El ministre-president de Flandes reclama a la Unió Europea una solució per als exiliats

 

 

MÓN - EUROPA

 

 

Jan Jambon ha visitat l'oficina parlamentària de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí a Barcelona i s'hi ha reunit telemàticament  

 

Per: Redacció

16.11.2021  18:10

 

 

El ministre-president de Flandes, Jan Jambon, ha reclamat a Europa i els tribunals de la UE una solució per als exiliats. En declaracions a l’ACN després d’una reunió telemàtica amb Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí de l’oficina europarlamentària que han obert a Barcelona estant, el cap de l’executiu flamenc ha dit que era estrany a l’Europa del segle XXI que uns càrrecs electes no poguessin trepitjar la seva circumscripció i que ell s’hi hagués de reunir telemàticament.

 

Puigdemont ha destacat la bona relació que uneix Catalunya i Flandes: “Compartim un mateix objectiu: la democràcia, fer una Europa millor i el dret d’autodeterminació.” Ponsatí li ha agraït l’acollida en l’exili i el suport que Flandes els ha donat aquests darrers anys. “L’aliança entre Catalunya i Flandes mai no s’ha trencat”, ha afegit Comín.

 

Durant la visita a Barcelona, Jambon també s’ha reunit amb alguns dels antics presos polítics indultats –Jordi Sànchez, Raül Romeva, Josep Rull, Carme Forcadell i Joaquim Forn–, i amb el vice-president del govern, Jordi Puigneró, al Smart City Expo.

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-ministre-president-de-flandes-reclama-a-la-unio-europea-una-solucio-per-als-exiliats/ 

Puigdemont, de nou al Parlament Europeu... i a deu minuts de Sánchez

EXILI






El Nacional
Foto: @josepalay
Barcelona. Divendres, 22 de març de 2019

El president a l'exili, Carles Puigdemont, es troba aquest divendres de nou al Parlament Europeu al mateix moment en què a escassos minuts, en el Consell d'Europa, hi ha el president espanyol, Pedro Sánchez, que té previst protagonitzar a primera hora de la tarda una roda de premsa. Amb Sánchez, hi ha també el ministre d'Exteriors, Josep Borrell.



El director de l'oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay, ironitza sobre aquesta situació en una piulada en què recorda que Puigdemont pot ser al Parlament "com a ciutadà lliure del món (excepte Espanya)".

El President Carles Puigdemont @KRLS és dins el Parlament Europeu com a ciutadà lliure del món (excepte Espanya).
Tome nota Sr. @sanchezcastejon, está usted en el Consejo Europeo @EUCouncil, a tan solo 10 minutos andando @JosepBorrellF pic.twitter.com/4Ed3OxWCJ4

— Josep Lluís Alay 🎗 (@josepalay) 22 de març de 2019

Puigdemont ha estat convidat per una eurodiputada flamenca per inaugurar una

Flandes atura Borrell i ordena el retorn del delegat a l’estat espanyol

PROCÉS







El Nacional
Foto: ACN
Barcelona. Divendres, 16 de novembre de 2018

El primer ministre de Flandes, que també té les competències d’Afers estrangers, Geert Bourgeois ha ordenat el retorn del delegat del govern flamenc a l’estat espanyol, segons que informa el diari De Standaard.



A l'octubre, fa un mes, el ministeri d'Afers estrangers espanyol va començar una ofensiva retirant-li l'estatus diplomàtic com a represàlia per les declaracions del president del Parlament de Flandes, Jan Peumans, en què criticava durament l'empresonament dels dirigents independentistes i qüestionava la qualitat de la democràcia espanyola.



El ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois, ha decidit enviar cap a Bèlgica el delegat del seu govern a Madrid, André Hebbelinck, per "encoratjar" Espanya a què reiniciï les relacions diplomàtiques. Bourgeois considera que “la reacció d’Espanya és infundada, això mai ha passat a la Unió Europea”. El preisdent flamenc ha avançat que “no ha de presentar cap disculpa, al nostre territori existeix la separació de poders i la llibertat d’expressió”, en referència a les paraules de Peumans.

Restablir relacions

Flandes considera un acte molt hostil que Espanya retiri l'estatus diplomàtic al delegat flamenc

CRISI ESPANYA - BÈLGICA

El Nacional
Barcelona. Dimecres, 17 d'octubre de 2018








El govern de Flandes considera un acte molt hostil que Espanya hagi retirat l'estatus diplomàtic al delegat flamenc a Madrid, André Hebbelinck. És un fet "inèdit en la història de la UE", ha comentat el ministre president flamenc, Geert Bourgeois, i ha afegit que és un acte "molt poc amigable". Ho ha dit Bourgeois en una entrevista a la ràdio pública flamenca Radio 1 (VRT).



Flandes ha assegurat que convocarà l'ambaixador espanyol a Bèlgica. Això ha passat just després que el govern espanyol hagi decidit retirar l'estatus diplomàtic al delegat del govern de Flandes a Espanya, André Hebbelinck, després de les declaracions del president del Parlament flamenc, Jan Peumans.



Peumans ha fet en les últimes setmanes diverses declaracions sobre Catalunya i la situació dels presos polítics que no han agradat gens al govern de Pedro Sánchez.

Borrell: "Ja és un conflicte diplomàtic"

Puigdemont, a Borrell per Flandes: "Reprimeixen la llibertat d'opinió"

CRISI ESPANYA - BÈLGICA

El Nacional
Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 17 d'octubre de 2018








El president Carles Puigdemont ha reaccionat a la retirada de l'estatus diplomàtic al delegat flamenc a Espanya, Geert Bourgeois.



"El govern espanyol retira l'estatus diplomàtic al delegat de Flandes per les opinions del president del Parlament flamenc en suport als presos polítics" i ha afegit "Fan el que han fet sempre: reprimeixen la llibertat d'opinió i castiguen tot un poble a no tenir delegat diplomàtic".



El govern de Flandes també s'ha pronunciat i ha comentat que considera un acte molt hostil que Espanya hagi retirat l'estatus diplomàtic al delegat flamenc a Madrid, André Hebbelinck. És un fet "inèdit en la història de la UE", ha comentat el ministre president flamenc, Geert Bourgeois, i ha afegit que és un acte "molt poc amigable". Ho ha dit Bourgeois en una entrevista a la ràdio pública flamenca Radio 1 (VRT).

El govern espanyol retira l'estatut diplomàtic al delegat de Flandes per les opinions del president del parlament flamenc en suport als presos polítics. Fan el que han fet sempre: reprimeixen la llibertat d'opinió i castiguen tot un poble a no tenir delegat diplomàtic. Quin error pic.twitter.com/GzzjSkAYSn

— Carles Puigdemont (@KRLS) 17 d’octubre de 2018

Enllaç notícia :

https://www.elnacional.cat/ca/politica/puigdemont-flandes-llibertat-opinio-castiguen-poble_315051_102.html

Espanya trenca amb Flandes, segons un diari flamenc

CRISI ESPANYA - BÈLGICA

El Nacional
Foto: VRT NWS
Barcelona. Dimecres, 17 d'octubre de 2018








"Espanya trenca amb Flandes". Així titula el diari flamenc VRT NWS un article just després que el govern espanyol hagi decidit retirar l'estatus diplomàtic al delegat del govern de Flandes a Espanya, André Hebbelinck, després de les declaracions del president del Parlament flamenc, Jan Peumans. Peumans ha fet en les últimes setmanes, diverses declaracions sobre Catalunya i la situació dels presos polítics que no han sentat gens bé al govern de Pedro Sánchez.



De fet, el ministre d'Exteriors, Josep Borrell, ha comunicat aquest dimarts a la tarda a l'ambaixador belga a Madrid, Marc Calcoen, el malestar de La Moncloa per les declaracions del president del Parlament flamenc.

"Flandes ja no existeix a Madrid"

Borrell retira l'estatus diplomàtic al delegat del Govern de Flandes a Espanya

CRISI ESPANYA - BÈLGICA

El Nacional / Europa Press
Foto: EFE
Madrid. Dimarts, 16 d'octubre de 2018







El govern espanyol ha anunciat aquest dimarts la retirada de l'estatus diplomàtic al delegat del Govern de Flandes a Espanya en protesta per les desqualificacions del president del Parlament de Flandes, Jan Peumans, contra Espanya, arran de la qüestió catalana. La decisió eleva un grau més la tensió diplomàtica entre Madrid i Brussel·les.



El ministre Afers Exteriors, UE i Cooperació, Josep Borrell, ha convocat aquest dimarts l'ambaixador de Bèlgica a Espanya, Marc Calcoen, a la seu del Ministeri perquè expliqui aquestes continuades "desqualificacions" de Peumans, que va tornar a carregar la setmana passada contra l'empresonament dels líders independentistes i va traçar un paral·lelisme amb el conflicte dels Balcans.



La cita, al Palau de Santa Cruz, seu del Ministeri, és la tercera ocasió en aquestes últimes setmanes que el representant de la diplomàcia belga és convocat per Exteriors.



El to de les protestes s'ha anat elevant de nivell fins que aquest dimarts s'ha anunciat la retirada de

El president de Flandes, molt preocupat per l'existència de presos i exiliats: "No és normal"

PRESOS POLÍTICS







Marta Lasalas
Barcelona. Dimarts, 17 de juliol de 2018

El president del flandes, Geert Bourgeois, ha mostrat la profunda preocupació per l'existència de presos polítics i exiliats arran del procés català després de reunir-se amb el president, Quim Torra, al palau de la Generalitat. A parer del president flamenc, aquesta situació entra en contradicció amb la Carta de Drets fonamentals de la UE.



"És un tema que ens preocupa moltíssim. Ens preocupa molt el futur d'aquests presoners i els polítics catalans que viuen a l'exili, en particular a Brussel·les", ha assegurat Bourgeois durant una compareixença a la galeria gòtica amb el president Torra.



"No és normal que hi hagi persones empresonades quan fan política i executen lleis decidides democràticament en un parlament democràtic, que no han participat en cap acció violenta, al contrari

Vídeo: El vice-president de la Comissió Europea, acorralat en un debat pel maltractament a Catalunya

MÓN - EUROPA

El president de Flandes li diu que no pot estar d'acord amb el discurs d'Europa: 'Rebel·lió és un concepte del segle XIX, és típic de les dictadures'.

Per: Redacció 

07.03.2018  17:43

El vice-president primer de la Comissió Europea, Frans Timmermans, va afrontar una situació força tensa en un acte a Lovaina, on també participava Geert Bourgeois, president del govern de Flandes. Un ciutadà català resident a Flandes va interpel·lar-los sobre la situació a Catalunya i els va preguntar perquè Europa podia permetre la dissolució d’un parlament i d’un govern legítim. Timmermans, tot i reconèixer la violència de l’1-O, va optar per un discurs que no es desmarcava de la posició oficial d’Europa. Burgeois, en canvi, tot adreçant-se a Timmermans, va ser molt dur amb la Comissió Europea:



‘Hi ha representants que són a l’exili i hi ha presoners polítics. Fins i tot han ficat el senyor Junqueras en una cel·la d’aïllament durant cinc dies. I tot això, Frans, d’acord amb una legislació que no es manté enlloc. Rebel·lió és un concepte del segle XIX. Només es troba en les dictadures’.


 Video :

Flandes, Còrsega… la solidaritat s’estén

ACTUALITAT

Per

Redacció Unilateral

-

22 de desembre de 2016

 

 

 

 

En les darreres hores, el contrast entre l’ofensiva del govern espanyol, i els passos endavant del procés independentista, no ha pogut ser més notable. 

 

 

 

 

Els pressupostos al Parlament



Per una banda, al Parlament s’ha enllestit el primer tràmit dels pressuposts i de la llei d’acompanyament, gràcies a l’acord entre JxSí i la CUP, que ha permès rebutjar les esmenes a la totalitat presentades pels partits de l’oposició, en un debat on el vicepresident Oriol Junqueras, lògicament, ha assumit un gran protagonisme i ha exhibit un comportament força confiat, i segur, sabedor que acabaria tirant endavant els comptes. En les dues votacions, els diputats de la CUP han votat dividits. Dos han votat amb la majoria parlamentària de JxSí, i els altres vuit s’han abstingut. D’aquesta manera, el resultat final ha estat de 64 vots en contra de les esmenes, 62 a favor i 8 abstencions.



Això no obstant ara, al llarg de les properes setmanes, caldrà negociar les esmenes parcials, que ja han estat anunciades o insiduades pels cupaires, abans no s’aprovin definitivament, tenint en compte, que s’ha fixat la data del 28 de gener, per celebrar un consell polític, on també participarà el controvertit grup d’acció parlamentària (GAP), on es votarà definitivament, si els anti-capitalistes aproven els pressupostos del govern. Una aprovació, obriria la porta, ben segurament, a encarrilar la preparació del referèndum per la independència previst, com a molt tard, per a la segona quinzena de setembre. Tot i que, darrerament, han sortit algunes veus que no descarten que si, l’ofensiva espanyolista contra els polítics independentistes s’accelera, com sembla darrerament, es pugui avançar i tot.



Per contra, una no aprovació dels pressupostos pels anti-capitalistes, ben probablement obriria la porta a una convocatòria d’eleccions anticipades, tal i com es va comprometre el President Puigdemont en la qüestió de confiança que va plantejar el passat mes de juny.



El Tribunal Constitucional treu la poteta

Romeva al rotatiu més important de Flandes: Catalunya va cap a la pre-república

Política Última actualització Dimecres, 20 d'abril de 2016 12:30 h

El conseller d’Exteriors diu al rotatiu econòmic belga que “L’Estat espanyol, en la seva forma actual, senzillament ja no funciona”.

 

ACN Brussel·les .- El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, assegura en una entrevista al diari belga ‘De Tijd’ que “l’Estat espanyol, en la seva forma actual, senzillament ja no funciona”. Romeva avisa que Catalunya va “d’una post-autonomia a una pre-república” i lamenta que Espanya “no té cap projecte que tingui en compte ni la diversitat, ni la pluralitat ni les necessitats de les persones”. El conseller explica al rotatiu econòmic més important de Flandes que Catalunya en cas d’independència es quedarà “una part del deute espanyol” perquè té “drets i deures” però recorda que fins ara Espanya s’ha negat a oferir un referèndum. “Ja ho hem demanat 20 vegades”, diu Romeva. 

“La UE no entén gens per què als governs d’Espanya i de Catalunya els costa tant d’asseure’s al voltant d’una taula per discutir aquest tema. Ni per què és impossible un referèndum”, explica Romeva a l’entrevista a ‘De Tijd’. Segons el conseller, “fa molts anys” que els

L’independentisme català fa d’exemple al món

Per: Alexandre Solano i Seda Hakobyan
 

Dissabte  6.02.2016  02:00

MÓN

Països i organitzacions es fixen en les tàctiques independentistes catalanes per mirar de reproduir-ne l'èxit.

Ara fa una dècada, els moviments independentistes de tot el món tenien per referents principals el País Basc i el Quebec, mentre a Catalunya es discutia l’estatut i hi havia una certa ‘basquitis’. Però avui l’independentisme català i escocès s’han convertit en els punts de referència reconeguts, i això ha fet que moltes nacions del món hagin imitat el full de ruta català.

Kurdistan

Aquesta setmana mateix el president del Kurdistan iraquià, Massoud Barzani, ha anunciat que convocaria un referèndum sobre la independència perquè se sabés la voluntat del poble kurd, encara que el resultat no serà vinculant, i que es prendria Catalunya i el 9-N d’exemple. Prèviament, molts mitjans kurds ja havien fet paral·lelismes històrics i culturals amb Catalunya, com també havien ressaltat el fet que els catalans s’haguessin convertit en un referent en les reivindicacions pacifiques en les nacions sense estat. El Partit Democràtic del Kurdistan (KDP) va felicitar les campanyes independentistes i penjà una senyera a l’oficina central en senyal de respecte.

Quebec

Flandes podria esdevenir un Estat independent entre el 2020 i el 2025

Divendres, 22 de gener de 2016 17:30 h

Membres del govern regional de Flandes demanen preparar la campanya electoral del 2019 definint un horitzó independentista

---

L’independentisme flamenc, que fins ara havia estat més tàctic que efectiu, prepara un pla de trencament de l’Estat belga. El partit majoritari de la regió, l’N-VA, és independentista, i ara s’emmiralla en la onada sobiranista que està protagonitzant tant Catalunya –principalment- com Escòcia.

La viceprimera ministra flamenca, Liesbeth Homans

"El 2020 seria una data massa propera"

No és un pla per a una independència imminent, però l’N-VA prepara el terreny per rearmar el bastió independentista atiant el conflicte existent entre les dues regions de l’Estat: Valònia i Flandes. Liesbeth Homans, viceprimera ministra flamenca, una de les ministres amb més responsabilitats del govern regional (Interior, Habitatge, Lluita contra la pobresa i Economia social), ha declarat recentment que el “2020 seria una data massa propera”, però té “l’esperança que el 2025 Bèlgica deixi de ser el que actualment és”.

El cas belga, una comunitat que ha de suportar econòmicament una altra... com a Catalunya

Catalunya i Flandes acorden reforçar la cooperació per defensar els seus interessos a la UE

El president de la Generalitat i el ministre-president de la regió de Flandes signen una declaració política conjunta i un programa de treball per establir més col·laboració econòmica.

EUROPA PRESS Brussel·les Actualitzada el 01/07/2015 17:41

El president Artur Mas, amb Francesca Guardiola, Roger Albinyana i Amadeu Altafaj a la reunió amb el ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois, a Brussel·les / ACN

 

El president de la Generalitat, Artur Mas, i ministre-president de la regió de Flandes, Geert Bourgeois, han signat un programa de treball per establir més col·laboració en sectors prioritaris com l'economia i l'agricultura entre 2015 i 2017 i una declaració política conjunta en què les dues parts acorden reforçar la seva cooperació en els afers de la UE.

"Com més treballem junts, més fort se sentirà la nostra veu a Brussel·les", ha defensat Mas, que ha recordat que "Flandes i Catalunya tenen responsabilitats importants" a nivell de la UE.

El president de la Generalitat ha explicat que les dues regions comparteixen la visió del que "l'Europa de la proximitat ha de ser: respectar la diversitat cultural i lingüística i la voluntat dels seus diferents nacions".

El president de Flandes destaca la determinació dels catalans per debatre el seu futur de forma 'democràtica i legal'

Dimecres  04.03.2015  17:40

Autor/s: ACN

Catalunya i Flandes signaran abans d'estiu un nou programa de cooperació per al període 2015-2017.

El president Mas amb el ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois, al Palau de la Generalitat.

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha rebut aquest dimecres al Palau de la Generalitat el ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois, que ha destacat 'la determinació i el compromís del poble català per debatre sobre el seu futur'.

'Inspira confiança saber que Catalunya vehicula les seves actuacions per aconseguir els seus objectius per la via democràtica i legal', ha afegit en una declaració comuna que s'ha difós després de la trobada.

Mas i Bourgeois, que ha visitat aquest matí el Mobile World Congress, han destacat els llaços que uneixen ambdós territoris des de fa anys.

De fet, Catalunya i Flandes signaran abans d'estiu un nou programa de cooperació per al 2015-2017.

Enllaç noticia : 

http://www.vilaweb.cat/noticia/4234433/20150304/president-flandes-destaca-determinacio-catalans-debatre-futur-forma-democratica-legal.html

USA Today analitza la situació actual dels processos d'Escòcia i Catalunya

Diumenge  17.08.2014  19:08

En un article titulat 'La febre independentista d'Escòcia és contagiosa'

El sots-editor d'Afers Estrangers del diari nord-americà USA Today, Kim Hjelmgaard, analitza en un article l'estat dels processos d'independència d'Escòcia i Catalunya. L'anàlisi porta per títol 'La febre independentista d'Escòcia és contiagiosa' i mira de traçar diferències i semblances entre els dos processos polítics d'autodeterminació. Hjelmgaard parla amb l'expert en política europea de la Universitatd de Kent (Anglaterra), Richard Whitman, que explica que des de Catalunya es mira amb molta atenció el referèndum escocès per si estableix un precent positiu d'accés a la Unió Europea.

El periodista nord-americà diu que 'Catalunya, una regió semi-autònoma d'Espanya amb capital a Barcelona, vol fer una votació el 9 de novembre per separar-se d'Espanya, contra els intents de blocar-la del primer ministre Mariano Rajoy'. També afegeix que 'Madrid ja va refusar una petició semblant per a un referèndum d'independència de la regió basca d'Espanya'. Segons el periodista, 'els bascos han pressionat per a fer aquest referèndum des de fa més d'una dècada'.

Ciudadanos i UPyD lligats de peus i mans amb el dret a decidir

Dimecres, 18 de juny de 2014 05:00 h

El Grup l’ALDE, ha aprovat, a instàncies de CDC, PNB i N-VA un document que avala el dret a decidir de nacions com Catalunya el País Basc o Flandes. Ciudadanos amenaça amb una querella a Tremosa

---

El grup liberal-demòcrata del Parlament Europeu (ALDE), a instàncies de CDC, PNB i N-VA, aprova un document que avala el dret a decidir dels catalans. Qualsevol partit que s’integri a l’ALDE assumeix aquest document, basat en la resolució aprovada per la Internacional Liberal el passat 27 d’abril. Guy Verhofstadt, president d'ALDE, envia una carta al President Mas per donar-li suport i avisar que el grup ALDE condemnarà públicament tots aquells que en demanin l'arrest. En aquest sentit, la jugada de Ciudadanos i UPyD de boicotejar el dret a decidir des del grup del Parlamet Europeu en el que s’han integrat els ha sortit malament. A Ciudadanos i UPyD només els ha quedat la rebequeria de amenaçar en denunciar "penalment" CDC per "difamacions i calúmnies". 

 Defensa del dret a decidir

Per fer efectiu aquest compromís, ALDE crearà un grup de treball format pels 6 eurodiputats de CDC, PNB, N-VA i els diputats que s'hi vulguin afegir, que basarà la seva tasca en defensar el dret a decidir. També analitzarà la possibilitat d'una ampliació interna de la UE (en cas que Escòcia, Catalunya, Euskadi o Flandes assoleixin la independència), i basat en la resolució aprovada per la Internacional Liberal el 27 d’abril de 2014, que es referia en aquests termes al dret a decidir: "La Internacional liberal expressa la seva preocupació per la manca de veritable diàleg entre el Govern de Catalunya i el Govern d’Espanya a l’hora de discutir un full de ruta negociat sobre el futur de Catalunya”, diu la resolució.

Ciudadanos s’estrena a l’ALDE generant un conflicte

L'independentisme flamenc també es posa a prova el 25-M

Diumenge  18.05.2014  06:00

La setmana vinent els flamencs i valons han de votar en les eleccions europees, les parlamentàries regionals i les federals belgues

La vila flamenca de Vilvoorde, situada al districte electoral de Halle-Vilvoorde.

Superdiumenge electoral. Així es pot definir la jornada del 25 de maig a Flandes i Valònia, on els electors hauran de passar obligatòriament per les urnes per votar en les eleccions europees, als parlaments regionals i també a la cambra federal belga.

L’independentista Nova Aliança Flamenca (N-VA), principal força en les generals de fa quatre anys, manté la posició en els sondatges amb més d'un 30% d'intenció de vot. Aquesta formació encapçalada pel batlle d’Anvers, Bart De Wever, va anunciar l’any passat un pla per a desmantellar l'estat belga i

Urkullu reclama 'diàleg' i 'negociació' com a 'alternativa' per a reconèixer Euskadi i Catalunya com a nacions d'Europa

Diumenge  20.04.2014  19:50

A Pamplona, milers de manifestants convocats per l'esquerra abertzale han marxat per la independència

El PNB ha reclamat 'diàleg, negociació, acord i ratificació' com a 'alternativa' per reconèixer Euskadi, Catalunya, Flandes i Escòcia com a nacions d'Europa. En l'acte de celebració de l'Aberri Eguna a Bilbao, el lehendakari, Iñigo Urkullu, ha instat a acceptar que l'Espanya 'una, gran i lliure' havia 'quedat enrere' i a reconèixer 'la realitat nacional basca'. Paral·lelament, a Pamplona, la resta de partits abertzales s'han manifestat per la independència i en defensa del dret de decidir. 

Durant la intervenció en l'acte de l'Aberri Eguna, el dia de la pàtria basca, que el PNB ha celebrat a

Vicent Partal : Això és una onada?

16.02.2014

'Pot ser que això que vivim, també a Sardenya, siga l'inici d'una altra onada històrica, centrada ara en la remodelació de l'Europa occidental'

Hi ha una tendència històrica evident pel que fa a les independències: arriben en onades. La major part de les africanes són dels primers seixanta, en ocasió de la descolonització. Les independències americanes, amb poques excepcions, van arribar a la primeria del segle XIX, en un període de pocs anys. L'Europa central es va redibuixar acceleradament després de la Primera Guerra Mundial. I la desintegració de la Unió Soviètica, el 1989, i de Iugoslàvia, el 1991, van donar peu a dotzenes d'estats nous.

Ara, amb dos mesos de distància, Escòcia i Catalunya votaran també la independència. Però abans, el 25 de maig, hi haurà eleccions a Bèlgica, amb la previsió que guanyaran els independentistes flamencs i reclamaran de posar fi a l'estat belga per a bastir una confederació. I despús-demà a Sardenya els independentistes poden sorprendre'ns enormement i guanyar les eleccions. Tothom sap, a més, que hi ha casos com el País Basc o el País de Gal·les on el sentiment en favor de la independència és fort i, ara com ara, no troba la manera d'expressar-se. O que encara hi ha el procés obert al nord d'Irlanda. I fins i tot apareixen indicis de canvi, moviments tot just embrionaris, en països com Bretanya, amb els Barrets Vermells, a la resta del nostre país i, fins i tot, en llocs com Venècia o les illes Açores.

Pot ser, per tant, que això que vivim siga l'inici d'una altra onada històrica, centrada ara en la remodelació de l'Europa occidental. De fet, els estats espanyol, francès, italià, belga i neerlandès o el Regne Unit són excepcions mundials, perquè han configurat un model de govern centralitzat que ha resistit, malgrat les tensions internes, més que no pas la resta del món. Però segurament, l'aparició de la Unió Europea pot estroncar aquesta dinàmica. D'una banda, perquè els fa més intranscendents que no eren (on ha anat a parar la 'sobirania nacional espanyola', si el govern alemany li fa canviar la constitució d'avui per demà?). I d'una altra perquè aquesta Europa tan mal conduïda on som pràcticament t'obliga a ser un estat si no vols ser una nul·litat. És una pista?

Personalment, encara tinc molts dubtes sobre això, però per si de cas crec que ho hem de mirar amb detall. Per això estarem molt a l'aguait de l'actualitat sarda i hi hem desplaçat Roger Cassany, que seguirà les eleccions en directe.


L'opinió dels subscriptors: