseguit i vigilat” 

 

D’acord amb aquest marc, el tribunal pot arribar a demanar a la trentena d’investigats que es facin responsables

dimarts, 1 de setembre del 2020

Artur Mas es desmarca de Puigdemont i continua militant al PDECat



JUNTS PER CATALUNYA






L'expresident ha defensat l'entesa entre Junts i el seu partit i ha mantingut contactes a múltiples bandes, però la situació ha derivat en ruptura







per Oriol March , 1 de setembre de 2020 a les 10:55






 
Carles Puigdemont, Artur Mas i Elsa Artadi, en un acte a Brussel·les. | Junts per Catalunya







Artur Mas ha decidit -per ara- no seguir l'estela de Carles Puigdemont i continua militant al PDECat, segons fonts de la formació consultades per NacióDigital aquest dilluns a la tarda. L'expresident de la Generalitat, que ha parlat amb totes les parts en qüestió mentre duraven les negociacions per l'espai de Junts per Catalunya, es manté en silenci i, segons indicaven també ahir a la tarda des del seu entorn, es pronunciarà sobre la trencadissa "en el moment que consideri oportú" i que, de moment, no hi ha data prevista. Fonts coneixedores de les converses indiquen que en les últimes setmanes ha estat en contacte amb Puigdemont, Jordi Sànchez i també David Bonvehí. Per primera vegada en dècades, els dos expresidents no militen al mateix partit.





L'encarregat de fer públic que Mas continua com a militant del PDECat ha estat

dimarts, 5 de febrer del 2019

Artur Mas, inhabilitat fins al 23 de febrer del 2020



9-N







El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Dimarts, 5 de febrer de 2019



















El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya inhabilita el president Artur Mas fins al 23 de febrer del 2020. També condemna les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau a nou i sis mesos respectivament.









El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya també ha requerit a Mas que pagui la multa de 36.000 euros que se li va imposar per desobediència per haver organitzat la consulta del 9-N.




En una interlocutòria d'execució de la condemna s'estableix que

dimarts, 16 de gener del 2018

Millet, Aznar i la FAES: El que el cas Palau no ha investigat (És un article del 2017)



El saquejador confés va aconseguir 10 milions d’euros extres per ampliar el Palau que no se sap on són.








MONTSE RIART Barcelona










Fèlix Millet ensenyant-li l’ampliació del Palau a José María Aznar l’any 2000 / ALBERT OLIVÉ / EFEFERRAN FORNÉ






La investigació del cas Palau ha evidenciat que Fèlix Millet va fer servir l’entitat cultural com un pont per fer contactes amb institucions socials i polítiques que li atorguessin ascendència, sense importar el color polític. 



Els vincles més coneguts de l’expresident del Palau de la Música -i dels quals els investigadors han trobat més evidències- són amb excàrrecs de Convergència: l’extresorer Carles Torrent, els convenis amb la fundació Trias Fargas o les múltiples reunions amb l’exdiputat Jaume Camps -aquestes últimes arxivades per prescripció-. En el que no va aprofundir la investigació, tot i els intents de l’acusació popular, és en els vincles de Millet amb José María Aznar durant l’època que la institució va rebre una injecció de 14,4 milions d’euros per les obres d’ampliació del Palau i que coincideix amb els anys de Millet com a patró de la fundació FAES, afí al PP llavors. 



Les obres van pujar a 16,3 milions d’euros però, en total, el Palau va acabar recaptant subvencions per valor de 26,7 milions d’euros, tenint en compte l’aportació del ministeri de Cultura, la de la Generalitat i la Diputació, els diners dels patrocinadors i un préstec bancari obtingut per l’entitat. El destí d’aquesta diferència de més de 10 milions d’euros continua sent un

dimarts, 12 de desembre del 2017

El Tribunal de Comptes espanyol accepta l’aval de Mas i els ex-consellers per pagar la fiança del 9-N



PAÍS - PRINCIPAT







Mas, Ortega, Homs, Rigau i Vilajoana hauran d'acabar la fiança.















Per: Redacció 

12.12.2017  17:57





El Tribunal de Comptes espanyol ha acceptat l’aval que van presentar l’ex-president de la Generalitat Artur Mas i els ex-consellers Francesc Homs, Joana Ortega i Irene Rigau, a més de l’ex-conseller Jordi Vilajoana, per acabar de pagar la fiança en el procés judicial contra el 9-N. En total, han avalat 2,33 milions d’euros.



El tribunal ha estimat que els immobles que han presentat els ex-dirigents cobreixen els 5,27 milions d’euros de la fiança, dels quals ja s’han pagat 2,9 milions gràcies als diners recollits per la caixa de solidaritat de l’ANC. Un cop hagin acabat de pagar la fiança, se’ls retirarà l’embargament de les propietats.



Aquesta fiança és preventiva per les presumptes despeses públiques que va fer el

dilluns, 3 d’octubre del 2016

La Fiscalia demana 10 anys d'inhabilitació per Artur Mas pel 9N



També demana 9 anys d'inhabilitació per a Ortega i Rigau, així com 30.000€ de multa.






per N.R 03/10/2016 

Artur Mas, a les portes del TSJC envoltat de 400 alcaldes. | ACN
 



La Fiscalia ha demanat 9 anys i mig d'inhabilitació i una multa de 36.000€ per l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, pels suposats delictes de desobediència i de prevaricació per haver posat les urnes el 9 de novembre. Alhora, demana 8 anys i set mesos d'inhabilitació i 30.000€ de multa per a Joana Ortega i Irene Rigau.


Segons els fiscals, tots tres eren "conscients" que amb les accions preparatòries del procés participatiu "trencaven l'obligat compliment de les decisions del Tribunal Constitucional", que el 4 de novembre, cinc dies abans de les votacions, va ordenar suspendre el procés.

dimecres, 13 d’abril del 2016

La CUP denuncia un possible cas de corrupció en la sanitat catalana durant el segon Govern d’Artur Mas

  • Text: Marc Font i Sergi Picazo / Il·lustració: Jordi Borràs
  • dimarts , 12 abril 2016

INVESTIGACIÓ


La CUP portarà a la Fiscalia de Barcelona un possible cas de corrupció en l'adjudicació més important de la segona legislatura del Govern d'Artur Mas. La denúncia, a la qual ha tingut accés en exclusiva CRÍTIC, afecta la contractació del servei d'ambulàncies de Catalunya per un cost de 2.200 milions d'euros durant un període de 10 anys. L'esquerra independentista cita explícitament en el seu escrit a la Fiscalia el nom de l'anterior director general del Servei Català de la Salut (CatSalut), Josep Maria Padrosa. Aquest cas se suma a les nombroses adjudicacions que s'estan investigant judicialment per mala praxi, malversació o corrupció en contractes del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.














"Poc abans de rebre l'adjudicació del servei d'ambulàncies, el fons de capital de risc Investindustrial va fer una donació de 3 milions d'euros a l'Hospital Sant Joan de Déu, finançat amb fons públics i proveïdor del CatSalut"



Ambulàncies del CatSalut / GENCAT
La denúncia presentada per la CUP conclou que podríem ser davant d’un nou cas de martingales en la sanitat catalana. La sospita apareix després de conèixer que el fons de capital de risc Investindustrial va fer, poc abans de rebre l’adjudicació del servei d’ambulàncies, una donació de 3 milions d’euros a l’Hospital Sant Joan de Déu, finançat amb fons públics i proveïdor del CatSalut. Segons l’escrit de la denúncia, estan “convençuts” que “pot existir una certa causalitat entre l’acte de donació i l’acte de l’adjudicació”. Per aclarir-ho del tot, la CUP demana una “profusa investigació” de la Fiscalia, ja que “no hi ha cap dubte que els donants dels 3 milions al Servei Català de la Salut via Hospital de Sant Joan de Déu i els receptors de l’adjudicació multimilionària per part del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya a la primavera del 2015 són la família Bonomi mitjançant el fons d’inversió Investindustrial”. Això, segons la formació anticapitalista, “podria ser indiciàriament constitutiu de diversos delictes contra l’Administració pública”.


Comencem, però, pel principi. El director general del Servei Català de la Salut (CatSalut), Josep Maria Padrosa, va ser l’encarregat de signar l’1 d’abril de l’any passat l’adjudicació definitiva del servei de transport sanitari de Catalunya per un període de 10 anys. L’adjudicació ascendia a un total de 2.256 milions d’euros, cosa que la va convertir en la de major volum de la legislatura passada, i va ser molt polèmica. De fet, va generar un autèntic terrabastall al sector. La Generalitat va optar per concentrar en 13 lots territorials el servei, quan prèviament n’hi havia més de 30. El resultat col·lateral va ser que moltes petites i mitjanes companyies històriques se’n va quedar fora, mentre que tres es van repartir una gran part del pastís: Transport Sanitari de Catalunya (TSC), la multinacional danesa Falck i la unió temporal d’empreses (UTE) formada per Egara i Lafuente.

TSC controla sis lots, tres en solitari i tres més a través d’UTE, que suposen una facturació de 1.000 milions en els pròxims 10 anys; Falck en té tres, un dels quals amb Ambulàncies Vallès, amb uns ingressos de 490 milions, i Egara i Lafuente és l’adjudicatària de tres més, que impliquen més de 400 milions. Des del 2011, TSC està en mans d’Investindustrial, un fons de capital de risc de la família Bonomi, d’origen italià però establerta a Barcelona i amb altres inversions significatives al Principat.

L’empresa de transport sanitari pertanyia a l’Agrupació Mútua fins a l’arribada dels Bonomi i, en concret, ara és propietat de la societat Supsar Invest SL, que és una filial d’International Emergency Services SARL, un fons d’inversió ubicat a Luxemburg. I aquest fons, al seu torn, és 100% d’Investindustrial.

El fons de capital de risc dels Bonomi gestiona uns actius de 2.900 milions d’euros i té presència en nombrosos països. A Catalunya també controla Port Aventura. I és precisament de la propietat alhora del parc d’atraccions i de la companyia d’atraccions d’on sorgeix la sospita d’irregularitat.

Però anem a pams. Investindustrial va aterrar al parc de Vila-seca i Salou el 2009, quan va adquirir-ne la meitat del capital després de pagar 95 milions a Criteria Caixa Holding, fins aleshores el propietari únic. Tres anys més tard, va destinar 105 milions més a aconseguir el control total del centre recreatiu. Va durar poc temps com a propietari únic, perquè al novembre de 2013 va vendre el 49,9% de la societat al fons nord-americà KKR, també de capital de risc.

Port Aventura disposa d’una fundació a la qual destina el 0,7% dels seus beneficis. I al desembre de 2014 es va anunciar un acord entre la Fundació Port Aventura i l’Hospital Sant Joan de Déu que va suposar una donació de 3 milions d’euros al centre sanitari, que és de titularitat privada però de finançament públic i proveïdor del CatSalut. El conveni va concretar-se al juliol de l’any passat i suposa la major aportació privada que ha rebut mai l’Hospital Sant Joan de Déu per a la realització de nous equipaments. Els fons es destinen prioritàriament a la construcció d’una nova UCI pediàtrica, però també serviran per crear una zona de jocs inspirada en les cinc àrees temàtiques de Port Aventura i perquè els personatges del parc visitin regularment els nens ingressats.

Qui és la família Bonomi?

La família Bonomi, propietària del fons Investindustrial, és una família poc mediàtica a Catalunya malgrat la importància de les seves inversions catalanes. Com a propietari de Port Aventura, Investindustrial ha donat suport a BCN World i el seu conseller delegat, Carlo Umberto Bonomi, va ser un dels empresaris que van manifestar-se a favor de la instal·lació d’Eurovegas —el macroprojecte del joc del magnat dels EUA Sheldon Adelson— al delta del Llobregat.

El fons de la família Bonomi acostuma a comprar companyies mitjanes i a estar-s’hi cinc o sis anys, abans de vendre-les amb l’objectiu d’aconseguir sucoses plusvàlues. Entre altres empreses, els darrers anys ha participat a Applus+, la companyia d’helicòpters Inaer —que va vendre a un fons britànic a un preu milionari— o Logic Control.


Gestió privada en la sanitat pública

 

El diputat de la CUP Benet Salellas / JOAN CASTRO/ICONNA
El diputat de la CUP Benet Salellas, que, juntament amb la també parlamentària Eulàlia Reguant, és qui signa la denúncia de la formació, considera que el cas “reflecteix un problema de model i cal discutir-lo tot”. Segons el diputat i també advocat, “ens hauríem de plantejar per què hem de fer concessions a empreses privades i no optem per tenir un parc públic d’ambulàncies”.


Salellas va més enllà i subratlla que amb aquestes “parcel·les del sector públic, el model [sanitari] català ha permès alimentar tots els amics del poder polític. Que es donin fets com el que denunciem té molt a veure amb el motiu pel qual aquest model s’ha pensat d’aquesta manera”.


La licitació del servei d’ambulàncies va estar envoltada de polèmica i va desplegar-se amb retard. La denúncia de la CUP també recull altres irregularitats. El text exposa que al desembre passat altres empreses concursants van posar en coneixement de Padrosa, encara com a director del CatSalut, i de Francesc Bonet, el director del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), que en la seva oferta TSC va afirmar disposar d’ambulàncies que no tenia —en realitat, estaven operatives a les Canàries i a Aragó— i de locals destinats a l’activitat dels quals tampoc no disposava. La queixa demanava revisar la concessió a TSC. Ja amb el servei en marxa, els problemes no han acabat i fa un mes el conseller de Salut, Toni Comín, va reconèixer al Parlament que hi ha hagut “moltes incidències” des de la implantació del nou model d’ambulàncies.

Els problemes de Padrosa amb la justícia

Els darrers anys s’han succeït les investigacions judicials que han colpejat la sanitat catalana. El ‘cas Innova’, amb epicentre a Reus, és un dels més sonats i ha suposat la imputació d’alts càrrecs com Josep Prat, exdirector del CatSalut (1998-2003) i president de l’Institut Català de la Salut (ICS) entre el 2011 i el 2013, i Carles Manté, que va dirigir el CatSalut del 2003 al 2006. Els escàndols també han impactat en Josep Maria Padrosa. El 2013 va revelar-se que el CatSalut va atorgar contractes milionaris a sis empreses del hòlding Corporación Fisiogestión que tenien Padrosa com a apoderat.

Padrosa va argumentar que tot era un “error” de la seva antiga empresa a l’hora de revocar-li els poders, però l’Oficina Antifrau (OAC) va obrir una investigació arran del cas, que va tancar sense veure-hi indicis de delicte. Amb tot, va enviar el cas a l’Autoritat Catalana de la Competència (Acco) que al febrer d’enguany va multar amb gairebé un milió d’euros quatre empreses de rehabilitació, una de les quals forma part del hòlding on havia treballat Padrosa. La raó? “Repartir-se el mercat” i “expulsar la competència”. El concurs públic de rehabilitació i logopèdia va adjudicar-se el 2012 per més de 200 milions i va ser el segon de més volum durant els cinc anys de Boi Ruiz com a conseller de Salut, només per darrere del de les ambulàncies.


Enllaç noticia :

http://www.elcritic.cat/investigacio/la-cup-denuncia-un-possible-cas-de-corrupcio-a-la-sanitat-catalana-durant-el-segon-govern-dartur-mas-8964#.Vw506aX0HX0.twitter 


dimarts, 5 de gener del 2016

Mas anuncia que dilluns signarà el decret de convocatòria d'eleccions

dilluns, 7 de desembre del 2015

Pedro Sánchez va descartar un cara a cara amb Artur Mas

FERRAN CASAS Madrid





Artur Mas i Pedro Sánchez el setembre de 2014 reunits al Palau de la Generalitat / PERE TORDERA


Pedro Sánchez, el secretari general i candidat del PSOE el 20-D, va descartar fa unes setmanes un debat cara a cara amb Artur Mas en una cadena de televisió. Segons que ha pogut saber l'ARA el president de la Generalitat sí que estava disposat a contrastar les seves posicions amb el cap de l'oposició a Espanya en una trobada davant les càmeres que hauria estat monopolitzada pel procés català. Sánchez es presenta en campanya com l'únic capaç  d'obrir la via del diàleg i la seva proposta de  reforma constitucional en clau federal, que hauria de ser votada a Catalunya i a la resta de l'Estat, com una forma de sumar i comprometre de nou els catalans a l'acord. 

Mas ja va debatre al febrer de 2014, poc després de que s'acordés la data i la pregunta de la consulta del 9-N, al programa de la Sexat 'Salvados' amb l'expresident espanyol Felipe González sobre el futur de Catalunya i el seu encaix a Espanya i uns mesos després, al setembre,  es va reunir amb Sánchez al Palau de la Generalitat reiterant la seva oferta de reforma constitucional com a sortida al procés.

dijous, 26 de novembre del 2015

El president de Cantàbria insinua que Mas acabarà a la presó

per Redacció 26 de Novembre 2015 a les 17.47 h 

Revilla comenta una notícia sobre la nova presó de Tarragona assegurant que el president català és "previsor".

 


Miguel Revilla, president de Cantàbria.   |   Govern de Cantàbria.






El president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, ha realitzat un comentari d'allò més controvertit a les xarxes socials en relació amb el futur personal d'Artur Mas.

Referint-se a una informació publicada pel diari El Confidencial sobre la nova presó que va inaugurar Artur Mas a Tarragona, va apuntar:

"D'això se'n diu ser previsors", deixant entreveure que el futur personal del president català passa indefectiblement per aquestes instal·lacions.


Enllaç noticia :

http://www.mon.cat/cat/notices/2015/11/el_president_de_cantabria_insinua_que_mas_acabara_a_la_preso_154155.php 

divendres, 20 de novembre del 2015

La Moncloa es nega a informar Mas sobre el jihadisme

FERRAN CASAS Madrid




La vicepresidenta Zuruya Sáenz de Santamaría


El govern espanyol no vol parlar amb Artur Mas de quins són els seus plans polítics per lluitar contra el terrorisme islamista. Mariano Rajoy n'ha parlat amb els líders del PSOE, Podem i C's i també amb el lehendakari,  Iñigo Urkullu, del PNB. 

Però no preveu fer-ho amb Artur Mas, " com no ho ha fet amb altres presidents autonòmics", ha fet notar la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría en la roda de premsa posterior al consell de ministres. 

dimecres, 11 de novembre del 2015

Última hora : Mas ofereix a la CUP un Govern amb ell de president i tres vicepresidències


ARA Barcelona





Els diputats de la CUP Anna Gabriel, Antonio Baños i Benet Salellas, sortint del Palau de la Generalitat / ARA


Moviments accelerats per intentar desencallar la investidura. La CUP s'ha reunit aquest dimecres a la tarda al Palau de la Generalitat amb el president del Govern en funcions, Artur Mas, i els dirigents d'ERC Oriol Junqueras i Marta Rovira per mirar de desencallar l'elecció del cap del nou executiu, segons han confirmat fonts de Junts pel Sí a l'ARA. Els cupaires van votar en contra de la candidatura de l'actual president en funcions el dimarts, tot i que es van emplaçar a tornar-ho a intentar dijous, en la segona votació. Segons ha avançat el diari El País, la portaveu parlamentària de la CUP, Anna Gabriel, i el diputat Benet Salellas han acudit aquest migdia a plaça de Sant Jaume. També era a la trobada –que ha durat poc més d'una hora– el cap de files de la formació, Antonio Baños.

Artur Mas es reuneix al Palau de la Generalitat amb Anna Gabriel i Benet Salellas


Dimecres  11.11.2015  16:12

PAÍS




Anna Gabriel passa davant el president Mas després de fer el seu discurs al parlament.


El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, es reuneix aquesta tarda al Palau de la Generalitat amb els diputats de la CUP Anna Gabriel i Benet i Salellas, segons que informa TV3.
El diari El País ha estat el primer d’informar de la reunió, i ha publicat una foto de l’entrada de Salellas i Gabriel al Palau:





Demà al matí, a la sessió plenària del parlament, es farà la segona votació per a la investidura de Mas. A la primera, ahir al vespre, Mas no va aconseguir la majoria absoluta requerida: només va tenir el vot favorable dels seixanta-dos diputats de Junts pel Sí, i el vot negatiu de tots els altres, inclosos els de la CUP.

Per a la votació de demà només es requereix una majoria simple, però per això Mas necessitaria almenys els vots favorables de

dimarts, 10 de novembre del 2015

El Parlament tomba la investidura d'Artur Mas en la primera votació


ORIOL MARCH Barcelona




Mas gesticula en un moment del debat d'investidura / PERE VIRGILI


Cap sorpresa. El  Parlament ha tombat la investidura del candidat de Junts pel Sí a la presidència de la Generalitat, Artur Mas, que només ha rebut els vots afirmatius –62– de la coalició que formen CDC, ERC i onze independents. 

La CUP, l'altra formació independentista de la cambra, ha votat en contra, tal i com ha anunciat durant les últimes setmanes i ha concretat fa només una estona a través del seu president del grup parlamentari, Antonio Baños

Mas proposa una assemblea dels 72 diputats per a elegir president


Dimarts  10.11.2015  18:56

PAÍS

Baños accepta amb la condició que el vot sigui secret.









En el debat d’investidura al Parlament de Catalunya, el moment més esperat era la intervenció de la CUP, a càrrec d’Antonio Baños, i la rèplica d’Artur Mas, que aspira a la presidència. En aquesta rèplica ha estat quan Mas ha sorprès amb la proposta de reunir els 72 diputats de Junts pel Sí i la CUP per decidir en una votació qui ha de ser el president. Mas ho ha dit així:

‘Vostè deia que som 72 per tirar endavant el projecte de construir un estat a Catalunya, potser per altres qüestions no serem 72 perquè no donaran suport a altres coses. Si som 72 per tirar endavant el projecte sobiranista, per què no ens reunim un dia, votem i decidim?’

Mas acusa l'Estat d'utilitzar fons reservats per aturar el procés sobiranista


Barcelona - 10 novembre 2015 12.15 h

El president de la Generalitat en funcions assegura que la resolució de JxSí i la CUP aprovada dilluns “no té res a veure amb una declaració unilateral”

Artur Mas defensa “lluitar contra les lleis injustes” si el govern espanyol no les modifica per donar resposta al procés sobiranista.

 

 

 

Artur Mas en el ple del Parlament de Catalunya aquest dimarts Foto: EP.

 


El president de la Generalitat, Artur Mas, ha acusat aquest dimarts a l'Estat d'utilitzar “fons reservats” per orquestrar plans que busquen frenar el procés sobiranista de Catalunya encara que sigui amb mentides.

En el ple d'investidura del Parlament, ha afirmat que aquests diners es fan servir per “pagar confidents que orquestren mentides” que després filtren en mitjans de comunicació dels quals ell mateix ha estat víctima.

dissabte, 7 de novembre del 2015

Uriel Bertran : CARTA OBERTA A ARTUR MAS, ORIOL JUNQUERAS I ANTONIO BAÑOS

Dijous, 5.11.2015. 17:49 h



Uriel Bertran, de SI
Benvolguts compatriotes,

Algú haurà de cedir. Algú de vosaltres tres i el que representeu haurà de cedir i sé que això no és fàcil. De fet, és el més difícil en un món on els egos i els interessos de partit sempre han primat. Però de la mateixa manera que la independència és l’excepció a la regla (són molt poques les nacions que s’han independitzat), l’excepció a la regla -que sigui primer l’interès de país que el del partit- és l’únic valor possible que ens portarà a la llibertat.

dimarts, 3 de novembre del 2015

Mas mostra el seu "disgust" als consellers per la filtració del debat a la reunió del Govern de la setmana passada

ORIOL MARCH Barcelona


Reunió del consell executiu / MANOLO GARCÍA


La vicepresidenta del Govern, Neus Munté, ha assegurat aquest dimarts que el president de la Generalitat, Artur Mas, ha mostrat el seu "disgust" davant dels consellers per la filtració de l'intens debat que hi va haver la setmana passada al consell executiu arran de la  declaració pactada entre Junts pel Sí i la CUP per iniciar el procés cap a la independència al Parlament. "El president ha mostrat el seu disgust per les filtracions que es van produir l'última setmana. El que passa és que no podem renunciar com a Govern a mantenir tot el debat que sigui necessari. Si les coses s'han d'orientar des del punt de vista de la forma de diferent manera, així es farà", ha apuntat Munté en roda de premsa.

dijous, 29 d’octubre del 2015

Artur Mas demana a Europa que intervingui en el procés, amb un article a Le Monde

Dijous  29.10.2015  12:53

PAÍS







El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha publicat un article al diari Le Monde, en què demana a la UE que s’impliqui en el procés català cap a la independència: ‘Estem convençuts que, dialogant constructivament amb les institucions afectades a Espanya, Europa i més enllà, podrem obtenir un resultat negociat beneficiós per a totes les parts’, diu. I critica la ‘intransigència’ de l’estat espanyol, que dificulta que es creï un clima de diàleg.

Assegura que el 27-S els catalans van donar ‘un mandat democràtic clar per a començar un procés polític responsable i negociat que acabarà amb la creació d’un estat català independent’. ‘Com a

dimecres, 28 d’octubre del 2015

Els jutges catalans planten Mas i es neguen a acudir a un acte institucional previst per demà

Dimecres  28.10.2015  19:15

SOCIETAT







Demà havia de celebrar-se al Palau de la Generalitat el Dia de la Justícia. Es tracta d’un acte institucional instaurant pel govern de Pasqual Maragall i en el qual es fa el lliurament d’uns premis i reconeixements i hi ha una conferència. L’acte sempre l’ha presidit el president de la Generalitat i el conseller de Justícia. Un dels premiats era el jutge de pau de Calella Xavier Ten.

Aquest any, però, l’acte no es farà perquè el Consejo General del Poder Judicial ha ordenat a la Sala de Govern del TSJC que no hi acudeixi. Ho ha fet aquest migdia, provocant la suspensió de l’acte previst pel govern.