OPINIÓ - EDITORIAL
Amb independència del surrealisme de Llarena, la demanda que s'investigue el paper dels Mossos ens recorda una cosa ben elemental: que en una situació d'opressió i domini no serveix de res fer el covard ni llepar les botes de qui mana
Vicent Partal
19.09.2024 - 21:40 - Actualització: 19.09.2024 - 23:11
El ridícul que va fer el cos de Mossos d’Esquadra el 8 i el 9 d’agost va ser monumental.
Ridícul, primer de tot, per l’obediència cega i acrítica a jutges prevaricadors –un policia no té mai l’obligació d’obeir una decisió contrària a la llei, i en aquest cas era contrària a la llei d’amnistia.
Ridícul, sobretot, en termes operatius. El desplegament de l’operació Gàbia va ser desproporcionat i fora de temps. No podia ser efectiva i ja en el primer minut va quedar clar que la desplegaven solament per a cobrir-se les espatlles i que el jutge Llarena no pogués dir que no havien fet tant com havien pogut per detenir el president Puigdemont.
I ridícul, i vergonya, i se m’acaben els qualificatius… per la conferència de premsa del 9 d’agost en què el conseller Elena i el cap dels Mossos, Eduard Sallent, van contravenir totes les normes hagudes i per