Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gonzalo Boye. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gonzalo Boye. Mostrar tots els missatges

divendres, 16 de febrer del 2024

Així es va fabricar la trama russa del procés

 

 

TRIBUNALS

 

 

L'advocat Boye acusa el jutjat del cas Volhov de filtrar el contingut del telèfon de Terradellas per fonamentar cartes "anònimes" que servissin per nodrir la causa sobre els contactes de l'independentisme amb el Kremlin

 

 

Un agent de la Guàrdia Civil, durant un escorcoll de l'operació Volhov | ACN

 

 

 

 

 per Bernat Surroca, Barcelona | 16 de febrer de 2024 a les 07:00

 

 

Reunions amb emissaris del Kremlin, soldats russos, ingerències de Rússia per desestabilitzar Europa... L'anomenada trama russa és una de les causes judicials més controvertides que envolten el procés català. Pilotada des de fa anys pel jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, el jutge Joaquín Aguirre l'ha reactivada fa unes setmanes, coincidint amb la tramitació de la llei d'amnistia al Congrés i obrint la porta a investigar Carles Puigdemont i el seu entorn per un delicte de traïció. Una figura penal que, ara com ara, quedaria exclòs de la llei pactada entre el PSOE, ERC i Junts. Aquest procediment neix per al gran públic amb l'operació Volhov, l'any 2020, una macrocausa que investiga -entre moltes altres coses- el finançament del procés. La trama russa, però, s'havia començat a fabricar anys abans.

L'advocat Gonzalo Boye, que representa Puigdemont i Josep Alay, ha presentat un escrit al jutjat en què denuncia les maniobres que hi ha darrere d'aquest procediment. El lletrat argumenta que des del jutjat es va filtrar el contingut del telèfon de Víctor Terradellas, principal investigat en la trama russa, per fonamentar articles periodístics i cartes "anònimes", que al seu torn han servit per nodrir la causa judicial sobre els vincles de l'independentisme amb el Kremlin. Boye ho portarà, d'aquí a uns dies, al jutjat degà de Barcelona, perquè ho enviï al jutjat que correspongui i s'obri una investigació. Sobre la taula hi podria haver delictes de prevaricació, malversació, falsedat documental o revelació de secrets, però tot plegat és encara massa preliminar per a acotar-ho.



En l'escrit, Boye dibuixa el circuit que va fer la informació del telèfon de Terradellas. La Unitat de Delinqüència Econòmica i Financera (UDEF) confisca el dispositiu el 24 de maig de 2018. Un any més tard, s'encarrega a la Guàrdia Civil, en substitució de la UDEF, que analitzi tota la informació que

dilluns, 29 de gener del 2024

[PREOCUPANT] Boye i Toni Soler coincideixen a dir que malgrat l’amnistia augmentarà la repressió contra l’independentisme

 

 

Tos dos, de pensament diferents coincideixen en el pessimisme del resultat real d’aplicació de la llei d’amnistia

 

 

L'advocat Gonzalo Boye atenent els mitjans de comunicació al Parlament Europeu. Data de publicació: dijous 12 de gener del 2023, 17:29 Localització: Brussel·les Autor: Nazaret Romero

 



Redacció 

dimecres, 24 de gener del 2024

Boye alerta García-Castellón que la instrucció del Tsunami Democràtic és il·legal i en demana la nul·litat

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

L'advocat de Josep Lluís Alay s'oposa a una nova extensió de la instrucció i denuncia que totes les pròrrogues han estat irregulars

 

 


 

 

 

Redacció

24.01.2024 - 10:31

Actualització: 24.01.2024 - 13:22

 

 

 

La defensa de Josep Lluís Alay, exercida per l’advocat Gonzalo Boye, s’oposa a una nova pròrroga de la instrucció de la causa contra el Tsunami Democràtic, tenint en compte que l’actual s’acaba el 29 de gener, és a dir, dilluns vinent. De totes maneres, el lletrat va més enllà i reclama al jutge Manuel García-Castellón que declari nul·les les diligències fetes d’ençà de 29 de juliol de 2021 i arxivi la causa perquè totes les pròrrogues de la instrucció han estat irregulars.

En un recurs, detalla que el 29 de juliol de 2021 s’acabaven els dotze mesos inicials d’instrucció, però García-Castellón

dimecres, 17 de gener del 2024

Boye confia que la Fiscalia acabi actuant davant els papers de l'Operació Catalunya: "Són casos documentats"

 

 

PAPERS SECRETS

 

 

Boye ha demanat que "la justícia actuï de veritat" davant les proves documentades que s'han fet públiques 

 

 

Alba Solé Ingla
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimecres, 17 de gener de 2024. 10:03
Actualitzat: Dimecres, 17 de gener de 2024. 10:08
Temps de lectura: 2 minuts 








L'advocat Gonzalo Boye s'ha sumat a l'allau de crítiques i estupefacció davant les revelacions dels papers secrets de l'Operació Catalunya que ha publicat El Nacional.cat aquesta setmana. El lletrat, en declaracions al programa El Món a RAC1, ha lamentat que "tot el que s'intuïa ha acabat sent cert o pitjor". L'advocat de Carles Puigdemont, entre d'altres afectats pel procés, ha explicat que, per ara, tant el cas de l'exmajor dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, i el del president a l'exili porten al mateix fiscal. Davant la gravetat dels fets revelats per aquest diari i estan documentats i provats, Boye confia que la Fiscalia "en breus acabi actuant". "No em puc imaginar que en un estat democràtic i de dret on estiguin documentats aquests casos, no acabi passant res", ha subratllat.

El fiscal al qual es refereix en el cas de Puigdemont és José Grinda, el qual l'investigava per la seva gestió quan va ser alcalde de Girona. Es tractava d'una transferència en la decisió de fons del cànon municipal d'aigua per comprar una col·lecció d'obres d'art per al consistori entre 2013 i 2014. Posteriorment, el Suprem va arxivar la causa.

Boye ha recordat que els papers secrets sobre l'Operació Catalunya que s'han fet públics no només afecten personalitats com Puigdemont i Trapero (aquest últim ha anunciat aquest dimecres al matí que denunciarà la persecució injusta que ha patit), sinó que també afecta persones com

dijous, 9 de novembre del 2023

Boye enxampa l’Audiència espanyola mentint a l’eurocambra sobre la investigació a Puigdemont per terrorisme

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

El Parlament Europeu va comunicar fa un mes que el tribunal li havia dit que no hi havia cap investigació oberta contra el president a l’exili

 

 


 

 

 

Josep Casulleras Nualart

09.11.2023 - 11:28

Actualització: 09.11.2023 - 11:39

 

 

El Parlament Europeu va certificar el 2 d’octubre proppassat que no hi havia cap investigació en marxa contra el president i eurodiputat Carles Puigdemont. La Comissió d’Afers Jurídics de la cambra, presidida per l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez, va fer saber a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que havien rebut informació de l’Audiència espanyola en aquest sentit. Es pot comprovar en aquesta comunicació del tancament formal d’un procediment d’empara de la immunitat que la defensa de Puigdemont havia demanat el setembre del 2020. Aquella petició era motivada per la publicació d’un reportatge a El Mundo que revelava informació sobre una investigació de l’Audiència espanyola que implicava Puigdemont. Més concretament, una investigació del jutjat número 6 d’aquest tribunal d’excepció, el que dirigeix Manuel García-Castellón, el jutge que dilluns va anunciar precisament que investigava Puigdemont (i nou persones més) per terrorisme en la causa contra el Tsunami Democràtic.

Així es desprenia de la informació del diari espanyol, segons el qual l’Audiència té oberts “diversos procediments, diligències prèvies i peces separades de presumptes delictes comesos per diversos sectors de l’independentisme català, entre els quals hi ha el nou pla de Puigdemont i els seus col·laboradors”. Continuava dient que la policia espanyola

dijous, 30 de març del 2023

Boye reclama al Suprem que esmeni Llarena i desactivi l’ordre de detenció contra Puigdemont

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

La defensa de l'eurodiputat presenta un recurs d'apel·lació contra la interlocutòria de Llarena que reafirma el processament per malversació agreujada i desobediència

 

 

 


 

 

 

 

Europa Press

 

30.03.2023 - 16:28

Actualització: 30.03.2023 - 16:39

 

 

La defensa de Carles Puigdemont ha reclamat al Tribunal Suprem espanyol que esmeni el jutge Pablo Llarena i retiri el processament per malversació agreujada i desobediència. En aquest sentit, l’advocat Gonzalo Boye també demana al tribunal que desactivi l’ordre espanyola de detenció i d’ingrés a presó contra l’eurodiputat de Junts. En el recurs s’argumenta que l’ordre ni és proporcionada ni respon al seu “objectiu legítim”.

 

 

 

 

“La instrumentalització política que ha fet el magistrat instructor de les ordres de detenció […] posa de manifest el veritable objectiu d’aquest procés”, assenyala la defensa, que afirma que les ordres volen “pertorbar” l’exercici de Puigdemont com a eurodiputat, tal “com es va fer abans per a pertorbar l’exercici del càrrec de diputat al Parlament de Catalunya”.

 

En el recurs d’apel·lació, la defensa de Puigdemont exigeix al Suprem que desactivi l’ordre espanyola de cerca, captura, detenció i ingrés a presó, tot reconeixent que s’ha vulnerat els drets de l’eurodiputat de Junts.

 

D’altra banda, en cas que el tribunal no estimi la seva petició, la defensa li demana que enviï una bateria de qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), entre les quals hi ha una consulta sobre la competència del Suprem com a òrgan per a jutjar un eurodiputat com Puigdemont, que té immunitat.

 

Reclama que es consulti el TJUE

dimecres, 1 de març del 2023

Els arguments de Boye per a salvar Borràs: del ‘a por ella’ al pressupost fal·laç

 

 

PAÍS - PRINCIPAT 

 


L’advocat denuncia l’acarnissament contra la presidenta de Junts i la vulneració dels seus drets fonamentals en el judici al TSJC

 

 


 

 

Josep Casulleras Nualart

01.03.2023 - 15:28

Actualització: 01.03.2023 - 16:25

 

 

L’advocat Gonzalo Boye ha denunciat una persecució i una vulneració de drets fonamentals contra Laura Borràs en tota la causa per la qual és acusada de prevaricació i falsedat documental per contractes adjudicats de manera presumptament irregular a Isaías Herrero quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes. En l’exposició del seu informe final, l’advocat ha posat l’accent en els dubtes en tot el procediment, en el caràcter prospectiu de la causa contra Borràs, és a dir, en el fet de forçar la investigació contra ella per ser qui era. “Hem passat de l’a por ellos a l’a por ella”, ha dit.

 

I ho ha explicat, per començar, per la vulneració del dret del jutge imparcial. Perquè ha dit a Jesús María Barrientos que no complia l’aparença d’imparcialitat amb Borràs, pel fet de ser una dirigent independentista, i perquè ell mateix els va

dilluns, 27 de febrer del 2023

Boye acorrala els guàrdies civils sobre la validesa de les proves contra Borràs

 

 

CRÒNICA DEL JUDICI

 

 

Els pèrits de la defensa de Laura Borràs aconsegueixen d'introduir la sospita sobre si es van custodiar correctament les proves obtingudes

 

 


 

 

 

Josep Casulleras Nualart

27.02.2023 - 14:21

Actualització: 27.02.2023 - 14:57

 

 

A l’agent de la Guàrdia Civil T94620L li tremolava una mica la veu, perquè ja veia per on el volia encaminar Gonzalo Boye. I, efectivament, aquest agent, que va fer una pericial informàtica de les proves obtingudes pels Mossos en l’escorcoll al domicili d’Isaías Herrero, ha acabat reconeixent que no van segellar amb un codi hash els tres discs durs que van decomissar. Uns discs d’on van sortir, entre més documents, els correus electrònics entre Herrero i Laura Borràs sobre la manera de fer els contractes menors a la Institució de les Lletres Catalanes. Que són les principals proves amb què la Guàrdia Civil va fonamentar el relat acusatori contra la presidenta suspesa del parlament. Els experts contractats per Boye, entre els quals hi ha l’assassí d’ultradreta Enrique Hellín, afirmen que entre l’obtenció de les proves per part dels Mossos, el traspàs de la causa a la Guàrdia Civil i la posada en disposició judicial es va trencar la preceptiva cadena de custòdia que ha de garantir que aquestes evidències no poden haver estat manipulades. Perquè, segons conclouen en el seu informe, que han confrontat avui al matí amb els dels guàrdies civils, els discs no disposaven precisament d’aquest codi hash.

 

—Els Mossos no van fer un codi hash dels discs, sinó dels fitxers intervinguts —deia l’agent de la Guàrdia Civil, acompanyat de dos col·legues més que li anaven puntualitzant alguns detalls.


—Per què no es va fer constar en les actes de bolcament dels discs durs que van fer [quan els Mossos els van traslladar la causa] els codis hash, si són una garantia d’inalterabilitat de les evidències? —li demanava Boye.
—Perquè la lletrada de l’administració de justícia no ho va considerar necessari. Per nosaltres era important codi hash de cada fitxer.
—Però quan parleu d’evidències, a què us referiu? Al disc o als arxius que contenen?
—No entenc bé la pregunta…
—Que dieu “evidències” referint-vos a alguna cosa: al disc dur o a cadascun dels arxius?
—Del disc dur complet en diem “evidència”.
—I per què no protegiu la integritat de l’evidència?

 

Barrientos interromp i demana al pèrit de la Guàrdia Civil que no respongui la pregunta. Perquè Boye la reformuli.

 

—Vau treure un hash de l’evidència 1, 2 i 3 [corresponent a cadascun dels discs durs intervinguts]?
—Es va obtenir un hash amb una clonadora…
—No teniu hash de cadascuna de les evidències, correcte?
—Correcte.

 

 

 

 


 

Boye ha aconseguit ací un punt important. Perquè el guàrdia civil ha confirmat una qüestió que forma part de l’argument principal dels pèrits de la defensa de Borràs per a afirmar que no es va garantir la cadena de custòdia. Avui s’ha acreditat que els discs no tenien aquest segell de seguretat, tot i que els agents han dit que no hi donaven importància, que el fet realment important era que en tingués cada fitxer. Però el pèrit Javier Rubio s’hi ha discutit, tot afirmant la contrària: que en la informàtica forense és fonamental aquest codi hash global, sobre tot el dispositiu que es decomissa, perquè fa possible de comprovar d’una manera pràctica que allò que conté, que poden ser milers de fitxers, no s’ha alterat, sense necessitat d’anar a comprovar-ho fitxer per fitxer.

 

I el fet és que poc després de l’escorcoll de la casa d’Isaías Herrero, el 27 de novembre de 2018, els Mossos van passar el cas a la Guàrdia Civil per ordre de la jutgessa d’instrucció, molesta per les filtracions del cas. La Guàrdia Civil va bolcar les proves de què disposaven els Mossos, el gener del 2019. Quan van fer aquell bolcament no van generar cap hash dels discs durs, tret del primer dels tres intervinguts, que era un dispositiu d’emmagatzematge extern. Durant tot el 2019 i bona part del 2020 la Guàrdia Civil va treballar amb aquell material per a continuar la investigació contra Laura Borràs, i la causa va anar d’un jutjat a un altre segons el càrrec i l’aforament que tenia l’ex-directora de la ILC.

 

Fins que va passar al Tribunal Suprem, on l’octubre del 2020 es va fer un nou bolcament del contingut de les evidències, sobre la còpia de què disposava la Guàrdia Civil. I fou en aquell moment que per primera vegada es va generar un hash de cadascun dels tres discs durs d’Isaías Herrero. I en el primer disc, que era precisament l’únic del qual la Guàrdia Civil sí que havia obtingut un hash el 2019, el codi de seguretat era diferent. I això ha portat els experts de la defensa de Borràs a afirmar davant el tribunal que el contingut d’aquestes proves es va alterar, que no podia ser exactament el mateix.

 

Però què es va alterar? Fins a quin punt es va manipular? Segons els pèrits n’hi ha prou que canviï un sol bit d’un dels milers d’arxius que hi havia perquè canviés aquest codi hash. Però cap d’ells, ni aquests pèrits informàtics ni els agents, no sap dir si va canviar res de substancial del material incriminatori contra Borràs. Aquell guàrdia civil tremolós quan reconeixia a Boye que no hi havia cap codi hash sobre els discs intervinguts, en canvi ha afirmat amb més seguretat que sí que es pot garantir que el contingut del material intervingut a Isaías Herrero el novembre del 2018 és el mateix que hi ha ara a les seves mans. Perquè, segons que deia, els agents treballaven en la causa amb unes imatges que són còpia del contingut original, que tanmateix és a disposició de l’autoritat judicial. I que sempre hi haurà la manera d’anar a comprovar si cap d’aquestes imatges que s’han utilitzat per a la prova incriminatòria és exactament igual o canviada respecte dels originals que són en poder del jutjat.

 

Vet aquí el debat que ha centrat la sessió del matí. Perquè la defensa de Borràs ha repetit unes quantes vegades, mitjançant aquests pèrits, que no n’hi ha prou que sembli que no s’ha manipulat res, sinó que s’ha de demostrar. Res d’això que s’ha discutit en aquestes gairebé quatre hores de sessió no ha tingut a veure amb els fets pels quals la fiscalia demana sis anys de presó i vint-i-un d’inhabilitació contra Borràs, per prevaricació i falsedat de document públic, sinó sobre la correcta manipulació de les proves contra ella. Perquè si la prova principal i que serveix de fil conductor de la causa fos invalidada, tota la causa sencera hauria de caure. Per més que, d’això, n’hi hagi pocs precedents.

 

[Hi haurà ampliació]

 

 


 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/boye-guardies-civils-laura-borras-perits-validesa-proves/

 

dimecres, 22 de febrer del 2023

Barrientos fa saltar espurnes al judici a Borràs i la defensa invoca Camarón de la Isla

 

 

JUDICIAL

 

 

El president del TSJC protagonitza picabaralles amb la defensa de Borràs i amb la Fiscalia mentre desfilen els testimonis 

 

 

Marta Lasalas
Foto: Carlos Baglietto
Barcelona. Dimarts, 21 de febrer de 2023. 16:55
Actualitzat: Dimarts, 21 de febrer de 2023. 17:28
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 


 

 

Les espurnes han saltat aquest matí al TSJC durant la quarta sessió del judici a Laura Borràs, en el qual s'investiga el suposat fraccionament de contractes durant l'etapa en què va encapçalar la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). El president del TSJC, Jesús María Barrientos, ha protagonitzat dues enganxades que han apujat la temperatura de la sessió, una amb la defensa de Borràs, de la qual s'encarreguen els advocats Isabel Elbal i Gonzalo Boye, i una altra amb la fiscal Assumpta Pujol. El judici ha començat avui les compareixences dels testimonis.

 

L'endemà que el també acusat en aquest cas Isaías Herrero, a qui es van encarregar els treballs objecte del procés, hagués incriminat Borràs i hagués assegurat que havien acordat que renovaria la web amb un "contracte encobert", la fiscal ha insistit a aprofundir en aquesta línia argumental. Amb les preguntes a diferents testimonis ha volgut demostrar que la tasca d'Herrero es limitava a qüestions tècniques en les quals era responsable exclusiu d'aquestes feines a la Institució. Per contra, la defensa de Borràs ha insistit a remarcar l'expertesa d'Herrero en literatura digital, fins al punt que un dels compareixents, Joan Elies, que va assumir la direcció de la Institució després de Borràs, l'ha descrit com un "expert mundial", que van haver d'incorporar al jurat d'uns premis sobre literatura digital que atorgaven a Vinaròs, després de vèncer dos anys consecutius i per evitar que guanyés sempre. "Era com si cada any jugués Rafa Nadal contra uns xiquets. Era massa bo", ha explicat.

 

Enganxada de Barrientos

dimarts, 31 de gener del 2023

El abogado Gonzalo Boye celebra la sentencia del TJUE sobre las euroórdenes: «Hoy es un buen día»

 

 

El letrado de los dirigentes independentistas celebra que la justicia europea avale el rechazo de las euroórdenes si existen "razones serias y fundadas" de vulneración de derechos.

 

 

El abogado Gonzalo Boye.


 

 


Redacción

 


Y es que la justicia europea ha avalado tumbar a las euroórdenes si se considera que existen “razones serias y fundadas” de vulneración de derechos, como es el caso del independentismo en el Estado español. El abogado, además, ha continuado defendiendo que el Supremo

dimecres, 18 de gener del 2023

Boye frustra els plans de la Moncloa assegurant que a Puigdemont no l’extradiran i que tornarà a Catalunya aquest 2023

 

 

L’advocat de Puigdemont insisteix que el president tornarà a Catalunya un cop la justícia europea dicti sentència sobre la seva immunitat

 

 

Redacció 18/01/2023

 

 

L'advocat dels eurodiputats de Junts, Gonzalo Boye, moments abans de l'inici de la segona vista celebrada el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) sobre la immunitat dels eurodiputats de Junts Data de publicació: divendres 25 de novembre del 2022, 10:41 Localització: Luxemburg Autor: Albert Cadanet

 



L’advocat Gonzalo Boye ha assegurat, molt convençut, que la Moncloa no assolirà el seu objectiu d’extradir el president a l’exili Carles Puigdemont. A la vegada, també ha insistit que el retorn de Puigdemont a Catalunya, serà “en un termini raonable de temps que serà breu”. Boye ho ha afirmat durant una intervenció a Catalunya Ràdio, durant la qual també ha carregat durament contra l’escrit de la Fiscalia, que demana processar els presos a l’exili per desordres públics agreujats, i contra la Secretaria General d’ERC, Marta Rovira, per qui Llarena només manté processada pel delicte de desobediència, un fet que l’advocat troba sospitós.

 

La data concreta del retorn de Puigdemont es fixarà un cop la justícia europea dicti sentència sobre la seva immunitat com a eurodiputat, tot i que la intenció és que sigui durant aquest any 2023. El passat mes de novembre, coincidint amb l’anunci

dimarts, 17 de gener del 2023

La resposta de Gonzalo Boye a la Fiscalia del Suprem

 

 

PROCÉS

 

L'advocat del president Puigdemont recorda que Alemanya no va veure violència en el referèndum de l'1-O 

 


 

 

Sara Brull i Ortega
Foto: Mayte Piulachs
Barcelona. Dimarts, 17 de gener de 2023. 14:40
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

L'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ha reaccionat a la decisió de la Fiscalia del Tribunal Suprem de demanar que es processi el president a l'exili per desordres públics agreujats, a més de malversació, com ja havia proposat el jutge Pablo Llarena, en aplicació de la reforma del Codi Penal. Ho ha fet en un fil al seu compte oficial de Twitter, en el qual s'ha limitat a recordar que els tribunals d'Europa, més concretament l'alemany, ja es van negar a atribuir-li un delicte de desordres públics quan va ser detingut a l'exili, fet que va prevenir que fos entregat a Espanya, en considerar que no va haver-hi violència. "La Sala no arriba a la conclusió que les

dijous, 15 de desembre del 2022

La predicció de Boye sobre Eva Kaili i Borrell: "Això serà un festival"

 

 

PARLAMENT EUROPEU

 

 

 

L'advocat ironitza amb les acusacions que l'advocat de l'exvicepresidenta ha fet a l'alt representant diplomàtic de la UE 

 

 

Lluís Bou
Barcelona. Dimecres, 14 de desembre de 2022. 21:42
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

L'advocat Gonzalo Boye ha pronosticat que la decisió de l'advocat de l'exvicepresidenta de l'europarlament Eva Kaili d'implicar l'alt representant diplomàtic de la UE, Josep Borrell, en la decisió de viatjar a Qatar portarà cua. "Això serà un festival", ha deixat anar l'advocat, i hi ha afegit emoticones amb ulleres de sol. L'advocat Michalis Dimitrakopoulos ha afirmat que quan Eva Kaili va anar a Qatar, on va celebrar diverses entrevistes, seguia un pla que havien engegat el 2019 l'alt representant de la diplomàtica europea, Josep Borrell, i també la comissària d'Afers Exteriors Ylva Johansson, per cooperar amb aquest país àrab i amb Kuwait i Oman, segons informa Euractiv.

 




En les declaracions al canal de televisió grega MEGA, l'advocat grec també ha implicat l'actual presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, i assegura que Kaili seguia ordres d'ella en els seus viatges. "El que l'opinió pública ha de saber és que Qatar no va necessitar subornar la senyora Kaili perquè ella va anar a Qatar com a representant del Parlament Europeu, i els discursos i les entrevistes que va fer van ser després

dimecres, 30 de novembre del 2022

Editorial Vicent Partal : Els fets no importen: faran qualsevol cosa per mirar de ficar Boye a la presó

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

En el cas de Boye, com en tants altres casos que són una fabricació amb finalitats polítiques, els fets no importen per al tribunal: únicament volen apartar-lo de la circulació 

 

 


 

 

Vicent Partal 

29.11.2022 - 21:40

Actualització: 29.11.2022 - 23:43

 

 

El senyor Antoine Quentin Fouquier de Tinville va ser un polític picard, mort el 1795, que va servir com a fiscal en el tribunal revolucionari de la Convenció Nacional francesa. Un tribunal aquest que acabaria essent la peça bàsica de la contrarevolució robespierrista i la instauració de la dictadura. Tot i que ell mateix va ser assassinat per les noves autoritats quan ja l’havien fet servir.

 

Fouquier de Tinville ha passat a la història, sobretot, per un comentari que feia en els moments àlgids, d’una manera massa imprudent: “Doneu-me una frase, tant se val de qui, que jo ja m’encarregaré d’empresonar-lo.” No és estrany, doncs, que el seu nom haja quedat vinculat a les pitjors pràctiques de la justícia, a la imatge del funcionari, i del polític, violentament inquisitorial, arbitrari, sense matisos ni moral, que no respecta ni els drets de l’acusat.

 

Identificar el mal que aquesta manera de comportar-se representa va ser precisament la raó de la seua, diguem-ne, resurrecció mediàtica, als anys vuitanta del segle passat. Raymond Aron, sempre elegant i culte, el va treure a passejar arran d’una polèmica monumental amb Bernard-Henry Levi. Aron els va identificar com a ànimes bessones, i va recordar als

Boye, sobre la petició de la Fiscalia Antidroga: "Si creuen que m'atemoriran estan molt equivocats"

 

 

TRIBUNALS

 

 


 

L'advocat afirma que la causa està dirigida contra ell després de guanyar l'Estat espanyol a Alemanya amb Puigdemont 

 

 

 

Barcelona. Dimarts, 29 de novembre de 2022. 23:24

 

 

L’advocat Gonzalo Boye ha assegurat aquest dimarts que la causa per la qual la Fiscalia Especial Antidroga li demana més de nou anys de presó i una multa de 2,7 milions d’euros està dirigida en contra d’ell casualment després de guanyar l’Estat espanyol en la defensa del president a l’exili, Carles Puigdemont, a Alemanya. “Així de simple”, ha dit en una entrevista al programa Més324. L'advocat ha avisat que malgrat tot no es deixarà atemorir.

 

Boye ha vinculat aquesta situació amb la justícia espanyola a la tasca com a advocat defensor de Puigdemont. L’advocat interpreta l’anunci de la Fiscalia Antidroga com una reacció de l’Estat espanyol després de les vistes al

dijous, 24 de novembre del 2022

Primer assalt de Puigdemont i Comín al TGUE per defensar la immunitat parlamentària

 

 

EXILI

 

 

El Tribunal General de la Unió Europea celebra aquest dijous la primera vista sobre la immunitat dels eurodiputats catalans 

 

 

 

 

 

 

Foto: ACN

Dijous 24-11-2022



 

 

El primer assalt de l’exili a Luxemburg serà aquest dijous a les 14 hores a la sala blava del Tribunal General de la Unió Europea (EU). La defensa dels eurodiputats Carles Puigdemont i Toni Comín exposaran davant del tribunal que el llavors president de l’Eurocambra, David Sassoli, havia d’haver defensat la seva immunitat davant les euroordres de detenció dictades pel jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarenael 14 l’octubre de 2019 (un cop condemnats els presos polítics per sedició, malversació i desobediència per l’1-O) i el  4 novembre de 2019.  És la causa T-115/20. Cal recordar que Clara Ponsatí va obtenir l’acta l’1 de febrer de 2020, quan van marxar els diputats britànics pel Brexit, i en aquest procediment no hi apareix, però sí en la vista de divendres al TGUE, on l’advocat de tots tres, Gonzalo Boye, reclamarà que el TGUE anul·li l’aprovació del Parlament Europeu d'aixecar-los la immunitat per atendre el suplicatori del jutge Pablo Llarena per entregar-los a l’Estat espanyol per jutjar-los pels fets de l’1-O del 2017.

 

El president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín van ser escollits eurodiputats per Junts l’estiu del 2019, però no van poder accedir amb garanties al Parlament Europeu, a Brussel·les, fins al  20 desembre del 2019. A l’estiu, el llavors president de la cambra, Antonio Tajani, els va barrar el pas, i no ho van poder fer fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va resoldre que Oriol Junqueras gaudia de la immunitat parlamentària quan va ser jutjat i condemnat pel Tribunal Suprem a 13 anys de presó pels delictes de sedició i

dimarts, 8 de novembre del 2022

Boye, sobre l'informe Pegasus: "Ens han arrossegat fora de l'estat de dret"

 

 

CATALANGATE

 

 

L'advocat s'indigna després de rebre l'informe de la Comissió Pegasus: "Sense secret professional, no hi ha estat de dret" 

 

 


 

 

  Sara Brull i Ortega
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimarts, 8 de novembre de 2022. 14:54
Temps de lectura: 2 minuts 

 

 

 

L'advocat Gonzalo Boye, defensor dels independentistes espiats per l'Estat espanyol amb el programari Pegasus i víctima del CatalanGate ha reaccionat amb contundència a l'esborrany de l'informe de l'Eurocambra que confirma les escoltes il·legals al moviment polític fet públic aquest dimarts. A banda de la repressió per part de l'Estat a un moviment democràtic, Boye ha posat l'accent en el fet que l'espiessin a ell i a altres advocats en representació dels líders independentistes, per la gravetat del delicte que representa en vulnerar una norma tan fonamental com el secret professional, i, de retruc, el mateix dret a la defensa. Ho ha fet a través de Twitter, on ha reblat que l'espionatge a advocats impossibilita l'existència de "l'estat de dret i la democràcia". "Aquí és on ens han arrossegat, fora de l'estat de dret", ha afegit més tard.

 




 

L'advocat Gonzalo Boye, defensor dels independentistes espiats per l'Estat espanyol amb el programari Pegasus i víctima del CatalanGate ha reaccionat amb contundència a l'esborrany de

divendres, 15 de juliol del 2022

Què necessitarà ara l’exili per a vèncer Llarena a Luxemburg?

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 


La qüestió és si els jutges que s'oposen a la doctrina de l'advocat general tindran prou força al TJUE per a capgirar aquestes conclusions

 

L'advocat general del TJUE Jean Richard de la Tour.

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

 

 

14.07.2022 - 19:07

Actualització: 15.07.2022 - 07:52

 

 

L’aire ja era força dens dins de la Gran Sala del Tribunal de Luxemburg aquella tarda del 5 d’abril, quan el president del tribunal, Koen Lenaerts, va decidir de fer unes preguntes a Gonzalo Boye. Feia hores que s’allargava un debat molt intens en la vista oral sobre la causa de les pre-judicials enviades pel jutge Pablo Llarena per a aclarir els casos en què es poden denegar les euroordres. Aquell interrogatori de Lenaerts a Boye, recuperat ara, permet d’entendre la raó de fons de l’informe –nefast per als exiliats– que ha publicat l’advocat general del TJUE Richard de la Tour i que subscriu la posició d’Espanya en aquesta qüestió. Perquè aleshores Lenaerts, com avui De la Tour, expressava una confiança cega en el funcionament de la justícia espanyola, amb una nul·la voluntat d’examinar la particularitat del cas de Lluís Puig i dels exiliats catalans en conjunt.

 

—El seu client va presentar un recurs d’empara al TC per impugnar la competència del Suprem sobre el seu cas, oi? —demanava Lenaerts.
—Sí, i encara no l’ha resolt —responia Boye.
—Però va interposar un recurs al TC, és a dir, va esgotar la via interna de recurs. Per què, doncs, l’estat membre d’execució [Bèlgica] s’havia d’ocupar d’això?

La tensió anava pujant. El president del tribunal furgava:

 

—Hi ha una cosa que no entenc. El TC ja s’ha pronunciat sobre un recurs d’empara; no us podeu queixar que el TC no s’hagi pronunciat sobre un recurs que heu interposat per la qüestió de la competència del Suprem.


—Pel que fa als condemnats s’ha resolt pel TC desestimant la demanda sobre la competència. Però en relació amb els exiliats s’ha plantejat i mai no resolt. I és descoratjador saber que de nou persones que el van presentar, el recurs fou desestimat i que ara passarà igual.


—Però dieu que d’alguna manera el senyor Puig es va veure apartat del jutge natural a Catalunya per una connexió de la causa del Tribunal Suprem. Aquest és el dret del jutge predeterminat per llei. Aquesta qüestió ja l’ha tractada el TC. I el fons de la meva pregunta és si un jutge d’execució [Bèlgica] pot qüestionar les diferents etapes processals en l’estat membre d’emissió. És això que es planteja aquí.


—No existeix cap sentència sobre Lluís Puig per part del TC. Només un recurs.


—Però Puig ha fet el recurs d’empara. Si està pendent de resoldre o no, no és important, vol dir que s’han exhaurit les vies de recurs, i constato que Bèlgica, quan feia referència al principi de cooperació judicial, deia que el jutge d’emissió [Espanya] tenia la responsabilitat per a aclarir totes les vies de recurs.

Lenaerts deia, doncs, que si una persona afectada per una petició d’euroordre ha fet tot el recorregut judicial dins Espanya a l’hora de qüestionar que el Suprem sigui el tribunal competent, ja no hi havia res més a dir. És a dir, que Bèlgica no tenia res a dir-hi, que no podia interferir en aquesta qüestió. I en cap moment –que és allò que Boye mirava de donar-li entenent– no es preguntava si tot aquest recorregut judicial intern espanyol generava a Lluís Puig, pel fet de ser qui és, una indefensió. Ni Lenaerts, aquell dia, ni ara Richard de la Tour no han vist o no han volgut veure això que diu Javier Pérez Royo: “Hi ha dues coses amb què l’estat espanyol no funciona com a estat de dret: la corona i el nacionalisme català. En aquestes dues qüestions, la raó d’estat passa per davant de l’estat de dret.”

 

Ve’t ací la clau d’aquestes conclusions de l’advocat general que són tan negatives i tan inesperades per als exiliats, que ometen de manera deliberada que, si bé el sistema judicial espanyol no es pot comparar amb el polonès en termes generals, aplica un sistema d’excepcionalitat contra els dirigents independentistes catalans per castigar-los, i passa per damunt dels drets fonamentals i dels principis mateixos de l’estat de dret. És, de fet, l’essència de l’informe del Consell d’Europa que denuncia la repressió espanyola contra els polítics independentistes. És allò que les defenses dels exiliats van mirar de fer veure al tribunal en la vista de l’abril. Però De la Tour, si més no, no ha acceptat.

 

Les conclusions de l’advocat general no són vinculants, però el tribunal les té molt en compte a l’hora de dictar sentència i molt poques vegades se n’aparta. Es preveu que la sentència es farà pública a final d’any i, si manté el criteri d’aquestes conclusions, Pablo Llarena podrà repetir l’euroordre contra Lluís Puig (no encara contra Puigdemont, Comín i Ponsatí, que cautelarment tenen la immunitat com a eurodiputats). I perquè això no passi, caldrà que el tribunal faci, en la sentència, “un gir copernicà”, en paraules de Boye.

 

Efectivament, aquestes conclusions són sorprenents perquè s’aparten de la jurisprudència mateixa del TJUE sobre els casos de denegació d’extradicions. De la jurisprudència més recent, que arribava a dir, textualment, que cal “comprovar si existeixen motius fonamentats per a creure que, tenint en compte la informació facilitada per l’interessat sobre la seva situació personal, la naturalesa de la infracció per la qual és perseguit, els antecedents de l’ordre de detenció europea, hi ha un risc real de vulneració d’aquest dret fonamental”. I entre els elements a tenir en compte sobre la possible manca d’imparcialitat del tribunal que l’haurà de jutjar, el TJUE esmenta específicament les declaracions i les manifestacions públiques que hagin fet els membres que en formin part. Així ho deia una sentència del mes de febrer sobre uns ciutadans polonesos reclamats a la justícia dels Països Baixos que al·legaven que els vulneraven el dret del jutge predeterminat per llei.

 

Richard de la Tour ni tan sols esmenta aquesta sentència més recent. En canvi, n’invoca d’anteriors que establien el concepte de la necessitat del doble examen a l’hora de decidir si una euroordre es podia denegar. Tot seguint fil per randa els arguments de la Comissió Europea (part en aquesta causa, fent costat sempre a l’estat espanyol), l’advocat general diu que Bèlgica no podia denegar l’extradició de Lluís Puig perquè no va aplicar correctament aquest doble examen, que consisteix a comprovar, en primer lloc, si en l’estat que envia l’euroordre hi ha una fallada sistèmica i generalitzada del sistema judicial, si n’hi ha proves detallades i concloents. Això és així en el cas, per exemple, de Polònia, però no d’Espanya.

 

I, segons aquest mateix principi, si no hi ha aquesta disfunció general del sistema judicial, no es pot procedir a denegar l’euroordre per les circumstàncies particulars de la persona afectada. No es pot fer, en tot cas, en algun tipus de drets fonamentals, perquè De la Tour els categoritza: els que són absoluts i els que són limitables. El dret del jutge predeterminat per llei és limitable, a diferència d’un dret com el de la prohibició de la tortura i el tracte degradant. L’advocat general diu que, tot i que pugui haver-hi indicis que apuntin que a Lluís Puig se li podria vulnerar aquest dret del jutge natural, com l’informe del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU o algunes sentències del TEDH, l’estat que emet l’euroordre (Espanya) ja té prou mecanismes en la via judicial interna per a corregir aquesta possible vulneració. Com que el sistema judicial espanyol, en general, funciona bé, ja s’encarregarà de vetllar (en darrera instància el TC) pels drets del senyor Puig. És allò mateix que li deia el president Lenaerts a Boye en la tensa discussió del 5 d’abril. Confiança cega en la justícia espanyola.

 

Que De la Tour ho exposa com a confiança mútua necessària de preservar entre els estats. Aquest és un dels arguments de l’advocat general, que cal preservar l’eficàcia del sistema d’euroordres, que cal enfortir la confiança mútua entre els sistemes judicials entre estats i que no es poden crear precedents nous de denegació d’euroordres alegrement perquè posaria en risc aquest sistema. “Considero que, si la comprovació d’un risc de vulneració d’aquest dret fonamental [el jutge predeterminat per llei] en un cas concret fos suficient, per si mateixa, perquè l’autoritat judicial d’execució pogués denegar l’execució d’una ordre de detenció europea, la multiplicació dels controls que aquesta autoritat podria haver de realitzar per aquest motiu podria minar l’objectiu de lluitar contra la impunitat perseguit per la decisió marc i, si escau, uns altres interessos, com la necessitat de respectar els drets fonamentals de les víctimes de les infraccions de què es tracti.”

 

I ho diu en un cas sobre el qual encara ni tan sols s’ha jutjat la persona reclamada. L’advocat situa molt amunt el llistó per a justificar-ne la denegació, doncs. Tan amunt, que vulnera el camí jurisprudencial que el seu tribunal havia anat recorrent, un camí que remarcava la primacia de la protecció dels drets fonamentals per damunt del principi de confiança mútua. De la Tour desfà aquest camí, torna enrere, i fa aquest gir copernicà que l’exili ara necessita que sigui revertit de nou.

 

És sorprenent la posició de De la Tour, perquè durant aquella vista judicial de l’abril a Luxemburg, la posició de la Comissió Europea que l’advocat general ha subscrit va ser força qüestionada. Va passar sobretot arran de la intervenció d’una de les magistrades de la Gran Sala del tribunal, la italiana Lucia Serena Rossi, que va parar els peus a l’advocat de la Comissió, que curiosament era espanyol. Rossi va fer anar un argument que, vist avui, contradiu absolutament les conclusions de l’advocat general: “Nosaltres dèiem que quan hi havia un risc sistèmic de vulneració de drets calia fer la segona fase d’examinar el cas concret, que no n’hi havia prou. No hem dit mai que calgui una violació sistemàtica prèvia per a denegar una euroordre. S’ha de mirar cas per cas, no tindria lògica dir que si no hi ha una violació sistemàtica no es pot denegar. Perquè tenim un sistema de dret que protegeix els drets fonamentals, però és perillós de dir que si no hi ha una violació sistemàtica no hi haurà mai una violació particular. El jutge té el deure d’examinar-ho.”

 

De fet, Rossi va preguntar aleshores a la Comissió i a Espanya quin sentit tenia per a ells el considerant 12è de la directiva que regula les euroordres, i que preveu que un jutge pugui rebutjar una euroordre si veu un risc de vulneracions de drets per raó de nacionalitat, llengua, raça, orientació sexual… Richard de la Tour passa per alt aquest considerant en el seu informe, perquè, de fet, connecta amb la sentència del mes de febrer sobre Polònia, aquella que diu que, deixant de banda que hi hagi deficiències sistèmiques en l’estat emissor, es pot rebutjar una extradició si l’afectat ha aportat prou informació i documentació que acrediti que li foren vulnerats els drets fonamentals. I és aquí on els exiliats albiraven la seva gran oportunitat, la de fer valer la seva condició de membres d’un grup de persones exposades a un risc evident per unes motivacions de tipus polític, ideològic o de nacionalitat.

 

Sembla evident que aquesta causa ha generat i generarà tensions importants dins el TJUE, perquè punts de vista com el de Rossi (i sembla també que la del jutge austríac Andreas Kummin, que va proposar qüestions en la mateixa línia) topen frontalment amb el de De la Tour o el de Lenaerts. Ara falta saber quina és la posició del magistrat ponent de la sentència, el danès Lars Bay Larsen, vice-president del TJUE i que ja ha signat una resolució favorable a Puigdemont, Comín i Ponsatí tot retornant-los cautelarment la immunitat com a eurodiputats pel risc de ser extradits a Espanya. En aquella resolució. Larsen recriminava a Pablo Llarena l’abús del sistema d’euroordres, retirant-les i tornant-les a presentar segons la seva conveniència.

 

Si la posició de De la Tour és molt important, perquè participa en les deliberacions i influeix en la interpretació de la doctrina que han de fer els magistrats, la de Larsen ho és tant o més, perquè és qui haurà de redactar la sentència. I, a diferència de De la Tour, ell té vot (com la resta de magistrats) a l’hora de decidir. Però la qüestió és si n’hi haurà prou per a tornar a desfer el viratge doctrinal que ha fet De la Tour, o si el tribunal serà capaç de corregir-lo si més no parcialment, desautoritzant, per exemple, la justícia belga, però, en canvi, denegant a Llarena la possibilitat de repetir les euroordres ad infinitum.

En el resultat d’aquesta sentència hi ha en joc no solament el futur dels exiliats, sinó els drets de tots els ciutadans de la UE. La darrera paraula la tenen quinze jutges de Luxemburg.

 

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.vilaweb.cat/noticies/advocat-tjue-gir-copernica-exili-llarena-analisi/ 




dijous, 14 de juliol del 2022

Boye avisa que l'advocat general contradiu el TJUE i nega els drets fonamentals individuals

 

 

EXILI

 

 

L'advocat de Puigdemont alerta que l'informe de l'advocat general representa un retrocés important en drets i llibertats 

 

Marta Lasalas
Barcelona. Dijous, 14 de juliol de 2022. 14:12

 

 


 

 

L'advocat del president Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, adverteix que les conclusions de l'advocat general del TJUE contràries als argument exposats per Bèlgica per denegar l'extradició de Lluís Puig i a favor de les tesis del jutge instructor Pablo Llarena representen una negació dels drets fonamentals com a drets individuals, atès que assumeix que només es pot esgrimir una vulneració de drets per denegar una euroordre si es tracta d'una vulneració generalitzada i sistèmica. L'advocat, tot i admetre que les conclusions de l'advocat general no són les que esperaven, reitera l'aposta i la confiança per la justícia europea i nega que les conclusions comportin un lliurament dels exiliats a la justícia espanyola.

 

L'advocat general del TJUE ha fet públic avui el seu informe en relació a les qüestions prejudicials que va presentar el jutge Llarena arran de la negativa de Bèlgica a extradir Puig. En les seves conclusions l'advocat general s'alinea amb els arguments de Llarena i adverteix que per esgrimir un risc de

dijous, 16 de juny del 2022

Boye fustiga el Suprem amb recursos per anul·lar les sentències del jutge que l'espiava amb Pegasus

 

 

PROCÉS

 

 

Argumenta que el jutge va vulnerar el secret de les seves comunicacions amb Puigdemont, Torra, Comín i Posantí 

 

 

Marta Lasalas
Foto: Efe

16/06/2022

 

 


 

 

 

L'espionatge a què el CNI va sotmetre l'advocat Gonzalo Boye, amb el sistema Pegasus, ha acabat col·lisionant amb els processos judicials en què actuava el lletrat mentre patia el seguiment. La raó és que el mateix jutge que va autoritzar les escoltes amb el software espia, Pablo Lucas Murillo de la Cueva, va participar en casos contra alguns dels clients de Boye. L'advocat ha posat en marxa una bateria de recursos davant del Tribunal Suprem per reclamar que les sentències en què va participar el magistrat siguin anul·lades per la indefensió en què es van trobar els seus clients. Es tracta de diferents casos que afecten els presidents Carles Puigdemont i Quim Torra, i els eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí.

 

Al seu escrit, Boye recull les conclusions del Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, del 18 de maig del 2022 en què confirma que Pablo Lucas era el responsable d'autoritzar les escoltes "il·legalment", la qual cosa ha tingut un "efecte devastador" sobre el dret de defensa dels seus clients. Argumenta que l'informe de Defensor del Poble va constatar