[VÍDEO] Un grup d’activistes rebenta un acte de Pere Aragonès per a reclamar l’absolució d’Adrián Sas

 

 

PAÍS -PRINCIPAT

 

El grup de suport a Adrián Sas va interrompre un acte d'ERC Vilafranca entre crits d'absolució i mostrant una pancarta a favor de l'activista 

 

 

 

 

Redacció

24.05.2022 - 09:33|

Actualització: 24.05.2022 - 09:40

 

El grup de suport a Adrián Sas, que ha estat condemnat a tres anys i sis mesos de presó arran de les mobilitzacions del Primer d’Octubre, han rebentat aquesta nit un acte electoral del president Pere Aragonès a Vilafranca. En imatges penjades a les xarxes socials, es veu com el grup intenta d’accedir a l’escenari del Casal Societat La Principal entre crits d’absolució i brandant una pancarta de suport a Sas. L’equip de seguretat del president va impedir que els activistes arribessin a dalt de l’escenari.

Adrián Sas: “És la Generalitat, amb la seva acusació, qui em posa els dos peus a la presó”

Video :

El poble espanyol

 

 

OPINIÓ

 

 

"La posició que mantenen aquests quatre partits pel que fa a Catalunya és la mateixa: negar-li qualsevol condició o característica nacional al nostre poble"

 

 

 

 

 

Santiago Espot  

27/09/2021 8:15 pm

 

 

Què pensa avui l’anomenat poble espanyol sobre Catalunya? Ho podem saber? Com que no podem preguntar-los-hi un per un, només hi ha una única manera d’esbrinar-ho i és a través del seu capteniment electoral. Què i a qui voten?

 

Dels tres-cents cinquanta diputats que configuren el congrés dels diputats, dos-cents seixanta- nou formen part del PSOE, PP, Vox i Ciudadanos. Estem parlant de més tres quartes parts del total de l’hemicicle. La posició que mantenen aquests quatre partits pel que fa a Catalunya és la mateixa: negar-li qualsevol condició o característica nacional al nostre poble. Ho manifestin o no, ens consideren “tierra conquistada”. Uns ho diran més alt que uns altres, però al capdavall, tots ells actuen de la mateixa manera. No trobareu cap diferència entre les paraules d’un socialista com Garcia Paje, una popular com Ayuso, una “ciutadana” com Arrimadas o un energumen de

Un segon referèndum per a fer què? Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

La proposta de la CUP somou l'escenari polític però conté alguns elements que cal valorar amb molt detall  

 

Dolors Sabater, ahir en el debat de politica general. (Fotografia: Job Vermeulen/ACN)

 

 

Per: Vicent Partal

28.09.2021  19:50

 

 

La CUP ha oficialitzat al Parlament de Catalunya la proposta de fer un segon referèndum d’autodeterminació aquesta legislatura. Segons la proposta de resolució que ha presentat –i que encara cal veure si assumeixen o no els altres dos partits independentistes–, el parlament es comprometria a “dur a terme un referèndum d’autodeterminació abans no finalitzi la XIV legislatura”, és a dir l’actual.

 

En el text, la CUP precisa: “El poble català no pot desaprofitar la porta que s’obre amb el referèndum d’autodeterminació que Escòcia té previst celebrar el 2023.” I considera que aquest referèndum “situarà el dret a l’autodeterminació en el centre del debat de la política europeu [sic].”

 

Amb aquesta proposta, la CUP torna a sacsar el tauler amb força. Fins ara la posició més habitual entre els polítics independentistes era de defensar que el referèndum unilateral ja s’havia fet el Primer d’Octubre i que, si de cas,

Com es força Pedro Sánchez a negociar

 

 

OPINIÓ SINGULAR

 

 

"Si Pedro Sánchez no se sent en perill, no negociarà res. Només anirà recitant versos de poetes catalans mentre el Suprem fa la feina"

 

 

 

 

Sílvia Barroso 

28/09/2021 10:19 pm

 

 

Pere Aragonès està convençut que es pot obligar el govern espanyol a negociar un referèndum pactat amb Catalunya. Ho ha dit en el discurs del seu primer debat de política general com a president de la Generalitat. Per això demana a l’independentisme temps i unitat. No ha dit quant temps, però vol temps. 

 

Com a president, com a guanyador dins del bloc independentista i com a líder que ha aconseguit la investidura, té tot el dret a demanar el que reclama. Però això no vol dir que no s’estiguin cometent errors. Si l’objectiu és forçar el govern espanyol a negociar, no podem oblidar que això ja es va intentar el 2017, amb el resultat que tothom coneix. L’inquilí de la Moncloa és un altre, però no hi ha cap indici de canvis estructurals en la

La CUP i el colpisme llarenista uneixen el Govern

 

 

OPINIÓ

 

 

Iu Forn
Barcelona. Dimarts, 28 de Setembre 2021. 21:13
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

Sí, potser quan divendres acabi el debat de política general els diferents oradors finalment hauran parlat molt de sanitat, crisi econòmica i social, mercat laboral, ensenyament, infraestructures, habitatge, model econòmic i del futur… o per acostar-nos més a la realitat que ens veiem a venir, del no futur. Però els titulars els ocuparan la taula de diàleg i la proposta de referèndum de la CUP. És que la cosa funciona així.

 

Si dijous passat el president Aragonès tenia més o menys pensat per on podrien transitar els efectes del debat, segurament calculava que hauria de surfejar per les sempre procel·loses aigües de les sistèmiques discrepàncies amb Junts. Però després del que ha passat els últims dies i les últimes hores, sí, per allò de mantenir les tradicions, potser veiem els dos socis de Govern marcant perfil en alguna proposta de resolució, però em temo que això acabarà

Polític escarmentat, governant perdut

 

 

NO PERDRE EL FIL

 

 

Agustí Colomines
Barcelona. Dilluns, 20 de Setembre 2021. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts

 

 

 

 

1. El pessimisme porta a la decadència. El pessimisme obre la porta a la depressió. Si en les persones deprimides l’afebliment de l’ànim genera pensaments negatius per una manca de raonament intel·lectual, quan parlem de política el pessimisme és el primer símptoma que s’ha entrat en un cul-de-sac. El procés independentista s’ha acabat, almenys de la manera que s’havia entès durant la dècada passada. No em reca coincidir amb el ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños. El PSOE ha aconseguit imposar a Esquerra, mitjançant la intermediació dels abertzales, una via de col·laboració que exclou la independència de Catalunya. La mala digestió dels fets d’octubre del 2017, que els republicans interpreten com una derrota, els condiciona. El seu pessimisme és com l’arbre que no els deixa veure el bosc. No cal tornar-hi. La història posarà tothom al seu lloc. Ara ja sabem, i ha costat força saber-ho, fins a quin punt el Sis d’Octubre de 1934 va ser resultat d’una competició interna d’Esquerra. Passen els anys i l’ADN destructiu es transmet de generació en generació. És un estigma republicà que ara s’amaga rere una disciplina partidista pròpia dels partits leninistes i dels silencis que imposa el temor a perdre la feina. És un capteniment molt humà, però descaradament antipolític. A Junts, per parlar d’un altre partit amb els mateixos vicis, li costarà més plantejar-se una crisi de govern, que no estic reclamant de cap manera, per la ximpleria d’obligar els consellers a abandonar l’escó. Si salten del Govern, es queden a la intempèrie.

 

2. L’endemà del teatre que van representar els ministres del PSOE i els consellers d’Esquerra al Palau de la Generalitat, el ministre Bolaños va declarar a RAC1:

Dues preocupacions sobre el problema irresolt de l’aeroport. Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

"Esperar cinc anys sense fer res, com pretén ara el govern espanyol, no és cap solució. Sembla més una criaturada que no una decisió política" 

 

 

 

 

Per: Vicent Partal
Fotografies: Albert Salamé 

19.09.2021  21:50

 

 

La manifestació d’ahir contra l’ampliació de l’aeroport de Barcelona no va ser especialment concorreguda. És evident que, una volta retirat el projecte pel govern espanyol, el possible sentit d’urgència de la marxa s’havia esvaït. No sabrem, per tant, quanta gent hi hauria anat si el projecte encara fos vigent, però tots convindrem que segurament n’hi hauria hagut molta més. Ara, com que és evident que la marxa no va respondre a les expectatives creades, saber per què ha passat això i entendre, per tant, fins a quin punt és real l’oposició al projecte és la primera preocupació que tinc.

 

La segona és més de fons. Em preocupa constatar que ací no s’ha resolt res i que tan sols s’ha aparcat el problema durant cinc anys, com si això fos una alternativa viable. I al preu d’haver donat un colp important a la idea d’un hub aeroportuari a Barcelona.

 

I això és una cosa que em preocupa substancialment perquè, a parer meu, trobar un consens raonable