Soraya Sáenz de Santamaría ha estat la primera membre del govern de Mariano Rajoy a declarar al judici contra el procés. L’ex-vice-presidenta espanyola ha defensat l’actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil durant el 20-S i l’1-O. En aquest sentit, ha culpat Carles Puigdemont i el seu executiu de la violència durant el referèndum i que els agents topessin amb ‘murs humans’ als col·legis electorals. Santamaría també ha defensat l’aplicació de l’article155 i ha dit que era ‘més oportú’ que no pas declarar l’estat de setge o d’excepció.
Els interrogatoris dels advocats de la defensa han estat especialment durs. Andreu Van den Eynde
li ha demanat per la famosa expressió ‘hem decapitat l’independentisme’
i per la xifra de policies ferits durant l’1-O. La vice-presidenta
espanyola havia dit que eren gairebé 400, tot i que en van ser 93. El
lletrat també li ha demanat si el govern espanyol va prendre alguna
mesura contra els antiavalots que van agredir votants. Santmaría ha
respost un breu: ‘Perdoni?’
Xavier Melero ha estat el més incisiu i ha posat
Santamaría contra les cordes. Li ha demanat d’on treia la xifra de 6.000
agents desplegats a Catalunya, tenint en compte que
El programa d’entrevistes ‘Hardtalk‘
de la BBC ha publicat avui una entrevista amb el ministre d’Afers
Estrangers espanyol, Josep Borrell. El periodista Stephen Sackur va
acorralant cada vegada més el ministre, i el fa caure constantment en
contradiccions sobre la repressió de l’estat espanyol contra els
dirigents independentistes i la posició que hi té el govern espanyol.
De
fet, diu a Borrell que el judici que hi haurà li sembla una farsa. I
Borrell es veu cada vegada més incòmode.
Us transcrivim els fragments
més destacats de l’entrevista, que podeu veure íntegra ací:
—Veieu Catalunya com una regió o com una nació?
—Una nació.
—Una nació. Força clar.
—I també reconeixeu, suposo, com va reconèixer Espanya en un conveni de
l’ONU del 1976, que Espanya va signar, el dret de la gent
d’autodeterminar-se. Aleshores, si reconeixeu aquest dret, i si
reconeixeu que Catalunya és una nació, se’m fa difícil d’entendre com
podeu no pot permetre al poble català un referèndum autoritzat, en
virtut del seu dret d’autodeterminació.
—Fem servir els mots correctes. No és autodeterminació, és secessió.
Primer, la constitució espanyola no ho permet. Hi ha una sentència del
Constitucional que diu clarament que no pots preguntar sobre la
secessió. I qualsevol pregunta que vulguis formular sobre això s’ha de
fer en el marc d’un canvi constitucional. Segon, no hi ha res en la llei
internacional que doni a Catalunya el dret de la secessió. Per més que
el senyor Torra ho digui cada dia, és completament fals. Només
Abissínia, a Etiòpia o a algunes illes del Carib tenen reconegut el dret
de secessió. I en la llei internacional no hi ha cap fonament per a tot
això.
—Bé, hi ha alguns advocats que no estan d’acord amb la vostra opinió.
Però d’alguna manera és una qüestió més de política que no d’una lectura
detallada de la llei. Què en penseu…?
—Una lectura detallada de la llei és bastant important.
—És important, hi estic d’acord, però la política també ho és,
d’important. Què en dieu de l’Espanya d’avui, en què teniu empresonats
nou activistes, polítics catalans que sembla que aniran a judici per les
acusacions de sedició i rebel·lió de l’octubre? Què en dieu, d’Espanya a
la comunitat internacional? Perquè, francament, sembla una farsa de
judici polític.
—Jo personalment preferiria que aquesta gent estigués en llibertat
condicional. Crec que hi ha unes altres maneres d’assegurar que no
fugin.
—Aleshores, per què, tornant a la pregunta bàsica…
—Aquesta és la meva opinió personal…
—…per què el vostre govern, en la responsabilitat que té de trobar noves
maneres d’encarar la crisi catalana, per què no els concedeix un
indult? Dir-los que els perdonareu, que haurien de ser lliures ara
mateix, i després començar a parlar amb ells.
—Heu sentit parlar sobre la divisió de poders? A Espanya hi ha divisió
de poders. I la justícia és independent. És un jutge que ha pres aquesta
decisió. El govern no hi té res a veure.
—Aleshores veureu que aquests judicis aniran endavant. I veureu que
Carles Puigdemont, per exemple, es quedarà a Brussel·les o a Alemanya,
allà on ell decideixi, amb el seu govern cercant desesperadament
l’extradició i essent rebutjada pels tribunals alemanys. I la percepció
internacional d’Espanya serà la d’un país que simplement no pot acceptar
el desig d’això que anomeneu una nació, dins el vostre estat, de votar
sobre el seu propi futur.
—Una altra vegada: Catalunya és dividida en dues parts. No parleu de
Catalunya com una cosa homogènia. ‘Catalunya vol’, ‘jo parlo en nom de
Catalunya’. El 47% de la gent va votar per la independència. No és ni la
meitat.
—Aleshores, ministre, doneu-los una votació pactada, acceptada per
Madrid i després ja ho veurem. I si teniu raó, doncs aleshores la
secessió no es produirà.
Un altre fragment, en què diu Borrell que comencen a guanyar la batalla de l’opinió pública.
—És clar que quan la gent escolta el senyor Torra dient que els
catalans es troben en la mateixa situació que els kurds a Turquia o els
marroquins al Rif i volem esdevenir el nou Kossove, bé, la gent comença a
pensar que no és realment seriós.
—Em penso que l’analogia que farà la gent és amb Escòcia. El govern
britànic va donar a Escòcia el dret de votar sobre el seu futur i al
final els escocesos van votar de formar part de la Unió.
El vice-president primer de la Comissió Europea, FransTimmermans, va afrontar una situació força tensa en un acte a Lovaina, on també participava GeertBourgeois,
president del govern de Flandes. Un ciutadà català resident a Flandes
va interpel·lar-los sobre la situació a Catalunya i els va preguntar
perquè Europa podia permetre la dissolució d’un parlament i d’un govern
legítim. Timmermans, tot i reconèixer la violència de l’1-O, va optar per un discurs que no es desmarcava de la posició oficial d’Europa. Burgeois, en canvi, tot adreçant-se a Timmermans,
va ser molt dur amb la Comissió Europea:
‘Hi ha representants que són a
l’exili i hi ha presoners polítics. Fins i tot han ficat el senyor
Junqueras en una cel·la d’aïllament durant cinc dies. I tot això, Frans, d’acord amb una legislació que no es manté enlloc. Rebel·lió és un concepte del segle XIX. Només es troba en les dictadures’.
