El magistrat ofereix a l’expresident i a Ruben Wagensberg comparèixer voluntàriament abans de tenir el suplicatori
El magistrat de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha
acordat dirigir la investigació per les actuacions de la plataforma
Tsunami Democratic contra l’expresident de la Generalitat Carles
Puigdemont, la secretària general d’ERC Marta Rovira i deu persones més.
En una interlocutòria de 34 pàgines, el magistrat ofereix a Puigdemont,
en tractar-se d’un diputat del Parlament Europeu, i abans de cursar el
suplicatori corresponent, la possibilitat de comparèixer voluntàriament
davant l’Audiència Nacional. Li ofereix el mateix al secretari quart de
la Mesa del Parlament, Ruben Wagensberg, d’ERC. Els fets podrien
qualificar-se de manera indiciària, indica el jutge, com de terrorisme.
La resolució acorda citar com a investigats Marta Rovira, Josep Lluís
Alay, Oriol Soler, Xavier Vendrell, Marta Molina, Josep Campmajó, Jesús
Rodríguez, Jaume Cabani, Oleguer Serra i Nicola Flavio Giulio Foglia. A
més acorda citar com a testimonis l’aleshores portaveu d’ERC, Marta
Vilalta, i el líder de Bildu, Arnaldo Otegi, per aclarir què va passar a
la reunió a Ginebra, i la participació que hi van tenir els diferents
líders que van assistir-hi. També vol que concretin a què es referien
quan deien “el que es pot fer a Suïssa”, perquè pugui declarar sobre el
coneixement que pogués tenir sobre la planificació i aparició de
Tsunami, i la seva aportació a aquesta.
La resolució assenyala que resulta necessària la citació de Carles
Puigdemont per ser escoltat sobre els fets objecte d’investigació “La
seva citació, en aquest moment no es podria fer en cap altra condició
que no sigui la d’investigat, assistit de lletrat i oferint-li
l’oportunitat de defensar-se, atès que l’interrogatori versaria sobre
qüestions de caràcter evidentment incriminatori”. Es tracta, argumenta
el jutge, d’una de les persones de les quals està acreditat
indiciàriament, en vista de l’anàlisi de l’agenda de Josep Lluís Alay,
que va acudir a les reunions que es van celebrar a Ginebra els dies 29 a
31 d’agost de 2019, i on es va poder planificar l’actuació del Tsunami.
El seu nom, afegeix, apareix en un missatge que figura al dispositiu
analitzat de Josep Lluis Alay enviat per Jesús Rodríguez: “Dilluns 26
d’agost es donaran a conèixer els perfils de la campanya Tsunami
Democràtic com a resposta a la sentència del Tribunal Suprem. Suposo que
des d’Òmnium informaran directament el president Puigdemont. T’ho
avanço perquè en tingui constància”. Igualment, continua la
interlocutòria, sembla haver assistit a la reunió a Ginebra a què
al·ludia Marta Vilalta.
D’altra banda, indica, en una altra comunicació que manté amb Alay
parla del “grup de coordinació” de la campanya Tsunami Democratic, i les
decisions i dubtes que hi sorgeixen les quals són consultades a
l’expresident Puigdemont a través del propi Alay. Finalment, el rol de
lideratge de Puigdemont a Tsunami sembla també inferir-se de la conversa
mantinguda amb Josep Campmajó, amb qui discuteix sobre l’actitud que
estan tenint els dirigents polítics catalans en relació a la publicació
de la sentència del ‘procés’ i en què li diu: “Ahir vaig estar novament a
primera línia. Tant a Barcelona com a Girona. La meva gent, ben
distribuïda”. També li va dir: “O tu i Tsunami preneu el control o
haurem de començar a gestionar el preu de les baixes”. A això Puigdemont
respon: “Intentem que el Govern es posi les piles”. Campmajó va
respondre: “President… Els diputats estan cagats. La gent els passa per
sobre. El Govern està acollonit…”. Puigdemont va replicar: “Cert. I això
no és bo”.
“Vocació de permanència”
Segons el magistrat, les investigacions practicades permeten inferir
indiciàriament que Tsunami Democràtic va ser una organització
estructurada, jerarquitzada i amb vocació de permanència, dirigida per
diverses persones amb diversos rols que estenien el seu àmbit d’actuació
en parcel·les determinades i amb altres persones a càrrec seu, la
finalitat dels quals essencialment era “subvertir l’ordre
constitucional, desestabilitzar econòmicament i políticament l’Estat i
alterar greument l’ordre públic mitjançant la mobilització social
massiva”. Els informes de la Guàrdia Civil apunten que el Tsunami va ser
fruit d’una “planificació efectuada per diferents persones per a
l’execució d’accions de gran envergadura, amb vocació de permanència,
capaços de mobilitzar una massa de persones de manera que comprometessin
l’estabilitat econòmica, social, empresarial i institucional
d’Espanya”.
Les actuacions dutes a terme per Tsunami Democràtic el 2019 van ser
el bloqueig d’infraestructures crítiques de l’Estat i europees com el de
l’aeroport de Barcelona-El Prat, l’intent de bloqueig de la torre de
control ENAIRE de Barcelona a Gavà o l’intent de bloqueig de l’aeroport
de Madrid-Barajas, la vaga general del 18 d’octubre del 2019, l’intent
d’afectació del procés d’eleccions generals de novembre o les accions
comeses a propòsit del partit de futbol entre el FC Barcelona i el Reial
Madrid al desembre.
Provisionalment, terrorisme
Els fets descrits poden ser constitutius de diverses infraccions, i
entén el magistrat que, des de la provisionalitat inicial d’aquest
moment, poden tenir la consideració d’actes de terrorisme.
García-Castellón assegura que els fets poden ser qualificats com a
terrorisme perquè es poden constatar les finalitats que el Codi Penal
atribueix al terrorisme: subvertir l’ordre constitucional, suprimir o
desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques o
les estructures econòmiques o socials de l’Estat, o obligar els poders
públics a realitzar un acte o a abstenir-se de fer-ho. El Codi Penal
també preveu com a finalitat terrorista l’alteració greu de la pau
pública, o provocar un estat de terror en la població o part d’aquesta.
En aquest sentit, també veu possible qualificar els fets com a
delicte de desordres públics terroristes. A més, cal que els fets es
cometin per una organització o grup terrorista o individualment, però
“emparats” en ells, podent entendre, a aquests efectes, que Tsunami
Democràtic tindria tal consideració. En aquest sentit, assenyala el
jutge, hi ha elements suficients per considerar que els fets també
podrien encaixar en el delicte de terrorisme en concurs amb delicte de
desordres públics.
“L’anàlisi dels fets exposats no permet excloure, gens, que Tsunami
Democràtic pogués tenir la consideració de “grup terrorista”, havent
d’aclarir si es va arribar a materialitzar la seva actuació amb algun
dels delictes contra la vida o la integritat física, la llibertat, la
integritat moral, la llibertat i indemnitat sexuals, el patrimoni, els
recursos naturals o el medi ambient, la salut pública, de risc
catastròfic, incendi, de falsedat documental, contra la Corona,
d’atemptat i tinença, trànsit i dipòsit d’armes, municions o explosius,
previstos al Codi Penal, i l’apoderament d’aeronaus, vaixells o altres
mitjans de transport col·lectiu o de mercaderies, explica la
interlocutòria.
El magistrat també ordena a la Guàrdia Civil que identifiqui els
suposats perjudicats per les diverses accions del Tsunami per tal
d’oferir-los la possibilitat de personar-se en la causa, i en concret
als familiars d’una persona morta el 14 d’octubre del 2019 suposadament
pel bloqueig de l’aeroport. També demana que s’identifiqui el policia
nacional greument ferit en la manifestació de la plaça Urquinaona el 18
d’octubre per si la mobilització es pot vincular al Tsunami. Finalment,
vol que la Guàrdia Civil investigui si es van utilitzar armes o altres
instruments per part dels mobilitzats en les accions del Tsunami.
Informe de la Guàrdia Civil
La decisió de García-Castellón arriba pocs dies després de rebre un
informe de la Guàrdia Civil que situava Rovira com una de les
coordinadores del Tsunami. L’informe conclou que Rovira, que tindria com
a àlies ‘Matagalls’, va fer tasques de coordinació del moviment en la
recerca de suports institucionals i del seu partit polític, fent
d’enllaç entre el Tsunami i la direcció i ocupant-se també de reclutar
gent. També posa en relleu que Rovira tenia un “coneixement previ”
d’almenys certes accions de la plataforma. L’Audiència Nacional
investiga el Tsunami per accions com el bloqueig de l’aeroport del Prat o
el tall de l’AP-7 a la frontera.
En el cas concret de Rovira, la policia destaca la seva rapidesa en
publicitar el Tsunami Democràtic minuts després del seu llançament a
xarxes. Segons la policia, Rovira tenia coneixement “previ” de certes
accions d’aquesta plataforma. Tal com apunta l’informe, Rovira també va
exercir una certa labor en la “defensa el projecte de Tsunami” davant de
les faccions que s’hi mostraven en contra.
L’empresari Oriol Soler és el primer investigat descrit a l’informe.
Sobre ell s’indica que feia servir el sobrenom ‘Rigoberta’ i que tenia
un “lloc rellevant” a diversos dels grups que conformaven l’estructura
organitzativa de Tsunami Democràtic, de fet se’l situa com l’encarregat
de la relació de la plataforma amb els mitjans de comunicació i la
projecció mediàtica de l’organització.
“Fins i tot redacta i elabora els comunicats i publicacions dels
perfils oficials de les xarxes socials de Tsunami. En totes aquestes
comeses, Oriol Soler té capacitat de decidir, denotant-se un caràcter
directiu en aquesta matèria”, agrega la diligència policial. D’altra
banda se’l vincula a decisions “d’índole econòmica”.
Segons l’informe, Wagensberg utilitzava “amb molta probabilitat” el
pseudònim ‘Konan’ i “destaca per la seva implicació i preocupació per
l’èxit de les accions del Tsunami i ocupava una “significativa
responsabilitat” en la “comunicació corporativa” de la plataforma.
La Guàrdia Civil sosté que estava especialment vinculat a la
comunicació del Tsunami en coordinació amb Oriol Soler, “amb qui
decideix aspectes com el contingut dels comunicats, la seva forma i el
moment de la seva publicació”. La seva funció, segons el document, era
“maximitzar l’abast mediàtic” de les accions.
L’empresari Xavier Vendrell, sobrenom ‘Indigo’, apareix vinculat a
l’estratègia de Tsunami Democràtic. “Sabia amb caràcter previ les
accions que s’anaven a dur a terme, tenint accés a informació
privilegiada i participant en l’organització de les accions”, apunta
l’informe. Igual que a Soler i Rovira, se’l relaciona amb funcions
d’organització per aconseguir suports i “esquivar” les veus discrepants
amb la iniciativa. També se’l relaciona amb la creació del “pla
estratègic” del moviment en accions com l’intent d’ocupar l’aeroport de
Madrid Barajas.
Més enllà de Rovira, Soler, Vendrell o Wagensberg, l’informe
incorpora mitja desena més de noms com els de Marta Molina, Josep
Campmajó, Jesús Rodríguez, Jaume Cabaní o Oleguer Serra.
Moviment no espontani
Segons la Guàrdia Civil, Tsunami Democràtic va ser “el resultat d’una
estratègia minuciosament planificada” per protestar contra la sentència
del Suprem i funcionar com a “element desestabilitzador i de pressió
política” a través d’una mobilització social a gran escala. Fruit
d’aquestes accions, segueix l’informe, es va produir una “alteració greu
de l’ordre” on “hi va haver moments en què es va posar en risc la
integritat física dels usuaris de la via pública” així com “la llibertat
i el patrimoni de molts ciutadans de Catalunya”.
Segons el document, tot i que el Tsunami es presentava com un
moviment autònom sorgit de forma espontània, en realitat era una
iniciativa de persones que actuaven en “connivència” amb “els principals
sectors i determinades entitats civils independentistes”.
El document xifra els suposats perjudicis econòmics que atribueix a
accions com la del 14 d’octubre del 2019 i el 19 de desembre d’aquell
any a l’Aeroport de Barcelona i al Camp Nou i assegura que les seves
accions pretenien “generar una situació de crisi generalitzada a l’Estat
que es prolongués en el temps”.
Un “gran cap”
Segons la Guàrdia Civil, el Tsunami estava dirigit per una
“estructura associativa” perfectament organitzada i jeràrquica, amb una
divisió de tasques i un repartiment d’actuacions que es vehiculava a
través d’una aplicació que possibilitava “la impunitat dels seus
responsables”.
El document apunta que hi havia un “gran cap” i un “grup de
coordinació”, i en les seves comunicacions havien fet parlat de la
necessitat que algun dels seus actors fes d’intermediari amb el
“President”, segons la Guàrdia Civil, l’aleshores president de la
Generalitat Carles Puigdemont.
A més, l’informe parla de la “caixa de resistència” del Tsunami i de
la inversió d’aquests diners en advocats que s’havien d’encarregar de la
defensa legal dels participants que fossin detinguts o identificats.
Apunta, entre altres, a l’advocat Benet Salellas. També assegura que
Tsunami disposava d’un equip internacional d’informàtics, programadors i
hackers que van desenvolupar l’aplicació. Admet que moltes de les
persones que van participar en aquest apartat no han pogut ser
identificades.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://www.larepublica.cat/fixada/espanya-irreformable-laudiencia-nacional-decideix-investigar-puigdemont-marta-rovira-i-deu-persones-mes-pel-tsunami-democratic/
