Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Persecució. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Persecució. Mostrar tots els missatges

dijous, 14 de novembre del 2024

Advocats internacionals alerten per carta el fiscal general espanyol de la persecució contra Gonzalo Boye

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Avisen que advertiran qualsevol irregularitat en el judici que comença dilluns a l'Audiència espanyola, en què es demanen nou anys i mig de presó a Boye

 

 


 

 

 

Josep Casulleras Nualart

14.11.2024 - 13:08

Actualització: 14.11.2024 - 13:51

 

 

Un grup de tretze advocats internacionals han adreçat una carta al fiscal general de l’estat espanyol, Álvaro García Ortiz, en què li expressen la preocupació per l’acusació contra Gonzalo Boye de falsedat documental i emblanquiment de diners del narcotràfic en el macrojudici que començarà dilluns a l’Audiència espanyola. La fiscalia demana nou anys i mig de presó i la inhabilitació de Boye com a advocat. Els signants de la carta, que són advocats i juristes de prestigi d’Alemanya, Suïssa, França, els Països Baixos, Bèlgica, Itàlia, el Regne Unit i els Estats Units, dubten de les garanties d’aquest procediment contra Boye, ateses les pressions i la persecució de què ha estat víctima arran del seu paper com a advocat del president Carles Puigdemont i dels exiliats catalans; es declaren preocupats per l’impacte que pot tenir per a la professió d’advocat en conjunt; i avisen que observaran amb deteniment el judici per si hi ha irregularitats o no es tenen en compte adequadament les proves de descàrrec sobre Boye.

“Ens preocupa especialment que els càrrecs contra el senyor Boye es puguin percebre com una extensió de les pressions que ha rebut d’ençà de la seva implicació en la defensa dels clients catalans després del referèndum del 2017”, diu la carta, a la qual ha tingut accés VilaWeb. “Sembla que aquesta implicació ha fet augmentar l’escrutini sobre ell, la qual cosa

dimecres, 28 de febrer del 2024

Dolors Montserrat es cava la seva pròpia tomba: admet que no té fonaments per perseguir la immersió

 

 

LLENGUA CATALANA

 

 

Diana Riba ha fet pública una carta on la popular admet que la UE no té competències sobre els sistemes educatius 

 

 

Nura Portella
Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 27 de febrer de 2024. 17:21
Actualitzat: Dimarts, 27 de febrer de 2024. 21:50
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

 


 

 

 

 

 

Dolors Montserrat, líder del PP a Europa i una de les veus més dures contra la immersió lingüística i la llengua catalana en general, ha estat enxampada in fraganti. Després d'haver perseguit el model d'escola catalana des de la presidència de la Comissió de Peticions, que va encarregar la missió dels eurodiputats a Catalunya el desembre passat, ara ha admès que els organismes europeus no tenen les competències per legislar sobre els sistemes educatius dels estats membre ni per revisar tot el que envolta l'ús de les llengües, siguin nacionals o regionals, com ha fet durant els últims mesos i anys: la missió —molt criticada a Catalunya per les institucions i tota la comunitat educativa— va acabar reclamant l'equivalència del castellà al sistema educatiu de Catalunya.

El cas d'un ciutadà grec que desmunta Montserrat

L'encarregada de denunciar-ho ha estat Diana Riba, eurodiputada d'ERC i que encapçalarà la llista republicana a les


Pròximes eleccions al Parlament Europeu, en un fil a Twitter on comparteix una carta en què Dolors Montserrat respon a un ciutadà que pertany a la minoria turca de Grècia, el qual reclama una educació bilingüe en grec i turc per als infants que formen part d'aquesta minoria. És a dir, els demana

dimarts, 26 de setembre del 2023

Doble ofensiva de Boye per frenar la persecusió de Llarena contra Puigdemont

 

 

Boye recusa de nou Llarena en la causa de Puigdemont, Comín i Ponsatí i rebutja que els emplaci a informar-lo sobre cautelars 

 

 

Marta Lasalas
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimarts, 26 de setembre de 2023. 17:14
Actualitzat: Dimarts, 26 de setembre de 2023. 17:34
Temps de lectura: 2 minuts 








 

 

Mentre la política espanyola debat sobre la possibilitat d'abordar o no una amnistia que acabi amb la judicialització del procés, el torcebraç contra l'independentisme segueix als tribunals en plena efervescència. L'advocat del president Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ha tramitat davant del Tribunal Suprem dues noves peticions de recusació contra el jutge instructor, Pablo Llarena, després que el magistrat es va posicionar públicament en contra d'una l'amnistia i en va qüestionar la constitucionalitat. A més, també ha presentat dos recursos, en nom de Puigdemont i del conseller Toni Comín, contra la providència del jutge en què es fixava un termini de deu dies perquè informessin si havien demanat mesures cautelars al TJUE per recuperar la seva immunitat.

En dos escrits, als quals ha tingut accés ElNacional.cat, l'advocat argumenta la nova recusació contra el jutge instructor en les declaracions de Llarena del passat 12 de setembre a la universitat de Burgos en què durant una conferència "es va esplaiar sobre les eventuals conseqüències i actuacions que prendria en cas que s'arribés a aprovar la Llei d'Amnistia". 

"Les manifestacions realitzades pel magistrat instructor no deixen lloc a dubte sobre la seva falta d'imparcialitat i interès directe en la present causa, que obliguen novament a la seva recusació", argumenta en el recurs que ha tramitat en nom de Puigemont, Comín i Clara Ponsatí. El text recorda diferents resolucions del jutge que, segons assegura, evidencien la seva parcialitat, però també episodis com el premi que va rebre de mans de la Fundación Villacisneros, "d'extrema dreta".

Sense base jurídica

divendres, 26 de maig del 2023

Amnistia Internacional reclama aturar la persecució judicial a Judit Martín, Jair Domínguez i Toni Soler

 

 

L'entitat fa costat als encausats pel gag de la Verge del Rocío: "La llibertat d'expressió també protegeix declaracions que ofenen, escandalitzen i molesten"

 

 

El 'gag' amb la Verge del Rocío al programa 'Està passant' de TV3 Data de publicació: dissabte 08 d’abril del 2023, 14:20 Localització: Barcelona Autor: TV3


 

 


Carme Garau

Martín, Domínguez i Soler estan imputats per un delicte d’injúries “per ofendre els sentiments dels membres d’una confessió religiosa”. Tanmateix, com apunta Amnistia Internacional el dret internacional “reserva la persecució penal per expressions greus que inciten directament a la violència“.

 

Articles contraris a la llibertat d’expressió

De fet, l’ONG va més enllà i exigeix “revocar les lleis que prohibeixen la blasfèmia”. “Voler protegir conceptes abstractes com els sentiments o creences religioses no és un motiu permissible per a restringir l

dijous, 18 de maig del 2023

Fracàs internacional en la persecució espanyola de Tsunami Democràtic

 

 

TRIBUNALS

 

Ni Suïssa, ni els EUA, ni Holanda ni el Canadà van col·laborar en el relat per considerar terrorisme les accions de la plataforma

 


Manifestació del Tsunami convocada pel Barça-Madrid del 2019 / Arxiu


 

 

 

 

 

Rebregada de les democràcies occidentals a l’obsessió dels serveis de seguretat espanyols contra l’independentisme. L’ofensiva internacional de l’Audiència Nacional per obtenir ajuda en la investigació de Tsunami Democràtic es pot definir com un veritable fracàs. Suïssa, Holanda, els Estats Units i el Canadà o bé van negar-se a la col·laboració de manera diplomàtica o bé van tancar qualsevol opció en considerar que els magistrats del jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Alejandro Abascal o Manuel García Castellón segons el moment, investigaven delictes de caràcter polític. 

 

La resposta a les comissions rogatòries internacionals emeses en el marc de les diligències 85/2019 del Tsunami Democràtic –alimentades per les 99/18, la gran macrocausa contra l’independentisme– és força contundent. Els documents, als quals ha tingut accés El Món, mostren com la Guàrdia Civil va convèncer els jutges instructors de l’existència “d’una revolta popular” que fins i tot feia perillar la monarquia espanyola. Però aquesta convicció no es va traslladar a les instàncies judicials internacionals, que van ajudar poc o gens a empaitar el moviment de protesta sorgit arran de la sentència del Procés, la resolució que, sumats, condemnava a gairebé 100 anys de presó els líders civils i institucionals de l’independentisme de 2017. 

 

 

Suïssa barra el pas a Espanya en constatar una persecució política

dilluns, 14 de juny del 2021

La fiscalia de Sánchez persegueix ara a Miquel Buch pel nomenament com a assessor de l’escorta de Puigdemont

 

 

El ministeri públic també sol·licita quatre anys i mig per a Lluís Escolà

 

 

Agències 14/06/2021

 

 

Pla mitjà del conseller d'Interior, Miquel Buch, durant la seva intervenció en la presentació de l'auditoria sobre ordre públic, el 29-6-20 (horitzontal).

 

 



La fiscalia demana 6 anys de presó per a l’exconseller d’Interior Miquel Buch per nomenar com a assessor un mosso d’Esquadra que feia d’escorta de Carles Puigdemont quan va marxar de Catalunya. 

 

 

El ministeri públic també sol·licita quatre anys i mig de presó per al policia en qüestió, Carles Escolà, que també va ser assessor en matèria de sistemes de seguretat. 

 

 

La despesa per aquesta feina va ser de 52.712 euros, quantitat que reclama com a indemnització. El ministeri públic hi veu un delicte de prevaricació administrativa i un altre de malversació de fons públics. A tots dos els reclama també més de 10 anys d’inhabilitació especial i absoluta i una fiança de 70.283 euros.

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.larepublica.cat/noticies/politica/la-fiscalia-de-sanchez-persegueix-ara-a-miquel-buch-pel-nomenament-com-a-assessor-lescorta-de-puigdemont/ 




dijous, 17 de setembre del 2020

L’independentisme denuncia la persecució de Torra a les portes del Suprem

 
 
JUDICI A TORRA
 
 
 
 
 
 
Nicolas Tomás
Foto: EP
Madrid. Dijous, 17 de setembre de 2020. 12:10
Actualitzat Dijous, 17 de setembre de 2020. 13:19
 
 
 
 
 
 
 

 
 
 
 
 
 
 

Quan faltaven deu minuts per a les dotze del migdia, el president Quim Torra, el vicepresident Pere Aragonès i la consellera Meritxell Budó han accedit al Tribunal Suprem. Ho han fet per la porta principal, reservada per a autoritats i jutges, rebuts pel cap de protocol de la casa. Han anat a l’alt tribunal com a públic, a ser espectadors de la vista que pot confirmar la inhabilitació del president de la Generalitat per penjar una pancarta en favor dels presos a la façana del Palau. En una piulada unes poques hores abans, el mateix president s’ha defensat de la persecució judicial: “Doncs sí: llibertat presos polítics i exiliats”. El missatge l’ha acompanyat una imatge del balcó amb el cartell vetat.

 

Avui el president Quim Torra s’enfronta a la vista del recurs de cassació contra la seva inhabilitació. Avui els partits independentistes s’han plantat a Madrid i han intentat deixar a una banda les diferències i retrets entre ells, amb més o menys èxit. Les diferents estratègies per fer front a la possible inhabilitació del president de la Generalitat han tret el cap, però

dijous, 23 d’abril del 2020

La Guàrdia Civil persegueix les crítiques al govern espanyol amb una unitat impulsada per combatre l’independentisme a la xarxa



SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA






Els informes inclouen comentaris de Bildu i vídeos d’activistes contra la gestió del govern de Sánchez 














Per: Redacció

23.04.2020  10:26




El general de la Guàrdia Civil José Manuel Santiago  va dir que treballen per combatre la desafecció al govern de Pedro Sánchez a la xarxa. Poc després es va fer pública una ordre interna que demostrava que hi havia instruccions de perseguir les informacions i els continguts difosos contraris a la gestió del govern espanyol de la crisi de la Covid-19.



Avui n’hem vist exemples en aquesta notícia d’Eldiario.es, que demostra que la Guàrdia Civil ha fet informes sobre ‘la situació de contrarietat a l’actual gestió de la crisi’, que inclouen piulets dels comptes oficials d’EH Bildu i de Vox, i fins i tot un vídeo de l’activista feminista Irantzu Varela criticant les forces de seguretat de l’estat. Són informes de la Unitat de Coordinació de Ciberseguretat, que depèn de la Direcció General Operativa de la Guàrdia Civil.



Aquesta unitat de vigilància és fruit de l’acord entre el govern de Rajoy, el PSOE i Ciutadans de la tardor del 2017 per a combatre l’independentisme a la xarxa, arran de

dimarts, 21 d’abril del 2020

Un correu intern de la Guàrdia Civil confirma les ordres de perseguir publicacions contràries al govern espanyol



MÓN - ESPANYA






Al correu s'insta els agents perseguir notícies falses 'susceptibles de causar estrès social i desafecció a les institucions del govern'














Per: Redacció

21.04.2020  09:27




La Guàrdia Civil treballa per identificar notícies falses ‘susceptibles de causar estrès social i desafecció a les institucions del govern’. Segons la SER, el 15 d’abril la direcció de la Guàrdia Civil va enviar un correu a diverses comandàncies, en el qual s’ordena que els agents facin seguiment de les campanyes de desinformació relacionades amb la crisi del coronavirus 2019.



[VÍDEO] El número dos de la Guàrdia Civil declara que treballen per ‘minimitzar’ el ‘clima contrari’ al govern espanyol



L’aparició d’aquest correu confirma les paraules del cap de l’estat major de la Guàrdia Civil, el general José Manuel Santiago, que abans-d’ahir, a la conferència de premsa del

divendres, 6 de març del 2020

La persecució del Suprem arriba als mitjans: confirma infraccions per neutralitat informativa a TV3 i Catalunya Ràdio durant la campanya del 21-D




El tribunal considera que es van fer “contingut partidaris” que van suposar “alinear-se” amb unes formacions polítiques concretes







Agències 06/03/2020













El Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) als acords de la Junta Electoral Central que van considerar que TV3 i Catalunya Ràdio van vulnerar en quatre ocasions els principis de neutralitat informativa i pluralisme polític durant la campanya per a les eleccions del 21 de desembre del 2017. El tribunal confirma que es van fer “continguts partidaris” que van suposar “un alineament del mitjà públic amb unes formacions polítiques en perjudici d’altres”. Entre els continguts en qüestió, hi ha dues portades de Mònica Terribas al programa matinal de Catalunya Ràdio, la cobertura d’un concert convocat per l’ANC dins del Telenotícies Vespre i una manifestació a Brussel·les.



Segons ha informat el tribunal, els magistrats han escoltat i vist els programes que van donar lloc als acords dictats per la JEC el desembre del 2017 i consideren que no són compatibles amb els principis de neutralitat informativa i de pluralisme que exigeix la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG) en els mitjans públics en període electoral.



Per als magistrats, “el concepte de neutralitat informativa no és un calaix de sastre que admeti qualsevol contingut i entri en conflicte amb la llibertat d’informació”, sinó “la

Allò de Kennedy també?



OPINIÓ






Gonzalo Boye
Madrid. Divendres, 6 de març de 2020














Fa ja diversos mesos vaig escriure, en aquest mateix mitjà, que quan l'acusació per rebel·lió no reeixís, ara coneguda com a sedició, s'intentaria criminalitzar el president Puigdemont i el moviment independentista que lidera, sota qualsevol altra cobertura legal.



Vaig dir també que a ell i al seu entorn, en el qual m'incloc, se'ns acusaria de tot i que s'utilitzarien les acusacions més abjectes i brutes possibles. A la vista està que no m'equivocava.



La nova acusació és de prevaricació, frau a l'Administració i falsedat documental per irregularitats relacionades amb la utilització de fons de l'empresa d'aigües de Girona, però també podria ser per pederàstia, tràfic de drogues, blanqueig de capitals o assassinat... La qualificació jurídica no importa, perquè el que és autènticament rellevant és la criminalització que es pretén i els temps de la qual no són innocus. Ja algun d'ells fa la

divendres, 18 d’octubre del 2019

Última hora : Toc d'atenció de la Comissió Europea a Espanya per la persecució del Tsunami Democràtic



LA SENTÈNCIA






El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Divendres, 18 d'octubre de 2019


















La Comissió Europea ha instat les autoritats espanyoles a "trobar l'equilibri" entre "garantir la llibertat d'expressió i el manteniment de l'ordre públic i la seguretat" després que l'Audiència Nacional hagi ordenat el tancament dels webs del Tsunami Democràtic.



Preguntat sobre aquesta qüestió, un portaveu de l'executiu europeu ha avisat les autoritats espanyoles que el manteniment de l'ordre públic ha de ser compatible amb "garantir" la llibertat d'expressió.



El jutge ha emès l'ordre a la Guàrdia Civil, que ha identificat les pàgines i ha donat l'ordre perquè els servidors que estan donant suport a aquests webs deixin de fer-ho.



Seguirà ampliació









ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/comissio-europea-tsunami-democratic_432110_102.html 


 

dimarts, 2 d’abril del 2019

El fiscal que vol perseguir els votants de l’1-O els menyspreava a les xarxes



PAÍS - PRINCIPAT






El fiscal Diego Villafañe associava l'1-O al franquisme i titllava els manifestants de 'colpistes', 'consentits', 'esnobs', 'feixistes' i 'imbècils' 














Per: Redacció

01.04.2019  17:57




Nou votants de l’1-O, víctimes de la violència de la policia espanyola a l’institut Pau Claris de Barcelona, es troben sota el focus de la fiscalia espanyola. Els fiscals Diego Villafañe i Inmaculada de Mur han demanat a l’Audiència de Barcelona que els investigui per presumptes delictes de resistència i desobediència greu als agents de l’autoritat perquè consideren que tenien una ‘voluntat rebel’. Aquests nou votants ferits són alguns dels qui van querellar-se contra els agents de la policia espanyola.



El tinent de batlle de Barcelona Jaume Asens ha recordat que l’ajuntament –que exerceix d’acusació popular– va demanar l’abstenció del fiscal Diego Villafañe el 6 de novembre de 2018 perquè havia menyspreat les víctimes en diversos missatges a les xarxes socials. En aquells missatges, el fiscal Villafañe associava l’1-O al franquisme i titllava els manifestants de ‘colpistes‘. A més, en una entrevista a Onda Cero va parlar de ‘cop d’estat‘ a Catalunya i va renunciar a demanar que s’investiguessin policies espanyols.



Paral·lelament, va demanar que s’encausesin ferits de l’1-O com ara Roger Español i

dilluns, 17 de desembre del 2018

La fiscalia espanyola amenaça de perseguir els manifestants del 21-D i criminalitza els CDR



PAÍS - PRINCIPAT







Aquest comunicat recorda al que ja va fer la fiscalia abans de la Setmana Santa de l’any passat, pocs dies abans de detenir Tamara Carrasco 
















Per: Redacció 

17.12.2018  12:36





La Fiscalia de l’Audiència espanyola amenaça els CDR d’investigar-los per rebel·lió a través d’un comunicat en el qual vol deixar clar que estaran atents a les seves pròximes conductes. El text arriba pocs dies abans del 21-D, quan el consell de ministres es reunirà a Barcelona: La fiscalia diu que amb les últimes actuacions dels CDR no es pot obviar que el que pretenen ‘és la subversió de l’ordre constitucional’ i que podrien constituir delictes de rebel·lió, malversació i ‘altres delictes d’ordre públic’.



Totes les protestes contra el consell de ministres espanyol del 21-D a Barcelona
Aquest comunicat recorda al que ja va fer la fiscalia abans de la Setmana Santa de l’any passat, quan ja va amenaçar d’investigar les protestes dels CDR per delictes de rebel·lió. El ministeri públic va afirmar que les actuacions també pretenien subvertir l’ordre constitucional i també va anunciar que

La marina britànica intercepta un vaixell espanyol que seguia un submarí nuclear a Gibraltar



MÓN - ESPANYA







No és la primera vegada que l'HMS Talent es converteix en el centre d'una polèmica diplomàtica entre Madrid i Londres 
















Per: Redacció 

17.12.2018  12:18





Creix la tensió entre la Gran Bretanya i l’estat espanyol a Gibraltar. La marina britànica va interceptar divendres passat un vaixell espanyol que seguia el submarí nuclear HMS Talent quan sortia del port gibraltareny en una missió secreta, segons que explica The Sun.



No és la primera vegada que l’HMS Talent es converteix en el centre d’una polèmica diplomàtica entre Madrid i Londres. A principis d’any, la Royal Navy va disparar un tret d’avís quan una embarcació dels guardacostes espanyols es va apropar massa al submergible.



Els vaixells de la marina britànica han d’actuar habitualment contra embarcacions espanyoles que entren il·legalment a les aigües gibraltarenyes.



El 4 de desembre, per exemple,  la corbeta de guerra Infanta Elena de la flota espanyola ho va fer tot fent sonar l’himne espanyol.








Enllaç notícia :



 

divendres, 7 de desembre del 2018

La CUP demana el cessament de Buch: "No se'ns pot demanar que tolerem la intolerància"




Carles Riera recorda que els feixistes es manifesten en nom de la llibertat d'expressió mentre tots els qui surten de les estructures del règim són perseguits








per A.S.  
07/12/2018 12:08 | Actualitzat a 07/12/2018 13:44



El diputat de la CUP Carles Riera | ACN
 




El portaveu de la CUP al Parlament de Catalunya, Carles Riera, ha demanat aquest divendres al matí al president Quim Torra que cessi el conseller d'Interior, Miquel Buch, per les actuacions dels Mossos d'Esquadra aquest dijous a Girona i a Terrassa a l'hora de reprimir manifestacions antifeixistes, que consideren excessivament violentes i que van acabar en detencions i un gran número de ferits, una dels quals va ser la diputada cupaire Maria Sirvent, que va rebre l'impacte d'una bala de 'foam' a la mà.




Davant les crítiques que s'han fet als manifestants, Riera ha declarat que "no se'ns pot demanar que tolerem la intolerància". Pel portaveu dels anticapitalistes, la llibertat d'expressió empara tot tipus de grups "franquistes i nazis" mentre, a l'altra banda, tots els

dijous, 29 de març del 2018

Cinquanta-cinc diputats flamencs reclamen a Rajoy que deixi de perseguir l’independentisme i que retiri el 155



MÓN - EUROPA







Exigeixen que Espanya respecti els drets humans i critiquen la violència contra la ciutadania de Catalunya.













dilluns, 26 de febrer del 2018

The Times demana a Espanya que deixi tornar Puigdemont i critica ‘la persecució dels independentistes’



MÓN - EUROPA







‘Espanya hauria de deixar d’assetjar els independentistes catalans i negociar', diu en un article molt dur.



















Per: Redacció 

26.02.2018  09:48






El diari The Times, un dels més prestigiosos del Regne Unit, dedica avui el principal article editorial (el visionat requereix de subscripció) a criticar la manera com el govern espanyol ‘assetja els independentistes catalans.’ És molt dur amb l’executiu de Rajoy, a qui acusa d’arribar a l’extrem de propiciar ‘pantomimes absurdes’ com el doble escorcoll de l’avió de Pep Guardiola per veure si hi havia amagat Carles Puigdemont. El diari acaba per demanar al govern espanyol que permeti la tornada de Puigdemont i de la resta de polítics catalans per començar un diàleg.



‘Espanya hauria de deixar d’assetjar els independentistes catalans i negociar, per a l’interès nacional’, comença dient l’editorial. El diari és crític amb Rajoy des d’una posició, tanmateix, contrària a la independència de Catalunya. Desaprova igualment el paper de Felipe VI, de qui diu que hauria d’aprofitar la visita a Barcelona per escoltar els catalans. ‘La fixació d’Espanya amb un trencament potencial, que la fa esdevenir el principal blocador de la UE de més països que volen la independència, com Kossove’, assegura que revela ‘un comportament que demostra manca de confiança.’



‘Catalunya és governada sense concessions des de Madrid i el president destituït, Carles Puigdemont, viu a l’exili a Bèlgica i uns altres membres de la seva

dimecres, 14 de febrer del 2018

La Guàrdia Civil assenyala ara Jaume Roures en la persecució contra l’1-O



PAÍS - PRINCIPAT







Elaboren un informe criticant el documental '1-O' i el lliuren al Suprem.
















Per: Redacció 

14.02.2018  18:07





La Guàrdia Civil assenyala ara el productor audovisual Jaume Roures, director general de Mediapro, en la causa oberta contra el referèndum de l’1-O que instrueix el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena. Segons diversos mitjans espanyols, entre els quals El Mundo, la Guàrdia Civil ha lliurat un informe al Suprem en què diu que Roures ‘podria haver-se integrat en el comitè executiu’ del referèndum, ‘en qualitat de professional expert en l’àmbit de la comunicació.’



L’informe, diuen aquests mitjans, diu que Roures va habilitar un centre de premsa des d’on el govern va anar informant del desenvolupament de l’1-O tant els dies previs com durant la jornada del referèndum. 



I troba remarcable el fet que Mediapro ‘va produir el vídeo de l’1-O, dofós per la cadena de televisió TV3, en la qual van narrar els esdeveniments relacionats amb

dimecres, 13 de setembre del 2017

El New York Times es fa ressò immediat de la persecució de set-cents batlles catalans



PAÍS - PRINCIPAT







Més mitjans internacionals com France Press, ABC News o Le Monde també han explicat la mesura de la fiscalia.
















Per: Redacció 

13.09.2017  15:45





El prestigiós diari nord-americà The New York Times s’ha fet ressò de la citació de més de set-cents batlles per part de la fiscalia espanyola. Poca estona després que es fes pública la nova mesura de la fiscalia, The New York Times ha reproduït una nota d’Associated Press en què s’explicava que la citació es devia a la cooperació dels batlles amb el referèndum que el govern espanyol considerava il·legal i que ja s’havia demanat a la policia que detingués els càrrecs públics que no complissin l’ordre.





Segons que explica el text del rotatiu novaiorquès, la coalició que governa a Catalunya ha promès un referèndum que el govern conservador de Mariano Rajoy s’ha compromès a aturar. A més, explica que el