PAÍS - PRINCIPAT
La defensa de president ha presentat la resolució de la justícia belga al Tribunal Superior de Schleswig-Holstein.
Per: Redacció
18.05.2018 09:34
La fiscalia alemanya ha advertit el
jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena que estudiarà
‘minuciosament’ l’euroordre contra el president Carles Puigdemont. En declaracions a El Mundo,
la portaveu de la fiscalia general, Wiebke Hoffelner, ha declinat de
comentar la negativa de la justícia belga de lliurar els consellers Toni
Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret, però ha dit que avaluarà les
qüestions formals de l’euroordre.
A diferència de la justícia belga, però, la justícia alemanya sí que va acceptar l’admissió a tràmit de l’euroordre. De fet, el 5 d’abril ja va donar un revés a Llarena descartant l’acusació de rebel·lió contra Puigdemont. La portaveu de la
fiscalia ha afegit que la setmana vinent podrien presentar un nou escrit al Tribunal Superior de Schleswig-Holstein.
Paral·lelament, la defensa de Puigdemont ha enviat la resolució de la justícia belga al tribunal d’Slesvig-Holstein i ha demanat de revocar l’euroordre contra el president. La Cambra del Consell de Brusel·les, tribunal de primera instància, va refusar les euroordres contra Serret, Comín i Puig després que la fiscalia els ho demanés per defectes de forma i errors greus en la correspondència que ha mantingut amb el jutge espanyol Pablo Llarena.
Els defectes de forma esgrimits per la fiscalia belga també existeixen en les euroordres dictades contra Puigdemont i Clara Ponsatí, ja que es basen en el mateix error. Justament, ahir el jutge Pablo Llarena, que instrueix la macrocausa contra l’1-O, va enviar una carta a la fiscalia del tribunal de Slesvig-Holstein on argumenta que el procediment que s’ha seguit per a cursar l’euroordre és correcte perquè, segons ell, la interlocutòria de processament és equivalent a una ordre de detenció. Per això, Llarena considera que Slesvig-Holstein no pot rebutjar l’euroordre esgrimint un ‘defecte de forma’ com va fer la Cambra del Consell de Brussel·les.
El mecanisme de les euroordres implica que, abans de ser emeses, cal que la justícia que reclama una persona hagi dictat prèviament un ordre de detenció dins el territori del seu estat. En la documentació del cas dels consellers que Llarena ha enviat a Brussel·les no hi consta aquest pas previ. Quan la fiscalia ha demanat en què sostenia l’euroordre, el jutge ha respost que en la interlocutòria de processament.
Contra Puigdemont i els consellers del seu govern exiliats hi ha una ordre de detenció per al territori espanyol, però emesa per la magistrada Carmen Lamela de l’Audiència espanyola, que va servir per a justificar la primera euroordre que fou retirada. Llarena, doncs, incorre en un defecte de forma perquè no ha dictat cap ordre detenció espanyola pròpia.
A diferència de la justícia belga, però, la justícia alemanya sí que va acceptar l’admissió a tràmit de l’euroordre. De fet, el 5 d’abril ja va donar un revés a Llarena descartant l’acusació de rebel·lió contra Puigdemont. La portaveu de la
fiscalia ha afegit que la setmana vinent podrien presentar un nou escrit al Tribunal Superior de Schleswig-Holstein.
Paral·lelament, la defensa de Puigdemont ha enviat la resolució de la justícia belga al tribunal d’Slesvig-Holstein i ha demanat de revocar l’euroordre contra el president. La Cambra del Consell de Brusel·les, tribunal de primera instància, va refusar les euroordres contra Serret, Comín i Puig després que la fiscalia els ho demanés per defectes de forma i errors greus en la correspondència que ha mantingut amb el jutge espanyol Pablo Llarena.
Els defectes de forma esgrimits per la fiscalia belga també existeixen en les euroordres dictades contra Puigdemont i Clara Ponsatí, ja que es basen en el mateix error. Justament, ahir el jutge Pablo Llarena, que instrueix la macrocausa contra l’1-O, va enviar una carta a la fiscalia del tribunal de Slesvig-Holstein on argumenta que el procediment que s’ha seguit per a cursar l’euroordre és correcte perquè, segons ell, la interlocutòria de processament és equivalent a una ordre de detenció. Per això, Llarena considera que Slesvig-Holstein no pot rebutjar l’euroordre esgrimint un ‘defecte de forma’ com va fer la Cambra del Consell de Brussel·les.
El mecanisme de les euroordres implica que, abans de ser emeses, cal que la justícia que reclama una persona hagi dictat prèviament un ordre de detenció dins el territori del seu estat. En la documentació del cas dels consellers que Llarena ha enviat a Brussel·les no hi consta aquest pas previ. Quan la fiscalia ha demanat en què sostenia l’euroordre, el jutge ha respost que en la interlocutòria de processament.
Contra Puigdemont i els consellers del seu govern exiliats hi ha una ordre de detenció per al territori espanyol, però emesa per la magistrada Carmen Lamela de l’Audiència espanyola, que va servir per a justificar la primera euroordre que fou retirada. Llarena, doncs, incorre en un defecte de forma perquè no ha dictat cap ordre detenció espanyola pròpia.
Enllaç notícia :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada