ELECCIONS CONVOCATÒRIA
Demana trobar “vies polítiques i legals” per aplicar el resultat d’uns comicis “excepcionals” en el fons.
POSADA EN ESCENA TELEVISIVA TV3 va retransmetre en directe la signatura del decret del 27-S. / RUBÉN MORENO |
En la forma, el decret signat ahir pocs minuts després
de les nou de la nit pel president de la Generalitat difereix poc dels
rubricats per convocar totes les eleccions anteriors. Cap aresta legal
susceptible de ser impugnada per un Estat amatent a qualsevol possible
relliscada jurídica del Govern. “Tanmateix, tots sabem que aquestes
eleccions seran molt diferents pel que fa al fons”, advertia Artur Mas a
l’inici de la seva declaració institucional, al Pati dels Tarongers del
Palau de la Generalitat, just després d’estampar la seva signatura en
el decret de dissolució del Parlament i de convocatòria de les eleccions
del 27 de setembre. Uns comicis convocats amb ànim d’esbrinar si
l’horitzó de la independència és compartit per una majoria de catalans.
Un plebiscit disfressat d’eleccions que, segons Mas, ha hagut
d’anticipar davant la “negativa total” del govern espanyol a acordar una
consulta legal.
En una breu intervenció que no va arribar als cinc
minuts -avui al migdia compareixerà en roda de premsa després de la
reunió del Govern-, Mas va indicar que la raó que l’ha dut a avançar un
any els comicis és la inflexibilitat de l’Estat davant la reivindicació
“democràtica i pacífica” del dret a decidir per part d’una “majoria molt
clara i rotunda” del país. “Estem davant d’una situació excepcional que
requereix decisions també excepcionals”, va raonar. Catalunya, va dir,
“no viu en condicions normals”, perquè se li nega permanentment el
diàleg.
Un missatge cap a la Moncloa
Però la clau de volta del seu discurs va consistir a situar la
voluntat democràtica d’un poble per damunt del poder de les lleis.
Mentre des de posicions unionistes s’invoca el marc constitucional
vigent per bloquejar el procés sobiranista, Mas va venir a dir que és la
llei la que s’ha de posar al servei de les majories democràtiques: “La
meva crida és a respectar, tots, el que els ciutadans decideixin i a
assumir el compromís de trobar les vies polítiques i legals per
implementar el mandat democràtic de les urnes”. Un missatge amb un
destinatari principal, Rajoy, que fa només uns dies insistia a dir que
la independència no serà possible diguin el que diguin les urnes. Perquè
res no esguerri el tarannà cívic que ha caracteritzat el procés, Mas va
apel·lar a preservar aquesta exemplaritat en les setmanes que vénen
fins a la votació. Això passa, va assenyalar, per contraposar propostes
des del “respecte” cap a l’adversari. “El món ens tornarà a observar”,
va dir, i per tant cal tornar a “oferir la nostra millor cara”. “Penso,
humilment, que podem fer del proper 27-S una data assenyalada en la
nostra història”, va reblar.
Tot va desenvolupar-se dins d’una posada en escena televisiva, programada perquè coincidís amb l’arrencada del Telenotícies vespre
de TV3, que ho va retransmetre en directe. Al Saló Mare de Déu de
Montserrat, en presència de la presidenta del Parlament, Núria de
Gispert, i una representació reduïda del Govern, Mas va firmar el
decret. L’acte -menys concorregut que el de la convocatòria del 9-N, en
què van ser presents els líders de les forces sobiranistes- pretenia ser
solemne i sobri a la vegada.
Els recels cap a
Mariano Rajoy havien portat el Govern a organitzar l’acte en la més
estricta discreció. A les 19.06 hores d’ahir el gabinet de comunicació
del president de la Generalitat enviava per correu electrònic als
mitjans una convocatòria preparada amb extrem sigil: al cap de dues
hores, Mas signaria. Era l’últim dia que podia fer-ho, per poder
publicar-lo avui -a 54 dies de les eleccions, com estipula la llei- al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Amb el convenciment que tota precaució seria poca per desbaratar
qualsevol maniobra d’última hora de l’Estat, el Govern havia mantingut
en secret fins a l’últim moment els detalls de la signatura.
Els recels nacionalistes
Aquesta prudent malfiança contrastava amb el clima que es vivia ahir a
Madrid, on ningú semblava esperar cap sorpresa. La vicepresidenta del
govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va comparèixer al migdia
per explicar els pressupostos i llançar una bateria d’advertiments a
Mas, però no va insinuar cap gir inesperat per torpedinar la
convocatòria del 27-S. Setmanes enrere, el mateix Rajoy havia deixat
entreveure que avançar també les eleccions generals al 27-S, per
contraprogramar així les plebiscitàries a Catalunya, era una
possibilitat ja descartada.
Però a les files nacionalistes encara no les tenien
totes. Al matí s’havia reunit la direcció de Convergència per analitzar
escenaris i conèixer de primera mà els plans del Govern. En sortir-ne,
la nova portaveu del partit, Marta Pascal, va anar amb peus de plom a
l’hora de referir-se a la hipòtesi d’un avançament electoral in extremis a l’Estat. “No sé si Rajoy té o no temptacions. Si algú té temptacions estranyes, ja les explicarà”, va sentenciar.
De Madrid no va acabar arribant cap anunci
inesperat. Divendres passat, de fet, Rajoy ja va transmetre la sensació
que tenia assumit que no podria fer res per impedir la celebració del
27-S. Una altra cosa és que l’accepti com a equivalent de la consulta
que s’ha resistit a autoritzar. Precisament per fer-hi pressió, l’ANC i
Òmnium Cultural han convocat per a avui a la tarda una concentració a la
plaça Sant Jaume de Barcelona, per reivindicar el “caràcter
plebiscitari” de la cita, com defensen Junts pel Sí i la CUP.
Mas posa fi abans d’hora a la seva segona
legislatura com a president -la primera també va acabar amb eleccions
anticipades, el 2012, en rebre a la Moncloa el cop de porta al pacte
fiscal- i desplega el compromís de convocar eleccions el 27-S, com va
acordar en la cimera del 14 de gener amb Oriol Junqueras i les entitats
sobiranistes. Després de l’assaig general del 9-N, l’independentisme
disposa ara de l’oportunitat més gran per poder forçar un procés
democràtic de desconnexió d’Espanya. D’aquí menys de dos mesos les urnes
aclariran si aquest és o no l’anhel majoritari dels catalans.
Video :
Enllaç noticia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada