Demana perdó una de les dones que va denunciar Eduard Pujol per assetjament sexual

 

 

POLÍTICA

 

La regidora de Junts a Pineda de Mar, Noemí Llorens, reconeix davant el jutge que va utilitzar el seu testimoni "per fer mal" el dirigent del partit al Senat i afirma que van tenir una relació afectiva que no va acabar bé 

 

 

                                        Eduard Pujol, en imatge d'arxiu | Adrià Costa
 

 

 

 

REDACCIÓ

16/09/2024

 

 Nou capítol del cas d'Eduard Pujol i l'assetjament sexual. Una de les dues dones que va denunciar el dirigent de Junts per suposats maltractaments i assetjaments ha demanat perdó pel seu testimoni, a més de reconèixer que va voler fer-li mal amb les seves declaracions davant el jutjat. Segons ha avançat el diari El País, Noemí Llorens, regidora del partit a Pineda de Mar, ha admès que Eduard Pujol no la va assetjar, sinó que van tenir una relació afectiva que no va acabar del tot bé i per això va actuar d'aquesta manera.

Llorens ho ha confessat en un escrit adreçat al jutge pel procediment penal obert contra ella per injúries. En aquest mateix text, assegura que s'ha sentit manipulada per diverses persones de Junts i afirma que

Un jurista europeu afegeix pressió al TJUE per a l’escac i mat a Llarena

 

 

Opinió · Diari de la guerra judicial

 

El magistrat que dictarà sentència sobre les pre-judicials té una altra veu de pes que qüestiona l’informe de Richard de la Tour 

 

 

Josep Casulleras Nualart 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

21.11.2022 - 21:40

Actualització: 22.11.2022 - 10:06

 

 

La batalla de Gonzalo Boye a Luxemburg és sobretot en dos fronts. Dijous i divendres té dues vistes molt importants perquè el Tribunal General de la UE anul·li el suplicatori contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí, que els va retirar una part de la seva immunitat com a eurodiputats. I mentrestant està pendent de la decisió que prengui finalment el Tribunal de Justícia de la UE sobre les preguntes pre-judicials que Pablo Llarena va enviar per mirar d’aturar la derrota definitiva sobre les euroordres contra els exiliats. La sentència ha de fer-se pública aviat, previsiblement a final d’any, però encara no té data. I el magistrat ponent de la sentència, el danès Lars Bay Larsen, té entre les mans un material molt sensible, perquè si bé l’advocat general del tribunal, el francès Richard de la Tour, avalava el manteniment de les euroordres de Llarena, aquests darrers mesos hi ha un debat jurídic europeu de fons molt intens que empeny en un sentit contrari. El cas més sonat és el d’un membre del Tribunal Europeu dels Drets Humans que qüestiona la posició de l’advocat general. Però on és pas l’únic.

 

 " Un membre del TEDH desmunta l’informe de l’advocat general que feia costat a Llarena contra Puigdemont

 

El doctor Leandro Mancano és professor de dret de la UE a la Facultat de Dret de la Universitat d’Edimburg. Una de les seves preocupacions (i matèria d’estudi) és si les euroordres, com a mecanisme de cooperació judicial entre estats de la UE, poden afavorir en alguns casos condemnes injustes o il·legals. Ha anat seguint

Què necessitarà ara l’exili per a vèncer Llarena a Luxemburg?

 

 

OPINIÓ - DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

La qüestió és si els jutges que s'oposen a la doctrina de l'advocat general tindran prou força al TJUE per a capgirar aquestes conclusions

 

L'advocat general del TJUE Jean Richard de la Tour.

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

 

 

14.07.2022 - 19:07

Actualització: 15.07.2022 - 07:52

 

 

L’aire ja era força dens dins de la Gran Sala del Tribunal de Luxemburg aquella tarda del 5 d’abril, quan el president del tribunal, Koen Lenaerts, va decidir de fer unes preguntes a Gonzalo Boye. Feia hores que s’allargava un debat molt intens en la vista oral sobre la causa de les pre-judicials enviades pel jutge Pablo Llarena per a aclarir els casos en què es poden denegar les euroordres. Aquell interrogatori de Lenaerts a Boye, recuperat ara, permet d’entendre la raó de fons de l’informe –nefast per als exiliats– que ha publicat l’advocat general del TJUE Richard de la Tour i que subscriu la posició d’Espanya en aquesta qüestió. Perquè aleshores Lenaerts, com avui De la Tour, expressava una confiança cega en el funcionament de la justícia espanyola, amb una nul·la voluntat d’examinar la particularitat del cas de Lluís Puig i dels exiliats catalans en conjunt.

 

—El seu client va presentar un recurs d’empara al TC per impugnar la competència del Suprem sobre el seu cas, oi? —demanava Lenaerts.
—Sí, i encara no l’ha resolt —responia Boye.
—Però va interposar un recurs al TC, és a dir, va esgotar la via interna de recurs. Per què, doncs, l’estat membre d’execució [Bèlgica] s’havia d’ocupar d’això?

La tensió anava pujant. El president del tribunal furgava:

 

—Hi ha una cosa que no entenc. El TC ja s’ha pronunciat sobre un recurs d’empara; no us podeu queixar que el TC no s’hagi pronunciat sobre un recurs que heu interposat per la qüestió de la competència del Suprem.

—Pel que fa als condemnats s’ha resolt pel TC desestimant la demanda sobre la competència. Però en relació amb els exiliats s’ha plantejat i mai no resolt. I és descoratjador saber que de nou persones que el van presentar, el recurs fou desestimat i que ara passarà igual.

—Però dieu que d’alguna manera el senyor Puig es va veure apartat del jutge natural a Catalunya per una connexió de la causa del Tribunal Suprem. Aquest és el dret del jutge predeterminat per llei. Aquesta qüestió ja l’ha tractada el TC. I el fons de la meva pregunta és si un jutge d’execució [Bèlgica] pot qüestionar les diferents etapes processals en l’estat membre d’emissió. És això que es planteja aquí.

—No existeix cap sentència sobre Lluís Puig per part del TC. Només un recurs.

—Però Puig ha fet el recurs d’empara. Si està pendent de resoldre o no, no és important, vol dir que s’han exhaurit les vies de recurs, i constato que Bèlgica, quan feia referència al principi de cooperació judicial, deia que el jutge d’emissió [Espanya] tenia la responsabilitat per a aclarir totes les vies de recurs.

Lenaerts deia, doncs, que si una persona afectada per una petició d’euroordre ha fet tot el recorregut judicial dins Espanya a l’hora de qüestionar que el Suprem sigui el tribunal competent, ja no hi havia res més a dir. És a dir, que Bèlgica no tenia res a dir-hi, que no podia interferir en aquesta qüestió. I en cap moment –que és allò que Boye mirava de donar-li entenent– no es preguntava si tot aquest recorregut judicial intern espanyol generava a Lluís Puig, pel fet de ser qui és, una indefensió. Ni Lenaerts, aquell dia, ni ara Richard de la Tour no han vist o no han volgut veure això que diu Javier Pérez Royo: “Hi ha dues coses amb què l’estat espanyol no funciona com a estat de dret: la corona i el nacionalisme català. En aquestes dues qüestions, la raó d’estat passa per davant de l’estat de dret.”

 

Ve’t ací la clau d’aquestes conclusions de l’advocat general que són tan negatives i tan inesperades per als exiliats, que ometen de manera deliberada que, si bé el sistema judicial espanyol no es pot comparar amb el polonès en termes generals, aplica un sistema d’excepcionalitat contra els dirigents independentistes catalans per castigar-los, i passa per damunt dels drets fonamentals i dels principis mateixos de l’estat de dret. És, de fet, l’essència de l’informe del Consell d’Europa que denuncia la repressió espanyola contra els polítics independentistes. És allò que les defenses dels exiliats van mirar de fer veure al tribunal en la vista de l’abril. Però De la Tour, si més no, no ha acceptat.

 

Les conclusions de l’advocat general no són vinculants, però el tribunal les té molt en compte a l’hora de dictar sentència i molt poques vegades se n’aparta. Es preveu que la sentència es farà pública a final d’any i, si manté el criteri d’aquestes conclusions, Pablo Llarena podrà repetir l’euroordre contra Lluís Puig (no encara contra Puigdemont, Comín i Ponsatí, que cautelarment tenen la immunitat com a eurodiputats). I perquè això no passi, caldrà que el tribunal faci, en la sentència, “un gir copernicà”, en paraules de Boye.

 

Efectivament, aquestes conclusions són sorprenents perquè s’aparten de la jurisprudència mateixa del TJUE sobre els casos de denegació d’extradicions. De la jurisprudència més recent, que arribava a dir, textualment, que cal “comprovar si existeixen motius fonamentats per a creure que, tenint en compte la informació facilitada per l’interessat sobre la seva situació personal, la naturalesa de la infracció per la qual és perseguit, els antecedents de l’ordre de detenció europea, hi ha un risc real de vulneració d’aquest dret fonamental”. I entre els elements a tenir en compte sobre la possible manca d’imparcialitat del tribunal que l’haurà de jutjar, el TJUE esmenta específicament les declaracions i les manifestacions públiques que hagin fet els membres que en formin part. Així ho deia una sentència del mes de febrer sobre uns ciutadans polonesos reclamats a la justícia dels Països Baixos que al·legaven que els vulneraven el dret del jutge predeterminat per llei.

 

Richard de la Tour ni tan sols esmenta aquesta sentència més recent. En canvi, n’invoca d’anteriors que establien el concepte de la necessitat del doble examen a l’hora de decidir si una euroordre es podia denegar. Tot seguint fil per randa els arguments de la Comissió Europea (part en aquesta causa, fent costat sempre a l’estat espanyol), l’advocat general diu que Bèlgica no podia denegar l’extradició de Lluís Puig perquè no va aplicar correctament aquest doble examen, que consisteix a comprovar, en primer lloc, si en l’estat que envia l’euroordre hi ha una fallada sistèmica i generalitzada del sistema judicial, si n’hi ha proves detallades i concloents. Això és així en el cas, per exemple, de Polònia, però no d’Espanya.

 

I, segons aquest mateix principi, si no hi ha aquesta disfunció general del sistema judicial, no es pot procedir a denegar l’euroordre per les circumstàncies particulars de la persona afectada. No es pot fer, en tot cas, en algun tipus de drets fonamentals, perquè De la Tour els categoritza: els que són absoluts i els que són limitables. El dret del jutge predeterminat per llei és limitable, a diferència d’un dret com el de la prohibició de la tortura i el tracte degradant. L’advocat general diu que, tot i que pugui haver-hi indicis que apuntin que a Lluís Puig se li podria vulnerar aquest dret del jutge natural, com l’informe del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU o algunes sentències del TEDH, l’estat que emet l’euroordre (Espanya) ja té prou mecanismes en la via judicial interna per a corregir aquesta possible vulneració. Com que el sistema judicial espanyol, en general, funciona bé, ja s’encarregarà de vetllar (en darrera instància el TC) pels drets del senyor Puig. És allò mateix que li deia el president Lenaerts a Boye en la tensa discussió del 5 d’abril. Confiança cega en la justícia espanyola.

 

Que De la Tour ho exposa com a confiança mútua necessària de preservar entre els estats. Aquest és un dels arguments de l’advocat general, que cal preservar l’eficàcia del sistema d’euroordres, que cal enfortir la confiança mútua entre els sistemes judicials entre estats i que no es poden crear precedents nous de denegació d’euroordres alegrement perquè posaria en risc aquest sistema. “Considero que, si la comprovació d’un risc de vulneració d’aquest dret fonamental [el jutge predeterminat per llei] en un cas concret fos suficient, per si mateixa, perquè l’autoritat judicial d’execució pogués denegar l’execució d’una ordre de detenció europea, la multiplicació dels controls que aquesta autoritat podria haver de realitzar per aquest motiu podria minar l’objectiu de lluitar contra la impunitat perseguit per la decisió marc i, si escau, uns altres interessos, com la necessitat de respectar els drets fonamentals de les víctimes de les infraccions de què es tracti.”

 

I ho diu en un cas sobre el qual encara ni tan sols s’ha jutjat la persona reclamada. L’advocat situa molt amunt el llistó per a justificar-ne la denegació, doncs. Tan amunt, que vulnera el camí jurisprudencial que el seu tribunal havia anat recorrent, un camí que remarcava la primacia de la protecció dels drets fonamentals per damunt del principi de confiança mútua. De la Tour desfà aquest camí, torna enrere, i fa aquest gir copernicà que l’exili ara necessita que sigui revertit de nou.

 

És sorprenent la posició de De la Tour, perquè durant aquella vista judicial de l’abril a Luxemburg, la posició de la Comissió Europea que l’advocat general ha subscrit va ser força qüestionada. Va passar sobretot arran de la intervenció d’una de les magistrades de la Gran Sala del tribunal, la italiana Lucia Serena Rossi, que va parar els peus a l’advocat de la Comissió, que curiosament era espanyol. Rossi va fer anar un argument que, vist avui, contradiu absolutament les conclusions de l’advocat general: “Nosaltres dèiem que quan hi havia un risc sistèmic de vulneració de drets calia fer la segona fase d’examinar el cas concret, que no n’hi havia prou. No hem dit mai que calgui una violació sistemàtica prèvia per a denegar una euroordre. S’ha de mirar cas per cas, no tindria lògica dir que si no hi ha una violació sistemàtica no es pot denegar. Perquè tenim un sistema de dret que protegeix els drets fonamentals, però és perillós de dir que si no hi ha una violació sistemàtica no hi haurà mai una violació particular. El jutge té el deure d’examinar-ho.”

 

De fet, Rossi va preguntar aleshores a la Comissió i a Espanya quin sentit tenia per a ells el considerant 12è de la directiva que regula les euroordres, i que preveu que un jutge pugui rebutjar una euroordre si veu un risc de vulneracions de drets per raó de nacionalitat, llengua, raça, orientació sexual… Richard de la Tour passa per alt aquest considerant en el seu informe, perquè, de fet, connecta amb la sentència del mes de febrer sobre Polònia, aquella que diu que, deixant de banda que hi hagi deficiències sistèmiques en l’estat emissor, es pot rebutjar una extradició si l’afectat ha aportat prou informació i documentació que acrediti que li foren vulnerats els drets fonamentals. I és aquí on els exiliats albiraven la seva gran oportunitat, la de fer valer la seva condició de membres d’un grup de persones exposades a un risc evident per unes motivacions de tipus polític, ideològic o de nacionalitat.

 

Sembla evident que aquesta causa ha generat i generarà tensions importants dins el TJUE, perquè punts de vista com el de Rossi (i sembla també que la del jutge austríac Andreas Kummin, que va proposar qüestions en la mateixa línia) topen frontalment amb el de De la Tour o el de Lenaerts. Ara falta saber quina és la posició del magistrat ponent de la sentència, el danès Lars Bay Larsen, vice-president del TJUE i que ja ha signat una resolució favorable a Puigdemont, Comín i Ponsatí tot retornant-los cautelarment la immunitat com a eurodiputats pel risc de ser extradits a Espanya. En aquella resolució. Larsen recriminava a Pablo Llarena l’abús del sistema d’euroordres, retirant-les i tornant-les a presentar segons la seva conveniència.

 

Si la posició de De la Tour és molt important, perquè participa en les deliberacions i influeix en la interpretació de la doctrina que han de fer els magistrats, la de Larsen ho és tant o més, perquè és qui haurà de redactar la sentència. I, a diferència de De la Tour, ell té vot (com la resta de magistrats) a l’hora de decidir. Però la qüestió és si n’hi haurà prou per a tornar a desfer el viratge doctrinal que ha fet De la Tour, o si el tribunal serà capaç de corregir-lo si més no parcialment, desautoritzant, per exemple, la justícia belga, però, en canvi, denegant a Llarena la possibilitat de repetir les euroordres ad infinitum.

En el resultat d’aquesta sentència hi ha en joc no solament el futur dels exiliats, sinó els drets de tots els ciutadans de la UE. La darrera paraula la tenen quinze jutges de Luxemburg.

 

 

 

 

ENLLAÇ ARTICLE :

https://www.vilaweb.cat/noticies/advocat-tjue-gir-copernica-exili-llarena-analisi/ 

L’advocat del TJUE fa costat a Llarena i critica la decisió de Bèlgica de no extradir Lluís Puig

 

 

MÓN - EUROPA

 

Diu que la justícia belga no podia qüestionar que fos el jutge competent · La decisió no és vinculant per al tribunal, però sí molt rellevant

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

14.07.2022 - 10:45

Actualització: 14.07.2022 - 13:22

 

L’advocat general del TJUE Richard de la Tour considera que Bèlgica no va actuar d’acord amb el dret de la Unió quan va denegar l’extradició de Lluís Puig a l’estat espanyol. En les conclusions que ha fet públiques avui sobre les qüestions pre-judicials plantejades pel jutge Pablo Llarena, diu que la justícia belga no podia qüestionar la competència de Llarena com a jutge predeterminat per llei, tal com va fer, i que en tot cas “hauria d’haver demostrat amb dades objectives, fiables, precises i degudament actualitzades” que hi ha un risc real de vulneració d’aquest dret fonamental per unes deficiències sistèmica del poder judicial espanyol. Perquè, si bé el dret a un jutge predeterminat per llei és un dret fonamental, no pot tenir “un valor absolut, sinó que se li poden aplicar limitacions.” A més, afirma que Llarena podria tornar a demanar una altra euroordre contra Lluís Puig “si l’estat d’execució ha contravingut el dret de la Unió”.

Boye, sorprès per les conclusions de l’advocat del TJUE: “Ens tornarien a la casella de sortida”

El TJUE ja ha constatat en sentències prèvies, i força recents, sobre casos de denegació d’euroordres, que a estats com Polònia les deficiències sistèmiques de l’estat de dret són demostrables. Però no és el cas d’Espanya. I en aquest sentit, l’advocat general diu que, quan no hi ha aquestes deficiències sistèmiques, el jutge que ha de decidir si executa l’euroordre no ha de dubtar que, “a través de les vies de recurs judicial disponibles a l’estat membre emissor, la persona afectada podrà aconseguir que es declari i, en el seu cas, es corregeixi o es sancioni una eventual vulneració del seu dret fonamental a un procés equitatiu davant d’un tribunal establert prèviament per la llei”, que és allò que qüestionava Bèlgica.

I afegeix que en el cas concret dels exiliats, és a dir, no només Lluís Puig, sinó també Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Marta Rovira i Anna Gabriel, “tenen a la seva disposició vies de recurs en l’estat membre emissor perquè es controli, fins al nivell del Tribunal Constitucional, l’observança d’aquest dret fonamental.”

Aquests arguments de l’advocat general són molt coincidents amb els que plantejava tant l’advocacia de l’estat espanyol com la Comissió Europea, que ha estat part en aquesta causa i ha donat suport a la posició espanyola. Perquè deien que Bèlgica hauria d’haver demanat més informació al jutge emissor, és a dir a Llarena, abans de prendre una decisió com la denegació de l’euroordre per considerar que no és el jutge competent.

Perquè si hi ha dubtes sobre la vulneració d’aquest dret concret, com que Bèlgica no ha demostrat que a Espanya hi hagi una deficiència generalitzada del sistema judicial, no pot denegar l’euroordre per aquesta raó. Perquè diu que hi hauria prou garanties en la via judicial interna espanyola per a fer valer aquest dret fonamental.

Les defenses dels exiliats pretenen que el tribunal consideri el seu cas com un cas de persecució política, és a dir, que formen part d’un grup de persones que corren el risc de veure vulnerats els seus drets fonamentals per raons polítiques. I que això, tal com va fer Bèlgica amb Lluís Puig tot esgrimint l’informe del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU, hauria de permetre la denegació d’una euroordre. Però Richard de la Tour no ho considera així.

L’informe de l’advocat general no és pas vinculant, però és tingut molt en compte pel tribunal a l’hora de dictar sentència. En aquest cas, podria arribar a final d’any, i seria ferma. Si el tribunal mantingués el criteri de l’advocat general, s’obriria la porta perquè Llarena emetés una nova euroordre contra Puig a Bèlgica, que hauria de començar de nou el procés judicial per a decidir sobre l’extradició, però aquesta vegada amb una sentència de Luxemburg damunt la taula. Per evitar que fos així, caldria que el TJUE es pronunciés en un sentit contrari al de l’advocat De la Tour. Pel que fa a Puigdemont, Comín i Ponsatí tenen encara pendent una causa al Tribunal de Luxemburg mateix sobre la validesa del suplicatori que va aprovar el Parlament Europeu per a retirar-los la immunitat. I, ja que la tenen de manera cautelar, les euroordres contra ells romanen aturades.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/advocat-tjue-prejudicials-llarena-belgica-extradicio/ 

Bèlgica confirma a Espanya que no extradirà el conseller Lluís Puig

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

Confirma el rebuig dictat a l'agost pel tribunal de primera instància  

 

 

Per: Redacció 

07.01.2021  14:45

 

 

El Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les ha confirmat el rebuig de l’euroordre del Tribunal Suprem espanyol contra el conseller Lluís Puig que va dictar el mes d’agost passat el tribunal de primera instància. Aquella sentència tombava l’euroordre del jutge Pablo Llarena amb l’argument que el Tribunal Suprem espanyol no era l’organisme competent per a reclamar l’extradició de Puig. El magistrat belga també va citar la resolució del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU, que considerava incompetent el Suprem en el cas del Primer d’Octubre.

 

Ara, aquesta segona instància judicial confirma el rebuig a la pretensió espanyola. I ho fa no només confirmant la manca de competència del Suprem per a jutjar Lluís Puig, sinó introduint un altre argument molt contundent contra l’estat espanyol: diu en la sentència que hi ha risc de violació de la presumpció d’innocència de Lluís Puig si és extradit, i ho fa basant-se en les declaracions públiques fetes per part de jutges, fiscals i autoritats polítiques contra els dirigents independentistes. Concretament diu que no es respecta

Mor la mare del conseller Lluís Puig

EXILI






El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Dijous, 9 d'abril de 2020

La mare del conseller Lluís Puig, exiliat a Bèlgica, ha mort, segons ha fet públic ell mateix a través de Twitter. El conseller ha fet un sentit missatge: "La discreció, la disposició a ajudar a tothom del veïnat, i la bondat de la meva mare fan que en el moment de la seva mort, tots ens hi puguem acomiadar amb dolçor i serenitat. Descansa en pau, junt el pare". Puig va perdre el pare el juny de l'any passat.

La discreció, la disposició a ajudar a tothom del veïnat, i la bondat de la meva mare fan que, en el moment de la seva mort, tots ens hi puguem acomiadar amb dolçor i serenitat. Descansa en pau, junt amb el pare 🌹

— Lluís Puig i Gordi (@LluisPuigGordi) April 9, 2020

  


Puig, amb residència a Brussel·les des del 29 de octubre del 2017, ha rebut nombroses mostres de condol. Entre elles les del

La justícia belga ajorna l’euroordre contra Puigdemont, Comín i Puig a l’espera de la decisió de Luxemburg

PAÍS - PRINCIPAT

La pròxima vista serà el 3 de febrer, quan el TJUE ja s'haurà pronunciat sobre la immunitat de Puigdemont i Comín

Per: Redacció

16.12.2019  14:31




El president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Lluís Puig han declarat aquest matí davant la justícia belga. El tribunal ha decidit d’ajornar qualsevol decisió sobre l’euroordre fins que es pronunciï el Tribunal de Luxemburg i ha fixat una nova vista el 3 de febrer.



La defensa dels exiliats han demanat que s’ajornés la vista perquè el tribunal tingui tots els elements per a valorar la situació jurídica de Puigdemont, Comín i Puig. L’advocat Gonzalo Boye ha explicat que els tres casos es mantindran junts, tot i que Puig no pot tenir immunitat perquè no és eurodiputat electe.



El Tribunal de Luxemburg es pronunciarà dijous sobre la immunitat d’Oriol Junqueras, un cas que pot repercutir directament en la situació de Puigdemont i Comín, que també

La justícia belga deixa en llibertat Comín i Puig mentre avalua l'euroordre

EUROORDRES






El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 7 de novembre de 2019

El jutge d'instrucció belga ha decidit deixar en llibertat els consellers a l'exili Toni Comín i Lluís Puig mentre examina l'euroordre. Aquest dijous tots dos havien de comparèixer davant la justícia belga en una primera vista després de la reactivació de l'euroordre un cop publicada la sentència.



El jutge ha decidit no aplicar cap tipus de mesures cautelars contra els consellers mentre acaba d'avaluar la petició d'extradició a Espanya. Els consellers han notificat avui al jutge que no volen ser extradits, i aquest ha decidit deixar-los en llibertat amb l'única obligació de notificar les seves sortides del país.

🎥conseller @toni_comin: "Les declaracions de @sanchezcastejon i d'alguns dels seus ministres i exministres, són absolutament inacceptables en qualsevol estat de dret; i demostren que a Espanya no hi ha garanties d'un judici just perquè no hi ha una veritable separació de poders" pic.twitter.com/14KwBDZNkS

— Junts per Catalunya 🎗 (@JuntsXCat) November 7, 2019

  





"És la tercera vegada que un jutge belga ens deixa en llibertat després de l'euroordre espanyola", ha defensat Puig en una compareixença davant dels mitjans a la sortida dels jutjats. A més, en referència a la polèmica entre Pedro Sánchez i el control de la Fiscalia, Comín ha avançat que "les seves declaracions seran aprofitades per la nostra defensa".


Posteriorment, Puig ha fet una piulada celebrant la llibertat:

Llibertat, quina bella paraula. Avui renovada i reactivada amb l’energia de les persones que cada dia es mobilitzen pel nostre país....

— Lluís Puig i Gordi (@LluisPuigGordi) November 7, 2019

  








ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/justicia-belga-llibertat-comin-puig-euroordre_438978_102.html

Llarena envia les euroordres per a l’extradició dels consellers Ponsatí, Comín i Puig

MÓN - EUROPA

Els advocats dels consellers a l'exili informen de l'enviament de les euroordres per part del Tribunal Suprem espanyol 

 

Per: Redacció

05.11.2019  11:57

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha emès les euroordres per a l’extradició dels consellers Clara Ponsatí, a Escòcia, i Toni Comín i Lluís Puig, a Bèlgica, pels delictes de sedició i malversació, tal com li ho va demanar la fiscalia. 

Així ho han confirmat a VilaWeb els advocats de tots tres, Gonzalo Boye i Aamer Anwar, que no disposen encara de la còpia de les ordres d’arrest. El Tribunal Suprem manté encara el silenci sobre aquestes noves peticions d’extradició, que arriben tres setmanes després de la sentència contra els presos polítics i l’enviament d’una euroordre pels

El conseller Puig es troba amb Marta Rovira a Suïssa

PAÍS - PRINCIPAT

La reunió va tenir lloc a començament d'octubre

Per: Redacció 

24.10.2018  12:25

El conseller Lluís Puig i la secretària general d’ERC, Marta Rovira, es van trobar a Suïssa a començament d’octubre. Puig era de visita al país en el marc de la desena trobada de comunitats catalanes a l’exterior.



El conseller ha publicat avui una fotografia de la trobada, quan fa set mesos que la dirigent d’ERC és a l’exili. ‘Set mesos d’exili dolgut però conscients que cada dia podem fer més per les nostres companyes i companys a la presó’, ha escrit.

Set mesos d'exili dolgut @martarovira però conscients que cada dia podem fer més per les nostres companyes i companys de @govern, @parlamentcat, @omnium i @assemblea a la presó. #femrepública #CatalanRepublic pic.twitter.com/x7iGcFyPI1

— Lluís Puig i Gordi (@PuigGordi) 24 d’octubre de 2018

Enllaç notícia :

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-conseller-puig-visita-marta-rovira-a-suissa/?f=rel 

Censuren un acte de Lluís Puig a Brussel·les per pressions d'Espanya

CRISI ESPANYA - BÈLGICA

Lluís Bou
Barcelona. Dijous, 18 d'octubre de 2018








L'ambaixada espanyola a Bèlgica ha impedit avui que el conseller Lluís Puig pogués inaugurar l'exposició Export BCN - Import WBA, organitzada per la Facultat d'Arquitectura La Cambre Horta - Université Libre de Bruxelles, segons ha informat el Govern a l'exili.



L'exposició està organitzada per Wallonie Bruxelles Arquitecture (WBA) i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La Generalitat paga la meitat.



L'ambaixada espanyola ha pressionat al degà de la facultat de la ULB, Pablo Lhoas, que s'ha vist

La fiscalia alemanya avisa ara Llarena que es mirarà amb lupa l’euroordre contra Puigdemont

PAÍS - PRINCIPAT

La defensa de president ha presentat la resolució de la justícia belga al Tribunal Superior de Schleswig-Holstein.

Per: Redacció 

18.05.2018  09:34

La fiscalia alemanya ha advertit el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena que estudiarà ‘minuciosament’ l’euroordre contra el president Carles Puigdemont. En declaracions a El Mundo, la portaveu de la fiscalia general, Wiebke Hoffelner, ha declinat de comentar la negativa de la justícia belga de lliurar els consellers Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret, però ha dit que avaluarà les qüestions formals de l’euroordre.



A diferència de la justícia belga, però, la justícia alemanya sí que va acceptar l’admissió a tràmit de l’euroordre. De fet, el 5 d’abril ja va donar un revés a Llarena descartant l’acusació de rebel·lió contra Puigdemont. La portaveu de la

La justícia belga ajorna la vista per extradir Comín, Serret i Puig

PROCÉS CATALÀ

La Fiscalia de Brussel·les demana més informació a Espanya.

Redacció | 18/04/2018 a les 09:35h

 

 

 

 

 

 

 

Lluís Puig, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Toni Comín, en una imatge d'arxiu | ACN

 

 

 

 

 

El jutge belga ha decidit aquest dimecres donar més temps per preparar el cas sobre les euroordres que reclamen l'extradició de Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig. Segons ha explicat l’advocat Paul Bekaert, de l’equip de la defensa, la fiscalia de Brussel·les ha demanat “informacions suplementàries” a Espanya i la defensa “vol temps” per preparar-se.

 

 

Així, a petició inicial del ministeri públic, les parts han acordat l’ajornament de la vista prevista sobre l’euroordre per al pròxim 16 de maig. Bekaert també ha dit que per ara la Fiscalia de Brussel·les no ha formulat les acusacions, ja que és a l’espera de rebre més informació sobre les peticions d’extradició per part de la justícia espanyola. L’advocat ha confirmat que el jutge instructor és el mateix que en l’anterior procediment judicial, a la tardor, però no ha volgut valorar si aquest fet és o no un “avantatge”.

 

 

 

Els consellers a l'exili Meritxell Serret, Toni Comín i Lluís Puig han arribat aquest dimecres a primera hora del matí als tribunals del Palais de Justice de Brussel·les per acudir a la cita amb la justícia sobre l'euroordre contra ells. La vista, prevista a les nou del matí davant del

El jutge belga deixa en llibertat sense fiança Comín, Serret i Puig

CAS 1-O







El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dijous, 5 d'abril de 2018

La justícia belga ha deixat en llibertat els consellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig després d'haver declarat aquesta tarda davant d'un jutge a Brussel·les, segons fonts de Junts per Catalunya. El jutge haurà decidit no imposar-los mesures cautelars ni cap tipus de fiança mentre es decideix sobre l'euroordre. El següent pas serà una vista als jutjats perquè el magistrat decideixi si són extradits o no.



Aquesta notícia s'ha conegut poc després que l'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein, al nord d'Alemanya, també hagi deixat en llibertat el president Carles Puigdemont i hagi descartat el delicte de rebel·lió que Espanya al·legava. L'ha deixat en llibertat sota fiança de 75.000 euros mentre estudia si l'extradita perquè sigui jutjat només per malversació.



Els consellers disposen d'una residència al país i la Fiscalia de Brussel·les ja va defensar la setmana passada que no hi ha "risc de fuga" i que s'havien posat a disposició de la justícia quan se'ls havia requerit.



Seguirà ampliació









Enllaç notícia :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/comin-serret-puig-llibertat_255264_102.html 


 

Llarena rectifica i deixa que Puigdemont, Ponsatí i Puig es personin en la causa oberta al Suprem

PAÍS - PRINCIPAT

Considera que, després de la detenció del president, si pertoca comunicar-li les decisions del tribunal.

Per: ACN

 

27.03.2018  14:23

 

 

 

 

 

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena ha dictat una providència on permet a Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Lluís Puig personar-se a la causa oberta per rebel·lió, sedició i malversació en aquest tribunal. Tots tres ho havien sol·licitat el passat 20 de març, però el jutge els ho va denegar argumentant que no s’havien posat a disposició de tribunal.



Ara, però, el jutge fa marxa enrere perquè considera que la situació processal ha canviat amb les ordres europees de detenció i entrega. Llarena concreta que, en el

Última hora : La fiscalia belga manté en llibertat Serret, Comín i Puig

CAS 1-O







Gemma Liñán
Foto: ACN
Barcelona. Dilluns, 26 de març de 2018

Els advocats de Mertixell Serret, Toni Comín i Lluís Puig s'han posat avui en contacte amb la fiscalia de Brussel·les per posar els seus clients a disposició de la justícia després de la nova euroordre del magistrat Pablo Llarena.



La Fiscalia al·lega que "no existeix un risc manifest de fugida" i per això mateix ni els cita, de moment, ni controlarà els seus moviments.



Tampoc els ha citat de moment a declarar tot i que no descarta que ho pugui fer els propers dies o setmanes.



El Ministeri Públic de Bèlgica ha emès un comunicat a mitja tarda, just després de coneixe's que Carles Puigdemont ja havia declarat a Alemanya i que estava esperant la decisió del jutge, i ha confirmat que manté Serret, Comín i Puig en la mateixa situació en la que estaven fins ara.



A més, la fiscalia, ha demanat "informació adicional a les autoritats judicials espanyoles a través de l'Eurojust" per tenir més informació del cas, però no concreta quin tipus d'informació s'ha demanat exactament.



La Fiscalia Berga també concreta que aquesta euroordre no té res a veure amb l'anterior del novembre del 2007 i que, per tant, el procediment comença de zero.








Enllaç notícia :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/la-fiscalia-belga-mante-en-llibertat-serret-comin-i-puig_252276_102.html

Meritxell Serret (ERC) també renuncia a l’acta de diputada per a garantir la majoria absoluta de Puigdemont

PAÍS - PRINCIPAT

Ahir van fer el mateix Lluís Puig i Clara Ponsatí.

Per: Redacció 

29.01.2018  12:10

La diputada d’ERC i consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, renuncia a l’acta de diputada, tal com ahir van anunciar Lluís Puig i Clara Ponsatí.



Aquest moviment era necessari per a l’independentisme per a poder-se assegurar la majoria absoluta en una investidura. Després d’aquesta renuncia adquirirà la condició de diputat l’alcalde de Solsona (Lleida), David Rodríguez, que va ser diputat de JxSí en la passada legislatura.



Ací podeu veure la carta dirigida a la mesa del parlament en la qual fa oficial la seva renúncia:

Lluís Puig: ‘Les peces de Sixena no sortiran del Museu de Lleida mentre sigui conseller”

PAÍS - PRINCIPAT

El termini per a entregar les obres a l'Aragó expira aquest vespre.

Per: Redacció 

31.07.2017  16:07

El conseller de Cultura de la Generalitat, Lluís Puig, ha reiterat la voluntat del govern de mantenir al Museu de Lleida les quaranta-quatre obres d’art en litigi amb l’Aragó. Puig ha estat contundent: ‘Per voluntat nostra, les peces no sortiran del Museu de Lleida mentre sigui conseller’.



El termini fixat pel Jutjat d’Osca per enviar a Sixena els béns el litigi expira avui a les deu del vespre, però el govern argumenta que no s’han resolt els recursos pendents ni hi ha una sentència en ferm. ‘Volem esgotar tots els camins que ens segueixin aportant un sentiment de justícia en la nostra defensa’, ha esgrimit Puig en una entrevista amb l’ACN. En aquest sentit, ha insistit que el posicionament és clar i rotund i ha defensat que no poden incomplir la Llei de Patrimoni Cultural.



Puig ha negat que la Generalitat vulgui ‘aixecar polseguera’ als jutjats, amb el govern de l’Aragó ni amb l’Ajuntament de Sixena, sinó que vol conduir el procés d’una manera tranquil·la i educada’. Preguntat sobre la possibilitat que la policia espanyola entri al