Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COMÍN. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COMÍN. Mostrar tots els missatges

dimarts, 10 de setembre del 2024

Llarena prevarica de nou: es nega a amnistiar Puigdemont, Comín i Puig per malversació

 

 

El jutge espanyol s'aferra a la seva falsa tesi que els tres polítics independentistes van enriquir-se amb el referèndum perquè van destinar-hi diners públics i no pas recursos propis

 

 

L'expresident Carles Puigdemont en la seva reaparició a Catalunya Data de publicació: dijous 08 d’agost del 2024, 09:17 Localització: Barcelona Autor: Jordi Borràs

 


Maria Garcia

Dimarts 10/09/2024

 


El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, l’encarregat de la persecució judicial contra els líders independentistes del Procés, torna a prevaricar, un fet que ja és costum pels alts tribunals espanyols i els seus magistrats. El jutge espanyol ha confirmat que no amnistia Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig pel delicte de malversació, tal com ja va sentenciar l’1 de juliol, i deixa caure així els recursos interposats per la Fiscalia, així com per l’advocat del president a l’exili, Gonzalo Boye.

Llarena, en una interlocutòria de 21 pàgines, s’aferra a la seva tesi sobre l’enriquiment patrimonial dels tres polítics independentistes processats, i argumenta que una de les excepcions previstes a la llei d’amnistia diu que no poden ser amnistiats aquells que amb el desviament de fons obtinguessin un enriquiment personal de caràcter patrimonial. Tot i que no s’ha pogut demostrar que Puigdemont, Comín i Puig s’enriquissin a través del referèndum, els jutges Llarena i Manuel Marchena ja van encarregar-se de tergiversar els seus arguments per tal de defensar que destinar diners públics al referèndum era una manera d’enriquir-se personalment, ja que deixaven de posar diners de la seva butxaca i se n’estalviaven.

Llarena no va aconseguir el seu objectiu d’atrapar Puigdemont pel Tsunami Democràtic, causa que va caure arran d’un

dijous, 21 de setembre del 2023

El maldecap de Llarena amb Boye, l’euroordre de Puigdemont i el tic-tac de l’amnistia

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

En el tauler de la negociació de la investidura i de l’amnistia, Llarena vol moure-hi una fitxa. Però no sap quina

 

 

 


 

 

 

Josep Casulleras Nualart

20.09.2023 - 21:40

Actualització: 20.09.2023 - 22:22

 

 

El jutge Pablo Llarena deu estar neguitós. Divendres passat va vèncer el termini perquè Carles Puigdemont i Toni Comín presentessin un recurs al TJUE (el tribunal superior europeu) contra la sentència del TGUE (el tribunal de primera instància) del 5 de juliol que confirmava la validesa de la decisió del Parlament Europeu de retirar-los la immunitat. El recurs el van presentar, però la defensa dels exiliats no acaba de deixar clar si ja han presentat les mesures cautelars perquè el tribunal els retorni provisionalment la immunitat mentre no resol sobre el fons de la qüestió. I Llarena ho vol saber, perquè al juliol va dir que esperaria a tenir la resolució del TJUE sobre la petició de cautelars per a decidir si emetia una nova euroordre, tal com li demanen la fiscalia i Vox. El problema del jutge és, per una banda, que se li encavalca el protagonisme de Puigdemont en la negociació sobre una llei d’amnistia, de la qual el president es beneficiaria; i, per una altra, el risc que si prem el botó de l’euroordre, l’extradició quedi al llot (o a la paperera) de la justícia belga. És a dir, que faci un pas en fals que sigui definitiu.

Aquest és el temor de Llarena, i és per això que no ha dictat encara cap euroordre, ni contra Lluís Puig, que hauria pogut enviar d’ençà del 31 de gener, ni contra Puigdemont i Comín, amb via lliure per fer-ho d’ençà del 5 de juliol. Però no es mou, perquè aquests darrers sis anys ha comès massa errors, i vol temptejar el terreny tant com pugui. No vol anar a les palpentes, i ara, en una darrera providència feta pública dimarts, ha demanat a la defensa dels exiliats que li digui si efectivament ja han interposat el recurs al TJUE contra la sentència sobre la pèrdua d’immunitat, i si, a més, ha presentat la demanda de mesures cautelars. I els dóna deu dies hàbils, que vencen el 5 d’octubre, per a respondre.

Les cartes de Boye

dijous, 12 de gener del 2023

Llarena insisteix a perseguir Puigdemont, Comín i Puig per malversació

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Marta Rovira i Clara Ponsatí són reclamades per un delicte de desobediència, sense penes de presó 

 

 


 

 

 

Arnau LLEONART

12.01.2023 - 09:51

Actualització: 12.01.2023 - 11:46

 

 

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha canviat els delictes pels quals reclama els exiliats Carles PuigdemontToni ComínClara PonsatíLluís PuigMarta Rovira. Ha pres aquesta decisió arran de l’entrada en vigor del nou codi penal, que deroga el delicte de sedició i modifica els de desordres públics i malversació. Llarena considera que no es pot aplicar el delicte de desordres públics als exiliats i diu que la derogació de la sedició condueix a “un context acostat a la despenalització” dels fets investigats.

 

El president Puigdemont i els consellers Comín i Puig passen a ser reclamats judicialment pels delictes de malversació i desobediència. Rovira i Ponsatí són reclamades per delictes de desobediència, que no implica penes de presó però sí d’inhabilitació.

 

La interlocutòria judicial manté les ordres de detenció a l’estat espanyol de Puigdemont, Comín i Puig, però ajorna la decisió d’emetre

dimarts, 15 de novembre del 2022

El TC afirma que Puigdemont i Comín són eurodiputats i per això no accepta el seu recurs contra la JEC

 

 

PROCÉS

 

 

El ple del Tribunal Constitucional afirma que Puigdemont i Comín actuen lliurement com a eurodiputats des del 2019 

 

Foto ACN

15-11-2022

 

 


 


Són eurodiputats i exerceixen lliurement. El Ple del Tribunal Constitucional (TC), en sentència el ponent de la qual ha estat el magistrat Cándido Conde-Pumpido, ha desestimat el recurs d'empara formulat pel president a l'exili Carles Puigdemont i l'exconseller Toni Comín en el qual qüestionaven la decisió de la Junta Electoral Central (JEC), ratificada judicialment, de no incloure'ls en la relació de diputats electes comunicada al Parlament Europeu per no haver realitzat l'acatament a la Constitució després de les eleccions celebrades el 26 de maig de 2019.

 

En una resolució comunicada aquest dimarts, el TC afirma que el Parlament Europeu, en sessió del 13 de gener de 2020, va acceptar la seva elecció com a diputats europeus amb efecte retroactiu a partir del 2 de juliol de 2019, i en conseqüència, des d'aquella data ambdós van ser autoritzats a assumir les seves funcions, a exercir el seu mandat representatiu i a ocupar els seus escons, exercint plenament des d'aleshores els drets corresponents al càrrec representatiu per al qual van ser elegits. I, en ser reconeguts com a eurodiputats, decau la pretensió principal d'empara i per això desestima el seu recurs.

 

L'Eurocambra, la JEC i Puigdemont

dijous, 3 de novembre del 2022

Espanya s’encara amb el Parlament Europeu per Puigdemont, Comin, Ponsatí i Solé

 

 

MÓN - EUROPA 

 


La JEC diu que els eurodiputats, que són eurodiputats reconeguts per la justícia europea, no són eurodiputats 

 

 

 

Redacció

 

03.11.2022 - 15:23

Actualització: 03.11.2022 - 15:32

 

 

 


 


La Junta Electoral espanyola (JEC) no ha resposta la demanda que li feia la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, quan va exigir per carta a aquest organisme que li fes arribar la llista dels cinquanta-nou eurodiputats que corresponen a la circumscripció espanyola. Perquè des del començament de la legislatura, la JEC només va informar de cinquanta-cinc dels eurodiputats electes, deixant de banda en aquell moment Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras, i, després, també Clara Ponsatí (que va entrar després del Brèxit) i Jordi Solé (que va cobrir la vacant de Junqueras). En canvi, la resposta de la JEC, que s’ha reunit avui a migdia, és que els quatre eurodiputats no poden tenir tal consideració perquè no van jurar la constitució espanyola, i critiquen l’anterior president de l’eurocambra, el traspassat David Sassoli, per haver-los obert la porta després de la sentència de TJUE del desembre del 2019 sobre Junqueras. 

 

Aquella sentència deixava clar que els eurodiputats tenen aquesta condició d’ençà del moment que són proclamats electes, i que el requerimemt de jurament de la constitució espanyola no pot ser un obstacle. I el Tribunal General de la UE va dictaminar en una sentència del mes de juliol passat que tots ells tenien la

dilluns, 31 d’octubre del 2022

Una causa tapada a Luxemburg té les claus jurídiques del retorn de Puigdemont

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

El futur dels eurodiputats exiliats es decideix en dues vistes importants aquest mes al Tribunal General de la Unió Europea

 

 

 

 


 

 

JOSEP CASULLERAS NUALART

30.10.2022 - 21:40

 

 

Quan Clara Ponsatí va travessar el coll de Banyuls abans-d’ahir i va entrar en territori administrativament de l’estat espanyol per primera vegada d’ençà de la seva sortida a l’exili, va assumir un cert risc. Per més que fos durant trenta minuts i havent travessat poques desenes de metres frontera. Perquè per més que Ponsatí és eurodiputada i té la immunitat recuperada de manera cautelar d’ençà del mes de maig per ordre del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), el Tribunal Suprem espanyol manté activa l’ordre de detenció espanyola contra ella, contra Carles Puigdemont i Toni Comín (també contra Lluís Puig i contra Marta Rovira, exiliats a Bèlgica i a Suïssa, respectivament). Però el cas dels eurodiputats és singular, perquè les immunitats que tenen reconegudes haurien de permetre que poguessin tornar a casa sense cap risc. Però no és així, i aquest mes de novembre hi ha dues sessions al Tribunal de Luxemburg, el 24 i el 25 de novembre, que poden ser cabdals perquè els eurodiputats exiliats recuperin plenament les seves immunitats: les que els van ser retirades pel controvertit suplicatori aprovat pel Parlament Europeu, i la que Pablo Llarena sempre va fer veure que no tenien, la que els protegiria dins l’estat espanyol i els obriria de bat a bat la porta d’un possible retorn.

 

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) –la primera instància judicial del Tribunal de Luxemburg– ha convocat la vista oral de dos procediments judicials diferents, aquells dos dies, però força relacionats entre si. D’una banda, la demanda que van presentar Puigdemont i Comín al TGUE quan a final del 2019, i abans de la sentència sobre Junqueras que els va acabar obrint la porta de l’Eurocambra, el president

divendres, 15 de juliol del 2022

Què necessitarà ara l’exili per a vèncer Llarena a Luxemburg?

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 


La qüestió és si els jutges que s'oposen a la doctrina de l'advocat general tindran prou força al TJUE per a capgirar aquestes conclusions

 

L'advocat general del TJUE Jean Richard de la Tour.

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

 

 

14.07.2022 - 19:07

Actualització: 15.07.2022 - 07:52

 

 

L’aire ja era força dens dins de la Gran Sala del Tribunal de Luxemburg aquella tarda del 5 d’abril, quan el president del tribunal, Koen Lenaerts, va decidir de fer unes preguntes a Gonzalo Boye. Feia hores que s’allargava un debat molt intens en la vista oral sobre la causa de les pre-judicials enviades pel jutge Pablo Llarena per a aclarir els casos en què es poden denegar les euroordres. Aquell interrogatori de Lenaerts a Boye, recuperat ara, permet d’entendre la raó de fons de l’informe –nefast per als exiliats– que ha publicat l’advocat general del TJUE Richard de la Tour i que subscriu la posició d’Espanya en aquesta qüestió. Perquè aleshores Lenaerts, com avui De la Tour, expressava una confiança cega en el funcionament de la justícia espanyola, amb una nul·la voluntat d’examinar la particularitat del cas de Lluís Puig i dels exiliats catalans en conjunt.

 

—El seu client va presentar un recurs d’empara al TC per impugnar la competència del Suprem sobre el seu cas, oi? —demanava Lenaerts.
—Sí, i encara no l’ha resolt —responia Boye.
—Però va interposar un recurs al TC, és a dir, va esgotar la via interna de recurs. Per què, doncs, l’estat membre d’execució [Bèlgica] s’havia d’ocupar d’això?

La tensió anava pujant. El president del tribunal furgava:

 

—Hi ha una cosa que no entenc. El TC ja s’ha pronunciat sobre un recurs d’empara; no us podeu queixar que el TC no s’hagi pronunciat sobre un recurs que heu interposat per la qüestió de la competència del Suprem.


—Pel que fa als condemnats s’ha resolt pel TC desestimant la demanda sobre la competència. Però en relació amb els exiliats s’ha plantejat i mai no resolt. I és descoratjador saber que de nou persones que el van presentar, el recurs fou desestimat i que ara passarà igual.


—Però dieu que d’alguna manera el senyor Puig es va veure apartat del jutge natural a Catalunya per una connexió de la causa del Tribunal Suprem. Aquest és el dret del jutge predeterminat per llei. Aquesta qüestió ja l’ha tractada el TC. I el fons de la meva pregunta és si un jutge d’execució [Bèlgica] pot qüestionar les diferents etapes processals en l’estat membre d’emissió. És això que es planteja aquí.


—No existeix cap sentència sobre Lluís Puig per part del TC. Només un recurs.


—Però Puig ha fet el recurs d’empara. Si està pendent de resoldre o no, no és important, vol dir que s’han exhaurit les vies de recurs, i constato que Bèlgica, quan feia referència al principi de cooperació judicial, deia que el jutge d’emissió [Espanya] tenia la responsabilitat per a aclarir totes les vies de recurs.

Lenaerts deia, doncs, que si una persona afectada per una petició d’euroordre ha fet tot el recorregut judicial dins Espanya a l’hora de qüestionar que el Suprem sigui el tribunal competent, ja no hi havia res més a dir. És a dir, que Bèlgica no tenia res a dir-hi, que no podia interferir en aquesta qüestió. I en cap moment –que és allò que Boye mirava de donar-li entenent– no es preguntava si tot aquest recorregut judicial intern espanyol generava a Lluís Puig, pel fet de ser qui és, una indefensió. Ni Lenaerts, aquell dia, ni ara Richard de la Tour no han vist o no han volgut veure això que diu Javier Pérez Royo: “Hi ha dues coses amb què l’estat espanyol no funciona com a estat de dret: la corona i el nacionalisme català. En aquestes dues qüestions, la raó d’estat passa per davant de l’estat de dret.”

 

Ve’t ací la clau d’aquestes conclusions de l’advocat general que són tan negatives i tan inesperades per als exiliats, que ometen de manera deliberada que, si bé el sistema judicial espanyol no es pot comparar amb el polonès en termes generals, aplica un sistema d’excepcionalitat contra els dirigents independentistes catalans per castigar-los, i passa per damunt dels drets fonamentals i dels principis mateixos de l’estat de dret. És, de fet, l’essència de l’informe del Consell d’Europa que denuncia la repressió espanyola contra els polítics independentistes. És allò que les defenses dels exiliats van mirar de fer veure al tribunal en la vista de l’abril. Però De la Tour, si més no, no ha acceptat.

 

Les conclusions de l’advocat general no són vinculants, però el tribunal les té molt en compte a l’hora de dictar sentència i molt poques vegades se n’aparta. Es preveu que la sentència es farà pública a final d’any i, si manté el criteri d’aquestes conclusions, Pablo Llarena podrà repetir l’euroordre contra Lluís Puig (no encara contra Puigdemont, Comín i Ponsatí, que cautelarment tenen la immunitat com a eurodiputats). I perquè això no passi, caldrà que el tribunal faci, en la sentència, “un gir copernicà”, en paraules de Boye.

 

Efectivament, aquestes conclusions són sorprenents perquè s’aparten de la jurisprudència mateixa del TJUE sobre els casos de denegació d’extradicions. De la jurisprudència més recent, que arribava a dir, textualment, que cal “comprovar si existeixen motius fonamentats per a creure que, tenint en compte la informació facilitada per l’interessat sobre la seva situació personal, la naturalesa de la infracció per la qual és perseguit, els antecedents de l’ordre de detenció europea, hi ha un risc real de vulneració d’aquest dret fonamental”. I entre els elements a tenir en compte sobre la possible manca d’imparcialitat del tribunal que l’haurà de jutjar, el TJUE esmenta específicament les declaracions i les manifestacions públiques que hagin fet els membres que en formin part. Així ho deia una sentència del mes de febrer sobre uns ciutadans polonesos reclamats a la justícia dels Països Baixos que al·legaven que els vulneraven el dret del jutge predeterminat per llei.

 

Richard de la Tour ni tan sols esmenta aquesta sentència més recent. En canvi, n’invoca d’anteriors que establien el concepte de la necessitat del doble examen a l’hora de decidir si una euroordre es podia denegar. Tot seguint fil per randa els arguments de la Comissió Europea (part en aquesta causa, fent costat sempre a l’estat espanyol), l’advocat general diu que Bèlgica no podia denegar l’extradició de Lluís Puig perquè no va aplicar correctament aquest doble examen, que consisteix a comprovar, en primer lloc, si en l’estat que envia l’euroordre hi ha una fallada sistèmica i generalitzada del sistema judicial, si n’hi ha proves detallades i concloents. Això és així en el cas, per exemple, de Polònia, però no d’Espanya.

 

I, segons aquest mateix principi, si no hi ha aquesta disfunció general del sistema judicial, no es pot procedir a denegar l’euroordre per les circumstàncies particulars de la persona afectada. No es pot fer, en tot cas, en algun tipus de drets fonamentals, perquè De la Tour els categoritza: els que són absoluts i els que són limitables. El dret del jutge predeterminat per llei és limitable, a diferència d’un dret com el de la prohibició de la tortura i el tracte degradant. L’advocat general diu que, tot i que pugui haver-hi indicis que apuntin que a Lluís Puig se li podria vulnerar aquest dret del jutge natural, com l’informe del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU o algunes sentències del TEDH, l’estat que emet l’euroordre (Espanya) ja té prou mecanismes en la via judicial interna per a corregir aquesta possible vulneració. Com que el sistema judicial espanyol, en general, funciona bé, ja s’encarregarà de vetllar (en darrera instància el TC) pels drets del senyor Puig. És allò mateix que li deia el president Lenaerts a Boye en la tensa discussió del 5 d’abril. Confiança cega en la justícia espanyola.

 

Que De la Tour ho exposa com a confiança mútua necessària de preservar entre els estats. Aquest és un dels arguments de l’advocat general, que cal preservar l’eficàcia del sistema d’euroordres, que cal enfortir la confiança mútua entre els sistemes judicials entre estats i que no es poden crear precedents nous de denegació d’euroordres alegrement perquè posaria en risc aquest sistema. “Considero que, si la comprovació d’un risc de vulneració d’aquest dret fonamental [el jutge predeterminat per llei] en un cas concret fos suficient, per si mateixa, perquè l’autoritat judicial d’execució pogués denegar l’execució d’una ordre de detenció europea, la multiplicació dels controls que aquesta autoritat podria haver de realitzar per aquest motiu podria minar l’objectiu de lluitar contra la impunitat perseguit per la decisió marc i, si escau, uns altres interessos, com la necessitat de respectar els drets fonamentals de les víctimes de les infraccions de què es tracti.”

 

I ho diu en un cas sobre el qual encara ni tan sols s’ha jutjat la persona reclamada. L’advocat situa molt amunt el llistó per a justificar-ne la denegació, doncs. Tan amunt, que vulnera el camí jurisprudencial que el seu tribunal havia anat recorrent, un camí que remarcava la primacia de la protecció dels drets fonamentals per damunt del principi de confiança mútua. De la Tour desfà aquest camí, torna enrere, i fa aquest gir copernicà que l’exili ara necessita que sigui revertit de nou.

 

És sorprenent la posició de De la Tour, perquè durant aquella vista judicial de l’abril a Luxemburg, la posició de la Comissió Europea que l’advocat general ha subscrit va ser força qüestionada. Va passar sobretot arran de la intervenció d’una de les magistrades de la Gran Sala del tribunal, la italiana Lucia Serena Rossi, que va parar els peus a l’advocat de la Comissió, que curiosament era espanyol. Rossi va fer anar un argument que, vist avui, contradiu absolutament les conclusions de l’advocat general: “Nosaltres dèiem que quan hi havia un risc sistèmic de vulneració de drets calia fer la segona fase d’examinar el cas concret, que no n’hi havia prou. No hem dit mai que calgui una violació sistemàtica prèvia per a denegar una euroordre. S’ha de mirar cas per cas, no tindria lògica dir que si no hi ha una violació sistemàtica no es pot denegar. Perquè tenim un sistema de dret que protegeix els drets fonamentals, però és perillós de dir que si no hi ha una violació sistemàtica no hi haurà mai una violació particular. El jutge té el deure d’examinar-ho.”

 

De fet, Rossi va preguntar aleshores a la Comissió i a Espanya quin sentit tenia per a ells el considerant 12è de la directiva que regula les euroordres, i que preveu que un jutge pugui rebutjar una euroordre si veu un risc de vulneracions de drets per raó de nacionalitat, llengua, raça, orientació sexual… Richard de la Tour passa per alt aquest considerant en el seu informe, perquè, de fet, connecta amb la sentència del mes de febrer sobre Polònia, aquella que diu que, deixant de banda que hi hagi deficiències sistèmiques en l’estat emissor, es pot rebutjar una extradició si l’afectat ha aportat prou informació i documentació que acrediti que li foren vulnerats els drets fonamentals. I és aquí on els exiliats albiraven la seva gran oportunitat, la de fer valer la seva condició de membres d’un grup de persones exposades a un risc evident per unes motivacions de tipus polític, ideològic o de nacionalitat.

 

Sembla evident que aquesta causa ha generat i generarà tensions importants dins el TJUE, perquè punts de vista com el de Rossi (i sembla també que la del jutge austríac Andreas Kummin, que va proposar qüestions en la mateixa línia) topen frontalment amb el de De la Tour o el de Lenaerts. Ara falta saber quina és la posició del magistrat ponent de la sentència, el danès Lars Bay Larsen, vice-president del TJUE i que ja ha signat una resolució favorable a Puigdemont, Comín i Ponsatí tot retornant-los cautelarment la immunitat com a eurodiputats pel risc de ser extradits a Espanya. En aquella resolució. Larsen recriminava a Pablo Llarena l’abús del sistema d’euroordres, retirant-les i tornant-les a presentar segons la seva conveniència.

 

Si la posició de De la Tour és molt important, perquè participa en les deliberacions i influeix en la interpretació de la doctrina que han de fer els magistrats, la de Larsen ho és tant o més, perquè és qui haurà de redactar la sentència. I, a diferència de De la Tour, ell té vot (com la resta de magistrats) a l’hora de decidir. Però la qüestió és si n’hi haurà prou per a tornar a desfer el viratge doctrinal que ha fet De la Tour, o si el tribunal serà capaç de corregir-lo si més no parcialment, desautoritzant, per exemple, la justícia belga, però, en canvi, denegant a Llarena la possibilitat de repetir les euroordres ad infinitum.

En el resultat d’aquesta sentència hi ha en joc no solament el futur dels exiliats, sinó els drets de tots els ciutadans de la UE. La darrera paraula la tenen quinze jutges de Luxemburg.

 

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.vilaweb.cat/noticies/advocat-tjue-gir-copernica-exili-llarena-analisi/ 




dilluns, 30 de maig del 2022

Comín carrega contra Rufián pels seus comentaris sobre l'exili: "Inqualificable"

 

 

EXILI

 

 

L'eurodiputat recorda que ni Rufián ni ningú d'ERC ha donat explicacions després de les declaracions sobre l'exili 

 

 

Alba Solé Ingla
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 30 de maig de 2022. 08:33
Temps de lectura: 2 minuts  

 





La polèmica va començar dijous de la setmana passada quan el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va carregar contra el portaveu d'Unides Podem, Jaume Asens, i de passada contra els exiliats, després que aquest li retragués que relacionés els de Podem amb el CatalanGate. En una dura rèplica, Rufián va recordar el suport que va donar l'exprimer ministre francès i regidor Manuel Valls a Ada Colau perquè repetís d'alcaldessa de Barcelona. "Ja n’hi ha prou, Jaume, de trencar ponts amb ERC”, va indicar. I, abans d'abandonar la tribuna, va afegir: “Deixa d’anar tant a Waterloo, vinga!”. Aquesta és la frase que li ha comportat una allau de crítiques al dirigent d'ERC al Congrés; l'última ve de la mà de l'eurodiputat de Junts Toni Comín.

 

El de Junts ha deixat passar uns dies des de l'esclat de la polèmica i ja ha fet pública la seva opinió en uns missatges al seu compte de Twitter:

divendres, 30 de juliol del 2021

Per què no poden detenir Puigdemont malgrat la decisió d’avui del TGUE?

 

 

El tribunal aprofita els arguments de l'estat espanyol en el procediment per a deixar clar que les euroordres resten suspeses  

 

 





Per: Redacció

30.07.2021  14:54

 

 


El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha pres la decisió avui de no concedir les mesures cautelars que demanaven Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí perquè la retirada de la immunitat que va aprovar el Parlament Europeu no tingui efecte fins que no es resolgui el recurs que van interposar. Aquell recurs contra l’aprovació del suplicatori per part del Parlament Europeu continua essent estudiat pel Tribunal de Justícia de la UE. Però a començament de juny, el tribunal de primera instància de la UE, el TGUE, va suspendre de manera provisional la retirada de la immunitat tot concedint unes mesures cautelaríssimes als tres eurodiputats. El TGUE deia que si no ho feia, hi havia el risc que una possible detenció per a poder executar les euroordres els causés un perjudici irreparable com a eurodiputats. D’aleshores ençà restava pendent de saber si el TGUE mantindria aquestes mesures provisionals, les cautelars, i no ho ha fet. Però els arguments que exposa en aquesta resolució permeten d’entendre que cap dels tres eurodiputats no poden ser detinguts.

 

Per diverses raons, però sobretot perquè el tribunal diu explícitament que les euroordres van restar suspeses arran de la presentació per part del jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena d’unes qüestions pre-judicials al Tribunal de Justícia de la UE, que són en tramitació i pendents de resolució.

 

 

Això tan elemental fins ara no era clar perquè Llarena havia generat confusió. El jutge va enviar les pre-judicials el mes de març, després d’haver-se aprovat el suplicatori al

El TGUE nega les cautelars a Puigdemont, Comín i Ponsatí perquè no veu risc de detenció



PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Continua estudiant el fons del recurs contra el suplicatori aprovat pel Parlament Europeu  

 

 

 


 

 



Per: Redacció

30.07.2021  12:56

 

 

El Tribunal General de la UE ha desestimat les cautelars presentades pels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, de manera que els ha retirat novament la immunitat parlamentària. En la interlocutòria, el tribunal considera que no s’ha acreditat prou que hi hagi risc de detenció i recorda que mantenen la immunitat per assistir als plens que es fan a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg.

 

El tribunal de primera instància de la UE diu que les cautelars no calen perquè no hi ha risc de detenció, principalment perquè, tal com ha reconegut l’estat espanyol en aquest procediment, les euroordres han quedat suspeses arran de la petició de qüestions pre-judicials que va formular el jutge Pablo Llarena. El vici-president del tribunal diu en la resolució: “Com que el procés penal que es tracta mitjançant aquesta petició ha quedat suspès, l’execució de les ordres de detenció també hi ha quedat, tal com ha indicat Espanya, que intervé [en aquest procediment] en suport del parlament (…). Mentre el Tribunal de Justícia no es pronuncia en la qüestió pre-judicial sobre [Lluís] Puig Gordi i els altres diputats, res no permet de considerar que les autoritats judicials belgues o que les autoritats de cap altre estat membre executin les ordres de detenció europees i lliurar-los a les autoritats espanyoles.”

 

 

L’estat espanyol, en les al·legacions contra les cautelars, havia argumentat que no tenia sentit mantenir-les perquè no hi havia un risc real per a Puigdemont, Comín i Ponsatí de ser detinguts. Segons que va escriure l’advocada de l’estat, cap jutge europeu no tramitarà l’euroordre que hi ha contra els tres eurodiputats, encara que tinguin aquesta part de la

dimecres, 9 de juny del 2021

[VÍDEO] El ministre de Justícia espanyol no garanteix la llibertat de moviment de Puigdemont malgrat la immunitat

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Juan Carlos Campos assegura que respecta les decisions del TGUE, però no vol concretar si el retorn dels exiliats comportaria la seva detenció  

 





Per: Redacció

09.06.2021  11:15

 

 

El ministre de Justícia espanyol, Juan Carlos Campo, ha refusat de garantir la llibertat de moviment dels eurodiputats Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín, tot i que el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) els ha retornat de manera provisional la immunitat parlamentària.

 

 

 

Durant la sessió de control al govern espanyol, la portaveu de JxCat al congrés, Míriam Nogueras, ha formulat la següent pregunta al ministre: “De quina manera pensa garantir el govern el respecte a la immunitat reconeguda en el protocol set en el cas que els

dijous, 3 de juny del 2021

Gonzalo Boye: “El TGUE veu que això és un cas de persecució política”

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Entrevista a l'advocat de Puigdemont, Comín i Ponsatí arran de la resolució del TGUE que els retorna la immunitat com a eurodiputats

 

 


 


Per: Roger Graells Font

02.06.2021  20:30

 

 

L’advocat Gonzalo Boye atén la trucada de VilaWeb poc després de saber-se la resolució del Tribunal General de la UE que li dóna la raó i retorna la immunitat a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, provisionalment, fins que no hagi resolt el fons del recurs presentat contra l’aprovació del suplicatori al Parlament Europeu. Boye està exultant, però parla amb prudència. Alhora, està convençut que aquesta nova victòria judicial de l’exili és un pas més perquè els tres exiliats puguin tornar a trepitjar el Principat.

 

Quina és la importància d’aquesta decisió?

 
—Bàsicament, la resolució és un pas més en un procés llarg en què molt poca gent ha confiat en nosaltres, i en un procés en què habitualment no es donen aquestes mesures. Ara, què significa en el fons? Significa que, a primer cop d’ull –en termes jurídics, a prima facie–, el TGUE veu que això és o seria un cas de persecució política, com nosaltres argumentem. A partir d’això, consideren que cal preservar els drets dels eurodiputats mentre no s’entri en el fons.

 

Dèieu que era poc habitual que s’acceptessin les mesures cautelars. Ho considereu una victòria o sou prudent?

Editorial Vicent Partal : L’exili lluita, l’exili guanya

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Una vegada més, es demostra que hi havia i hi ha un camí perquè l'independentisme català puga derrotar Espanya i no és un camí de rendició

 

 


 


Per: Vicent Partal

02.06.2021  21:50

 

 

Ja deveu saber tots que ahir el Tribunal General de la Unió Europea va acceptar les mesures cautelars que havien presentat el president Carles Puigdemont i els consellers i eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí contra la retirada de la seua immunitat parlamentària. Tots tres, doncs, recuperen els drets adquirits gràcies als vots dels ciutadans i podran circular lliurement per tota la Unió Europea –encara que val més que no entren, de moment, a l’estat espanyol. De moment. Ja hi entraran quan toque i amb tots els drets i proteccions.

 

La decisió és excepcional per la velocitat amb què s’ha pres i perquè normalment el tribunal és molt restrictiu amb la concessió de mesures cautelars. Però també per un fet molt insòlit: el tribunal ha retornat la immunitat als tres eurodiputats abans i tot d’escoltar les al·legacions del parlament, perquè considera que amb això que expliquen els membres del

dimarts, 23 de març del 2021

El TC manté les ordres de detenció de Puigdemont i Comín en territori espanyol

 

 

EXILI

 

 

Alba Domingo
Vídeo: EFE
Barcelona. Dimarts, 23 de març de 2021. 14:30
Actualitzat Dimarts, 23 de març de 2021. 14:30

 

 


 

El Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs de súplica dels eurodiputats exiliats Carles Puigdemont i Toni Comín i manté les ordres de detenció contra ells en territori espanyol. Els magistrats han acordat per unanimitat rebutjar el recurs contra la resolució del 9 de setembre que denegava la suspensió de les ordres nacionals de detenció emeses pel Tribunal Suprem.

 

Això significa que el Constitucional manté vigents aquestes ordres en una nova interlocutòria, amb Cándido Conde-Pumpido com a ponent. "Si aquest tribunal aixequés les ordres

dilluns, 8 de març del 2021

El Parlament Europeu decideix aquest dilluns si aposta per la vergonya aixecant la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí

 

 

La cambra anunciarà els resultats oficials de la votació electrònica dimarts a les 9 h del matí

 

 

 Agències 08/03/2021

 

 

Pla mitjà dels eurodiputats de JxCat Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí després de la roda de premsa a l'Eurocambra sobre el suplicatori, el 24 de febrer del 2021 a Brussel·les. (Horitzontal)


 

 

El Parlament Europeu vota aquest dilluns la proposta per aixecar la immunitat als eurodiputats de JxCat Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. Més d’un any després que el Tribunal Suprem reclamés la retirada de la protecció parlamentària per reactivar les euroordres que pesen sobre ells pel cas de l’1-O, el ple de l’Eurocambra prendrà finalment la seva decisió aquesta setmana. La votació electrònica es farà cap a les 18.30 h del dilluns, però la cambra no anunciarà els resultats oficials fins dimarts a les 9 h del matí. Veient que previsiblement perdran la immunitat, els tres independentistes ja tenen els ulls posats en la batalla judicial per les euroordres, però també en la impugnació de la gestió del suplicatori a l’Eurocambra.

 

A més, Puigdemont, Comín i Ponsatí també hauran d’estar pendents segurament de l’intent del Tribunal Suprem de qüestionar el rebuig de Bèlgica a l’extradició de l’exconseller Lluís Puig. El magistrat Pablo Llarena ja ha expressat la seva voluntat d’enviar una o diverses preguntes prejudicials al respecte al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, un fet que es podria produir també aquesta setmana, segons apunten fonts de la defensa de JxCat.

 

Així, els tres independentistes podrien arribar a tenir fins a tres fronts judicials nous aquesta primavera: les euroordres, el recurs pel suplicatori i la prejudicial de Llarena a Luxemburg.

 

Votació al ple de l’Eurocambra

dilluns, 22 de febrer del 2021

Tensió interna al Parlament Europeu per la filtració sobre el suplicatori contra Puigdemont

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

El president de la Comissió d’Afers Legals demana a Sassoli que s’investigui, perquè “és una infracció d’extrema gravetat”  

 




Per: Redacció

22.02.2021  15:33

 

 

Just quan el suplicatori contra el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí entra en la fase més decisiva, es fa més gran la polèmica per les irregularitats en el procediment. Per les filtracions i el trencament de la confidencialitat obligada dins de la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu. Una comissió presidida per l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez, també sota sospita per unes declaracions el dia que Puigdemont, Comín i Ponsatí hi compareixien i en què trencava l’aparença de neutralitat que hauria de mantenir. Vázquez s’ha vist forçat finalment a demanar al president de l’eurocambra, David Sassoli, que obri “una investigació interna” sobre la filtració de l’informe que just avui el ponent del suplicatori, Angel Dzhambazki, presenta a la comissió. I que demà es votarà.

 

Anàlisi: De González Pons a l’ABC: el suplicatori contra Puigdemont, sota sospita

 

L’informe fou publicat la setmana passada pel diari espanyol ABC, just quan feia només dos dies que els membres de la Comissió d’Afers Jurídics el tenien. I segons la filtració,

divendres, 19 de febrer del 2021

De González Pons a l’ABC: el suplicatori contra Puigdemont, sota sospita

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

L'eurocambra preveu sancions per a casos com la filtració a l'ABC i les declaracions públiques de González Pons (PP) i d'Adrián Vázquez (Cs)  

 




Per: Josep Casulleras Nualart

19.02.2021  01:50

 

 

La publicació al diari ABC del contingut de l’informe sobre el suplicatori contra el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí és un fet inèdit en la història del Parlament Europeu. Perquè mai no s’havia trencat d’aquesta manera tan visible l’obligada confidencialitat de les deliberacions i els documents en un procediment en què s’ha de decidir l’aixecament o el manteniment de la immunitat d’un eurodiputat. Aquest fet ha causat malestar a l’eurocambra, segons que informava ahir l’agència ACN, perquè s’afegeix a un cúmul d’irregularitats que qüestionen la netedat i la imparcialitat del procediment. Les més greus, les declaracions públiques del president de la Comissió d’Afers Jurídics del parlament, l’espanyol Adrián Vázquez, de Ciutadans, i les de l’eurodiputat i membre d’aquesta comissió Esteban González Pons, del PP. Ara fa un mes van trencar la neutralitat i la confidencialitat, respectivament, quan van parlar sobre la compareixença de Puigdemont, Comín i Ponsatí. I, segons el reglament, tots dos haurien de ser sancionats.

 

D’una banda, Adrián Vázquez, com a president de la comissió, hauria de mantenir una aparença de neutralitat que va trencar quan va declarar, abans de la vista sobre el suplicatori dels tres eurodiputats, que un dels principals arguments que exposarien no tenia cap mena de valor. Va dir que

divendres, 8 de gener del 2021

La fiscalia belga accepta la negativa a extradir Puig: fracassa l'euroordre

 

 

EXILI

 

 

El Nacional / ACN
Foto: ACN
Barcelona. Divendres, 8 de gener de 2021. 15:04
Actualitzat Divendres, 8 de gener de 2021. 15:29

 

 

 

 

 


 

 

 

 

El procés engegat per la justícia espanyola per a l'extradició del conseller Lluís Puig ha fracassat definitivament. La fiscalia belga ha decidit no recórrer la decisió del Tribunal d’Apel·lació contrària a l’extradició de Puig per la qual cosa acaba el recorregut de l’euroordre emesa contra ell per la seva implicació a l'1-O, i de retruc obre un nou escenari per a tots els polítics exiliats.

 

La fiscalia belga ha assegurat aquest matí a l’agència ACN que no recorreran la negativa dictada ahir pel tribunal d’Apel·lació, per a la qual disposava de 24 hores.

 

La Cort d'Apel·lació va considerar, segons va explicar la defensa de Puig, que el Tribunal Suprem

dilluns, 26 d’octubre del 2020

El TS manté les ordres de detenció de Puigdemont i la petició de suplicatori

 

 

EXILI

 

 

El Nacional / EP
Foto: ACN
Barcelona. Dilluns, 26 d'octubre de 2020. 15:25
Actualitzat Dilluns, 26 d'octubre de 2020. 16:49

 

 

 


 

 

El Suprem manté les ordres de detenció del president Carles Puigdemont. La sala penal del Tribunal Suprem ha confirmat aquest dilluns les resolucions dictades el gener i el març per les quals l'instructor de la causa del procés, Pablo Llarena, va acordar mantenir les ordres nacionals, internacionals i europees de detenció contra el president de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Antoni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig.

 

A més, manté també la seva petició de suplicatori al Parlament Europeu perquè suspengui la immunitat als europarlamentaris Puigdemont i Comín.

 

Desestima els recursos de Puigdemont, Comín, Ponsatí i Puig