La Guàrdia Civil no ha arribat a esclarir del tot qui hi havia darrere de Tsunami Democràtic, però alguns dels sospitosos van quedar assenyalats en part del sumari que ha vist la llum recentment
 |
| Pla d'una noia que mostra un cartell de Tsunami Democràtic cridant a la gent a mobilitzar-se a l'aeroport. Imatge del 14 d'octubre de 2019. (Horitzontal) Data de publicació: dilluns 14 d’octubre del 2019, 13:29 Autor: Elisenda Rosanas |
La justícia espanyola no ha deixat mai de perseguir Tsunami Democràtic, el moviment que quatre anys enrere va mobilitzar el país sencer per protestar contra les sentències repressores dels líders independentistes. Malgrat investigar la causa durant tots aquests anys com un delicte de terrorisme, i decretar el secret de sumari en les investigacions, la Guàrdia Civil no ha arribat a esclarir del tot qui hi havia darrere. Ara, que s’ha aixecat el secret de sumari, la televisió pública catalana ha tingut accés a part de la informació recopilada des d’aleshores sobre Tsunami Democràtic.
El jutjat número 6 de l’Audiència Nacional no va aconseguir assenyalar amb noms i cognoms els presumptes responsables de Tsunami Democràtics durant els dos primers anys de la investigació. Tanmateix, una altra investigació feta per un jutjat de Barcelona, que es coneix com a Volhhov, va revelar a l’Audiència els noms. Així, el jutjat barceloní assenyalava l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell, l’editor Oriol Soler, l’empresari gironí Josep Campmajó, l’exresponsable de Convergència David Madí, el president de la Plataforma pro Seleccions Catalanes Xavier Vinyals i el director de l’Oficina de l’expresident Puigdemont Josep Lluís Alay, entre d’altres.
Els responsables de Tsunami Democràtic i els seus rols, segons la Guàrdia Civil
En el sumari que s’ha fet públic recentment també s’hi inclouen les conclusions de la Guàrdia Civil sobre els investigats, en les quals s’atribueixen els rols de cadascun dels investigats esmentats anteriorment:
- Xavier Vendrell (Indigo): segons la Guàrdia Civil, era la persona encarregada de dirigir i comandar Tsunami Democràtic, a la vegada que va ser l’encarregat d’impulsar i dirigir els inicis de la plataforma. Li atribueixen directament la protesta a l’aeroport del Prat.
-
- Josep Campmajó (Canalla): li atribueixen tasques directives i organitzatives sobre el terreny, a més del fet d’haver participat en la vaga general del 18 d’octubre, la protesta en el partit del clàssic Barça-Madrid i el tall de l’autopista AP7. L’informa exposa que s’encarregava de planificar les accions de Tsunami i que comptava amb una xarxa de col·laboradors, entre els quals hi havia mossos d’esqudra.
- Oriol Soler (Rigoberto): era el responsable de les necessitats tècniques, logístiques i de comunicació de Tsunami, i se li atribueix l’elaboració dels comunicats oficials de Tsunami, així com l’estratègia comunicativa.
- Josep Lluís Alay: la Guàrdia Civil l’assenyala com el responsable de fer d’enllaç entre Tsunami Democràtic i l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, així com de gestionar les aportacions econòmiques solidàries a Tsunami.
- Marta Molina (Mandela): tot i que estava assenyalada, la Guàrdia Civil no ha pogut trobar informació rellevant contra ella, i només conclou que hauria esborrat informació compromesa sobre Tsunami Democràtic.
- David Madí: igual que en el cas de Molina, no s’ha trobat informació que comprometi l’empresari i exresponsable de Convergència Democràtica.
Altres noms que apareixen en el sumari són el de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, així com el responsable d’Òmnium Oleguer Serra, àlies Pare Carbasser, i el diputat Rubén Wagensberg, àlies Konan. No obstant això, i segons ha sabut TV3, la Guàrdia Civil, tot i que té sospites de la seva implicació amb Tsunami Democràtic, no ha pogut arribar a cap conclusió sobre el seu rol.
El finançament de Tsunami
Una de les prioritats de la Guàrdia Civil era descobrir com es vehiculen els diners que rep Tsunami Democràtic a través de la pàgina web que va posa en marxa. Els agents també investigaven un compte corrent ubicat a Suïssa, a l’entitat CIM Banque, ja que segons ells s’utilitzava per ingressar els diners per pagar les seves accions.
Davant aquestes sospites, l’Audiència Nacional va fer una comissió rogatòria a les autoritats de Suïssa per tal que els proporcionessin dades i informació sobre la persona titular del compte. Tanmateix, les autoritats suïsses, que no aprecien en els fets descrits per l’Audiència un delicte de terrorisme o d’organització criminal, han rebutjat cooperar amb l’Estat espanyol, al·legant que els fets corresponen a un delicte de caràcter polític.
ENLLAÇ ARTICLE :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada