Tres detinguts a Barcelona i Badalona en una nova ràtzia contra el terrorisme gihadista a Catalunya

 

 

TERRORISME

 

La Guàrdia Civil ha fet les detencions aquest diumenge a primera hora en pisos de Barcelona i Badalona 

 

Guillem RS
Barcelona. Dilluns, 15 de juliol de 2024. 09:51
Actualitzat: Dilluns, 15 de juliol de 2024. 10:17
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

 

La Guàrdia Civil ha desplegat aquest diumenge 14 de juliol, a primera hora, a Barcelona i a Badalona, un nou operatiu antiterrorista que ha acabat, segons ha pogut saber ElNacional.cat, com a mínim amb tres detinguts. Els agents de l'Institut Armat, liderats pel Servei d'Informació i sota la tutela de l'Audiència Nacional, han fet entrades en pisos de la capital i també a Badalona en una ràtzia contra el terrorisme gihadista que viu instal·lat a Catalunya.

Les entrades s'han fet amb màxima seguretat, amb agents del Grup d'Acció Ràpida (GAR) de la Guàrdia Civil i s'han fet tres detinguts, que ja han estat traslladats a Madrid, on s'espera que avui o demà siguin entregats al jutjat de guàrdia del tribunal especial de l'Audiència Nacional, el competent per la investigació d'aquest tipus de delictes relacionats amb el terrorisme. A Barcelona, l'operatiu es va dur a terme aquest diumenge al matí al carrer de València, cantonada amb Castillejos, en una zona propera a la Sagrada Família.

Els investigadors antiterroristes van entrar en un pis del número 501, un habitatge on viu una parella, tots dos de nacionalitat estrangera, originaris del Pròxim Orient. Fa anys que els investigats vivien en aquest pis del carrer de València, i fins ara, sense haver generat cap sospita entre els altres veïns d'aquest cèntric bloc de pisos de Barcelona. La Guàrdia Civil ha confirmat l'operatiu, però ha evitat

Òmnium, Irídia i l’ANC demanen que no s’amnistiï els ‘piolins’ de l’1-O

 

 

Reacció a la decisió de la fiscalia, que ha demanat l'amnistia en considerar que van ser delictes lleus

 

 

Càrregues policials contra els manifestants

 

Ivet Nuñez

21/06/2024

Òmnium Cultural, Irídia i l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) han presentat un escrit al jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona per exigir la no aplicació de l’amnistia als 46 policies nacionals que van agredir votants durant el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. La fiscalia, al contrari, ha demanat l’amnistia amb l’argument que l’actuació dels agents per impedir el referèndum com a molt suposaria delictes de lesions, lesions lleus o maltractament d’obra lleu. Les acusacions, en canvi, consideren que les càrregues van suposar un delicte contra la integritat moral, tot i que la fiscalia ho descarta i considera que no van ser prou greus per a no ser amnistiats.

Les entitats sobiranistes consideren que la llei d’amnistia no ha de beneficiar “els responsables de la brutalitat policial” de l’1-O i assenyalen que és incompatible amb el Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals. Així, argumenten que els actes que se’ls imputen han de quedar exempts de l’amnistia perquè poden representar delictes de tortures o tractes inhumans o degradants que superen el llindar de gravetat de conformitat amb la jurisprudència del TEDH. L’article 2 de la llei d’amnistia, consideren, els exclou. 

Les organitzacions personades, que asseguren no estar sorpreses per la decisió de la fiscalia, contradiuen els arguments presentats pel ministeri públic, que aquest dijous es va posicionar a favor de l’aplicació de l’amnistia. A més, al·leguen que els fets no poden incloure’s en l’àmbit d’aplicació de l’article 1 de la llei, ja que aquestes actuacions policials no anaven dirigides a impedir delictes ni infraccions administratives.

Anuncien que plantaran batalla judicial en cas que se’ls apliqui l’amnistia

La investigació de l’Estat a Tsunami Democràtic i tot el que (no) ha descobert fins ara

 

 

La Guàrdia Civil no ha arribat a esclarir del tot qui hi havia darrere de Tsunami Democràtic, però alguns dels sospitosos van quedar assenyalats en part del sumari que ha vist la llum recentment

 

 

Pla d'una noia que mostra un cartell de Tsunami Democràtic cridant a la gent a mobilitzar-se a l'aeroport. Imatge del 14 d'octubre de 2019. (Horitzontal) Data de publicació: dilluns 14 d’octubre del 2019, 13:29 Autor: Elisenda Rosanas

 

Maria Garcia

Dijous, 18 de maig de 2023

 

 

La justícia espanyola no ha deixat mai de perseguir Tsunami Democràtic, el moviment que quatre anys enrere va mobilitzar el país sencer per protestar contra les sentències repressores dels líders independentistes. Malgrat investigar la causa durant tots aquests anys com un delicte de terrorisme, i decretar el secret de sumari en les investigacions, la Guàrdia Civil no ha arribat a esclarir del tot qui hi havia darrere. Ara, que s’ha aixecat el secret de sumari, la televisió pública catalana ha tingut accés a part de la informació recopilada des d’aleshores sobre Tsunami Democràtic.

 

El jutjat número 6 de l’Audiència Nacional no va aconseguir assenyalar amb noms i cognoms els presumptes responsables de Tsunami Democràtics durant els dos primers anys de la investigació. Tanmateix, una altra investigació feta per un jutjat de Barcelona, que es coneix com a Volhhov, va revelar a l’Audiència els noms. Així, el jutjat barceloní assenyalava l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell, l’editor Oriol Soler, l’empresari gironí Josep Campmajó, l’exresponsable de Convergència David Madí, el president de la Plataforma pro Seleccions Catalanes Xavier Vinyals i el director de l’Oficina de l’expresident Puigdemont Josep Lluís Alay, entre d’altres.

 

Els responsables de Tsunami Democràtic i els seus rols, segons la Guàrdia Civil

Opacidad: Denunciar la corrupción en la Guardia Civil puede acarrear sanciones

 

 

PIOLINS

 

 

La Asociación Unificada de Guardias Civiles (AUGC) solicita el establecimiento de un grupo de trabajo específico que afronte los casos de corrupción, y evitar que los agentes denunciantes tengan represalias.

 

 

La directora general, Mercedes González, presidía por primera vez el Pleno Ordinario del Consejo de la Guardia Civil.

 

 

Josep Herrera

17/05/2023

 

 

 

 

 

Como ya hemos ido indicando sucesivamente los casos de corrupción dentro de la Guardia Civil se han multiplicado desde hace tiempo. Ante esta tesitura, la Dirección General ha anunciado que creará un canal anónimo para recibir denuncias de actos ilícitos. Los agentes que dan ese paso, en algunas ocasiones, se enfrentan a pérdidas de destino o sanciones sin empleo y sueldo.

 

La nueva directora del cuerpo Mercedes González anunció poco después de llegar al mando la puesta en marcha de un Plan de Acción de Ética Profesional. Este está basado en dos bloques importantes.

 

Por un lado tiene prevista la constitución de un Observatorio de Conducta Ética en el seno del Mando de Personal de la Guardia Civil que está previsto que

Corruptelas: La Guardia Civil dice que el exjefe de la Comandancia de Ávila tiene ‘coartada’ en el Caso Cuarteles

 

 

El teniente coronel Carlos Alonso Rodríguez se desmarca de una petición de 120.000 euros por no llevar su firma manuscrita. Incluso quiere prestar declaración para demostrar que no participó en las irregularidades cometidas en Ávila, de cuya comandancia estaba al frente.

 

 

Comandancia de la Guardia Civil de Ávila.

 

Josep Herrera

|16/03/2023

 

 

El Servicio de Asuntos Internos de la Guardia Civil asegura en uno de los atestados aportados al denominado ‘Caso Cuarteles’, en el que se investigan presuntas irregularidades en la adjudicación de obras en al menos 13 comandancias de la Benemérita, que el exjefe de la Comandancia de Ávila, el teniente coronel Carlos Alonso Rodríguez, pidió, autorizó y ordenó pagar varias obras antes de que estas se realizaran.

 

El ex jefe de la Comandancia de Ávila, el teniente coronel Carlos Alonso Rodríguez, tal como indica EPE, uno de los cuatro imputados en el Caso Cuarteles, ha pedido declarar de manera voluntaria ante la jueza Isabel Durántez, que instruye el caso en Madrid, para demostrar que no participó en las presuntas irregularidades cometidas en las adjudicaciones de obras que se investigan en al menos 26 comandancias de la Guardia Civil en Ávila.

 

Si finalmente es citado a declarar, Alonso deberá aclarar, entre otros asuntos,

Arxiven les causes contra vuit professors de Sant Andreu de la Barca perseguits per haver parlat de l’1-O a classe

 

 

PAÍS

 

 

Ara només continua investigat un dels professors

 

 

Pintades a la façana de l’Institut El Palau amb els noms dels professors denunciats per haver tractat la repressió de l’1-O a l’aula. 

 

 

 

Redacció

07.03.2023 - 08:33

Actualització: 07.03.2023 - 11:07

 

 

Vuit de les nou causes contra professors de l’institut el Palau de Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) han estat arxivades per l’Audiència de Barcelona. Els professors havien estat acusats de delicte d’odi per menysprear i ofendre alumnes fills de guàrdies civils espanyols després del referèndum del Primer d’Octubre. Segons que ha avançat el Punt Avui, el tribunal considera que no van cometre cap delicte quan van parlar de l’1-O a classe i ja els ha comunicat oficialment que el cas s’ha arxivat.

 

Fa uns anys, el jutjat instructor ja havia resolt que no hi havia hagut delicte. Però la fiscalia i l’acusació particular van presentar-hi un recurs en contra, que ara ha tombat l’Audiència de Barcelona. Només continua investigat un dels professors.

 

El cas de l’IES el Palau va ser instrumentalitzat per l’espanyolisme polític i mediàtic per a atacar l’independentisme. El Mundo va publicar un article en què assenyalava

Dani, el segon talp d’estat per espiar l’activisme

 

 

A FONS

 

 

Un agent del Cos Nacional de Policia espanyol s’ha infiltrat durant tres anys en els moviments socials de Barcelona. Es va incorporar al centre social La Cinètika l’any 2020 i va establir relacions sexeafectives instrumentals amb dones que li facilitaven participar en assemblees, jornades i manifestacions

 

 

A l’esquerra, l’agent D. H. P. durant el seu pas per l’escola de policia d’Àvila. A la imatge de la dreta es poden apreciar els tatuatges que es va fer entre 2020 i 2021 / La Directa

 

 

Jesús Rodríguez  

@albertmartnez

Gemma Garcia 

@gemma_g_fabrega

David Bou  

@dvdbou

 

PUBLICAT:

gener 30, 2023 

 

 

El 2 de juny de 2020, un agent del Cos Nacional de Policia espanyol (CNP) iniciava la seva infiltració en l’esquerra independentista i en el moviment per l’habitatge sota la identitat falsa de Marc Hernàndez Pon. Set mesos després de publicar-ho en aquest mitjà, hem certificat que no estava sol. En paral·lel, un jove mallorquí que es feia anomenar Daniel Hernàndez Pons aterrava al barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona. Després d’una llarga i minuciosa investigació la Directa ha pogut confirmar que estem davant d’una operació d’introducció de múltiples espies en l’activisme, sota la batuta jeràrquica del ministre de l’Interior espanyol Fernando Grande-Marlaska. Cal recordar que segons el marc legal actual, aquest tipus d’infiltracions només es poden dur a terme emparades en una ordre judicial, en supòsits de terrorisme, crim organitzat i tràfic d’estupefaents.

 

A inicis de juny de 2020, aquest segon infiltrat, que aleshores tenia 31 anys, es presentava per primer cop al gimnàs del centre social okupat La Cinètika, al passeig de Fabra i Puig de Barcelona. “Deia que havia trobat l’adreça per internet mentre buscava un lloc econòmic on entrenar”, recorda una activista de l’espai. La seva ràpida implicació en la vida de barri i en el

L’oficina de Puigdemont denuncia que l’article del New York Times es basa en intoxicacions de la Guàrdia Civil

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

L'oficina diu que estudiarà d'emprendre accions legals a l'estat espanyol i en més estats perquè es podria haver comès un delicte de revelació de secrets oficials  

 

Per: Redacció

03.09.2021  13:46

 

 

L’oficina del president Carles Puigdemont ha emès un comunicat en què denuncia que l’article del diari The New York Times que estableix vincles entre Rússia i el Tsunami Democràtic té com a fonament un informe de la Guàrdia Civil espanyola que és ple de “falsedats, incongruències i intoxicacions”. “L’únic objectiu de l’informe és criminalitzar i desprestigiar l’independentisme català davant la comunitat internacional”, afegeixen. El comunicat també diu que les filtracions són descontextualitzades i amb omissions intencionades, cosa que titllen de manipulació.

 

L’oficina diu que estudiarà d’emprendre accions legals a l’estat espanyol i en més estats per la possibilitat que s’hagi comès algun delicte de revelació de secrets oficials: “Totes les evidències assenyalen que la informació ha arribat a alguns mitjans abans no s’aixequés el secret de sumari.”

 

 

Anàlisi de Vicent Partal | “Un article confús i inconsistent del New York Times intenta de vincular el Tsunami Democràtic i Rússia”

 

A més, el text diu que totes les activitats internacionals de l’oficina del president, i també del seu cap de l’Oficina, Josep Lluís Alay, i del seu equip jurídic, amb Gonzalo Boye al capdavant, són perfectament legals i tenen com a objectiu contribuir a la resolució

Un article confús i inconsistent del New York Times intenta de vincular el Tsunami Democràtic i Rússia

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

Entre més afirmacions estranyes, fa servir com a arguments dades que la fiscalia espanyola ha desacreditat · Amaga als seus lectors que el Tsunami és una reacció a la sentència del Suprem espanyol  

 

Per: Vicent Partal

03.09.2021  10:10

 

 

The New York Times publica avui un article confús amb què intenta de vincular el Tsunami Democràtic amb Rússia. L’article és signat per Michael Schwirtz, un periodista del diari conegut pels seus reportatges sobre l’espionatge soviètic, i José Bautista, director d’investigacions periodístiques de l’organització espanyola Por Causa.

 

El subtítol de l’article diu: “Arxius d’intel·ligència suggereixen que un ajudant d’un dirigent separatista català va cercar ajuda de Rússia en la lluita per a separar-se d’Espanya i un nou grup de protesta va emergir immediatament després.” No s’aclareix del tot quins són aquests “arxius d’intel·ligència” a què s’al·ludeix, l’ajudant és Josep Lluís Alay, cap de l’oficina del president Puigdemont i el nou grup és el Tsunami Democràtic.

 

S’hi descriu un viatge d’Alay a Moscou on es va reunir amb funcionaris russos i “amb el nét d’un important espia del KGB, ben connectat”. Quan els periodistes li ho demanen, Alay diu que aquest viatge

Quaranta-dos milions: es revelen els escandalosos sobresous dels policies espanyols i guàrdies civils de l’1-O

 

MÓN - ESPANYA

 

 

L'operació Copèrnic, valorada fins ara en 87 milions d'euros, va costar probablement molt més a causa de les retribucions extra dels agents

 

 

 

 

 

 

Per: Roger Graells Font

29.09.2020  21:50

 

 

El govern espanyol s’ha trobat obligat a revelar els sobresous dels agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil en l’operació Copèrnic, durant la tardor del 2017, per a reprimir el referèndum de l’1-O i assegurar l’aplicació del 155.

 

Segons que ha pogut saber VilaWeb, són 42.140.600 euros. Concretament, 21.140.600 per a la policia espanyola i 21.000.000 per a la Guàrdia Civil. Això es desprèn d’un document del Ministeri d’Hisenda espanyol que ha vist la llum, tres anys després, gràcies a una petició d’Òmnium Cultural.

 

Al començament, es van preveure uns sobresous de 66 milions per a la policia espanyola i

[VÍDEO] ‘La bona feina’ de la guàrdia civil i la ‘confiscació de precursors’: què deia el govern espanyol el 23-S?

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

 

 

Sánchez demanava que Torra denunciés, critiqués i condemnés 'qualsevol ús potencial de la violència per part de qualsevol grup vinculat amb l'independentisme'  

 

 

Per: Redacció

23.09.2020  14:02

 

 

Així parlava el president espanyol, Pedro Sánchez, fa tot just un any: ‘El senyor Torra ho té molt fàcil: si no vol que es relacioni l’independentisme amb cap tipus d’acció violenta, el que ha de fer és precisament denunciar, criticar i condemnar qualsevol ús potencial de la violència per part de qualsevol grup vinculat amb l’independentisme.’ Es referia als nou detinguts per la guàrdia civil espanyola el 23 de setembre de l’any proppassat, sota acusacions de pertànyer a una suposada banda armada independentista que volia actuar quan se sabés la sentència.

 

23-S: l’última ràtzia contra l’independentisme, viva un any després

 

Un fort desplegament mediàtic i policial va sacsejar el país a mig matí: portes esbortzades, els matinals de les grans televisions espanyoles centrades en la qüestió. Però l’Operació Judes també va tenir el seu braç polític. Aleshores, els socialistes espanyols governaven en solitari, i la majoria de cares visibles del partit i de l’executiu van llençar-se a felicitar la tasca de la