En menys d'una setmana, l'independentisme ha ofert dos exemples de la hipermobilització dels seus simpatitzants. Dissabte passat, amb la gran manifestació que va discórrer pels carrers de Barcelona, i aquest dijous, amb la jornada de vaga general a tot Catalunya i de la qual, com a balanç, es pot dir que és la més important de l'última dècada, només superada per l'aturada de país, que es va celebrar 48 hores després del referèndum de l'1 d'octubre. Desenes de milers de persones van sortir a les capitals de tota Catalunya, on es van fer marxes històriques com la de Girona, amb unes 70.000 persones segons la Guàrdia Urbana. En qualsevol cas, la jornada de vaga general va tenir un seguiment desigual, amb incidència important en universitats, centres educatius i serveis públics i menor en establiments de ciutats importants.



En aquest cas, la jornada reivindicativa no ha de ser llegida únicament pel nombre de gent que es va manifestar, sinó per la repercussió que va acabar tenint a la vida quotidiana de les persones: des de la seva mobilitat a la seva normalitat en la vida diària. En aquest aspecte, la vaga va ser molt present durant tot el dia i es va aconseguir enviar el missatge, igual que dissabte passat, que l'onada d'indignació amb el judici del procés que se celebra al Tribunal Suprem és molt alta entre la societat catalana. Una irritació que no afecta només el món independentista sinó que s'amplia a tots aquells que van viure amb estupor