Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris acorralat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris acorralat. Mostrar tots els missatges

dimecres, 27 de febrer del 2019

[VÍDEO] Les defenses acorralen Sáenz de Santamaría per la repressió policíaca del 20-S i l’1-O



PAÍS 







Vegeu el vídeo de la declaració íntegra de Soraya Saénz de Santamaría 



















Per: Redacció 

27.02.2019  12:30






Soraya Sáenz de Santamaría ha estat la primera membre del govern de Mariano Rajoy a declarar al judici contra el procés. L’ex-vice-presidenta espanyola ha defensat l’actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil durant el 20-S i l’1-O. En aquest sentit, ha culpat Carles Puigdemont i el seu executiu de la violència durant el referèndum i que els agents topessin amb ‘murs humans’ als col·legis electorals. Santamaría també ha defensat l’aplicació de l’article 155 i ha dit que era ‘més oportú’ que no pas declarar l’estat de setge o d’excepció.



Els interrogatoris dels advocats de la defensa han estat especialment durs. Andreu Van den Eynde li ha demanat per la famosa expressió ‘hem decapitat l’independentisme’ i per la xifra de policies ferits durant l’1-O. La vice-presidenta espanyola havia dit que eren gairebé 400, tot i que en van ser 93. El lletrat també li ha demanat si el govern espanyol va prendre alguna mesura contra els antiavalots que van agredir votants. Santmaría ha respost un breu: ‘Perdoni?’








Xavier Melero ha estat el més incisiu i ha posat Santamaría contra les cordes. Li ha demanat d’on treia la xifra de 6.000 agents desplegats a Catalunya, tenint en compte que

dimecres, 12 de setembre del 2018

Així han acorralat Josep Borrell a la BBC, demanant-li per la ‘farsa de judici’ als presos polítics



MÓN - EUROPA







El ministre espanyol ha entrat en contradiccions permanents sobre el dret d'autodeterminació de Catalunya en el programa 'Hardtalk' 

















Per: Redacció 

11.09.2018  21:48





El programa d’entrevistes ‘Hardtalk‘ de la BBC ha publicat avui una entrevista amb el ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell. El periodista Stephen Sackur va acorralant cada vegada més el ministre, i el fa caure constantment en contradiccions sobre la repressió de l’estat espanyol contra els dirigents independentistes i la posició que hi té el govern espanyol. 



De fet, diu a Borrell que el judici que hi haurà li sembla una farsa. I Borrell es veu cada vegada més incòmode. 



Us transcrivim els fragments més destacats de l’entrevista, que podeu veure íntegra ací:













—Veieu Catalunya com una regió o com una nació?

—Una nació.
—Una nació. Força clar.
—I també reconeixeu, suposo, com va reconèixer Espanya en un conveni de l’ONU del 1976, que Espanya va signar, el dret de la gent d’autodeterminar-se. Aleshores, si reconeixeu aquest dret, i si reconeixeu que Catalunya és una nació, se’m fa difícil d’entendre com podeu no pot permetre al poble català un referèndum autoritzat, en virtut del seu dret d’autodeterminació.
—Fem servir els mots correctes. No és autodeterminació, és secessió. Primer, la constitució espanyola no ho permet. Hi ha una sentència del Constitucional que diu clarament que no pots preguntar sobre la secessió. I qualsevol pregunta que vulguis formular sobre això s’ha de fer en el marc d’un canvi constitucional. Segon, no hi ha res en la llei internacional que doni a Catalunya el dret de la secessió. Per més que el senyor Torra ho digui cada dia, és completament fals. Només Abissínia, a Etiòpia o a algunes illes del Carib tenen reconegut el dret de secessió. I en la llei internacional no hi ha cap fonament per a tot això.
—Bé, hi ha alguns advocats que no estan d’acord amb la vostra opinió. Però d’alguna manera és una qüestió més de política que no d’una lectura detallada de la llei. Què en penseu…?
—Una lectura detallada de la llei és bastant important.
—És important, hi estic d’acord, però la política també ho és, d’important. Què en dieu de l’Espanya d’avui, en què teniu empresonats nou activistes, polítics catalans que sembla que aniran a judici per les acusacions de sedició i rebel·lió de l’octubre? Què en dieu, d’Espanya a la comunitat internacional? Perquè, francament, sembla una farsa de judici polític.
—Jo personalment preferiria que aquesta gent estigués en llibertat condicional. Crec que hi ha unes altres maneres d’assegurar que no fugin.
—Aleshores, per què, tornant a la pregunta bàsica…
—Aquesta és la meva opinió personal…
—…per què el vostre govern, en la responsabilitat que té de trobar noves maneres d’encarar la crisi catalana, per què no els concedeix un indult? Dir-los que els perdonareu, que haurien de ser lliures ara mateix, i després començar a parlar amb ells.
—Heu sentit parlar sobre la divisió de poders? A Espanya hi ha divisió de poders. I la justícia és independent. És un jutge que ha pres aquesta decisió. El govern no hi té res a veure.
—Aleshores veureu que aquests judicis aniran endavant. I veureu que Carles Puigdemont, per exemple, es quedarà a Brussel·les o a Alemanya, allà on ell decideixi, amb el seu govern cercant desesperadament l’extradició i essent rebutjada pels tribunals alemanys. I la percepció internacional d’Espanya serà la d’un país que simplement no pot acceptar el desig d’això que anomeneu una nació, dins el vostre estat, de votar sobre el seu propi futur.
—Una altra vegada: Catalunya és dividida en dues parts. No parleu de Catalunya com una cosa homogènia. ‘Catalunya vol’, ‘jo parlo en nom de Catalunya’. El 47% de la gent va votar per la independència. No és ni la meitat.
—Aleshores, ministre, doneu-los una votació pactada, acceptada per Madrid i després ja ho veurem. I si teniu raó, doncs aleshores la secessió no es produirà.
Un altre fragment, en què diu Borrell que comencen a guanyar la batalla de l’opinió pública.
—És clar que quan la gent escolta el senyor Torra dient que els catalans es troben en la mateixa situació que els kurds a Turquia o els marroquins al Rif i volem esdevenir el nou Kossove, bé, la gent comença a pensar que no és realment seriós.
—Em penso que l’analogia que farà la gent és amb Escòcia. El govern britànic va donar a Escòcia el dret de votar sobre el seu futur i al final els escocesos van votar de formar part de la Unió.





Enllaç notícia :



 

dimecres, 7 de març del 2018

Vídeo: El vice-president de la Comissió Europea, acorralat en un debat pel maltractament a Catalunya



MÓN - EUROPA







El president de Flandes li diu que no pot estar d'acord amb el discurs d'Europa: 'Rebel·lió és un concepte del segle XIX, és típic de les dictadures'.
















Per: Redacció 

07.03.2018  17:43





El vice-president primer de la Comissió Europea, Frans Timmermans, va afrontar una situació força tensa en un acte a Lovaina, on també participava Geert Bourgeois, president del govern de Flandes. Un ciutadà català resident a Flandes va interpel·lar-los sobre la situació a Catalunya i els va preguntar perquè Europa podia permetre la dissolució d’un parlament i d’un govern legítim. Timmermans, tot i reconèixer la violència de l’1-O, va optar per un discurs que no es desmarcava de la posició oficial d’Europa. Burgeois, en canvi, tot adreçant-se a Timmermans, va ser molt dur amb la Comissió Europea:



‘Hi ha representants que són a l’exili i hi ha presoners polítics. Fins i tot han ficat el senyor Junqueras en una cel·la d’aïllament durant cinc dies. I tot això, Frans, d’acord amb una legislació que no es manté enlloc. Rebel·lió és un concepte del segle XIX. Només es troba en les dictadures’.


 Video :