Cèlia Forment Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 10 de juny de 2019
El ministeri d'Exteriors espanyol ha convocat una jura de bandera el 23 de juny al municipi alemany Schleswig-Holstein, el tribunal del qual va deixar el president a l'exili, Carles Puigdemont, en llibertat a Alemanya.
Aquest tribunal alemany va decidir extradir a Espanya Puigdemontper
un presumpte delicte de malversació de fons públics, però no pas per un
presumpte delicte de rebel·lió ni de sedició, com demanava el jutge del
Tribunal Suprem PabloLlarena.
Ara, al port de Kiel, de la circumscripció d'Schleswig-Holstein,
el govern espanyol hi celebrarà un acte institucional. L'acte solemne
de jura de bandera serà tocades les 12 del migdia al vaixell escola de
l'Armada Espanyola “JuanSebastiánElcano”. L'acte
central anirà precedit d'una missa de 30 minuts d'assistència
voluntària. En la jura de bandera hi podrà participar tot ciutadà
espanyol que ho hagi sol·licitat amb antelació i
Nicolas Tomás Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimecres, 24 d'octubre de 2018
El president Quim Torra dona resposta al mandat del
Parlament i convoca una taula de diàleg amb tots els partits de la
cambra. Així ho ha anunciat durant la sessió de control d'aquest
dimecres, on ha avançat que aquesta reunió tindrà lloc el pròxim 16 de novembre.
"A veure si aquesta taula pot servir per aprofundir en el diàleg", ha
assegurat Torra, en resposta al primer secretari del PSC, Miquel Iceta.
Aquesta ha estat una de les principals demandes del PSC i els comuns
durant l'actual legislatura. El passat 5 de juliol, amb el suport dels
partits independentistes, el Parlament va instar el Govern a convocar
aquesta taula de diàleg. L'11 d'octubre va aprovar-se un altre text que
establia un termini de 30 dies per a la seva constitució.
En resposta a Iceta, que ha reclamat un “debat Catalunya endins”, el
president ha assegurat que “si una cosa fem és complir mandats
democràtics”, com aquesta taula, però també altres iniciatives, com
El Consell per la República es
presentarà el dia 30 d’octubre al Palau de la Generalitat, a Barcelona,
amb un acte solemne. Ho han acordat tots els partits i associacions,
tret de la CUP, en una reunió a Waterloo.
Segons que ha pogut saber VilaWeb, una vegada constituït, el Consell
convocarà una gran assemblea, que volen que sigui de tot el sobiranisme,
a Brussel·les, on n’explicaran el funcionament i els projectes. Aquest
acte, en què volen involucrar el màxim nombre d’institucions i
personalitats, es farà el 8 de desembre.
‘El Consell per la República és un dels instruments imprescindibles
per a desplegar la República, atès que no hi hauria equilibri si la
legislatura caminés només sobre les institucions de la Generalitat i la
mobilització social’, ha explicat el conseller Toni Comín avui.
Juntament amb el president Puigdemont, Comín ha tingut un paper molt
especial en la definició d’aquest organisme, el primer que naixerà al
marge de la legalitat espanyola i superant el marc de la constitució i
l’estatut d’autonomia.
L’ANC, Òmnium i l’Associació Catalana de Drets Civils han convocat
una concentració demà a les 19.00 a Sant Joan de Vilatorrada (Bages) per
a anar fins a l’entrada de la presó de Lledoners, on és previst que
arribin demà Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Cuixart i Jordi
Sànchez, procedents de la presó de Brians-II, on hauran arribat després
d’haver passat per la presó de Zuera, a l’Aragó. A Lledoners, ‘farem un
acte polític per a continuar exigint l’alliberament dels presos
polítics’, ha dit el vice-president d’Òmnium, Marcel Mauri. En el cas
que demà també arribin a la presó del Puig de les Basses Carme Forcadell
i Dolors Bassa també es convoca una concentració a Figueres per a anar
fins a la presó.
Aquesta és una de les mobilitzacions anunciades per aquestes
entitats. A més, anuncien la convocatòria d’una manifestació a Barcelona
aquest dissabte, 14 de juliol, a la tarda. Els detalls sobre
Nicolas Tomás Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimarts, 31 d'octubre de 2017
Per altra banda, els anticapitalistes també han convocat una assemblea nacional extraordinària pel diumenge 12 de novembre.
La CUP veu en la compareixença del president Carles Puigdemont
un "acte de dignitat". Així ho ha assegurat en un comunicat fet públic
aquest dimarts, després de la roda de premsa que ha ofert el cap de
l'executiu des de Brussel·les, on s'hi quedarà fins que se li garanteixi
un "judici just". No obstant això, el partit de l'esquerra
independentista ha reiterat la seva crida a fer efectiva la declaració d'independència.
"Insistim que la millor acció per consolidar la República és començar
a fer acció de govern en clau republicana, cosa que vol dir aprovar els
primers decrets republicans i declarar l'inici i
l'obertura del procés constituent", insten els anticapitalistes. Malgrat
tot, denuncien que fins ara s'ha demostrat que "durant aquest dos
darrers anys no s'ha fet la feina en la creació i consolidació
d'estructures d'Estat". Lamenten un "excés d'improvisació" durant els
últims mesos.
Des de la CUP fan seva la denúncia de Puigdemont sobre "l'actuació antidemocràtica de la justícia espanyola
i la impunitat amb la qual actua l'extrema dreta espanyolista". També
comparteixen la crida a oposar resistència a
L’Associació Catalana de Municipis (ACM) i l’Associació de Municipis per
la Independència (AMI) han convocat els batlles a anar al Parlament per
a seguir el ple i a fer-ho amb la seva vara. Les entitats han fet
arribar un text on se’ls convoca a anar a la cambra catalana a les 11
hores. ‘Recomanem dur la vara’, diu el missatge. El text també afirma
que se’ls habilitarà un espai, que serà l’Auditori del Parlament, per
poder seguir la sessió plenària. Fons de l’AMI apunten que més de 200
batlles ja han confirmat l’assistència.
Nicolas Tomás Foto: N.T.
Barcelona. Dimecres, 20 de setembre de 2017
Enfront l’escalada de la repressió de l’Estat espanyol, Òmnium
Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana han decidit convocar
l’independentisme al carrer.
“Avui ens toca defensar la democràcia”, ha
defensat Jordi Sànchez, president de l’ANC. És per això que han fet una
crida a manifestar-se aquest vespre davant la seu del Departament
d’Economia. De la mateixa manera, han cridat a una “marató” d’actes pel
cap de setmana, que tindrà el seu punt àlgid amb concentracions a les
places de tots els municipis catalans.
Per una banda, les entitats han convidat la ciutadania a sumar-se a
la concentració que, de forma espontània, s'ha anat formant durant el
dia d'avui a la
El govern en bloc ha signat el decret de convocatòria del referèndum del Primer d’Octubre. Després de l’aprovació de la llei del referèndum d’autodeterminació
al parlament, en una sessió tensa i maratoniana, els membres de
l’executiu i el president Carles Puigdemont han convocat oficialment
l’1-O de forma col·legiada.
El decret recull tots els detalls tècnics de la convocatòria: el
cens, les meses, els col·legis electorals o el vot exterior són alguns
dels elements que regula el document. Amb la signatura en bloc,
l’executiu intenta blindar les possibles represàlies de la justícia
espanyola contra algun membre del govern.
El Nacional Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 29 de juny de 2017
L'ANC i la Intersindical-CSC han convocat una assemblea oberta de funcionaris i treballadors públics el proper 10 de juliol a les 19 hores, segons ha avançat El Món a RAC1.
L'acte tindrà lloc a les cotxeres de Sants, a Barcelona, i s’hi ha
convidat també els partits i entitats sobiranistes.
L'objectiu és
explicar quines són les condicions imprescindibles perquè la justícia
espanyola pugui condemnar un funcionari per desobediència o
prevaricació.
Per fer front a les pressions que poden rebre els funcionaris per
part de l'Estat espanyol i oferir assessorament legal,
la Intersindical-CSC i l'ANC van crear a principis de 2017 la campanya #jomhiapunto, que pretén informar sobre el paper d'aquest col·lectiu en el procés d'independència que viu Catalunya.
El president de l'ANC, Jordi Sànchez, ha explicat a
RAC1 que
Marta Lasalas
Barcelona. Dimarts, 20 de juny de 2017
El Govern s'ha cansat d'esperar que el ministre d'Interior, Juan Ignacio Zoido, trobi un dia adequat per convocar la Junta de Seguretat de Catalunya.
Aquest matí el Consell Executiu ha acordat convocar aquest òrgan de
coordinació entre els cossos estatals i els Mossos "no més enllà" de la primera setmana de juliol. El conseller d'Interior, Jordi Jané, ho ha comunicat als grups parlamentaris en acabar la reunió de Govern.
La Junta de Seguretat de Catalunya no es convoca des de l'any 2009.
Jané ha emplaçat repetidament el ministre a fixar la reunió que
considera especialment urgent, atès que Catalunya es troba en nivell 4
sobre 5 d'alerta terrorista. Aquesta situació contrasta, com s'ha
encarregat de recordar la consellera de
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha
explicat, en una entrevista a RAC-1, alguns detalls del calendari que té
el govern de cara al referèndum. El president ha situat l’aprovació de
la llei de transitorietat al parlament ‘la darrera quinzena o l’última
setmana del mes d’agost’, i la signatura del decret de convocatòria del
referèndum “a final d’agost o a començament de setembre’. A més, ha dit
que era ‘un bon senyal’ que el decret fos signat per tot el govern.
D’altra banda, Puigdemont ha comentat que abans del juliol
hi haurà una campanya que permetrà al
L’Assemblea
Nacional Catalana (ANC), Òmnium i l’Associació de Municipis
Independentistes (AMI) preparen un acte unitari per al migdia del
diumenge 11 de juny. Serà el primer acte de les entitats un cop s’hagi
fet públiques la data i la pregunta del referèndum que està previst que
el Govern anunciï la setmana vinent.
L’acte que organitzaran les entitats independentistes es farà a
Montjuïc davant les columnes de Puig i
Última actualització Dimecres, 30 de març de 2016 18:10 h
L’ACM, l’AMI, l’ANC i Òmnium Cultural convoquen per
divendres un acte de suport als ajuntaments i càrrecs electes
investigats per l’Audiència Nacional.
Els pesos pesants del poder civil i del món local
han convocat per aquest divendres a les 11h a la plaça del rei de
Barcelona un gran acte de suport als Ajuntaments perseguits i denunciats
per l’Audiència Nacional espanyola.
L’ACM, l’AMI, l’ANC i Òmnium Cultural volen mostrar el seu suport als
ajuntaments, als càrrecs electes locals i a les organitzacions
independentistes amb la lectura d’un manifest aquest divendres, a les
11h, a la plaça del Rei de Barcelona. Els 280 alcaldes i alcaldesses
dels ajuntaments investigats per l’Audiència Nacional (AN) i els
presidents de les quatre entitats Miquel Buch (ACM), Josep Andreu (AMI),
Jordi Sánchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium) mostraran en aquest acte
el seu rebuig a la judicialització del procés sobiranista i demanaran
que cessi la persecució que estan rebent els càrrecs públics i les
institucions catalanes pel sol fet de promoure el dret
d’autodeterminació del poble de Catalunya.
Més de 280
ajuntaments i altres administracions locals han aprovat mocions de
suport a la Resolució 1/XI sobre l’inici del procés polític a
Catalunya, aprovada pel Parlament el passat 9 de novembre.
Inicialment,
la Fiscalia de l’AN va denunciar cinc ajuntaments (Celrà, Girona,
Igualada, Sant Cugat del Vallès i la Seu d’Urgell) acusats de rebel·lió i
sedició per l’aprovació d’aquestes mocions. En el cas d’Igualada,
Premià de Dalt i Sant Cugat, però, tres magistrats diferents de l’AN van
arxivar les causes després d’entendre que es tractava de
“posicionaments polítics en el marc de la llibertat ideològica i
d’expressió d’aspiracions o anhels polítics”.
Tot i aquests
precedents, la Fiscalia ha continuat el seu assetjament al món local i
va denunciar posteriorment els ajuntaments de Deltebre i Vic. A partir
d’aquestes dues causes, el titular del Jutjat Central d’Instrucció
número 2 de l’AN, Ismael Moreno Chamarro, ha obert una autèntica “causa
general” contra el sobiranisme municipalista, tot obrint investigacions a
l’Associació Catalana de Municipis (ACM), l’Associació de Municipis per
la Independència (AMI), l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i els més
de 280 ajuntaments i altres corporacions locals que han aprovat la moció
de suport a la Resolució 1/XI.
El president de la Generalitat en funcions, en una compareixença a
Palau, assegura que "la decisió de la meitat de l'esquerra alternativa
no fa possible començar la legislatura ni implementar el mandat del
27-S".
El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, en la valoració
del 'no' definitiu de la CUP a investir-lo / MANOLO GARCÍA
El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha assegurat aquest dimarts en una compareixença a Palau que la decisió de la "meitat de la CUP"
de vetar la seva investidura "no fa possible començar la legislatura ni
implementar el mandat del passat 27-S". "Hem comès l'error de confiar
en el seu sentit de país", ha apuntat Mas. "Han comès un error de
proporcions gegantines", ha considerat el president en funcions, que ha
apuntat que l'esperit "hiperrevolucionari" de l'esquerra alternativa "no té futur amb 10 diputats". En aquest sentit, Mas ha apuntat que dilluns signarà "a contracor" el decret de convocatòria de les eleccions "molt probablement" per al 6 de març.
D'esquerra a dreta: el comissari en cap dels
Mossos, Josep Lluís Trapero; el director general de la Policia, Albert
Batlle, i el comissari d'Informació, Manel Castellví, avui al Palau de
la Generalitat per la reunió de la comissió / FRANCESC MELCIÓN
Els atemptats de París i l'alarma davant d'un possible
atac terrorista -Catalunya continua al nivell d'alerta quatre- han
arribat a una situació tan excepcional que avui s'ha reunit per primera vegada de manera extraordinària la Comissió del Govern per a la Seguretat,
segons ha pogut saber el diari ARA.
Aquest òrgan creat l'abril de 2003,
fa dotze anys, no s'havia convocat mai, encara. La presideix i la
convoca el president de torn -ara, Artur Mas, tot i que en funcions- i s'assegura de coordinar les actuacions de la Generalitat pel que fa a la seguretat.
L’ANC, Òmnium, l’AMI i l'ACM fan una crida a
mobilitzar-se el 13 d'octubre davant dels ajuntaments (19.30) així com
el 13 i el 15 al tribunal on declararan Artur Mas, Joana Ortega i Irene
Rigau
També fan una crida als electes del Parlament a mobilitzar-se
Les entitats sobiranistes han convocat concentracions als ajuntaments i
al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per la imputació d'Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega
per l'organització de la consulta del 9-N.
Concretament, l’ANC, Òmnium
Cultural, l’AMI i l'ACM, han fet una crida a mobilitzar-se als municipis
del país el proper 13 d'octubre a les 19.30 h. En un comunicat conjunt també animen a acompanyar Mas, Rigau i Ortega que hauran d'anar a declarar els dies 13 i 15 d'octubre i a enviar una carta de protesta a les instàncies judicials.
El diari nord-americà explica que Mas "vol utilitzar les eleccions com un referèndum sobre la independència".
Nerea Rodríguez
Imatge de la manifestació de la Diada, al seu pas per la Via Laietana
El prestigiós diari nord-americà ‘The New York Times’
és un dels molts mitjans internacionals que avui s’ha fet ressò de la
convocatòria d’eleccions plebiscitàries signada ahir pel president de la
Generalitat, Artur Mas.
El diari titula la informació assegurant que
“el president català convoca eleccions per trencar amb Espanya”, i en el
text assegura que Mas “vol utilitzar les eleccions com un referèndum sobre la independència d'Espanya”.
L’article explica que Mas va signar el decret de convocatòria
argumentant que “la decisió d'Espanya de no permetre l’any passat que la
regió celebri un referèndum d'independència, no ha deixat més remei que cridar a les urnes i que s’utilitzen com una eina per conèixer l'opinió pública”.
El decret dissol l'actual Parlament -escollit el 25 de novembre de 2012-, fixa la data dels nous comicis i estableix que la campanya començarà a les 00 hores de l'11 de setembre.
El text -que ha entrat en vigor després de ser publicat pel DOGC- va ser signat pel president català, Artur Mas, en un acte al Palau de la Generalitat a les 21.00 hores d'aquest dilluns.
Demana trobar “vies polítiques i legals” per aplicar el resultat d’uns comicis “excepcionals” en el fons.
POSADA EN ESCENA TELEVISIVA TV3 va retransmetre en directe la signatura del decret del 27-S. / RUBÉN MORENO
En la forma, el decret signat ahir pocs minuts després
de les nou de la nit pel president de la Generalitat difereix poc dels
rubricats per convocar totes les eleccions anteriors. Cap aresta legal
susceptible de ser impugnada per un Estat amatent a qualsevol possible
relliscada jurídica del Govern. “Tanmateix, tots sabem que aquestes
eleccions seran molt diferents pel que fa al fons”, advertia Artur Mas a
l’inici de la seva declaració institucional, al Pati dels Tarongers del
Palau de la Generalitat, just després d’estampar la seva signatura en
el decret de dissolució del Parlament i de convocatòria de les eleccions
del 27 de setembre. Uns comicis convocats amb ànim d’esbrinar si
l’horitzó de la independència és compartit per una majoria de catalans.
Un plebiscit disfressat d’eleccions que, segons Mas, ha hagut
d’anticipar davant la “negativa total” del govern espanyol a acordar una
consulta legal.
En una breu intervenció que no va arribar als cinc
minuts -avui al migdia compareixerà en roda de premsa després de la
reunió del Govern-, Mas va indicar que la raó que l’ha dut a avançar un
any els comicis és la inflexibilitat de l’Estat davant la reivindicació
“democràtica i pacífica” del dret a decidir per part d’una “majoria molt
clara i rotunda” del país. “Estem davant d’una situació excepcional que
requereix decisions també excepcionals”, va raonar. Catalunya, va dir,
“no viu en condicions normals”, perquè se li nega permanentment el
diàleg.
Un missatge cap a la Moncloa
Però la clau de volta del seu discurs va consistir a situar la
voluntat democràtica d’un poble per damunt del poder de les lleis.
Mentre des de posicions unionistes s’invoca el marc constitucional
vigent per bloquejar el procés sobiranista, Mas va venir a dir que és la
llei la que s’ha de posar al servei de les majories democràtiques: “La
meva crida és a respectar, tots, el que els ciutadans decideixin i a
assumir el compromís de trobar les vies polítiques i legals per
implementar el mandat democràtic de les urnes”. Un missatge amb un
destinatari principal, Rajoy, que fa només uns dies insistia a dir que
la independència no serà possible diguin el que diguin les urnes. Perquè
res no esguerri el tarannà cívic que ha caracteritzat el procés, Mas va
apel·lar a preservar aquesta exemplaritat en les setmanes que vénen
fins a la votació. Això passa, va assenyalar, per contraposar propostes
des del “respecte” cap a l’adversari. “El món ens tornarà a observar”,
va dir, i per tant cal tornar a “oferir la nostra millor cara”. “Penso,
humilment, que podem fer del proper 27-S una data assenyalada en la
nostra història”, va reblar.
Tot va desenvolupar-se dins d’una posada en escena televisiva, programada perquè coincidís amb l’arrencada del Telenotícies vespre
de TV3, que ho va retransmetre en directe. Al Saló Mare de Déu de
Montserrat, en presència de la presidenta del Parlament, Núria de
Gispert, i una representació reduïda del Govern, Mas va firmar el
decret. L’acte -menys concorregut que el de la convocatòria del 9-N, en
què van ser presents els líders de les forces sobiranistes- pretenia ser
solemne i sobri a la vegada.
Els recels cap a
Mariano Rajoy havien portat el Govern a organitzar l’acte en la més
estricta discreció. A les 19.06 hores d’ahir el gabinet de comunicació
del president de la Generalitat enviava per correu electrònic als
mitjans una convocatòria preparada amb extrem sigil: al cap de dues
hores, Mas signaria. Era l’últim dia que podia fer-ho, per poder
publicar-lo avui -a 54 dies de les eleccions, com estipula la llei- al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Amb el convenciment que tota precaució seria poca per desbaratar
qualsevol maniobra d’última hora de l’Estat, el Govern havia mantingut
en secret fins a l’últim moment els detalls de la signatura.
