Pablo Hasel: “Prefereixo sortir més tard de la presó, però sense haver-los donat allò que volen”

 

JUSTÍCIA

 

Entrevista al raper, que encara la darrera etapa de l'empresonament després de cinc anys

 

 

Pablo Hasel en una fotografia del 2021.

 

 

Clara Ardèvol Mallol

09.03.2026 - 21:40

Actualització: 09.03.2026 - 21:43

 

 

El mes passat va fer cinc anys de l’empresonament del raper Pablo Hasel, condemnat per les lletres de les seves cançons i uns quants piulets publicats temps enrere. Inicialment, la condemna era de nou mesos de presó, però l’acumulació d’unes quantes causes va fer que, en conjunt, encara li resti un any i un mes de pena. Aquesta és, per tant, la darrera etapa de l’empresonament, que l’artista ha decidit d’encarar sense acollir-se al tercer grau penitenciari. “Renuncio al penediment i a la col·laboració que m’exigeixen per accedir-hi”, ens explica. El seu segon poemari, Prova de vida, sortirà ben aviat, pels volts de Sant Jordi, i també serveix per a preparar la campanya sobre la fi dels sis anys de presó.

Parlem de tot plegat amb ell, que es manté ferm i enfocat en les lluites col·lectives malgrat el pes que implica aguantar un any i un altre de presó estricta. Les condicions han millorat una mica amb el trasllat a la presó dels Lledoners, però igualment en destaca la duresa i critica el relat que parla de la presó com si fos un hotel. Aquesta entrevista s’ha hagut de fer per correu postal i s’ha respectat tot el contingut que hi ha escrit Hasel.

—Com us trobeu? Com viviu la presó després de cinc anys?

Ser un llepa, comissari Sallent, no us estalviarà la repressió

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Amb independència del surrealisme de Llarena, la demanda que s'investigue el paper dels Mossos ens recorda una cosa ben elemental: que en una situació d'opressió i domini no serveix de res fer el covard ni llepar les botes de qui mana

 

 

 

 Vicent Partal

19.09.2024 - 21:40 - Actualització: 19.09.2024 - 23:11

 

 

El ridícul que va fer el cos de Mossos d’Esquadra el 8 i el 9 d’agost va ser monumental.

 

Ridícul, primer de tot, per l’obediència cega i acrítica a jutges prevaricadors –un policia no té mai l’obligació d’obeir una decisió contrària a la llei, i en aquest cas era contrària a la llei d’amnistia.

Ridícul, sobretot, en termes operatius. El desplegament de l’operació Gàbia va ser desproporcionat i fora de temps. No podia ser efectiva i ja en el primer minut va quedar clar que la desplegaven solament per a cobrir-se les espatlles i que el jutge Llarena no pogués dir que no havien fet tant com havien pogut per detenir el president Puigdemont.

I ridícul, i vergonya, i se m’acaben els qualificatius… per la conferència de premsa del 9 d’agost en què el conseller Elena i el cap dels Mossos, Eduard Sallent, van contravenir totes les normes hagudes i per

Que la repressió espanyola la vam provocar nosaltres? Si em punxen no em trauen sang. Per Vicent Partal

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

No és seriós proposar com a futurible un referèndum sobre la independència renunciant al referèndum que ja s'ha fet, amagant-lo, fent-lo passar com una prova o com un simple intent que solament va servir per a justificar la repressió

 

 

El president de la Generalitat amb el director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern.

 

 

 

 

Vicent Partal

02.04.2024 - 21:40

 

 

El president Aragonès va presentar ahir un informe de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern sobre la possibilitat d’un referèndum d’independència acordat amb Espanya i dins l’àmbit de la seua constitució.

El text és francament fluix. No aporta res de nou i fa més aviat la impressió que és un intent de reconduir les pitjors i més pintoresques propostes formulades durant aquests anys, tant en l’infame acord de la claredat promogut pel mateix govern com en aquella sorprenent proposta de majories reforçades que va arribar a formular ERC –i que el text presentat ahir rebutja completament.

Durant la presentació del document, el president de la Generalitat va fer una referència poc clara al 9-N i al Primer d’Octubre, que els presentà –no sé si intencionadament o bé dut per la improvisació del moment– com si fossen una mena d’esglaons que haurien de conduir

La investigació de l’Estat a Tsunami Democràtic i tot el que (no) ha descobert fins ara

 

 

La Guàrdia Civil no ha arribat a esclarir del tot qui hi havia darrere de Tsunami Democràtic, però alguns dels sospitosos van quedar assenyalats en part del sumari que ha vist la llum recentment

 

 

Pla d'una noia que mostra un cartell de Tsunami Democràtic cridant a la gent a mobilitzar-se a l'aeroport. Imatge del 14 d'octubre de 2019. (Horitzontal) Data de publicació: dilluns 14 d’octubre del 2019, 13:29 Autor: Elisenda Rosanas

 

Maria Garcia

Dijous, 18 de maig de 2023

 

 

La justícia espanyola no ha deixat mai de perseguir Tsunami Democràtic, el moviment que quatre anys enrere va mobilitzar el país sencer per protestar contra les sentències repressores dels líders independentistes. Malgrat investigar la causa durant tots aquests anys com un delicte de terrorisme, i decretar el secret de sumari en les investigacions, la Guàrdia Civil no ha arribat a esclarir del tot qui hi havia darrere. Ara, que s’ha aixecat el secret de sumari, la televisió pública catalana ha tingut accés a part de la informació recopilada des d’aleshores sobre Tsunami Democràtic.

 

El jutjat número 6 de l’Audiència Nacional no va aconseguir assenyalar amb noms i cognoms els presumptes responsables de Tsunami Democràtics durant els dos primers anys de la investigació. Tanmateix, una altra investigació feta per un jutjat de Barcelona, que es coneix com a Volhhov, va revelar a l’Audiència els noms. Així, el jutjat barceloní assenyalava l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell, l’editor Oriol Soler, l’empresari gironí Josep Campmajó, l’exresponsable de Convergència David Madí, el president de la Plataforma pro Seleccions Catalanes Xavier Vinyals i el director de l’Oficina de l’expresident Puigdemont Josep Lluís Alay, entre d’altres.

 

Els responsables de Tsunami Democràtic i els seus rols, segons la Guàrdia Civil

La por arriba a Madrid. Per Vicent Partal

OPINIÓ - EDITORIAL

 

"Era sols qüestió de temps que la maniobra d'externalització de la repressió política en mans de la justícia es giràs a Espanya, també, contra el PSOE" 

 

 

 

Per: Vicent Partal

21.10.2021  19:50

 

 

Encara s’ha de veure com acabarà l’afer del diputat Alberto Rodríguez, de Podem, però ara com ara tot això que passa a Madrid ja és molt interessant.

Rodríguez va ser condemnat pel Tribunal Suprem, acusat de donar un colp a un policia l’any 2014, en una manifestació contra la llei Wert. Li imposaren una pena principal de quaranta-cinc dies de presó, substituïbles pel pagament de 450 euros, i una pena accessòria d’inhabilitació. Amb el codi penal espanyol a la mà, el jutge no pot triar entre quaranta-cinc dies de presó i 450 euros, perquè la pena de presó solament és una manera de comptar a quants diners puja la multa i si es paga aquesta quantitat –que s’ha pagat– ja està. I també és indiscutible, de primer de dret, que l’extinció d’una pena principal extingeix l’accessòria. La discussió, doncs, sobre si Alberto Rodríguez ha de ser diputat simplement no hauria

Polític escarmentat, governant perdut

 

 

NO PERDRE EL FIL

 

 

Agustí Colomines
Barcelona. Dilluns, 20 de Setembre 2021. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts

 

 

 

 

1. El pessimisme porta a la decadència. El pessimisme obre la porta a la depressió. Si en les persones deprimides l’afebliment de l’ànim genera pensaments negatius per una manca de raonament intel·lectual, quan parlem de política el pessimisme és el primer símptoma que s’ha entrat en un cul-de-sac. El procés independentista s’ha acabat, almenys de la manera que s’havia entès durant la dècada passada. No em reca coincidir amb el ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños. El PSOE ha aconseguit imposar a Esquerra, mitjançant la intermediació dels abertzales, una via de col·laboració que exclou la independència de Catalunya. La mala digestió dels fets d’octubre del 2017, que els republicans interpreten com una derrota, els condiciona. El seu pessimisme és com l’arbre que no els deixa veure el bosc. No cal tornar-hi. La història posarà tothom al seu lloc. Ara ja sabem, i ha costat força saber-ho, fins a quin punt el Sis d’Octubre de 1934 va ser resultat d’una competició interna d’Esquerra. Passen els anys i l’ADN destructiu es transmet de generació en generació. És un estigma republicà que ara s’amaga rere una disciplina partidista pròpia dels partits leninistes i dels silencis que imposa el temor a perdre la feina. És un capteniment molt humà, però descaradament antipolític. A Junts, per parlar d’un altre partit amb els mateixos vicis, li costarà més plantejar-se una crisi de govern, que no estic reclamant de cap manera, per la ximpleria d’obligar els consellers a abandonar l’escó. Si salten del Govern, es queden a la intempèrie.

 

2. L’endemà del teatre que van representar els ministres del PSOE i els consellers d’Esquerra al Palau de la Generalitat, el ministre Bolaños va declarar a RAC1:

Editorial Vicent Partal : Què n’esperàveu? La repressió és una màquina cega

OPINIÓ - EDITORIAL

Què n’esperàveu? Què n’esperava la societat espanyola? Que es podia posar en funcionament una dictadura contra Catalunya sense que això afectàs la seua vida panxacontenta? 

Per: Vicent Partal

23.04.2020  21:50





Ja em disculpareu el to lamarckista del comentari d’avui, però és que ens trobem amb un d’aquells casos en què és difícil de discutir que la funció crea l’òrgan. I també, i això que dic ara ja és collita meua, que una volta instal·lada la funció, es queda.

Ahir molta gent es va sorprendre, he de suposar que de manera genuïna, de descobrir que la Guàrdia Civil persegueix les crítiques al govern de coalició PSOE-Podem fent servir una unitat impulsada temps enrere per combatre l’independentisme català. Perquè aquesta unitat ara ja noes dedica solament a identificar i molestar independentistes, sinó que ara identifica qualsevol que parle malament del govern espanyol. Per a construir aquest material, informes sobre allò que anomena ‘la situació de contrarietat a l’actual gestió de

[VÍDEO] Concentracions simultànies a Hong Kong i Catalunya de solidaritat contra la repressió

PAÍS - PRINCIPAT

Centenars de persones han cantat l'himne de les protestes d'Hong Kong davant del consolat xinès a Barcelona

Per: Redacció

24.10.2019  14:12




Unes tres-centes persones s’han concentrat davant del consolat xinès a Barcelona en solidaritat amb les mobilitzacions pro-democràcia d’Hong Kong. Els concentrats també han cantat l’himne de les protestes a l’ex-colònia britànica.





Vegeu-ne el vídeo:

La vaga general contra la repressió supera fins i tot l’aturada del 3 d’octubre

PAÍS - PRINCIPAT

Entre les dades oficials que ja s'han fet públiques hi ha un descens de prop del 30% del trànsit a Barcelona, superior que en altres vagues generals exitoses com les del 2012 

Per: Redacció

18.10.2019  13:24




Segons la Intersindical-CSC i la IAC, sindicats convocants de la vaga general, la mobilització està tenint un seguiment superior a la de la vaga del 3 d’octubre de 2017.



A l’espera de xifres concretes de participació, el seguiment al sector d’ensenyament ha estat del 43% en els centres públics, del 26% als privats i del 35% als concertats; 90% a les universitats; i 40% a la sanitat.



Segons la intersindical, en determinats territoris del país el nivell d’incidència ha estat molt generalitzat en tots els sectors, amb la majoria de comerços amb les persianes baixades. Així mateix, les mobilitzacions han estat massives arreu, amb concentracions i manifestacions en les capitals de comarca i principals ciutats, amb la participació d’una

El Consell per la República proposa "fer efectiu el mandat de l'1-O" davant la nova repressió

OPERACIÓ POLICIAL






Carlota Camps
Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 24 de setembre de 2019

El Consell per la República veu les noves detencions a membres dels CDR com un intent de "fabricar un relat de violència inexistent" i, com a resposta, proposa "desbordar democràticament l'Estat repressor" fent "efectiu el mandat del primer d’octubre" i construint la República Catalana.



Així ho assegura en un comunicat, en el que també s'acusa l'Estat de voler "intimidar la ciutadania" i d'associar el moviment independentista amb la violència, a les portes del segon aniversari de l'1-O i a les portes de la sentència.



Des del Consell, també vinculen l'operació policial d'aquest dilluns amb les eleccions del

52 veus més (franceses) pels Presos Polítics

EDITORIAL






José Antich
Barcelona. Diumenge, 1 de setembre de 2019

Ja sé que a Madrid ningú no en farà cas i es repetirà una vegada més la vella cançó que són polítics desinformats o bé que han estat manipulats o bé que no són la majoria de l'Assemblea Nacional francesa. Però la carta publicada aquest diumenge a Le Journal du Dimanche per 52 diputats denunciant la repressió duta a terme per les autoritats espanyoles dels electes catalans i expressant la seva preocupació i desaprovació pel que consideren que és una violació de les llibertats fonamentals i de l'exercici de la democràcia és tota una bufetada als presidents Pedro Sánchez i Mariano Rajoy, als ministres d'Exteriors del Regne d'Espanya des que es va iniciar el 2012 i per extensió al deep state espanyol que hi ha participat directament o l'ha encobert.



El ministre Borrell, que paradoxalment serà el pròxim cap de la diplomàcia europea, acaba de rebre una de les més sonores bufetades en els seus anys al capdavant d'Exteriors, i no per un grup polític determinat, sinó per un selecte grup de parlamentaris de diferents formacions que inclou ideologies molt diferents des del centre liberal a l'esquerra.


Formaran part del seu llegat la repressió que ha provat de minimitzar o de negar, la baralla amb cancelleries o amb mitjans de comunicació internacionals per no acceptar el seu punt de vista en el conflicte català o, simplement,

El parlament islandès aprova tramitar la condemna de la repressió del procés

JUDICI AL PROCÉS







Antoni Maria Piqué
Foto: IHB
Barcelona. Dijous, 21 de febrer de 2019

El ple del parlament islandès (Alþingi) ha aprovat aquest dimecres el tràmit d’una proposta de resolució que condemna “la resposta del govern d'Espanya al referéndum d'independència de Catalunya, incloses les detencions de polítics catalans” i el judici al procés. La proposta va passar sense rèpliques en contra i en presència del govern de l’illa. Ara l’estudiarà la comissió d’afers exteriors de la cambra, que decidirà si la modifica i la retorna al plenari per a la seva aprovació final.



La proposta la va defensar la diputada Álfheiður Eymarsdóttir, del Partit Pirata (Píratar), el grup que la va presentar la primera setmana de desembre del 2018. Eymarsdóttir va explicar que Islàndia, “malgrat ser una nació petita, és també un garant de drets humans al món. Ens miren a tot arreu i esperem que aquest sigui el primer pas per a que aquesta condemna tingui ressò arreu del món”.

"Són presos polítics"

Un eurodiputat flamenc avisa Juncker: "Permetre acusar de rebel·lió és enterrar la UE"

CAS 1-O

El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Divendres, 2 de novembre de 2018








L’eurodiputat flamenc Mark Demesmaeker (N-VA) ha assegurat que “perseguir un moviment pacífic i democràtic com rebel·lió equival a repressió política”. El parlamentari, membre de la Plataforma Diàleg UE-Catalunya, ha avisat en una piulada al president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, i al vicepresident Frans Timmermans que “enterraran el projecte europeu si ho permeten en un Estat membre de la UE”.



Després de conèixer els escrits de la fiscalia espanyola de cara al judici al Suprem amb la petició de dures penes contra els membres de l'anterior Govern i de la societat civil, Demesmaeker ha assenyalat que les penes que demana el ministeri públic contra els dirigents de la societat civil i els polítics catalans són “greus”.



"El fiscal espanyol exigeix càstigs severs als líders de la societat civil i als polítics catalans. Perseguir un moviment pacífic i democràtic com si fos rebel·lió és

Neix la Crida per la Llibertat per denunciar la repressió espanyola i exigir l’alliberament dels presos polítics

PAÍS - PRINCIPAT

L'organització, hereva de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, es presentarà diumenge de la mà d'Àngel Colom i Carles Riera.

Àngel Colom, Jordi Sànchez i Carles Riera, ex-dirigents de la Crida.

Per: Redacció 

12.03.2018  22:00

Diumenge es presentarà a l’Ateneu Barcelonès la Crida per la Llibertat, organització hereva de la Crida a la Solidaritat. Àngel Colom, ex-dirigent de la Crida juntament amb Carles Riera i Jordi Sànchez, serà l’encarregat d’anunciar les noves accions que s’encabiran sota el paraigua d’aquest espai, que pretenen obert a totes les entitats i col·lectius que s’hi vulguin afegir. Reclamen l’alliberament dels presos polítics, el retorn dels exiliats i la implementació de la República. Riera, ara diputat de la CUP, assistirà a la presentació. Evidentment, Sànchez no hi podrà ser perquè és a la presó des del 16 d’octubre.



En un manifest, la Crida es proposa de denunciar i aturar la repressió de l’estat espanyol i de posar en marxa activitats i iniciatives que contribueixin a l’alliberament dels presos polítics i el retorn dels exiliats i que donin suport als represaliats. Així mateix, s’assumeix la plena sobirania del poble català, la pràctica no-violenta i la diversitat del Principat.



El text mostra ‘preocupació’ pel retrocés en la llibertat d’expressió, denuncia els greus dèficits democràtics de l’estat espanyol, la creixent judicialització de la política i la causa general contra l’independentisme, la intervenció de les