Els altres encàrrecs de la policia patriòtica

EDITORIAL






José Antich
Barcelona. Dimarts, 8 de setembre de 2020. 22:39
Actualitzat Dimarts, 8 de setembre de 2020. 22:39

Ja ningú no discuteix a hores d'ara que la policia patriòtica posada en marxa pel Partit Popular mentre governava Mariano Rajoy per provar d'aturar el procés independentista a Catalunya va existir i va disposar de mitjans econòmics i materials més que suficients per dur a terme operacions il·lícites per tal d'incriminar el major nombre possible de dirigents. Es van punxar telèfons, es van elaborar dossiers, es van fabricar proves falses. Tot, a compte de les denominades despeses reservades i autoritzat per les altes instàncies de l'Estat.



Qui més qui menys va saber que alguna cosa s'estava coent a partir del 2012, quan Artur Mas va desplaçar el volant del Govern del carril autonomista en el qual havia anat circulant des de l'inici de la transició. Encara que el PP era l'executor ja que era al govern espanyol, el PSOE estava perfectament al cas d'aquells moviments a través d'alguns dirigents designats a l'efecte encara que amb els anys s'hagi anat fent el desentès.



El principal inconvenient de les policies paral·leles és que,

Una detenció inquietant

EDITORIAL






José Antich
Barcelona. Dimarts, 11 d'agost de 2020. 22:30
Actualitzat Dimarts, 11 d'agost de 2020. 22:30

La detenció del magistrat del Tribunal Constitucional, Fernando Valdés, al seu domicili de Majadahonda, en les proximitats de Madrid, per presumpta violència de gènere de la qual hauria estat víctima la seva esposa dimarts a la matinada després d'una discussió és una notícia inquietant. Que la Fiscalia no hagi presentat cap càrrec ni hagi demanat cap mesura cautelar i que la magistrada del jutjat d'instrucció número 7 del municipi l'hagi deixat en llibertat per la seva avançada edat de 75 anys és una notícia sorprenent. I que el Tribunal Constitucional hagi sortit amb una nota apel·lant a la presumpció d'innocència "mentre continua el procediment judicial" és una notícia que té l'aparença de comunicat corporatiu en un tema tan delicat com la violència de gènere.



El magistrat Fernando Valdés, membre del Constitucional a proposta del PSOE, gaudeix d'aforament pel seu càrrec al TC. No és aquesta una qüestió menor ja que la seva detenció per part de la Guàrdia Civil

Compte amb la sentència del TC alemany

EDITORIAL






José Antich
Barcelona. Dimarts, 5 de maig de 2020

Enmig dels esforços titànics de Pedro Sánchez per salvar l'estat d'alarma aquest dimecres al Congrés dels Diputats —avui ho té una mica més fàcil amb el primer gran acord de legislatura entre PSOE, Podemos i Ciutadans i espera que el PNB resisteixi en l'abstenció perquè els números li quadrin— a Espanya li arriben notícies molt preocupants d'Alemanya. Si més no, s'esperava, ja que la decisió estava adormida des del 2014:


el Tribunal Constitucional alemany acaba de remoure a fons el sistema de cooperació europea i ha posat la lupa en els futurs plans de compra de deute per part del BCE de països que necessitin fortes injeccions de capital i no tinguin fàcil la devolució. No és una bona notícia per a Espanya i Itàlia, esperançats encara que Europa obri el miracle i

El virus de la Corona

EDITORIAL






José Antich
Barcelona. Diumenge, 15 de març de 2020

La greu situació de salut pública que viu Espanya pel coronavirus, en part amplificada per la negligència del govern de Pedro Sánchez a adoptar des del primer moment dràstiques mesures com se li demanava, per exemple, des de Catalunya, no ha de tapar el que, sens dubte, és una notícia d'abast internacional i que compromet molt seriosament la monarquia espanyola.


El rei Felip VI ha reconegut a través d'un comunicat de la Casa Reial que tenia coneixement des de fa temps, al menys més d'un any, dels comptes offshore del seu pare a l'estranger, acumulades amb total impunitat i que anava a ser el receptor de la fortuna corrupta.



L'embolcall que se li ha donat al comunicat posant l'accent en què renunciarà a l'herència -hauria d'explicar com ja que el Codi Civil prohibeix la renúncia a l'herència futura (articles 816 i 991)- i que el seu pare, Joan Carles I, deixava de percebre la seva assignació dels Pressupostos Generals de l'Estat és la part, diguem-ho així, amable, d'una

La jutgessa que va parar la Fiscalia

EDITORIAL






José Antich
Barcelona. Dijous, 5 de març de 2020

És tan excepcional que, en el marc dels diferents procediments judicials relacionats amb el procés i amb l'1-O, un jutge escapci la posició del Ministeri Fiscal que només per això ja és notícia. Si, a més, la decisió afecta una qüestió tan rellevant com la sortida dels presos polítics de la presó per anar a treballar unes hores al dia o a fer voluntariat, en aplicació de l'article 100.2 del Reglament Penitenciari, és una doble notícia.



Això és el que ha fet la magistrada Maria Jesús Arnau, del Jutjat de Vigilància Penitenciària número 5 de Catalunya, que, en una interlocutòria de 14 folis, destrossa tots i cada un dels arguments de la Fiscalia per rebutjar que Jordi Cuixart no pugui acollir-se al 100.2. Ha estat la de Cuixart la primera petició de revocació de la Fiscalia que li ha arribat i res no fa preveure que la resta de presos polítics tinguin un tracte diferent. El

Una reunió sense expectatives

EDITORIAL






José Antich
Barcelona. Dimecres, 5 de febrer de 2020

Han refredat tant les expectatives de la reunió entre Pedro Sánchez i Quim Torra els portaveus de la Moncloa que realment serà una sorpresa que de la cita d'aquest dijous n'acabi sortint alguna cosa positiva. I, realment, això és just el que no hauria de passar: hi ha moltes coses en joc perquè el dirigent socialista practiqui l'estratègia habitual dels presidents del govern espanyol amb els inquilins de la Generalitat, que no és cap altra que donar allargs i cap concreció ni compromís.



És obvi que Sánchez acudeix a la reunió amb Torra forçat per les circumstàncies. Per dir-ho en llenguatge col·loquial, a ròssec. Ni Torra és sant de la seva devoció, ni pensa assumir cap dels seus plantejaments com acordar un referèndum d'independència, reconèixer el dret a l'autodeterminació o assumir una amnistia per als presos polítics. No és millor l'opinió que Torra té de Sánchez, l'opinió volàtil de les coses i el seu

El jutge Llarena i les seves jugades mestres

EDITORIAL






José Antich
Barcelona. Dimarts, 4 de febrer de 2020

Si antigament els periodistes havien de tenir un croquis sobre els ministres del govern espanyol o sobre els consellers de la Generalitat per no confondre's i publicar sempre bé el seu nom complet i el seu càrrec exacte, ara aquest nomenclàtor ha canviat i el que cal saber és el nom dels jutges del Tribunal Suprem, de l'Audiència Nacional, del Tribunal Constitucional, del Tribunal de Comptes o del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i els corresponents fiscals de les diferents instàncies judicials, parajudicials o, simplement, administratives. Ells són els protagonistes diaris de la informació política en aquest embat plantejat contra l'independentisme català. Aquest és el gran llegat que ha deixat el deep state espanyol a Pedro Sánchez després de set anys de govern popular a la Moncloa i una infinitat de complicitats entre el PP i el PSOE. Els primers, molt més hàbils, han teixit una teranyina d'interessos que no sembla fàcil que Sánchez pugui arribar a desmuntar amb el temps, si és que realment així ho vol, cosa que amb el president mai no se sap.



D'entre tots ells, el més agut sol ser el jutge Pablo Llarena, aquell de les euroordres d'anada i tornada contra Puigdemont, Comín i Ponsatí, que fa molt de temps que

Borrell ho ha tornat a fer

EDITORIAL






José Antich
Barcelona. Dilluns, 16 de desembre de 2019

Que l'estat espanyol està seriosament preocupat per la patacada judicial que pot patir per part de la justícia belga i del Tribunal Europeu amb seu a Luxemburg és una evidència palmària. El darrer bram de l'alt representant per a la Política Exterior i de Seguretat de la UE, Josep Borrell, cal interpretar-lo en aquesta clau.  

El seu menyspreu als tribunals belgues és impropi d'un càrrec comunitari, però també, fins fa quatre dies, d'un ministre d'un país que es considera seriós.



És obvi que Borrell prova de desviar l'atenció i posar-se la bena abans de la ferida. La justícia belga ha donat aquest dilluns carbassa a la urgència espanyola de l'euroordre d'extradició i ha acceptat la petició dels advocats de Puigdemont i Comín d'ajornar l'inici del judici oral en espera d'una resolució sobre la immunitat d'ambdós, així com la de

Els nervis de Sánchez

EDITORIAL






José Antich
Barcelona. Dimecres, 4 de desembre de 2019

Només cal fer un tomb per Madrid per deduir que si hi ha una possibilitat de rebentar la candidatura de Pedro Sánchez a la presidència del govern espanyol, hi ha molta gent interessada a participar en l'operació. El més que possible acord entre PSOE-Podemos i Esquerra provoca més d'un maldecap més enllà de l'Ebre i el que més se sent són frases d'aquest estil: "Sánchez està disposat a tot per tirar endavant aquesta aliança... però encara falten dies". Mentre això passa, no hi ha cap dia que ex de tots els colors i totes les professions surtin a la palestra per mirar d'evitar el pacte mentre criden al gran acord entre socialistes i populars. Per a això utilitzen tota mena de tribunes i tota classe de menyspreus i insults. Al capdavant, com gairebé sempre, Alfonso Guerra, que ha manifestat que un acord entre el PSOE i Esquerra seria com donar "una granada explosiva a un nen".



Altres, els importants, els que manen de veritat, no fan declaracions i influeixen en portades i editorials. No és estrany que aquest clima contrari al president en funcions el tingui preocupat, perquè el calendari no el beneficia. La investidura és avui més al gener que al desembre, i el gener queda massa lluny mentre la cançó diària és que Sánchez es lliura a

A Vox ningú no el vol però tots l'ajuden (a Espanya)

EDITORIAL






José Antich
Barcelona. Dimarts, 3 de desembre de 2019

Darrere dels discursos grandiloqüents contra Vox de totes les forces polítiques hi ha una realitat molt més crua i que ni PSOE, ni PP, ni Ciutadans, no estan disposats a assumir:

siguin benvinguts els pactes per aïllar els ultradretans sempre que no sigui jo el perjudicat.


A la constitució de la Mesa del Congrés dels Diputats hem tingut un clar exemple d'això i per aquesta escletxa s'ha colat el diputat de Vox, Ignacio Gil Lázaro. El PSOE ha volgut assegurar-se la vicepresidència primera per al seu diputat Alfonso Rodríguez Gómez de Celis —a més de la presidència per a Meritxell Batet— en comptes de deixar aquest càrrec en mans de la popular Ana Pastor i conformar-se amb la vicepresidència segona. Si ho hagués fet així, avui Vox no estaria a la Mesa del Congrés dels Diputats.



I un no pot menys que comparar què ha succeït en altres països quan s'han produït situacions amb alguna similitud. Per exemple, quan era fins i tot incipient a França el Front Nacional i la seva presidència l'ostentava Jean-Marie Le Pen. Estem parlant del

El fals relat

EDITORIAL






José Antich
Barcelona. Dilluns, 23 de setembre de 2019

Com que les coses no succeeixen perquè sí i les anomenades operacions policials contra l'independentisme català solen ser, en la majoria dels casos, una exageració o una maniobra destinada a crear un fals relat, caldrà concloure, d'acord amb les dades que tenim, que les detencions practicades aquest dilluns per la Guàrdia Civil sota l'acusació de terrorisme, rebel·lió i tinença d'explosius busquen acovardir i sembrar la por entre els seus dirigents i simpatitzants. Les innombrables operacions policials similars que s'han dut a terme en els últims temps a Catalunya i han acabat en res generen un alt escepticisme i haurien d'obligar a una enorme dosi de prudència i cautela.



Casualment, el dia que s'han dissolt les Corts, Pedro Sánchez emergeix com el president disposat a no quedar-se enrere i disposat a fer detenir nou simpatitzants dels CDR (Comitès de Defensa de la República).


Casualment, el fals relat sobre les detencions ve molt elaborat pel ministeri de l'Interior i s'expandeix a la mateixa hora per les televisions i diaris espanyols.


Casualment,

El Rei, la toga i el Tribunal Suprem

EDITORIAL






José Antich
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dilluns, 9 de setembre de 2019

Certament, hi ha imatges que valen més que mil paraules. Veure el rei Felip VI assegut a la butaca que durant diversos mesos ha ocupat el president de la Sala Segona del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, durant el judici als líders independentistes catalans, és una imatge impagable. És tornar al 3 d'octubre, el dia del nefast discurs per televisió que va allunyar, qui sap si irreversiblement, la societat catalana de la monarquia espanyola.



Aquella atziaga vetllada que va situar el monarca espanyol en una posició de ruptura amb les institucions catalanes i que tant mal li ha fet, fins a l'extrem que la seva presència és non grata en molts llocs de Catalunya, i la Generalitat, per exemple, va acordar no assistir a cap dels actes organitzats pel palau de la Zarzuela. Una situació, per exemple, que, com aquest dilluns s'ha confirmat novament, ha desplaçat de Girona a Barcelona els actes de la

Una vaga davant un judici que fa aigües

EDITORIAL







José Antich
Barcelona. Dijous, 21 de febrer de 2019

En menys d'una setmana, l'independentisme ha ofert dos exemples de la hipermobilització dels seus simpatitzants. Dissabte passat, amb la gran manifestació que va discórrer pels carrers de Barcelona, i aquest dijous, amb la jornada de vaga general a tot Catalunya i de la qual, com a balanç, es pot dir que és la més important de l'última dècada, només superada per l'aturada de país, que es va celebrar 48 hores després del referèndum de l'1 d'octubre. Desenes de milers de persones van sortir a les capitals de tota Catalunya, on es van fer marxes històriques com la de Girona, amb unes 70.000 persones segons la Guàrdia Urbana. En qualsevol cas, la jornada de vaga general va tenir un seguiment desigual, amb incidència important en universitats, centres educatius i serveis públics i menor en establiments de ciutats importants.



En aquest cas, la jornada reivindicativa no ha de ser llegida únicament pel nombre de gent que es va manifestar, sinó per la repercussió que va acabar tenint a la vida quotidiana de les persones: des de la seva mobilitat a la seva normalitat en la vida diària. En aquest aspecte, la vaga va ser molt present durant tot el dia i es va aconseguir enviar el missatge, igual que dissabte passat, que l'onada d'indignació amb el judici del procés que se celebra al Tribunal Suprem és molt alta entre la societat catalana. Una irritació que no afecta només el món independentista sinó que s'amplia a tots aquells que van viure amb estupor

L'imam de Ripoll, una història amb massa ombres

EDITORIAL







José Antich
Barcelona. Dimarts, 29 de gener de 2019

La història de l'imam de Ripoll quan es van produir els atemptats de Barcelona i Cambrils, l'agost del 2017, i la seva relació amb els serveis de seguretat espanyols té encara massa punts negres per pensar que sabem tota la veritat. És possible, fins i tot, que en sapiguem molt poc. Aquest dimarts, a la comissió extraordinària del Parlament sobre la investigació dels atemptats del 17-A hem sabut que la policia espanyola va visitar l'oratori de Ripoll i els responsables de l'associació islàmica Annour i va preguntar directament pel cervell dels atemptats, l'imam Abdelbaki es-Satty. No una vegada, no dues, sinó tres.



Moltes vegades per no parlar de res o de qüestions intranscendents quan el seu nom ja havia aparegut en sumaris judicials per la seva presumpta relació amb terroristes gihadistes.



A més, Es-Satty ja havia entrat en contacte amb la policia espanyola el 2014, quan complia condemna a Castelló per tràfic de drogues. Informador ocasional de la policia espanyola? Informador important de la policia espanyola? Infiltrat? No en sabem res més, llevat que

Sánchez premia Soraya. Per José Antich

EDITORIAL

Ens agradi o no, un polític del segle XXI és aquell que domina l'escena. Capaç de sorprendre i d'improvisar fent veure que ho tenia tot previst. I que comuniqui. Sobretot, que comuniqui. Pedro Sánchez és bastant això: cada dia, un conill del barret de copa i amb un somriure com a presentació.



Tan aviat es treu de la màniga uns pressupostos amb què guanya sempre ―si s'aproven, ho presentarà com un exemple de l'estabilitat del seu govern i si el Congrés dels Diputats els tomba, serà una basa perfecta per a la seva campanya electoral― com es reconcilia amb una certa dreta en incorporar al Consell d'Estat l'exvicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría. I mentrestant, deixa fer Pablo Iglesias visitant els presos polítics a la presó de Lledoners amb la dreta en peu de guerra perquè els comptes de l'Estat es debatin en un centre penitenciari amb Oriol Junqueras. Molt espectacle, però d'això en política es pot viure molt temps.



L'arribada de l'arquitecta del 155 al Consell d'Estat és, sens dubte, un plat de difícil digestió per als independentistes catalans que, paradoxes de la vida, van portar a la Moncloa amb els seus vots Pedro Sánchez. Una amarga ironia. Com la de Josep Borrell de ministre d'Afers Exteriors. I mentrestant, a Madrid es repeteix una vegada i una altra que el govern Sánchez és ostatge dels partits

Toc d'atenció al Govern: no hi ha marxa enrere. Per José Antich

EDITORIAL

José Antich
Barcelona. Dilluns, 1 d'octubre de 2018







Les multitudinàries manifestacions celebrades durant tota la jornada a totes les capitals i en molts municipis de Catalunya, que van tenir la seva màxima expressió en la massiva assistència a la concentració de la tarda a Barcelona i que la Guàrdia Urbana va xifrar en 180.000 persones, així com les accions de protesta que van tenir lloc en l'aniversari d'un dia tan emblemàtic com l'1 d'octubre permeten extreure diverses conclusions. També, de tornar al realisme polític, el que succeeix quan una part molt significativa de l'independentisme se sent entre frustrada i inquieta per la falta de concreció en què es troba la política catalana i molt concretament la dels qui tenen l'obligació de portar endavant el país després dels resultats del 21 de desembre. L'aniversari del referèndum ha tingut poc a veure amb les manifestacions de l'11 de setembre. Molt més lúdica la Diada i més exigent amb els polítics independentistes aquest 1-O.



La primera conclusió de la intensa jornada té a veure amb el toc d'atenció al Govern com a representant de la legitimitat guanyada ara fa un any al referèndum d'autodeterminació. S'equivocarà qui vulgui veure-hi una esmena a la totalitat del que s'està fent, molt concentrat en l'acció de govern, la reivindicació de la llibertat dels presos i els exiliats, la denúncia d'un judici injust, polític, i amb un resultat manipulat, i la denúncia internacional d'un Estat espanyol amb un dèficit profund de valors democràtics i molt autoritari. Però també s'equivocaran els qui pretenguin reduir a uns quants milers i molt radicalitzats les crítiques que es van poder escoltar d'una manera clara en la manifestació que va concloure al Parc de la Ciutadella, a les portes del Parlament. El gruix de l'independentisme està

L'estafa de l'estampeta també funciona en política

EDITORIAL







José Antich
Barcelona. Dimecres, 12 de setembre de 2018

Com tothom sap, l'estafa de l'estampeta és un frau que se sol fer en llocs públics. Ideada fa més d'un segle, segons s'ha documentat, un llest i un ximple acabaven enredant un ciutadà que passava per allà i que s'acabava quedant una mercaderia ―inicialment estampetes, d'aquí el nom― per un valor que, al final, descobria que era nul. La policia ve alertant regularment que es continua repetint encara aquesta estafa. Però tant és. Al final, sempre hi ha algú que hi cau de quatre grapes.



Ho he recordat quan he seguit durant tota la jornada el culebrot d'unes negociacions sobre una moció al Congrés dels Diputats per a "un diàleg entre el govern espanyol i el Govern de Catalunya en el qual tots poguessin defensar les seves idees, aspiracions i projectes lliurement, sense imposicions i impediments. L'esmentat procés ha d'aspirar a acordar les vies legals i democràtiques que permetin a la societat catalana determinar el seu futur en el marc de l'ordenament jurídic vigent". Un text que,

L'imam, el terrorista X de qui ningú no parla

EDITORIAL







José Antich
Barcelona. Divendres, 1 de setembre de 2017

Primer la bona notícia: ja no hi ha cap ferit crític pels atemptats de Barcelona i Cambrils. Els serveis mèdics catalans han aconseguit treure d'aquesta situació les últimes víctimes que restaven als diferents hospitals en què encara estan hospitalitzats els ferits. Encara que creien i proclamaven en despatxos oficials que "els hem destrossat el sistema sanitari", el resultat, per sort, no ha estat aquest. Els serveis d'emergències catalans són també els herois anònims d'aquells dies. Un honor que comparteixen, entre d'altres, amb els Mossos d'Esquadra, per més que es trobin immersos a la campanya de desprestigi més gran d'un cos policial orquestrada amb finalitats menyspreables que un és capaç de recordar després de l'èxit policial més gran que un és també capaç de recordar en un tema terrorista: en quatre dies es va desarticular un comando de 12 persones que van acabar detingudes o abatudes en diferents operacions policials.



La portada conjunta de la premsa escrita espanyola converteix certament el paper dels media en un cas únic i digne de ser estudiat. Com el suport de l'Associació de Mitjans d'Informació, que agrupa els editors espanyols de diaris, i que en defensa de la llibertat d'expressió protegeix un diari quan fabrica interessadament un document amb capçalera oficial inclosa i atribuïda primer a la CIA i després a un altre organisme de seguretat dels Estats Units. Hi haurà qui digui que tot s'hi val. Mentre això sigui així, molts d'altres haurem de dir que no tot s'hi val. Que com a exercici de distracció i d'intoxicació periodística podem continuar parlant del paperet en qüestió i de si hi va haver errors dels cossos de seguretat. Però potser ha arribat el moment, com succeeix allà on es produeixen atemptats, de començar a parlar dels terroristes i que se'ns comenci a informar sobre Abdelbaqui es Satty, l'imam de Ripoll de passat tan tèrbol que als

Sor Marta, punt final. Per José Antich

EDITORIAL

"Moltes cancelleries comencen a manifestar obertament que el camí emprès per les autoritats espanyoles és equivocat"

José Antich
Barcelona. Dilluns, 8 de maig de 2017

Quan la caiguda de la família Pujol-Ferrusola sembla haver arribat a la seva fi, una nova notícia acaba esquitxant d'una o una altra manera algun dels membres del clan. L'última que acaba de donar a conèixer la UDEF és de les que posa els pèls de punta i ens ensenya com la realitat moltes vegades és capaç de superar la ficció. Difícilment el director d'un programa com Polònia, Toni Soler, hauria pogut pensar per a un capítol del reeixit espai d'humor polític una manera de relacionar-se amb una entitat bancària com la ideada per Marta Ferrusola a l'hora de redactar en notes de pròpia mà les instruccions a la Banca Reig d'Andorra, amb la qual operava el 1995. Ella era la "mare superiora de la congregació", el responsable de l'entitat bancària era el "reverend mossèn", el seu fill Jordi "el capellà de la parròquia" i els diners a transferir tenien com a unitat de compte no la pesseta, que era la moneda de circulació d'ús corrent en aquells anys, sinó el "missal", el llibre litúrgic per a la celebració de la missa en el ritu romà. Així, dos missals eren dos milions de pessetes i "el traspàs de dos missals de la meva biblioteca a la biblioteca del capellà" significava traspassar dos milions del seu compte corrent al de Júnior (JPF).



El fet que la notícia s'hagi conegut el dia de la declaració al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i la secretària primera de la Mesa, Anna Simó, per haver facilitat la discussió i votació a la Cambra catalana del procés constituent no resta ni importància ni gravetat a una i una altra notícia. És clar que el dia ha estat acuradament escollit per rebaixar l'impacte de la compareixença de Forcadell en seu judicial, tota una anomalia en

Antich: “l’acord de les forces sobiranistes és més a prop que lluny”

Dimarts, 7 de juliol de 2015 10:35 h

L’exdirector de La Vanguardia sospita que a finals de setmana podrem tenir una sorpresa d’acord de les forces sobiranistes i les entitats.

l’exdirector de La Vanguardia, José Antich

Segons l’exdirector de La Vanguardia les converses entre les forces sobiranistes són honestes i sinceres i en aquest sentit ha citat a RAC1 les paraules del president de l’ANC que aquest dilluns destacava la generositat de CDC, ERC i la CUP. 

Antich ha vaticinat que hi haurà una llista de la societat civil amb els partits, però que primer es produirà un acord de llista unitària sense els partits en què les entitats serien les encarregades de bastir les candidatures i podrien demanar a alguns líders polítics que encapçalessin les llistes a diferents demarcacions electorals. 

El silenci de la CUP és significatiu