NO PERDRE EL FIL
Agustí Colomines
Barcelona. Dilluns, 20 de Setembre 2021. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts
1. El pessimisme porta a la decadència. El pessimisme obre la porta a la depressió. Si en les persones deprimides l’afebliment de l’ànim genera pensaments negatius per una manca de raonament intel·lectual, quan parlem de política el pessimisme és el primer símptoma que s’ha entrat en un cul-de-sac. El procés independentista s’ha acabat, almenys de la manera que s’havia entès durant la dècada passada. No em reca coincidir amb el ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños. El PSOE ha aconseguit imposar a Esquerra, mitjançant la intermediació dels abertzales, una via de col·laboració que exclou la independència de Catalunya. La mala digestió dels fets d’octubre del 2017, que els republicans interpreten com una derrota, els condiciona. El seu pessimisme és com l’arbre que no els deixa veure el bosc. No cal tornar-hi. La història posarà tothom al seu lloc. Ara ja sabem, i ha costat força saber-ho, fins a quin punt el Sis d’Octubre de 1934 va ser resultat d’una competició interna d’Esquerra. Passen els anys i l’ADN destructiu es transmet de generació en generació. És un estigma republicà que ara s’amaga rere una disciplina partidista pròpia dels partits leninistes i dels silencis que imposa el temor a perdre la feina. És un capteniment molt humà, però descaradament antipolític. A Junts, per parlar d’un altre partit amb els mateixos vicis, li costarà més plantejar-se una crisi de govern, que no estic reclamant de cap manera, per la ximpleria d’obligar els consellers a abandonar l’escó. Si salten del Govern, es queden a la intempèrie.
2. L’endemà del teatre que van representar els ministres del PSOE i els consellers d’Esquerra al Palau de la Generalitat, el ministre Bolaños va declarar a RAC1:
