Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Policia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Policia. Mostrar tots els missatges

dijous, 5 de desembre de 2019

Els policies investigats per l'1-O contradiuen De los Cobos i diuen que els van ordenar carregar



JUDICI AL PROCÉS






Gemma Liñán
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dijous, 5 de desembre de 2019


















Els policies investigats per l'1-O que han declarat avui al jutjat d'Instrucció 7 de Barcelona contradiuen els que hi havia fins ara sobre taula. Sobre la taula tant d'aquest jutjat com el que van dir els seus superiors Diego Pérez de los Cobos i José Antonio Nieto que no hi havia ordre de càrrega.



Els 4 inspectors en cap que han declarat avui han dit que sí que van rebre la ordre en un moment concret per part dels seus superiors. Han dit davant el jutge que va ser el comissari en cap de la unitat d'antiavalots, al qual anomenaven amb el nom en clau "Marte", el quals els va ordenar actuar als punts de votació a les 8,00 hores del matí.



Els quatre inspectors, que han respost només a les preguntes del jutge, del fiscal, de l'Advocacia de l'Estat i dels seus lletrats, han explicat que

dimarts, 22 d’octubre de 2019

Amnistia Internacional denuncia la violència policíaca i l’ús indiscriminat de pilotes de goma



PAÍS - PRINCIPAT






La directora de l'oficina europea d'Amnistia Internacional diu que 'hauria de ser responsabilitat de la policia reduir les tensions'














Per: Redacció

22.10.2019  09:32




Amnistia Internacional considera preocupant l’augment de ferits en les protestes a Catalunya. En declaracions a l’ACN, la directora de l’oficina europea de l’organització defensora dels drets humans, Marie Struthers, ha defensat que ‘hauria de ser responsabilitat de la policia reduir les tensions el màxim possible’ i ha denunciat que l’ús excessiu de la força per part de la policia espanyola i els Mossos ‘no és acceptable’.



Amnistia Internacional va denunciar divendres en un comunicat l’ús ‘excessiu de la força per part dels antiavalots. Struthers reconeix ‘els reptes que tenen les forces de seguretat’, però els hi exigeix que respectin al màxim el dret de protesta pacífica i evitin reaccions desproporcionades.



En aquest sentit, reitera que estan preocupats per l’ús indiscriminat i indirecte de les bales de goma i de foam per part de la policia. Segons Struthers, es poden fer servir ‘per aturar individus que estan fent

El Consell d'Europa exigeix a Espanya investigar "l'ús excessiu de la força" per part de la policia



LA SENTÈNCIA






El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 22 d'octubre de 2019


















La comissària de Drets Humans del Consell d'Europa (Cd'E), Dunja Mijatovic, ha exigit aquest dilluns a Espanya que investigui "l'ús excessiu de la força" per part de la policia en el marc de les protestes de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes catalans.



Mijatovic ha mostrat en un comunicat la preocupació pels "nombrosos informes" d'atacs contra periodistes que cobrien les manifestacions a Catalunya la setmana passada. En concret, ha recollit 37 queixes, diverses per actuacions policials malgrat que els professionals de la informació anaven correctament identificats. Una de les queixes recull la detenció del fotoperiodista Albert Garcia.



Mijatovic recorda que, en un context com aquest, "assegurar el respecte ple per la llibertat d'expressió, que inclou el dret a rebre i distribuir informació, és clau". Per això crida a les

dimecres, 16 d’octubre de 2019

Una corresponsal de la BBC responsabilitza la policia de començar els aldarulls



LA SENTÈNCIA






El Nacional
Foto: Sira Esclasans
Barcelona. Dimecres, 16 d'octubre de 2019














La corresponsal de la BBC Jean Mackenzie va cobrir ahir els aldarulls que van tenir lloc a Barcelona i n’ha deixat constància en un fil de tuits on deixa clar, amb vídeos, que van ser les forces policials les que van provocar l'esclat de violència.



En el primer d’ells, MacKenzie assegura que mentre estava cobrint la “vigília amb espelmes pels presos catalans” van aparèixer els policies “disparant” contra els manifestants, de manera que van convertir la situació “en aterradora i violenta a l’instant”, per la qual cosa, “milers de persones van fugir de la policia en totes direccions” :

[FOTOGRAFIES I VÍDEOS] La policia ataca per primer cop en un acte de l’ANC i Òmnium i causa gravíssims incidents



PAÍS - PRINCIPAT






La situació és caòtica i molt tensa al centre de Barcelona















Per: Redacció

15.10.2019  21:57




La policia ha actuat amb violència per primera vegada en un acte de l’ANC i Òmnium a Barcelona i ha causat gravíssims incidents. La concentració ha començat amb quaranta mil persones que volien encerclar la delegació del govern espanyol a Barcelona. Un fort dispositiu dels Mossos els ho ha impedit.



Els manifestants han provat de trencar el cordó policíac i aleshores els Mossos han començat a pegar la gent. Això no ha impedit que es fessin els parlaments i l’actuació de Lluís Llach, però l’ambient s’ha anat fent tens per la violència de la policia. Ara mateix hi ha fogueres enceses i barricades a diversos punts del centre la ciutat. La situació és caòtica i molt tensa.








dimecres, 2 d’octubre de 2019

El policia que va agredir Jordi Borràs, afiliat a Vox des de 2016



ULTRA DRETA






El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Dimecres, 2 d'octubre de 2019


















El policia espanyol que el mes de juliol de 2018 va agredir el fotoperiodista Jordi Borràs, s'enfronta a una petició de dos anys de presó pels delictes d'agressió amb l'agreujant del delicte d'odi per motius ideològics.



Des del moment de l'agressió, Borràs estava convençut que l'atac es tractava d'una agressió relacionada amb algun element de la ultra dreta. Ara, el diari Público explica que el policia agressor va afirmar durant el seu interrogatori davant el jutge d'instrucció (l'octubre de 2018) dues qüestions claus: que "no coneixia de res el senyor Borràs" i que "no seguia l'actualitat política de Catalunya".



Ara bé, segons ha pogut saber el citat digital, el policia espanyol sí que estava al corrent de

dilluns, 20 de maig de 2019

La fiscalia demana dos anys de presó i inhabilitació pel policia que va agredir Borràs



SOCIETAT - POLICIA I JUSTÍCIA






A més, demana d’arxivar la causa contra el mateix Borràs per la denúncia que va presentar l’agent 














Per: Redacció

20.05.2019  16:48




La fiscalia de delictes d’odi ha demanat dos anys de presó per l’inspector de la policia espanyola que va agredir al fotoperiodista Jordi Borràs, segons que ha avançat elMón i ha confirmat ell mateix. El fiscal considera que l’agent és autor d’un delicte de lesions amb l’agreujant de discriminació per motius ideològics. També demana que se l’inhabiliti de sufragi passiu durant aquests dos anys i que indemnitzi Borràs amb 7.500 euros.














A banda, demana el sobreseïment de la causa contra Borràs per la denúncia d’aquest mateix policia, que va reconèixer la seva agressió però la va justificar per un cop de puny previ. Segons la fiscalia

dimarts, 9 d’abril de 2019

Un fiscal de l’Audiència Nacional, implicat en l’espionatge a Puigdemont



EXILI






El Nacional / ACN
Foto: ACN
Barcelona. Dimarts, 9 d'abril de 2019


















La investigació de Bèlgica sobre les balises instal·lades al cotxe del president a l'exili Carles Puigdemont inclou com a possible sospitós un fiscal de l'Audiència Nacional (AN), segons ha pogut saber l'ACN de fonts policials.



La policia belga assenyala en els seus informes Carlos Bautista Samaniego, un dels principals experts estatals en euroordres. Els agents el situen a finals de gener del 2018 en un hotel de Brussel·les que consideren clau en l’operació d’espionatge arran d’una trucada d’una de les targetes SIM britàniques relacionada amb les balises.







Carlos Bautista Samaniego / ACN







El fiscal espanyol era a Brussel·les, en aquell hotel i durant la mateixa setmana que la policia belga creu que va començar el seguiment, segons les mateixes fonts. Al mateix establiment, i després d’una àmplia investigació de tots els hostes, també assenyalen com

dijous, 28 de febrer de 2019

La policia belga obre un procés sancionador contra la concentració de Ciutadans a Waterloo



BRUSEL·LES







Creu que hi va haver una "manifestació" sense autorització i hi ha dues infraccions més en tràmit








Brussel·les















L'acte de Ciutadans a Waterloo. HORST WARNER / EFE








L'expresident Carles Puigdemont viu en un barri residencial tranquil de Waterloo que, des de la seva arribada, viu periòdicament amb la presència dels mitjans. Però diumenge passat l'acte mediàtic no va ser convocat per Puigdemont. Una comitiva de tot el grup parlamentari de Ciutadans va desplegar davant la Casa de la República una pancarta que deia: "La República no existeix, Puigdemont". Dos agents de policia vigilaven l'acte i, com confirmen les autoritats locals de Waterloo a l'ARA, han comunicat tres infraccions a l'ajuntament del municipi que es van produir durant la visita de la líder de l'oposició al Parlament de Catalunya, Inés Arrimadas. 



Les actuacions que la policia belga va considerar irregulars són tres. D'una banda, que es va celebrar una "manifestació" que no tenia "autorització" i, com a conseqüència, els agents de policia que es trobaven allà van obrir el que en la legislació belga s'anomena 'procés verbal' per celebrar una manifestació sense autorització i envair la via pública i la circulació còmode dels vianants. 






La segona infracció detectada pels agents de policia és perquè durant la nit o matinada es

dimecres, 27 de febrer de 2019

[VÍDEO] Les defenses acorralen Sáenz de Santamaría per la repressió policíaca del 20-S i l’1-O



PAÍS 







Vegeu el vídeo de la declaració íntegra de Soraya Saénz de Santamaría 



















Per: Redacció 

27.02.2019  12:30






Soraya Sáenz de Santamaría ha estat la primera membre del govern de Mariano Rajoy a declarar al judici contra el procés. L’ex-vice-presidenta espanyola ha defensat l’actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil durant el 20-S i l’1-O. En aquest sentit, ha culpat Carles Puigdemont i el seu executiu de la violència durant el referèndum i que els agents topessin amb ‘murs humans’ als col·legis electorals. Santamaría també ha defensat l’aplicació de l’article 155 i ha dit que era ‘més oportú’ que no pas declarar l’estat de setge o d’excepció.



Els interrogatoris dels advocats de la defensa han estat especialment durs. Andreu Van den Eynde li ha demanat per la famosa expressió ‘hem decapitat l’independentisme’ i per la xifra de policies ferits durant l’1-O. La vice-presidenta espanyola havia dit que eren gairebé 400, tot i que en van ser 93. El lletrat també li ha demanat si el govern espanyol va prendre alguna mesura contra els antiavalots que van agredir votants. Santmaría ha respost un breu: ‘Perdoni?’








Xavier Melero ha estat el més incisiu i ha posat Santamaría contra les cordes. Li ha demanat d’on treia la xifra de 6.000 agents desplegats a Catalunya, tenint en compte que

dimarts, 15 de gener de 2019

Els trasllats dels presos, un espai d’impunitat per a la policia



PAÍS - PRINCIPAT







Les condicions dels trasllats dels presos polítics dificultaran les seves declaracions davant el tribunal de l'1-O

















El trasllat dels presos polítics a Madrid és imminent. Encara no se n’ha fet pública cap data, però serà aquest mes que els nou presoners tornaran a dormir en presons espanyoles, lluny de les seves famílies i amb la perspectiva de tres mesos de sessions de judici esgotadores al Tribunal Suprem espanyol. Seran tres dies per setmana –de dimarts a dijous–, matí i tarda, però durant aquelles setanta-dues hores els trasllats de la presó als calabossos de l’Audiència espanyola i d’allà al Suprem, i la tornada als centres penitenciaris, seran constants.



Les males condicions amb què declararan els presos en el judici de l’1-O
El primer de tots serà la sortida dels Lledoners, del Puig de les Basses i del Mas d’Enric cap a una presó espanyola. Encara no és clar a quin centre penitenciari romandran els presos polítics durant els tres mesos del judici ni si estaran junts o bé separats. Dolors Bassa i Carme Forcadell ingressaran probablement a Alcalá-Meco, mentre que els set presoners dels Lledoners poden anar a Soto del Real, que és la presó més a la vora de Madrid. Tampoc no és clar que es comuniqui públicament el trasllat dels presos polítics per a evitar concentracions als afores de les presons.



Fonts del Departament d’Interior han explicat a VilaWeb que l’oferiment perquè els Mossos d’Esquadra traslladin els presos polítics a Madrid cal sol·licitar-lo al govern espanyol. El tràmit l’ha de fer el Departament de Justícia, però, ara per ara, dels detalls se’n parla internament i no es faran públics fins que no

divendres, 7 de desembre de 2018

700 alumnes francesos, interrogats per la policia per ocupar col·legis



FRANÇA







El Nacional
Foto: Twitter @Brevesdepresse
Barcelona. Dijous, 6 de desembre de 2018
















Uns 700 alumnes francesos han estat interrogats aquest dijous per la policia francesa.
Els alumnes participaven en una protesta estudiantil i tenien intenció d'ocupar alguns edificis escolars.




Els estudiants de secundària demanaven la retirada de les reformes del sistema educatiu que prepara el govern francès en l'educació de secundària, batxillerat i formació professional.



















Enllaç notícia :

https://www.elnacional.cat/ca/internacional/700-alumnes-francesos-policia_332349_102.html 



dimarts, 29 de maig de 2018

Un home mata a trets dos policies i un civil al centre de Lieja



MÓN - EUROPA







L'agressor ha estat abatut.

















Per: ACN 

29.05.2018  11:21





Un home ha matat dos policies i el passatger d’un vehicle al Boulevard d’Avroy, a Lieja (Bèlgica), segons ha confirmat la policia local de la ciutat en un breu comunicat. En el text també s’assegura que hi ha dos policies ferits i que l’assaltant ‘ha estat neutralitzat’. Segons la cadena RTBF l’home que ha obert foc contra els agents s’havia atrinxerat en un edifici amb una treballadora de l’Institut Léonie de Waha com a ostatge i ha estat abatut.



Ací podeu veure el moment de l’atac:

dimarts, 15 de maig de 2018

La intel·ligència francesa deté sis txetxens per la relació amb els atemptats del 17-A



PAÍS - PRINCIPAT



 



Els arrestos s'han fet al departament del Baix Rin i a Occitània (Gironda i l'Alta Garona), segons que informa France Info.
















Per: Redacció 

15.05.2018  11:47




Agents de la DGSI, l’agència d’intel·ligència francesa, han detingut aquest matí sis persones d’origen txetxè per la seva relació amb els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost.




Els arrestos s’han fet al departament del Baix Rin i a Occitània (Gironda i l’Alta Garona), segons que informa France Info.




La policia ha desvinculat l’operatiu de l’atac d’aquest cap de setmana a París, on Khamzat Azimov va assassinar un home a ganivetades i en va ferir cinc més.









Enllaç notícia :



 

divendres, 6 d’abril de 2018

La policia de Munic pren nota del discurs de l’odi de Jiménez Losantos contra els alemanys



MÓN - ESPANYA







En la seva editorial d'avui ha llançat diverses amenaces, com per exemple, que caldria posar bombes en els bars de Munic o retenir com a ostatges els 200.000 alemanys que resideixen a les Illes Balears.
















Per: Redacció 

06.04.2018  16:41





El periodista espanyol Federico Jiménez Losantos ha radiat avui un editorial molt dura contra la justícia alemanya i el país germànic en concret, sobre el qual ha llançat diverses amenaces, com per exemple, que caldria posar bombes en els bars de Munic o retenir com a ostatges els 200.000 alemanys que resideixen a les Illes Balears. 



Diverses persones han difós aquests missatges a les xarxes tot citant el compte de Twitter de la policia muniquesa –que té prop de mig milió de seguidors–, i aquesta ha respost agraint la col·laboració.








dimecres, 21 de març de 2018

La policia belga atura dos individus disfressats de guàrdies civils a la porta de la Casa de la República a Waterloo



#MarcaEspaña #SpainIsPain


 

Es van presentar com a guàrdies civils i la policia belga els va acabar identificant.
















Per: Redacció 

21.03.2018  10:06





La policia belga va identificar ahir a la tarda dos individus amb passaport espanyol que es van presentar com a agents de la Guàrdia Civil i que intentaven entrar a l’interior de la Casa de la República de Waterloo, segons que informa l’agència ACN. Els dos individus portaven posat l’uniforme del cos armat espanyol i els agents de la policia belga els van obligar a treure-se’l i els van demanar que abandonessin la zona, fins on havien arribat en un cotxe de lloguer.





Fotografia del moment de la identificació:





La policia belga identifica dos individus que intentaven entrar a la Casa de la República de Waterloo.






Aquest incident coincideix amb el fet que la direcció dels Mossos d’Esquadra ha denegat un permís temporal no retribuït a un sergent que feia l’escorta del president Puigdemont a la

dimecres, 7 de març de 2018

L’Alt Comissionat de Drets Humans de l’ONU condemna la violència policíaca de l’1-O



SOCIETAT







Diu que la presó preventiva hauria de ser l'últim recurs.
















Per: Redacció

07.03.2018  13:04





L’Alt Comissionat de Drets Humans de l’ONU, Zeid Ra’ad Al Hussein, ha alertat l’estat espanyol que la presó preventiva dels presos polítics catalans hauria de ser ‘una mesura d’últim recurs’. En l’informe anual de les activitats d’aquest òrgan de les Nacions Unides, també insta a la resolució del conflicte independentista mitjançant el diàleg polític.



L’Alt Comissariat també es mostra ‘consternat’ per la violència policíaca durant l’1-O. ‘Tenint en compte l’ús de la força que va semblar excessiu per part de la policia, la descripció de l’acció policíaca l’1 d’octubre de “legal, legítima i necessària” és qüestionable’, diu Zeid Ra’ad Al Hussein. El mateix Alt Comissionat ja es va mostrar pertorbat per

dimecres, 6 de desembre de 2017

La policia belga informa el Parlament Europeu d’una ‘gran manifestació’ demà a Brussel·les



PAÍS - PRINCIPAT







La Direcció General per a la Seguretat del Parlament Europeu diu que s'hi esperen entre 20.000 i 30.000 persones i que els carrers principals afectats pel recorregut seran restringits al trànsit.








Concentració a Brussel·les pels presos polítics, el 12 de novembre. Fotografia: ACN.








Per: ACN 

06.12.2017  17:56





La policia de Bèlgica ha informat la Direcció General per a la seguretat del Parlament Europeu d’una ‘gran manifestació’ demà, en relació a la convocatòria de l’ANC i Òmnium sota l’eslògan ‘Desperta, Europa’.



‘Entre 20.000 i 30.000 manifestants es concentraran a l’esplanada del Parc del Cinquantenari a partir de les 10’, asseguren des de del parlament en un

dimecres, 29 de novembre de 2017

Vint-i-tres detinguts en una operatiu contra la màfia georgiana a Barcelona i l'àrea metropolitana



SUCCESSOS







Les investigacions estan relacionades amb un doble homicidi a Terrassa el gener del 2016.








| 29/11/2017 a les 11:42h
L'operatiu, al carrer Espronceda de Barcelona Foto: ACN




Els Mossos d'Esquadra i la Policia Nacional espanyola han detingut 23 persones aquest dimecres en una operació conjunta que ha permès desarticular una organització criminal vinculada a la màfia georgiana i que es dedicava al blanqueig de capitals. S'han dut a terme tretze escorcolls en immobles i locals de Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Mataró, Gavà i Cornellà, així com de Madrid.



Es tracta d'una operació impulsada per la Fiscalia especial contra la corrupció i la criminalitat organitzada i dirigida pel Jutjat d'instrucció número 2 de Terrassa, que manté el secret de les actuacions. 



Les indagacions estaven directament relacionades amb els fets del 4 de gener de 2016 a Terrassa, on es va produir l'homicidi amb arma de foc de dues persones també originàries de Geòrgia.





La investigació té el seu origen fa gairebé dos anys quan les unitats centrals de crim organitzat i blanqueig de capitals dels Mossos d'Esquadra i de

dilluns, 2 d’octubre de 2017

El Barça, el Girona i l'Espanyol se sumen a l'aturada general de Catalunya



ATURADA GENERAL







El Nacional
Foto: Efe
Barcelona. Dilluns, 2 d'octubre de 2017




















El Barça i el Girona s'han adherit a l'aturada general de Catalunya d'aquest proper dimarts 3 d'octubre. Després dels terribles fets succeïts aquest passat 1 d'octubre, dia del referèndum, el país ha decidit aturar-se.



Tant el Barça com el Girona, dos dels màxims representants esportius de Catalunya, s'han sumat a aquesta decisió de país. Les dues entitats romandran tancades durant tota la jornada i cap d'elles tindrà activitat.