MÓN - ESPANYA
Les defenses de Puig i Soler demanen que el judici, que no començarà probablement fins després de l'estiu, es faci a l'Audiència de Barcelona
Per: Roger Graells Font
04.02.2019 21:50
L’Audiència espanyola obre avui el judici contra el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendenta del cos Teresa Laplana, l’ex-secretari general del Departament d’Interior Cèsar Puig i l’ex-director de la policia catalana Pere Soler.
L’advocat de Puig, Jaume Alonso-Cuevillas, qüestionarà la competència de l’Audiència espanyola per a jutjar aquest cas i demanarà que es traslladi a l’Audiència de Barcelona. En aquesta primera vista, no hi assistirà cap dels quatre acusats.
La sessió d’avui a les 10.30 és la vista de l’article de previ pronunciament, en què les defenses poden fer al·legacions a la sala. Olga Tubau, advocada de Trapero i Laplana, assistirà a la vista però no formularà al·legacions ni qüestionarà la
competència de l’Audiència espanyola per a jutjar els seus clients.
Quan el tribunal hagi resolt, les defenses podran presentar els escrits per a sol·licitar l’absolució i proposar proves i testimonis amb vista al judici. Després, la interlocutòria d’assenyalament fixarà la data de començament del judici i l’admissió o no dels testimonis i les proves de les defenses i de les acusacions.
La fiscalia demana onze anys de presó i d’inhabilitació per a Trapero, Puig i Soler per un delicte de rebel·lió i la mateixa pena per a Soler i Puig. Per a la intendenta Laplana demana una pena de quatre anys de presó per un delicte de sedició pel 20-S. És previst que el judici no comenci fins després de l’estiu, quan el Tribunal Suprem espanyol hagi comunicat la sentència del judici contra l’1-O.
En el recurs, entre més documents, s’adjunten dos manifests d’un centenar de professors i catedràtics de dret penal d’universitats de l’estat espanyol crítics amb l’ús dels delictes de rebel·lió i sedició per a perseguir l’independentisme i els principals responsables dels Mossos d’Esquadra.
Fernández Prado va donar suport a un vot discrepant en la sentència sobre la cremada de fotografies del rei espanyol en una concentració a Girona, l’any 2007. En contra del criteri de la sala, va considerar que era un fet emparat per la llibertat d’expressió, tal com l’any passat va sentenciar el Tribunal d’Estrasburg. Així mateix, va emetre un vot discrepant en la sentència que condemnava el raper Pablo Hásel a dos anys de presó per enaltiment del terrorisme i injúries a la corona espanyola, perquè també considerava que allò que havia fet el cantant era un exercici de llibertat d’expressió.
Tant ella com Sáez Valcárcel, a més, van redactar la sentència que absolia els dinou acusats per la protesta d’encerclar al Parlament de Catalunya del juny del 2011, acusats d’un delicte contra les institucions de l’estat.
En canvi, Espejel és el braç del PP a l’Audiència espanyola. Els acusats van demanar-ne la recusació perquè és casada amb un coronel de la Guàrdia Civil, però l’Audiència espanyola va refusar-ho. En canvi, sí que va apartar-se del judici pel cas Gürtel per l’afinitat amb el PP que hom li atribueix. El juny passat, Espejel va sentenciar a presó els joves d’Altsasu per haver-se barallat amb guàrdies civils de paisà després d’un judici en què les defenses i els familiars van denunciar nombroses irregularitats.
L’advocat de Puig, Jaume Alonso-Cuevillas, qüestionarà la competència de l’Audiència espanyola per a jutjar aquest cas i demanarà que es traslladi a l’Audiència de Barcelona. En aquesta primera vista, no hi assistirà cap dels quatre acusats.
La sessió d’avui a les 10.30 és la vista de l’article de previ pronunciament, en què les defenses poden fer al·legacions a la sala. Olga Tubau, advocada de Trapero i Laplana, assistirà a la vista però no formularà al·legacions ni qüestionarà la
competència de l’Audiència espanyola per a jutjar els seus clients.
Quan el tribunal hagi resolt, les defenses podran presentar els escrits per a sol·licitar l’absolució i proposar proves i testimonis amb vista al judici. Després, la interlocutòria d’assenyalament fixarà la data de començament del judici i l’admissió o no dels testimonis i les proves de les defenses i de les acusacions.
La fiscalia demana onze anys de presó i d’inhabilitació per a Trapero, Puig i Soler per un delicte de rebel·lió i la mateixa pena per a Soler i Puig. Per a la intendenta Laplana demana una pena de quatre anys de presó per un delicte de sedició pel 20-S. És previst que el judici no comenci fins després de l’estiu, quan el Tribunal Suprem espanyol hagi comunicat la sentència del judici contra l’1-O.
Els arguments de la defensa
Alonso-Cuevillas argumenta que l’Audiència espanyola no és un organisme competent per a jutjar possibles delictes de sedició ni rebel·lió perquè no són delictes contra la forma de govern. A més, adverteix que es vulnera el dret de tenir un jutge predeterminat per la llei, és a dir, un jutge natural, i en aquest sentit demana la nul·litat de les actuacions de l’Audiència espanyola per falta de competència per a enjudiciar els fets. Aquesta vulneració, si es manté, pot ser objecte de recurs posterior al Suprem i al Constitucional espanyols i al Tribunal d’Estrasburg.
En el recurs, entre més documents, s’adjunten dos manifests d’un centenar de professors i catedràtics de dret penal d’universitats de l’estat espanyol crítics amb l’ús dels delictes de rebel·lió i sedició per a perseguir l’independentisme i els principals responsables dels Mossos d’Esquadra.
Un tribunal de tres magistrats
El tribunal de la secció primera de la sala penal de l’Audiència espanyola que els jutjarà és presidit per Concepción Espejel i el completen Manuela Francisca Fernández Prado i Juan Ramon Sáez Valcárcel.
Fernández Prado va donar suport a un vot discrepant en la sentència sobre la cremada de fotografies del rei espanyol en una concentració a Girona, l’any 2007. En contra del criteri de la sala, va considerar que era un fet emparat per la llibertat d’expressió, tal com l’any passat va sentenciar el Tribunal d’Estrasburg. Així mateix, va emetre un vot discrepant en la sentència que condemnava el raper Pablo Hásel a dos anys de presó per enaltiment del terrorisme i injúries a la corona espanyola, perquè també considerava que allò que havia fet el cantant era un exercici de llibertat d’expressió.
Tant ella com Sáez Valcárcel, a més, van redactar la sentència que absolia els dinou acusats per la protesta d’encerclar al Parlament de Catalunya del juny del 2011, acusats d’un delicte contra les institucions de l’estat.
En canvi, Espejel és el braç del PP a l’Audiència espanyola. Els acusats van demanar-ne la recusació perquè és casada amb un coronel de la Guàrdia Civil, però l’Audiència espanyola va refusar-ho. En canvi, sí que va apartar-se del judici pel cas Gürtel per l’afinitat amb el PP que hom li atribueix. El juny passat, Espejel va sentenciar a presó els joves d’Altsasu per haver-se barallat amb guàrdies civils de paisà després d’un judici en què les defenses i els familiars van denunciar nombroses irregularitats.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada