Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LLARENA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris LLARENA. Mostrar tots els missatges

dimarts, 10 de setembre del 2024

Llarena prevarica de nou: es nega a amnistiar Puigdemont, Comín i Puig per malversació

 

 

El jutge espanyol s'aferra a la seva falsa tesi que els tres polítics independentistes van enriquir-se amb el referèndum perquè van destinar-hi diners públics i no pas recursos propis

 

 

L'expresident Carles Puigdemont en la seva reaparició a Catalunya Data de publicació: dijous 08 d’agost del 2024, 09:17 Localització: Barcelona Autor: Jordi Borràs

 


Maria Garcia

Dimarts 10/09/2024

 


El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, l’encarregat de la persecució judicial contra els líders independentistes del Procés, torna a prevaricar, un fet que ja és costum pels alts tribunals espanyols i els seus magistrats. El jutge espanyol ha confirmat que no amnistia Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig pel delicte de malversació, tal com ja va sentenciar l’1 de juliol, i deixa caure així els recursos interposats per la Fiscalia, així com per l’advocat del president a l’exili, Gonzalo Boye.

Llarena, en una interlocutòria de 21 pàgines, s’aferra a la seva tesi sobre l’enriquiment patrimonial dels tres polítics independentistes processats, i argumenta que una de les excepcions previstes a la llei d’amnistia diu que no poden ser amnistiats aquells que amb el desviament de fons obtinguessin un enriquiment personal de caràcter patrimonial. Tot i que no s’ha pogut demostrar que Puigdemont, Comín i Puig s’enriquissin a través del referèndum, els jutges Llarena i Manuel Marchena ja van encarregar-se de tergiversar els seus arguments per tal de defensar que destinar diners públics al referèndum era una manera d’enriquir-se personalment, ja que deixaven de posar diners de la seva butxaca i se n’estalviaven.

Llarena no va aconseguir el seu objectiu d’atrapar Puigdemont pel Tsunami Democràtic, causa que va caure arran d’un

dimecres, 26 de juny del 2024

L’extrema dreta judicial seguirà controlant el CGPJ, la dona de Llarena i una talibana ultra de la Universitat de Barcelona entre els elegits

 

 

El PSOE i el PP tanquen un acord per renovar el CGPJ i reformar la llei sobre el poder judicial per tal de no canviar res

 


 


Redacció

Dimarts 26 de juny 2024



El PSOE i el PP han tancat un acord per renovar el Consell General del Poder Judicial, reformar la llei sobre el poder judicial i el ministeri fiscal, així com per nomenar un nou magistrat del Tribunal Constitucional. El pacte posa fi a més de cinc anys de controvèrsia per l’elecció de la cúpula judicial a Espanya. El ministre espanyol de la Presidència, Félix Bolaños, i el cap negociador dels populars, Esteban González Pons, s’han reunit aquesta tarda a Brussel·les i, posteriorment, han ratificat el pacte en una cerimònia de firma amb la vicepresidenta de Valors i Transparència de la Comissió Europea, Vera Jourová, que ha fet de mediadora en l’últim tram de negociació.

En una roda de premsa per separat, però conjunta amb Jourová, Bolaños i Pons han defensat l’acord, que veuen positiu per al sistema judicial espanyol. Segons un comunicat de PP i PSOE, el pacte inclou una “immediata renovació” del CGPJ, la presentació d’una proposició de llei orgànica que “reforçarà la independència del poder judicial” i el nomenament de José María Macías Castaño com nou magistrat del Tribunal Constitucional. Macías Castaño és actualment un vocal conservador del CGPJ, que passarà al TC.

 

Reforma del la llei del CGPJ i de la fiscalia

dimarts, 11 de juny del 2024

#ÚLTIMAHORA | Llarena manté l’ordre de detenció de Puigdemont malgrat l’entrada en vigor de l’amnistia

 Llarena dóna cinc dies a les parts perquè es pronunciïn sobre l’aplicació de l’amnistia a Puigdemont, Comín, Puig i Rovira

 La instructora del cas Tsunami Democràtic dóna deu dies a les parts perquè es manifesti sobre l'aplicació de l'amnistia a Puigdemont i Wagensberg

 

 


 

 

Josep Casulleras Nualart

11/06/2024 


El Tribunal Suprem espanyol es mou després de l’entrada en vigor de la llei d’amnistia. El jutge instructor de la causa contra el procés, Pablo Llarena, ha donat cinc dies hàbils a les acusacions, la fiscalia i les defenses perquè prenguin posició sobre l’aplicació de la llei a Carles Puigdemont, Toni ComínLluís Puig i Marta Rovira, perseguits pels delictes de malversació agreujada i desobediència. Així mateix, en una providència, el magistrat assegura que les ordres espanyoles de detenció continuen vigents i, per això, ha ordenat que s’informi la policia espanyola i la Guàrdia Civil que “han de procedir al seu compliment, mentre aquestes decisions no siguin judicialment modificades o revocades”. És a dir, que a partir d’ara si qualsevol dels polítics perseguits entrés a l’estat espanyol hauria de ser detingut.

En una altra providència, la sala del Suprem que va condemnar els dirigents independentistes per l’1-O, integrada per Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Palomo i Ana Ferrer, també ha informat les parts que tenen cinc dies per manifestar-se sobre els efectes de l’amnistia en les condemnes d’Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, que, tot i haver estat indultats, continuen inhabilitats per la condemna per malversació.

divendres, 8 de març del 2024

Què hi ha de cert sobre el possible retorn de Puigdemont aquest estiu?

 

 

OPINIÓ 

 

 

Amb el text definitiu de la llei d'amnistia Llarena podria fer un moviment d'obstrucció a la justícia europea que, possiblement, el TJUE no permetria

 

 



 

 

Josep Casulleras Nualart

07.03.2024 - 15:03

Actualització: 07.03.2024 - 16:54

 

 

 

L’acord definitiu sobre la llei d’amnistia a què ha arribat ERC, Junts i el PSOE ha tornat a desfermar una certa psicosi en la premsa de Madrid sobre la possibilitat d’un retorn immediat del president Carles Puigdemont després de més de sis anys d’exili. És una especulació recurrent, però ara es fa amb una carta damunt la taula que ja es pot considerar que és definitiva: el text de la llei d’amnistia ja no canviarà més. I és un factor (no pas l’únic) molt important perquè Puigdemont pugui tornar de l’exili. I si ara mateix no ho pot fer, malgrat tenir la condició d’eurodiputat, és perquè continua vigent una ordre de detenció a l’estat espanyol contra ell dictada pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena en la causa contra el Primer d’Octubre. És una ordre de detenció que ara mateix és vinculada al delicte de malversació, que pot implicar fins a dotze anys de presó, després de la desaparició de la sedició del codi penal espanyol. L’amnistia, tan bon punt entri en vigor previsiblement a final de maig, obligarà Llarena a alçar aquesta ordre de detenció i a arxivar el procediment penal al Suprem. El text de la llei acota molt el marge de maniobra amb què el jutge pugui voler esquivar la llei i mantenir l’ordre de detenció. Però no l’acota del tot, i Llarena podria fer un moviment d’obstrucció a la justícia europea que, possiblement, el TJUE no li permetria.

 

Què hauria de passar? Retorn possible aquest estiu

dimecres, 13 de setembre del 2023

La relliscada de Llarena amb l’amnistia de Puigdemont

 

 

OPINIÓ  -  DIARI DE LA GUERRA JUDICIAL

 

L'obsessió per Puigdemont va portar el jutge a criticar-lo en una conferència a Burgos, tot i ser ell qui hauria de decidir en una possible amnistia


 

 Josep Casulleras Nualart





12.09.2023 - 21:40

Actualització: 12.09.2023 - 22:44

 

El jutge Pablo Llarena és qui haurà d’aplicar una possible amnistia al president Carles Puigdemont, i als consellers Toni Comín i Clara Ponsatí, i també a Lluís Puig i a Marta Rovira. Perquè en el cas d’aprovació d’una possible llei d’amnistia haurà de ser cada tribunal sentenciador o cada jutge que investigui una causa oberta que haurà de decretar l’extinció de la responsabilitat penal de la persona afectada, sempre d’acord amb allò que digui el text de la llei. Ara, l’última paraula la tindran els jutges, tant si són de primera instància com del Tribunal Suprem. Vet aquí un possible escull que pot impedir que l’amnistia es pugui fer realitat de manera immediata, perquè el Suprem ja va fer córrer la setmana passada que no la veu amb bons ulls, i perquè dilluns Llarena mateix va fer unes declaracions públiques que l’haurien d’invalidar a l’hora de decidir sobre el cas de Puigdemont i la resta d’exiliats.

Llarena va fer una conferència a la Facultat de Dret de la Universitat de Burgos, on va parlar de la possibilitat d’una amnistia dels represaliats durant el procés d’independència de Catalunya. Segons les declaracions que va recollir l’agència EFE, va començar dient que calia tenir clar si una llei com aquesta seria constitucional. “Calen molts matisos que encara no són damunt la taula”, va dir. I va qüestionar que l’ordenament constitucional permeti l’amnistia. “Si concloem que no, aleshores el debat s’acaba”, però si fos constitucional –va dir– “caldria mirar si la possible llei és legítima o justificada”.

I per això va dir que calia veure l’exposició de motius de la llei, si hi hauria “una finalitat constitucionalment legítima que justifiqués que

dimecres, 21 de juny del 2023

Última hora : Persecució a l’independentisme: Llarena ordena detenir Ponsatí en territori espanyol

 

 

El magistrat del Suprem sosté que la investigada "ha desatès voluntàriament i injustificadament la citació judicial"

 

 

L'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí a l'oficina europarlamentària de Junts a Barcelona per Sant Jordi Data de publicació: diumenge 23 d’abril del 2023, 14:08 Localització: Barcelona Autor: Natàlia Segura

 

 


Redacció

dijous, 30 de març del 2023

Boye reclama al Suprem que esmeni Llarena i desactivi l’ordre de detenció contra Puigdemont

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

La defensa de l'eurodiputat presenta un recurs d'apel·lació contra la interlocutòria de Llarena que reafirma el processament per malversació agreujada i desobediència

 

 

 


 

 

 

 

Europa Press

 

30.03.2023 - 16:28

Actualització: 30.03.2023 - 16:39

 

 

La defensa de Carles Puigdemont ha reclamat al Tribunal Suprem espanyol que esmeni el jutge Pablo Llarena i retiri el processament per malversació agreujada i desobediència. En aquest sentit, l’advocat Gonzalo Boye també demana al tribunal que desactivi l’ordre espanyola de detenció i d’ingrés a presó contra l’eurodiputat de Junts. En el recurs s’argumenta que l’ordre ni és proporcionada ni respon al seu “objectiu legítim”.

 

 

 

 

“La instrumentalització política que ha fet el magistrat instructor de les ordres de detenció […] posa de manifest el veritable objectiu d’aquest procés”, assenyala la defensa, que afirma que les ordres volen “pertorbar” l’exercici de Puigdemont com a eurodiputat, tal “com es va fer abans per a pertorbar l’exercici del càrrec de diputat al Parlament de Catalunya”.

 

En el recurs d’apel·lació, la defensa de Puigdemont exigeix al Suprem que desactivi l’ordre espanyola de cerca, captura, detenció i ingrés a presó, tot reconeixent que s’ha vulnerat els drets de l’eurodiputat de Junts.

 

D’altra banda, en cas que el tribunal no estimi la seva petició, la defensa li demana que enviï una bateria de qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), entre les quals hi ha una consulta sobre la competència del Suprem com a òrgan per a jutjar un eurodiputat com Puigdemont, que té immunitat.

 

Reclama que es consulti el TJUE

dilluns, 20 de febrer del 2023

Editorial Vicent Partal : Despullar, i documentar, el ‘deep state’ espanyol

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

El ‘deep state’ espanyol no tan sols representa un estat dins l'estat, sinó també la pervivència del franquisme dins un estat que es diu i es vol fer passar per democràtic

 

 


 

 

 

Vicent Partal

19.02.2023 - 21:40

Actualització: 20.02.2023 - 04:22

 

 

Damià del Clot va publicar el 2021 Lawfare. L’estratègia de repressió contra l’independentisme català (Voliana Edicions), un llibre exemplar per a tothom qui vulga entendre com funciona la repressió al nostre país. I ara ens acaba de fer un altre regal impagable, el nou llibre Anatomia del Deep State espanyol. Els mecanismes ocults d’un poder que opera impunement dins de l’Estat (Pòrtic).

 

Aquests dos volums excel·lents converteixen aquest professor de dret constitucional de la UAB i batlle de Vilassar de Mar per ERC en una de les referències intel·lectuals bàsiques per a qualsevol qui tinga interès a entendre la realitat profunda de la situació del nostre país de fa anys, però també –en el cas d’aquest segon volum– del món.

 

La idea que hi ha un deep state ha estat molt acceptada de fa dècades per a descriure l’existència dins l’estat d’una mena de “estat profund” que funciona al marge dels polítics elegits per la població; que, a diferència d’ells, és permanent i estable i determina les polítiques més fonamentals de l’estat, les quals, per tant, resten fora de

dimarts, 31 de gener del 2023

Totes les respostes del TJUE a les 7 preguntes del magistrat Pablo Llarena


 

Així ha respost el tribunal europeu a cada una de les set qüestions prejudicials plantejades pel jutge Llarena

 

 

Sara Brull i Ortega
Foto: Europa Press
Barcelona. Dimarts, 31 de gener de 2023. 14:54
Actualitzat: Dimarts, 31 de gener de 2023. 15:00
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

La sentència del TJUE feta pública aquest dimarts dona resposta a cada una de les qüestions prejudicials plantejades pel magistrat espanyol Pablo Llarena sobre els líders independentistes exiliats i les ordres europees de detenció. El text, de 37 pàgines, contesta les 7 preguntes que el jutge del Suprem tenia per al tribunal, de les quals n'ha admès 6, perquè la número 2 depenia de si li donava la raó en la primera, cosa que no ha passat i, per tant, no procedeix. Aquí teniu les qüestions plantejades i les respostes que han rebut.

 

Carles Puigdemont i la sentència del TJUE per les euroordres, última hora | DIRECTE

1. Pot un tribunal europeu fer cas del seu propi Dret nacional i negar-se a entregar una persona a qui li han imposat una euroordre?

 

Resposta: No, però aquest no és el cas de Puig. La denegació d'entregar una persona a qui se li ha imposat una ordre europea de detenció és una "una excepció, que ha de ser objecte d'interpretació estricta". Amb tot, recorda que les euroordres han de respectar "les exigències mínimes" per poder-les considerar "vàlides" i que es puguin executar. Els motius concrets segons els quals un tribunal "ha de o pot" denegar l'entrega es troben recollits a la Decisió Marc 2002/584 (legislació europea), però "l'existència d'un risc de vulneració dels drets fonamentals" també els permet abstenir-se d'executar l'euroordre, i això està recollit en la mateixa legislació, tot i que només s'ha d'aplicar en casos

divendres, 20 de gener del 2023

Carles Puigdemont carrega contra el jutge Llarena i l'emplaça a consultar al TJUE

 

 

EXILI

 

 

Boye qüestiona la competència i la imparcialitat de Llarena i denuncia l'ordre de detenció malgrat la seva immunita

Mayte Piulachs / Marta Lasalas

 

Foto: efe
Barcelona. Divendres, 20 de gener de 2023. 14:41
Actualitzat: Divendres, 20 de gener de 2023. 14:58
Temps de lectura: 1 minut 

 

 


 

 

La defensa de Carles Puigdemont, que encapçala l'advocat Gonzalo Boye, ha presentat un recurs contra la interlocutòria en què el jutge instructor Pablo Llarena manté el processament del president a l'exili pels delictes de desobediència i malversació. Boye denuncia la vulneració del dret al jutge predeterminat per llei, qüestiona la imparcialitat de Llarena, carrega contra l'aplicació de la derogació del delicte de sedició, contra els nous càrrecs que s'imposen al seu defensat i contra el manteniment de l'ordre de detenció nacional contra Puigdemont tot i que la seva immunitat com a eurodiputat.

 

Al recurs de reforma, de 131 pàgines, l'advocat carrega contra la interlocutòria del jutge instructor Pablo Llarena que, davant la derogació del delicte de sedició, manté el processament del

dimecres, 18 de gener del 2023

Llarena rebutjarà processar Puigdemont, Comín i Ponsatí per un delicte de desordres públics agreujats

 

 

El jutge Pablo Llarena s’allunya dels desitjos del Ministeri Fiscal i, segons fonts judicials, no processarà el president i els polítics a l’exili pel delicte de desordres públics agreujats

 

 

Maria Garcia 18/01-2023

 

 

El magistrat Pablo Llarena en una foto d'arxiu. ACN

 

 

 

El jutge Pablo Llarena rebutjarà el recurs del ministeri Fiscal perquè processi Puigdemont, Comín i Ponsatí per un delicte de desordres públics agreujats, segons han informat fonts judicials a TV3, tot i que el jutge encara no ha donat resposta al recurs.

 

El dijous de la setmana passada, coincidint amb l’entrada en vigor de la reforma del Codi Penal, que elimina el delicte de sedició, modifica el de malversació i endureix el de desordres públics agreujats, Llarena va actualitzar el processament dels polítics a l’exili. La nova interlocutòria demana processar Puigdemont, Comín i Puig per malversació agreujada i

dijous, 14 de juliol del 2022

L’advocat del TJUE fa costat a Llarena i critica la decisió de Bèlgica de no extradir Lluís Puig

 

 

MÓN - EUROPA

 

Diu que la justícia belga no podia qüestionar que fos el jutge competent · La decisió no és vinculant per al tribunal, però sí molt rellevant

 


 

 

Josep Casulleras Nualart

14.07.2022 - 10:45

Actualització: 14.07.2022 - 13:22

 

L’advocat general del TJUE Richard de la Tour considera que Bèlgica no va actuar d’acord amb el dret de la Unió quan va denegar l’extradició de Lluís Puig a l’estat espanyol. En les conclusions que ha fet públiques avui sobre les qüestions pre-judicials plantejades pel jutge Pablo Llarena, diu que la justícia belga no podia qüestionar la competència de Llarena com a jutge predeterminat per llei, tal com va fer, i que en tot cas “hauria d’haver demostrat amb dades objectives, fiables, precises i degudament actualitzades” que hi ha un risc real de vulneració d’aquest dret fonamental per unes deficiències sistèmica del poder judicial espanyol. Perquè, si bé el dret a un jutge predeterminat per llei és un dret fonamental, no pot tenir “un valor absolut, sinó que se li poden aplicar limitacions.” A més, afirma que Llarena podria tornar a demanar una altra euroordre contra Lluís Puig “si l’estat d’execució ha contravingut el dret de la Unió”.

El TJUE ja ha constatat en sentències prèvies, i força recents, sobre casos de denegació d’euroordres, que a estats com Polònia les deficiències sistèmiques de l’estat de dret són demostrables. Però no és el cas d’Espanya. I en aquest sentit, l’advocat general diu que, quan no hi ha aquestes deficiències sistèmiques, el jutge que ha de decidir si executa l’euroordre no ha de dubtar que, “a través de les vies de recurs judicial disponibles a l’estat membre emissor, la persona afectada podrà aconseguir que es declari i, en el seu cas, es corregeixi o es sancioni una eventual vulneració del seu dret fonamental a un procés equitatiu davant d’un tribunal establert prèviament per la llei”, que és allò que qüestionava Bèlgica.

I afegeix que en el cas concret dels exiliats, és a dir, no només Lluís Puig, sinó també Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Marta Rovira i Anna Gabriel, “tenen a la seva disposició vies de recurs en l’estat membre emissor perquè es controli, fins al nivell del Tribunal Constitucional, l’observança d’aquest dret fonamental.”

Aquests arguments de l’advocat general són molt coincidents amb els que plantejava tant l’advocacia de l’estat espanyol com la Comissió Europea, que ha estat part en aquesta causa i ha donat suport a la posició espanyola. Perquè deien que Bèlgica hauria d’haver demanat més informació al jutge emissor, és a dir a Llarena, abans de prendre una decisió com la denegació de l’euroordre per considerar que no és el jutge competent.

Perquè si hi ha dubtes sobre la vulneració d’aquest dret concret, com que Bèlgica no ha demostrat que a Espanya hi hagi una deficiència generalitzada del sistema judicial, no pot denegar l’euroordre per aquesta raó. Perquè diu que hi hauria prou garanties en la via judicial interna espanyola per a fer valer aquest dret fonamental.

Les defenses dels exiliats pretenen que el tribunal consideri el seu cas com un cas de persecució política, és a dir, que formen part d’un grup de persones que corren el risc de veure vulnerats els seus drets fonamentals per raons polítiques. I que això, tal com va fer Bèlgica amb Lluís Puig tot esgrimint l’informe del Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU, hauria de permetre la denegació d’una euroordre. Però Richard de la Tour no ho considera així.

L’informe de l’advocat general no és pas vinculant, però és tingut molt en compte pel tribunal a l’hora de dictar sentència. En aquest cas, podria arribar a final d’any, i seria ferma. Si el tribunal mantingués el criteri de l’advocat general, s’obriria la porta perquè Llarena emetés una nova euroordre contra Puig a Bèlgica, que hauria de començar de nou el procés judicial per a decidir sobre l’extradició, però aquesta vegada amb una sentència de Luxemburg damunt la taula. Per evitar que fos així, caldria que el TJUE es pronunciés en un sentit contrari al de l’advocat De la Tour. Pel que fa a Puigdemont, Comín i Ponsatí tenen encara pendent una causa al Tribunal de Luxemburg mateix sobre la validesa del suplicatori que va aprovar el Parlament Europeu per a retirar-los la immunitat. I, ja que la tenen de manera cautelar, les euroordres contra ells romanen aturades.

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/advocat-tjue-prejudicials-llarena-belgica-extradicio/ 




dilluns, 29 de novembre del 2021

Boye desafia Llarena: ha comunicat a la policia que no es pot detenir Puigdemont?

 

 

EXILI

 

 

Alba Solé Ingla
Foto: EFE
Barcelona. Dilluns, 29 de novembre de 2021. 12:12
Actualitzat: Dilluns, 29 de novembre de 2021. 13:27
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 


 

 

L'advocat Gonzalo Boye, que porta la defensa a l'exili dels eurodiputats Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín, ha presentat un escrit al Tribunal Suprem per demanar al magistrat Pablo Llarena si ha obeït la justícia europea i ha suspès la causa contra els seus representats. Divendres de la setmana passada, el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) va deixar clar que les euroordres contra els líders independentistes estan suspeses. Així, el vicepresident d'aquest òrgan va desestimar, un cop més, la petició dels polítics exiliats que volien que se suspengués l'aixecament de la seva immunitat. El TGUE va desestimar la demanda de Puigdemont, Comín i Ponsatí per recuperar la immunitat com a eurodiputats perquè va considerar que no calia perquè les euroordres estaven suspeses.

 

 

 




Ara, Boye demana a Llarena si ja ha dictat les oportunes instruccions per fer efectiva la suspensió del procediment legal "a tots els efectes". L'advocat posa l'accent en si Llarena ja ha comunicat la suspensió a les diferents

dimarts, 5 d’octubre del 2021

El TC avala la vigència de les euroordres de Llarena malgrat els revessos europeus

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

Els magistrats resolen per unanimitat contra el criteri expressat el juliol pel Tribunal General de la Unió Europea  

 





Per: Redacció

05.10.2021  14:17

 

 

L’endemà de l’enèsim fracàs de la justícia espanyola per a extradir el president Carles Puigdemont, el Tribunal Constitucional ha aprovat una resolució amb què avala la vigència de les euroordres contra Puigdemont i contra els també eurodiputats Toni Comín i Clara Ponsatí. Ho ha fet tot desestimant un recurs de súplica i una demanda de mesures cautelars demanats per la defensa dels exiliats, atesa la resolució del Tribunal General de la Unió Europea del 30 de juliol que afirmava que les euroordres havien quedat suspeses d’ençà de la presentació d’una qüestió prejudicial al TJUE per part del jutge Pablo Llarena. 

 

El desastre de Llarena a l’Alguer adoba el camí jurídic del retorn de Puigdemont I Crònica de Josep Casulleras

 

Els magistrats del TC no fan esment, si més no en la part dispositiva de la resolució, de la doctrina europea, i sostenen els seus arguments únicament en la doctrina espanyola. Sobre el

Fort ressò internacional pel revés judicial de Puigdemont a Llarena

 

 

EXILI

 

 

Marta Sánchez
Foto: ACN
Barcelona. Dilluns, 4 de Octubre 2021. 21:12
Actualitzat: Dimarts, 5 de Octubre 2021. 10:08
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 


 

 

D’ençà que Carles Puigdemont va ser detingut per la policia italiana, diversos mitjans internacionals van tornar a incloure el conflicte entre Catalunya i Espanya a les seves portades. Avui, la Cort d'Apel·lació de Sàsser ha decidit suspendre sine die el procediment que tenia obert sobre l'extradició del president a l'exili i, un cop més, el món n'ha parlat sobre la qüestió.

 

Els articles deixen clar que el futur del cas encara depèn, per un costat, de les qüestions prejudicials que va presentar el jutge Llarena davant del Tribunal de Justícia de la UE arran de la decisió de la justícia belga de no extradir el conseller Lluís Puig i, per l'altre, de les mesures cautelars que divendres passat va presentar la defensa de Puigdemont davant del Tribunal General de la UE, reclamant que se li torni la immunitat atès que existeix un risc que sigui detingut. Això sí, hi ha un altre factor en què coincideixen els textos: l'eufòria viscuda en la sortida del Tribunal del president. 

 

Aquests són alguns dels titulars publicats en aquesta jornada:

diumenge, 3 d’octubre del 2021

Gonzalo Boye: “Això portarà Espanya a un procediment sancionador”

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

"Quan el risc sigui assumible seré jo qui vingui amb els exiliats", diu l'advocat en aquesta entrevista prèvia a la declaració de Puigdemont a Sàsser  

 





Per: Josep Casulleras Nualart i Albert Salamé (fotografies)

02.10.2021  21:50

 

 

Fa quatre anys que Pablo Llarena va a remolc en la persecució dels exiliats. Perquè a final d’octubre del 2017 l’advocat Gonzalo Boye va posar la base d’una estratègia judicial internacional contra la qual el Tribunal Suprem espanyol ha anat topant una vegada rere una altra. Amb la confiança de qui va un pas més endavant que el contrincant, Boye va apuntant en aquesta entrevista les línies mestres dels següents moviments tàctics, començant pel de dilluns a Sàsser i enfocant en tot moment el Tribunal de Luxemburg. I posa l’accent, sobretot, a les greus conseqüències que ja té i que tindrà per a l’estat espanyol l’obsessió contra Puigdemont.

 

La vista de demà serà alguna cosa més que un tràmit?
—No serà un tràmit; s’hi discutiran qüestions tècniques molt importants.

 

Com ara?
—La immunitat. I l’incompliment sistemàtic de les resolucions tant del Parlament Europeu com del TGUE.

 

No sobre qüestions de fons, sobre els delictes pels quals el volen extradir?
—No arribarem fins aquí, perquè no es pot passar de la qüestió de la immunitat.

Dèieu que aquest procediment és mort.
—Li farem l’autòpsia i el certificat de defunció el dia 4.

Què espereu que digui la jutgessa de Sàsser?

dijous, 30 de setembre del 2021

Llarena obre una guerra contra l’advocacia de l’estat per Puigdemont davant la justícia italiana

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Envia un ofici al Tribunal d'Apel·lació de Sàsser insistint que l'euroordre és activa i menystenint el criteri fixat pel Tribunal de Luxemburg  

 





Per: Josep Casulleras Nualart

30.09.2021  14:10

 

 

El jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena insisteix a demanar l’extradició del president Carles Puigdemont al Tribunal d’Apel·lació de Sàsser, a Sardenya, arran de la detenció i posterior alliberament del president la setmana passada a l’Alguer. Llarena ha enviat un ofici al tribunal sard en què reitera que l’ordre de detenció no va ser pas suspesa quan va presentar, el mes de març, les preguntes pre-judicials al Tribunal de Justícia de la UE sobre els criteris per l’execució de les euroordres. De fet, en l’ofici, Llarena desautoritza l’advocacia de l’estat del Regne d’Espanya, que és qui representa l’estat espanyol als òrgans jurisdiccionals internacionals, com el Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) i el Tribunal General de la UE (TGUE).

 

El joc brut d’Espanya per a detenir Puigdemont es posa al descobert a Europa

 

L’advocacia de l’estat espanyol és qui va informar el TGUE que les euroordres havien restat suspeses amb les pre-judicials de Llarena, i per això el tribunal va afirmar en la resolució del 30 de juliol passat que no calia concedir cautelars a Puigdemont, Comín i Ponsatí perquè no hi havia pas risc de detenció per part de cap estat de la UE. Doncs bé, Llarena diu: “En el procediment davant el TGUE segons sembla recollir-se en la resolució, l’advocacia de l’estat del Regne d’Espanya va informar el Tribunal que restaven suspeses les euroordres emeses per aquest instructor. Com s’ha dit, això no és així. […] Aquesta situació no seria

dimecres, 29 de setembre del 2021

La CUP i el colpisme llarenista uneixen el Govern

 

 

OPINIÓ

 

 

Iu Forn
Barcelona. Dimarts, 28 de Setembre 2021. 21:13
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 


 

 

Sí, potser quan divendres acabi el debat de política general els diferents oradors finalment hauran parlat molt de sanitat, crisi econòmica i social, mercat laboral, ensenyament, infraestructures, habitatge, model econòmic i del futur… o per acostar-nos més a la realitat que ens veiem a venir, del no futur. Però els titulars els ocuparan la taula de diàleg i la proposta de referèndum de la CUP. És que la cosa funciona així.

 

Si dijous passat el president Aragonès tenia més o menys pensat per on podrien transitar els efectes del debat, segurament calculava que hauria de surfejar per les sempre procel·loses aigües de les sistèmiques discrepàncies amb Junts. Però després del que ha passat els últims dies i les últimes hores, sí, per allò de mantenir les tradicions, potser veiem els dos socis de Govern marcant perfil en alguna proposta de resolució, però em temo que això acabarà

dimarts, 4 de maig del 2021

El TJUE no accepta el ritme que Llarena pretenia per a les pre-judicials contra Puigdemont

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

 

El tribunal comença a tramitar les qüestions pre-judicials però pel procediment ordinari, i no l’accelerat que volia el magistrat

 

 


 


Per: Josep Casulleras Nualart

04.05.2021  10:51

 

 

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pren amb calma la resposta a les qüestions pre-judicials que li va enviar el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena sobre les euroordres pendents contra el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí. La secretaria del TJUE ha notificat ara, dos mesos després de l’enviament de les pre-judicials, que les admetia a tràmit. Però el cas és que Llarena volia anar de pressa a tenir la resposta a les seves preguntes, en què exposa dubtes sobre la manera com Bèlgica ha desestimat amb sentència ferma l’extradició de Lluís Puig. Llarena no vol que es repeteixi el mateix esquema amb els altres exiliats, i tan bon punt el Parlament Europeu va retirar-los la immunitat va enviar aquestes pre-judicials.

 

La defensa de Ponsatí vol deixar retratat Llarena en la vista d’avui sobre l’euroordre a Escòcia

 

Però el Tribunal de Luxemburg no comparteix la pressa de Llarena, que havia demanat que

dijous, 15 d’abril del 2021

Llarena va activar el centre antiterrorista de l’Estat per capturar Puigdemont

 

 

La fiscalia demana al número dos d'Informació dels Mossos que expliqui el seu atestat sobre els dos agents

 

 

Marlaska, en una reunió a la seu del CITCO

 

 

 

Quico Sallés 

Tots els recursos per detenir el president a l’exili Carles Puigdemont. L’Estat no va estalviar esforços per poder capturar-lo en assabentar-se de la seva sortida de Bèlgica. Així es mostra, en el sumari del cas sobre els dos mossos que escortaven Puigdemont quan va ser detingut a Jagel, Alemanya, el 25 de març de 2018. Una instrucció que mostra com es van activar tots els ressorts policials i de la intel·ligència de l’Estat per a una operació que semblava crucial per enllestir la causa del Procés al Tribunal Suprem. En aquesta causa, la Fiscalia de l’Audiència Nacional demana tres anys de presó per a ambdós mossos per un suposat delicte d’encobriment. 

 

En concret, a les diligències prèvies 27/2018 del jutjat central d’instrucció s’hi troben fins a dos atestats del poderós Centre d’Intel·ligència Contra el Terrorisme i el Crim Organitzat, el CITCO, el cervell de la seguretat de l’Estat, així com informes del polèmic intendent dels Mossos Justo Medrano, que aleshores era el número dos de la Comissaria General d’Informació dels Mossos d’Esquadra, els espies del cos. Un comandament que