Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fiscal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Fiscal. Mostrar tots els missatges

dilluns, 11 de novembre del 2024

L'acusació del fiscal contra Boye es trenca: un dels processats confessa que els diners no són de Miñanco

 

TRIBUNALS 

 

La Fiscalia acusa Boye de blanquejar diners de Sito Miñanco i ara un dels encausats sosté que els diners són seus

 

 

Mayte Piulachs / Marta Lasalas
Foto: Carlos Baglietto
Barcelona. Diumenge, 10 de novembre de 2024. 05:30
Temps de lectura: 3 minuts 

 

 


 

 

 

Una nova prova esquerda l’acusació que manté la Fiscalia contra l’advocat Gonzalo Boye. A vuit dies de l’inici del judici, el tribunal de l’Audiència Nacional ha rebut un escrit de l’acusat Manuel Pedro González Rubio, el qual sosté que els 889.620 euros que li van comissar a l’aeroport de Madrid el 2017, no eren de José Ramón Prado Bugallo, conegut com a Sito Miñanco i condemnat per narcotràfic, sinó d’ell. Aquesta és la primera versió que va donar González Rubio i que després hauria canviat, juntament amb altres acusats, que van asssegurar que Miñanco volia tenir aquests diners a Colòmbia.

La Fiscalia  demana  5 anys i 9 mesos de presó per al  penalista pel delicte de blanqueig de capitals de Miñanco, però si els diners no són d’ell, l’acusació hauria de decaure. També sol·licita per a Boye, 4 anys més de presó pel delicte de falsificació documental, en assegurar que va fer signar a González  Rubio documentació per acreditar que els diners eren seus. Boye ha denunciat obertament, i en un documental, que la persecució que pateix és des que defensa al president a l’exili, Carles Puigdemont, i altres independentistes catalans.

La Fiscalia  demana  5 anys i 9 mesos de presó per al  penalista pel delicte de blanqueig de capitals de Miñanco, però si els diners no són d’ell, l’acusació hauria de decaure. També sol·licita per a Boye, 4 anys més de presó pel delicte de falsificació documental, en assegurar que va fer signar a González  Rubio documentació per acreditar que els diners eren seus. Boye ha denunciat obertament, i en un documental, que la persecució que pateix és des que defensa al president a l’exili, Carles Puigdemont, i altres independentistes catalans.

"Els diners eren i són" de González Rubio

dimarts, 9 d’abril del 2019

Un fiscal de l’Audiència Nacional, implicat en l’espionatge a Puigdemont



EXILI






El Nacional / ACN
Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 9 d'abril de 2019


















La investigació de Bèlgica sobre les balises instal·lades al cotxe del president a l'exili Carles Puigdemont inclou com a possible sospitós un fiscal de l'Audiència Nacional (AN), segons ha pogut saber l'ACN de fonts policials.



La policia belga assenyala en els seus informes Carlos Bautista Samaniego, un dels principals experts estatals en euroordres. Els agents el situen a finals de gener del 2018 en un hotel de Brussel·les que consideren clau en l’operació d’espionatge arran d’una trucada d’una de les targetes SIM britàniques relacionada amb les balises.







Carlos Bautista Samaniego / ACN







El fiscal espanyol era a Brussel·les, en aquell hotel i durant la mateixa setmana que la policia belga creu que va començar el seguiment, segons les mateixes fonts. Al mateix establiment, i després d’una àmplia investigació de tots els hostes, també assenyalen com

dimarts, 2 d’abril del 2019

El fiscal que vol perseguir els votants de l’1-O els menyspreava a les xarxes



PAÍS - PRINCIPAT






El fiscal Diego Villafañe associava l'1-O al franquisme i titllava els manifestants de 'colpistes', 'consentits', 'esnobs', 'feixistes' i 'imbècils' 














Per: Redacció

01.04.2019  17:57




Nou votants de l’1-O, víctimes de la violència de la policia espanyola a l’institut Pau Claris de Barcelona, es troben sota el focus de la fiscalia espanyola. Els fiscals Diego Villafañe i Inmaculada de Mur han demanat a l’Audiència de Barcelona que els investigui per presumptes delictes de resistència i desobediència greu als agents de l’autoritat perquè consideren que tenien una ‘voluntat rebel’. Aquests nou votants ferits són alguns dels qui van querellar-se contra els agents de la policia espanyola.



El tinent de batlle de Barcelona Jaume Asens ha recordat que l’ajuntament –que exerceix d’acusació popular– va demanar l’abstenció del fiscal Diego Villafañe el 6 de novembre de 2018 perquè havia menyspreat les víctimes en diversos missatges a les xarxes socials. En aquells missatges, el fiscal Villafañe associava l’1-O al franquisme i titllava els manifestants de ‘colpistes‘. A més, en una entrevista a Onda Cero va parlar de ‘cop d’estat‘ a Catalunya i va renunciar a demanar que s’investiguessin policies espanyols.



Paral·lelament, va demanar que s’encausesin ferits de l’1-O com ara Roger Español i