El president de la Generalitat, Quim Torra, ha estat entrevistat per la BBC per via telemàtica des del seu confinament a la Casa dels Canonges. El president ha denunciat la negativa del govern espanyol a confinar el Principat. ‘Els experts i científics que ens aconsellen diuen que la millor manera de frenar el coronavirus és amb confinament domiciliari’, ha recordat, tot afegint que el govern espanyol ‘diu que no cal’ i criticant que continuïn oberts els ports i aeroports. ‘Aquesta no és la millor solució. Només estant confinats a casa podrem guanyar aquesta lluita contra el coronavirus’, ha remarcat.
‘Ara mateix la nostra màxima preocupació és el sistema sanitari: el cap de setmana i la setmana entrant es viuran moments crítics. Per això resultem metges, treballem amb el
El Nacional
Foto: Sira Esclasans
Barcelona. Dimecres, 16 d'octubre de 2019
La corresponsal de la BBC Jean Mackenzie va cobrir ahir els aldarulls que van tenir lloc a Barcelona i n’ha deixat constància en un fil de tuits on deixa clar, amb vídeos, que van ser les forces policials les que van provocar l'esclat de violència.
En el primer d’ells, MacKenzie assegura que mentre estava cobrint la “vigília amb espelmes pels presos catalans” van aparèixer els policies “disparant” contra els manifestants, de manera que van convertir la situació “en aterradora i violenta a l’instant”, per la qual cosa, “milers de persones van fugir de la policia en totes direccions” :
Maria Macià Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 2 de juliol de 2019
La constitució del Parlament Europeu amb l'inusual
veto a tres eurodiputats catalans ha arribat aquest dimarts a nombrosos
mitjans arreu d'Europa. Moltes capçaleres també s'han fet ressò de la manifestació a l'exterior de la cambra
per exigir el respecte als drets polítics de Carles Puigdemont, Oriol
Junqueras i Toni Comín i d'aquelles persones que els van votar.
L'agència internacional Reuters ha publicat una crònica de la jornada
on destaca el veto als catalans al mateix titular: "El Parlament
Europeu obre, sense els tres catalans vetats".
"Els líders catalans no
han pogut ocupar escons a Estrasburg, ja que el govern espanyol no els
ha reconegut com a membres del parlament després de les eleccions de
maig", apunten, afegint que "els escons dels líders catalans romandran
buits fins que jurin la
El Nacional
Barcelona. Dilluns, 10 de juny de 2019
La nova sèrie de la BBC Years and years estrena aquesta setmana el quart episodi en què juga amb un futur català distopic.
La sèrie està protagonitzada per la família Lyons i mostra la seva vida
durant 15 anys: des del present fins a un canvi de realitat política i
institucional que els trastoca. La societat canvia en els
àmbits econòmic, social i tecnològic i la família s'hi ha d'adaptar. En
aquest context, la BBC es fa ressò del conflicte català i presenta una Catalunya independent d'aquí a 10 anys.
En concret (sense fer spoilers), el capítol parteix d'una Catalunya que ha proclamat la independència i els Estats Units exigeixen a Espanya que demani perdó. A conseqüència d'això, la família reial espanyola
Lluís Bou Foto: Gemma Liñan
Barcelona. Dijous, 13 de desembre de 2018
L'emissora britànica BBC ha recordat els presos
polítics en vaga de fam -Jordi Sànchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i
Josep Rull- i ha advertit que la tensió política a Catalunya no només no
baixa sinó que "es manté alta".
"La tensió segueix essent elevada, perquè molts catalans es queixen de la demostració de força de Madrid
l'any passat, quan va acusar els líders independentistes de sedició.
Nou d'ells es troben en presó preventiva, 4 dels quals en la segona
setmana d'una vaga de fam.
Els vaguistes acusen els tribunals espanyols
d'endarrerir de forma deliberada els seus recursos", ha indicat.
La BBC assenyala que en aquest context el govern espanyol ha anunciat la possibilitat de
El programa d’entrevistes ‘Hardtalk‘
de la BBC ha publicat avui una entrevista amb el ministre d’Afers
Estrangers espanyol, Josep Borrell. El periodista Stephen Sackur va
acorralant cada vegada més el ministre, i el fa caure constantment en
contradiccions sobre la repressió de l’estat espanyol contra els
dirigents independentistes i la posició que hi té el govern espanyol.
De
fet, diu a Borrell que el judici que hi haurà li sembla una farsa. I
Borrell es veu cada vegada més incòmode.
Us transcrivim els fragments
més destacats de l’entrevista, que podeu veure íntegra ací:
—Veieu Catalunya com una regió o com una nació?
—Una nació.
—Una nació. Força clar.
—I també reconeixeu, suposo, com va reconèixer Espanya en un conveni de
l’ONU del 1976, que Espanya va signar, el dret de la gent
d’autodeterminar-se. Aleshores, si reconeixeu aquest dret, i si
reconeixeu que Catalunya és una nació, se’m fa difícil d’entendre com
podeu no pot permetre al poble català un referèndum autoritzat, en
virtut del seu dret d’autodeterminació.
—Fem servir els mots correctes. No és autodeterminació, és secessió.
Primer, la constitució espanyola no ho permet. Hi ha una sentència del
Constitucional que diu clarament que no pots preguntar sobre la
secessió. I qualsevol pregunta que vulguis formular sobre això s’ha de
fer en el marc d’un canvi constitucional. Segon, no hi ha res en la llei
internacional que doni a Catalunya el dret de la secessió. Per més que
el senyor Torra ho digui cada dia, és completament fals. Només
Abissínia, a Etiòpia o a algunes illes del Carib tenen reconegut el dret
de secessió. I en la llei internacional no hi ha cap fonament per a tot
això.
—Bé, hi ha alguns advocats que no estan d’acord amb la vostra opinió.
Però d’alguna manera és una qüestió més de política que no d’una lectura
detallada de la llei. Què en penseu…?
—Una lectura detallada de la llei és bastant important.
—És important, hi estic d’acord, però la política també ho és,
d’important. Què en dieu de l’Espanya d’avui, en què teniu empresonats
nou activistes, polítics catalans que sembla que aniran a judici per les
acusacions de sedició i rebel·lió de l’octubre? Què en dieu, d’Espanya a
la comunitat internacional? Perquè, francament, sembla una farsa de
judici polític.
—Jo personalment preferiria que aquesta gent estigués en llibertat
condicional. Crec que hi ha unes altres maneres d’assegurar que no
fugin.
—Aleshores, per què, tornant a la pregunta bàsica…
—Aquesta és la meva opinió personal…
—…per què el vostre govern, en la responsabilitat que té de trobar noves
maneres d’encarar la crisi catalana, per què no els concedeix un
indult? Dir-los que els perdonareu, que haurien de ser lliures ara
mateix, i després començar a parlar amb ells.
—Heu sentit parlar sobre la divisió de poders? A Espanya hi ha divisió
de poders. I la justícia és independent. És un jutge que ha pres aquesta
decisió. El govern no hi té res a veure.
—Aleshores veureu que aquests judicis aniran endavant. I veureu que
Carles Puigdemont, per exemple, es quedarà a Brussel·les o a Alemanya,
allà on ell decideixi, amb el seu govern cercant desesperadament
l’extradició i essent rebutjada pels tribunals alemanys. I la percepció
internacional d’Espanya serà la d’un país que simplement no pot acceptar
el desig d’això que anomeneu una nació, dins el vostre estat, de votar
sobre el seu propi futur.
—Una altra vegada: Catalunya és dividida en dues parts. No parleu de
Catalunya com una cosa homogènia. ‘Catalunya vol’, ‘jo parlo en nom de
Catalunya’. El 47% de la gent va votar per la independència. No és ni la
meitat.
—Aleshores, ministre, doneu-los una votació pactada, acceptada per
Madrid i després ja ho veurem. I si teniu raó, doncs aleshores la
secessió no es produirà.
Un altre fragment, en què diu Borrell que comencen a guanyar la batalla de l’opinió pública.
—És clar que quan la gent escolta el senyor Torra dient que els
catalans es troben en la mateixa situació que els kurds a Turquia o els
marroquins al Rif i volem esdevenir el nou Kossove, bé, la gent comença a
pensar que no és realment seriós.
—Em penso que l’analogia que farà la gent és amb Escòcia. El govern
britànic va donar a Escòcia el dret de votar sobre el seu futur i al
final els escocesos van votar de formar part de la Unió.
‘Crisis in Catalonia’ és el títol d’un reportatge de la BBC
de mitja hora de durada, publicat ara fa un mes en el programa ‘Our
world’. Fins ara no s’ha pogut veure fora del Regne Unit, però ja hi ha
la possibilitat de veure’l a YouTube, i aquestes últimes hores ha
esdevingut viral a la xarxa.
El reportatge destaca la persecució durant
el franquisme, i l’autogovern amb la recuperació de la Generalitat, i el
creixement més recent de l’independentisme, fins a la repressió contra
el referèndum de l’1-O. De fet, el programa comença destacant la manera
com es van aconseguir fer arribar les urnes del referèndum als
col·legis, amb la col·laboració de nord-catalans.
L’autor del reportatge
parla amb alguns dels que ho van fer, mantenint-los en l’anonimat. El
reportatge mostra algunes de les imatges més dures de la repressió
policíaca i de la violència que van
La cadena britànica BBC ha dedicat un ampli reportatge al procés d'independència català. Es tracta d'un capítol del programa Our World, i aquest en concret es diu Crisis in Catalonia.
El reportatge s'ha emès en directe al Regne Unit la matinada d'aquest
dilluns, però tot i això les imatges no es poden veure des de fora del
Regne Unit.
El reportatge, de 30 minuts, va acompanyat d'una descripció que assegura
que la
‘Vuit homes i dones que una
vegada van governar set milions de catalans, han de demanar ara a les
seves famílies que els enviïn diners en targetes de pre-pagament per
poder comprar un paquet de galetes a la botiga de la presó’. Així
comença aquest reportatge de la BBC sobre la situació dels presos polítics catalans.
Comença parlant de la situació
de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, empresonats a Soto del Real des de fa
quaranta-tres dies, i destaca que des del començament van ser separats
en cel·les diferents. ‘Els dos activistes empresonats tenen permís de
rebre visites diàries dels seus advocats, dels quals estan separats per
una barrera de vidre. Cada dissabte, les famílies tenen permís de
fer-los una visita de quaranta minuts’, recull el reportatge.
‘El diumenge’, continua, ‘els
presos de totes les ales de Soto del Real poden aplegar-se en una missa.
Aquest pot ser el moment més perillós. Durant una missa recent, amb la
presència de Jordi Sànchez, un intern va clavar una ganivetada a un
altre.’
Dues vegades al mes, els presos
tenen dret de rebre una visita de tres hores de
l ministre d’Afers Estrangers espanyol, Alfonso Dastis, ha assegurat
que la majoria d’imatges de violència policíaca durant l’1-O a Catalunya
són ‘falses’.
‘No crec que hi hagi cap situació brutal. Crec que, de
moment, s’ha demostrat que moltes d’aquestes imatges són falses’, ha
asseverat Dastis en una entrevista aquest diumenge al programa de la BBC
‘The Andrew Marr Show’.
‘Si hi va haver algun ús de la força, aquest va ser un ús limitat i
provocat pel fet que es va impedir als cossos i forces de seguretat de
l’Estat que complissin les ordres dels tribunals’, ha puntualitzat el
ministre d’Afers Estrangers espanyol davant la sorpresa de
l’entrevistador.
La premsa internacional s’ha fet ressò del cop d’estat que va voler
perpetrar ahir la Guàrdia Civil contra la Generalitat, i també de la
resistència cívica dels ciutadans. Alguns diaris demanen una intervenció
de la UE a Catalunya i alguns altres destaquen l’ús de la força contra
l’independentisme. Tot seguit us oferim un recull de diaris d’arreu del
món.
El Financial Times obre la portada amb una fotografia de les protestes. ‘Les detencions encenen les protestes a Barcelona’, titula.
The Guardian també reserva una espai de la portada a les protestes: ‘La lluita pel referèndum català provoca una crisi a Espanya’.
Supporters of Catalan independence from Spain are rallying in Barcelona
behind more than 700 mayors facing the threat of arrest for backing a
referendum separatists plan to hold on 1 October.
The mayors have been called in for questioning by prosecutors for agreeing to facilitate the vote locally.
They could be arrested if they do not attend.
Madrid has promised to block the referendum, which has been suspended by the constitutional court.
Catalonia's regional government insists the vote will take place as scheduled despite a growing clampdown by the Spanish state.
The mayors could also be charged with misuse of public funds if they help stage the vote.
Some of the mayors gathered with Catalan President Carles Puigdemont
outside the headquarters of the regional government, the Generalitat
Palace, as supporters waved the lone-star flag of the independence
movement.
"We stand firm against threats, censorship and
prosecution and repeat this: we want to be a free country," Mr
Puigdemont told the crowd, according to a tweet by the Catalan National
Assembly grassroots independence movement.
Chants of "We will vote" could be heard from the crowd.
President @KRLS : We stand firm against threats, censorship and prosecution and repeat this: We want to be a free country! pic.twitter.com/N8fz1hMcxZ
On Friday, the Spanish government gave the regional government 48 hours to abandon its "illegal" referendum plans or lose budgetary powers.
Finance
Minister Cristóbal Montoro said a mechanism had been approved for the
state to take control of the autonomous region's finances and stop the
Catalan government spending public money on the referendum.
Police
from Spain's national Guardia Civil force seized 100,000 referendum
posters during a raid in Barcelona as searches of print works and
newspaper offices resumed
The location of more than 6,000
ballot boxes said by President Puigdemont to have been hidden for the
referendum remains a mystery.
Police have been hunting for them
but Toni Castejon, spokesman for the Catalan police force, admitted
"right now, we have no idea where they are", the Reuters news agency
reported.
Catalan separatist flags known as Esteladas could be seen at the march in Barcelona,REUTERS
More than half a million people have
rallied in Barcelona on a day of demonstrations by Catalan nationalists
wishing to break with Spain.
Police say 540,000 people turned out
in the capital of Catalonia, a region in north-east Spain, while four
other Catalan towns also held demonstrations.
Regional president Carles Puigdemont had urged support for "converting Catalonia into an independent state".
Spain has consistently blocked attempts to hold a referendum on secession.
El seu corresponsal a Madrid, James Badcock, explica que l’estat
espanyol es troba sotmès a un estancament polític després de dues
eleccions i vuit mesos sense govern. Sobre el PP i el seu candidat,
Mariano Rajoy, diu que durant el seu govern el país ha recuperat l’ordre
econòmic, però ‘la desocupació continua essent molt alta i el PP
és involucrat en un nombre immens d’escàndols de corrupció’.
‘L’inflexible Rajoy ha interromput aquesta setmana la seva tradició
de romandre immòbil’ per signar
La cadena britànica dedica una peça informativa a les raons de la gran manifestació d'Amposta.
‘Els ambientalistes diuen que una de les àrees humides més importants
d’Europa és amençada, mentre Espanya i Catalunya discuteixen sobre el
futur del riu Ebre’. Així comença el reportatge que la cadena BBC
ha dedicat en la seva web a la reivindicació de la Plataforma en
Defensa de l’Ebre i al futur del riu i del Delta. De fet, el reportatge,
signat pel periodista Matt McGrath, comença destacant la multitudinària
manifestació d’ahir a Amposta, convocada per la PDE.
Els dirigents de Junts pel Sí afirmen al corresponsa Tom Burridge, que ara van cap a la creació de l'Estat independent.
La BBC, l'emissora britànica, ha afirmat aquesta nit que "els partits pro-independència han guanyat les eleccions catalanes.
Recorden que Junts pel Sí, com a llista sobiranista principal, i la
CUP, com a partit petit, sumen majoria absoluta, i recorda que ja van dir que si l'obtenien iniciarien el procés de desconnexió-
La premsa internacional no té cap dubte a destacar del 27S que la independència ha guanyat
‘Le Monde’, la ‘BBC’, el ‘New
York Times’, ‘Der Spiegel’... Cap de les grans capçaleres mundials ha
tingut dubtes a destacar sobre les eleccions catalanes que la
independència ha guanyat. Lluny de les xifres ambigües de vots en les
quals enquista la interpretació dels resultats l’unionisme, des de fora
es veu molt clar: els partidaris de sortir d’Espanya han obtingut
majoria absoluta en els comicis a la cambra catalana.
El SNP va sumar 'només' el 45% dels vots el 2011
Els titulars parlen per si sols. La referència mundial quant a
rigorositat informativa, la BBC, ha titulat: “Els nacionalistes catalans
guanyen les eleccions”. La crònica del gegant de la comunicació anglès
ni menciona l’argument unionista que apel·la a una falsa majoria de vots
pel No. De fet, en les últimes eleccions a Escòcia el 2011, el SNP va
sumar majoria absoluta però ‘només’ un 45,1% d’electors els van donar el
seu suport. Tanmateix, ningú va qüestionar la victòria inapel·lable de
Salmond i el Regne Unit es va posar a negociar de seguida.
"Eleccions històriques", segons el The New York Times
Raül Romeva amb el presentador de Hardtalk, Stephen Sackur, abans de començar l'entrevista.
Avui la cadena britànica BBC emet una entrevista a Raül Romeva, candidat de Junts pel Sí. És a ‘Hardtalk‘,
un dels programes d’entrevistes més reconeguts entre les televisions
internacionals. Romeva hi defensa que ningú no pot expulsar Catalunya de
la UE i explica les raons que han portat a la situació actual. El
candidat independentista exposa el sentit de la candidatura de Junts pel
Sí : ‘Hi ha vegades en la història que t’has de posar d’acord amb
persones que no pensen igual per tal d’aconseguir quelcom que és millor
per a tots.’ A continuació us oferim una transcripció de l’entrevista
sencera, facilitada per Junts pel Sí:
—Europa encara actualment grans desafiaments d’escala
continental. Us veig obsessionat amb Catalunya, un assumpte local i
parroquial, per què?
Des del segle XVI, ha tingut 14 crisis de deute extern, seguida de les 8 d'Argentina i les 6 de Grècia.
Redacció
La cadena britànica BBC ha recordat en un reportatge que l'Estat que ha patit més fallides és Espanya.
L’Estat espanyol n’ha tingut 14, seguida de les 8 d'Argentina i les 6
de Grècia. Historiadors econòmics afirmen que, malgrat la mala premsa,
Argentina no és el país que més ha incomplert els seus deutes.
Si es considera fallida com una crisi de deute extern produït per inestabilitat política,
guerres i revolucions, o bé per onades de crèdit barat per un augment
especulatiu dels préstecs, el pitjor deutor de la història ha estat
Espanya, amb 14 crisis relacionades amb compromisos financers, segons
l'emissora.
Així ho indica un ránking dels països amb més fallides des del segle XVI (o
la seva independència) elaborat a partir de dades recollides per
Kenneth Rogoff i Carmen Reinhart, de la Universitat de Harvard, i altres
investigadors com l'economista Miguel Ángel Boggiano, de la Universitat
de Sant Andrés a Buenos Aires.
