La UE i el Regne Unit arriben a un acord per formalitzar el Brexit

MÓN - EUROPA

Les dues parts han arribat a un acord tècnic sobre la frontera  amb Irlanda –que forma part de la UE–, el principal escull que durant setmanes ha impedit arribar a un pacte 

May i Juncker, en una imatge d'arxiu

Per: Redacció 

13.11.2018  17:50

Més de dos anys després del referèndum sobre la permanència del Regne Unit a la UE i en el qual es va imposar abandonar la comunitat econòmica, les dues parts afectades finalment han arribat al text que formalitzarà aquest divorci.



Segons que avancen mitjans anglesos com la BBC, la primera ministra britànica, Theresa May, ha convocat el seu gabinet demà a Downing Street per analitzar l’esborrany del pacte.



Segons informa la televisió pública d’Irlanda, totes dues parts haurien pactat impedir el retorn d’una ‘frontera dura’ a l’illa a través d’un acord duaner temporal per a tot el Regne Unit, però amb especificitats per a Irlanda del Nord.


Aquest havia estat el principal escull que durant setmanes ha impedit arribar a un pacte sobre la sortida del Regne Unit de la Unió Europea.

Enllaç notícia :

https://www.vilaweb.cat/noticies/la-ue-i-el-regne-unit-arriben-a-un-acord-per-formalitzar-el-brexit/ 

 

Agredits diversos estudiants del Thau durant el viatge de final de curs a Irlanda

SOCIETAT







per Redacció del TOT fa 2 dies 

Els fets han tingut lloc aquest dissabte, 10 de juny, al vespre  

Imatge del castell d'Swords FOTO: Google Maps

Un grup d'estudiants de 4t d'ESO del Thau han estat víctimes d'una agressió a la població irlandesa d'Swords, a la vora de Dublín.




Els fets han tingut lloc aquest dissabte, 10 de juny, al vespre, mentre els estudiants santcugatencs es trobaven a un parc de la localitat irlandesa jugant a futbol i passant l'estona.




Segons ha pogut saber el TOT Sant Cugat, un grup de més de 30 joves de la localitat se'ls va tirar a sobre i va començar a pegar-los sense que aquests s'ho esperessin. Alguns dels santcugatencs haurien pogut fugir i alertar a la Policia.

Irlanda, el nou amic de Catalunya al món

POLÍTICA - PROCÉS






Última actualització Dijous, 25 de maig de 2017 12:35 h

Amb la inauguració de l'intergrup d'amistat a la cambra de representants de Dublín, ja són cinc els països europeus que en tenen un

Catalunya continua teixint una xarxa de potencials aliats al món per un possible moment de xoc entre el Principat i l’Estat espanyol i aquesta setmana és el moment d’Irlanda. El conseller d’Exteriors, Raül Romeva, ha assistit a la sessió inaugural de l’intergrup d’amistat que s’ha posat en marxa al Parlament irlandès, on ha afirmat a l’ACN: “Aquesta és una prova que la situació política actual a Catalunya desperta un gran interès a l’estranger”. De fet, representants dels tres grans partits del país –Fine Gael, Fianna Fáil i el Sinn Féin, que sumen uns dos terços de la cambra– formen part del nou organisme, en el qual també formen partit diputats independents. Un dels grans diaris irlandesos, The Irish Times, també ha mostrat interès pel procés en diverses ocasions.  

Raül Romeva, al parlament d'Irlanda

 "Ningú hauria de tenir por al debat"

Irlanda crea un grup sobre Catalunya al seu parlament i hi convida Romeva

PAÍS - PRINCIPAT

El conseller d'Afers Exteriors intervindrà al parlament irlandès el 24 de maig 

Per: Redacció

20.05.2017  11:10





El parlament d’Irlanda ha creat un grup d’amistat amb Catalunya, anomenatOireachtas Friends of Catalonia, i hi ha convidat el conseller d’Afers Exteriors de la Generalitat, Raül Romeva, a la seva primera sessió. Segons l’ACN, un grup de diputats i senadors dels partits principals –el Fine Gael, el Fianna Fáil i el Sinn Féin– juntament amb diputats independents, han impulsat aquest grup.



L’acte serà el 24 de maig a Dublín. Romeva explicarà els passos que pretén seguir el govern per a convocar el referèndum d’independència a Catalunya a la House of the Oireachtas, la seu del parlament irlandès.



Països com Suïssa, Estònia i Finlàndia han creat grups d’amistat amb Catalunya els darrers mesos. Recentment el parlament del Regne Unit va oficialitzar la creació d’un intergrup que inclou membres de la Cambra dels Comuns i dels Lords de tots els partits polítics. Romeva ja va intervenir el març passat amb el grup de discussió creat al Westminster.



Els objectius del grup

Una diputada finlandesa del PP europeu critica la judicialització del procés independentista

PAÍS - PRINCIPAT

Un eurodiputat eslovè lamenta que la UE opini sobre Veneçuela o estats africans i no sobre Catalunya 

L’eurodiputada del PP europeu Sipra Pietikäinen

Per: Redacció

12.05.2017  08:34





L’eurodiputada del PP europeu Sipra Pietikäinen ha criticat la judicialització del procés independentista català i ha afirmat que els grups europeus i les regions haurien de mitjançar entre Catalunya i l’estat espanyol per a resoldre el conflicte. Creu que cal trobar noves maneres d’atorgar més autonomia i que els parlaments han de poder debatre sobre allò que considerin oportú.



Sobre les declaracions de la presidenta del parlament, Carme Forcadell, i la secretària primera de la mesa, Anna Simó, ha dit: ‘És una reacció molt forta i dura per part del govern espanyol enviar-les als tribunals.’



Per una altra banda, l’eurodiputada flamenca Helga Stevens ha dit que el processament de Forcadell és la ‘manera incorrecta’ d’afrontar el procés català i ha fet una crida al diàleg i a la consistència de

El Sinn Féin demana al govern d’Irlanda que porti el procés contra Forcadell al Consell Europeu

PAÍS - PRINCIPAT - INTERNACIONAL

'Demano al cap de govern que es tracti el processament d'una representant d'un òrgan legislatiu democràtic per haver facilitat el debat, ja que això posa en risc les garanties democràtiques', diu el líder del partit, Gerry Adams.

Gerry Adams, històric dirigent i president actual del Sinn Féin

Per: Redacció 

14.12.2016  20:15

Gerry Adams, històric dirigent i president actual del Sinn Féin, ha demanat al cap del govern de la República d’Irlanda, Enda Kenny, que porti al Consell Europeu el procés que ha emprès l’estat espanyol contra la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell.



El Consell Europeu és format pels caps d’estat o de govern dels estats membres de la Unió Europea.



‘Demano al cap de govern de la República d’Irlanda que s’hi tracti el processament d’una

El cas dels catalans arriba a Irlanda

ACTUALITAT

Per Redacció

-

22 de setembre de 2016

 

 

 

 

 

 

Membres del col·lectiu El cas dels Catalans, la diputada irlandesa independent Maureen O'Sullivan, i representants del Sinn Féin i del Fianna Fáil, davant de l'edifici del Parlament d'Irlanda

 

 

 

 

Coincidint amb la celebració del 130è aniversari  del missatge de suport a la lluita dels irlandesos que en  Josep-Narcís Roca i Farreras envià al polític nacionalista irlandès Charles Stewart Parnell  el 1886,  el col·lectiu  “El Cas dels Catalans” ha pogut explicar la situació política catalana davant d’alguns representants polítics independents, del Sinn Féin i del Fianna Fáil. La trobada ha estat possible gràcies a la invitació de la diputada independent Maureen O’Sullivan.



L’acte, celebrat en una sala annexa al Parlament, a Kildare Street (Dublin 2), ha començat amb la

La resposta del Camp Nou a la UEFA: ‘Welcome to Catalonia’, enmig d’una mar d’estelades

PAÍS - PRINCIPAT - CHAMPIONS -ESTELADES

Els afeccionats del FC Barcelona també van xiular l'himne de la UEFA.

Per: Redacció 

14.09.2016  09:01

El públic del Camp Nou va ensenyar milers d’estelades ahir al vespre, abans de començar el partit de la Lliga de Campions entre el Barça i el Celtic de Glasgow. La UEFA, la màxima autoritat del futbol europeu, havia sancionat el FC Barcelona per l’exhibició d’estelades en partits anteriors.



A més, una gran pancarta amb el missatge ‘Welcome to Catalonia’, amb la bandera irlandesa i l’escocesa a banda i banda, va acompanyar la mar d’estelades i va servir de resposta a les prohibicions i multes de la UEFA:

Terratrèmol polític: el Regne Unit abandonarà la Unió Europea gràcies a la victòria del Brexit

MÓN-EUROPA

Els partidaris del Brexit guanyen amb autoritat el referèndum.

Per: Redacció

24.06.2016  05:48



Poc abans de les sis del matí s’ha confirmat que els partidaris del Brexit guanyaven el referèndum al Regne Unit. Les previsions fetes pel govern britànic indiquen que ara demanarà l’aplicació de l’article 50 del Tractat de Lisboa per abandonar la Unió Europea.


Amb això la Unió Europea perdrà un dels seus estats més importants i farà un pas enrere d’un valor incalculable. Mai cap estat havia abandonat les institucions europees i el pas fet anit per les quatre nacions del Regne Unit podria provocar el col·lapse de la Unió Europea, tal i com ha estat coneguda fins ara.


L’article 50 del Tractat regula com un estat membre es pot retirar de la Unió Europea i defineix un

Les cambres austríaques diuen que Catalunya creix en ple procés d’independència

Per: Redacció
20.04.2016  17:25

PAÍS

Diuen que tan sols quatre països de la zona geogràfica de la UE han superat el creixement català fins ara: Irlanda, Malta, Luxemburg i Eslovàquia.

‘Catalunya registra el major creixement econòmic dels darrers nou anys.’ Així ha titulat el portal a internet de les Cambres de Comerç d’Àustria una informació sobre el creixement econòmic de Catalunya. Les cambres austríaques parlen d’un creixement del 3,5% el 2015 i assenyalen que és el més alt de l’estat espanyol. ‘Cal destacar que només quatre països de la zona geogràfica de la UE han superat el creixement català fins ara: Irlanda, Malta, Luxemburg i Eslovàquia’, diu la informació publicada, que deixa clar que el creixement econòmic de Catalunya no es veu afectat pel procés cap a la independència.


Les cambres de comerç diuen que ‘aquesta evolució positiva de l’economia té un impacte directe

L’independentisme català fa d’exemple al món

Per: Alexandre Solano i Seda Hakobyan
 

Dissabte  6.02.2016  02:00

MÓN

Països i organitzacions es fixen en les tàctiques independentistes catalanes per mirar de reproduir-ne l'èxit.

Ara fa una dècada, els moviments independentistes de tot el món tenien per referents principals el País Basc i el Quebec, mentre a Catalunya es discutia l’estatut i hi havia una certa ‘basquitis’. Però avui l’independentisme català i escocès s’han convertit en els punts de referència reconeguts, i això ha fet que moltes nacions del món hagin imitat el full de ruta català.

Kurdistan

Aquesta setmana mateix el president del Kurdistan iraquià, Massoud Barzani, ha anunciat que convocaria un referèndum sobre la independència perquè se sabés la voluntat del poble kurd, encara que el resultat no serà vinculant, i que es prendria Catalunya i el 9-N d’exemple. Prèviament, molts mitjans kurds ja havien fet paral·lelismes històrics i culturals amb Catalunya, com també havien ressaltat el fet que els catalans s’haguessin convertit en un referent en les reivindicacions pacifiques en les nacions sense estat. El Partit Democràtic del Kurdistan (KDP) va felicitar les campanyes independentistes i penjà una senyera a l’oficina central en senyal de respecte.

Quebec

Les euroregions que aporten diners a la UE

per Redacció 5 d' Octubre 2015

Catalunya, el País Valencià, tota França, el Nord d'Itàlia, Anglaterra, Irlanda, Suècia i Finlàndia estan entre les àrees més competitives.

 

Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, tota França, el Nord d'Itàlia, Anglaterra, Irlanda, Suècia i Finlàndia són els Estats i euroregions que aporten diners a la Unió Europea (UE), segons una anàlisi dels fons estructurals europeus entre el 2007 i el 2013.

A l'Estat espanyol, a més de Catalunya i el País Valencià també són aportadors nets Aragó, Euskadi-Navarra, Madrid, La Rioja, Castella-Lleó i Cantàbria. En canvi són deficitaris Astúries, Galícia, Extremadura, Castella-La Manxa, Andalusia i Múrcia. Pràcticament tot Portugal és subsidiat, així com l'Est d'Europa, el sud d'Itàlia i la major part de Grècia.

El Regne Unit és pràcticament tot ell aportador net, excepte el país de Gal·les, Cornualla i les Terres Altres d'Escòcia. 

Enllaç noticia :

http://www.mon.cat/cat/notices/2015/10/les_euroregions_que_aporten_diners_a_la_ue_151689.php

Qui va a favor del reconeixement diplomàtic de Catalunya i qui hi va en contra?

Dilluns  14.09.2015  02:39

Una de les sorpreses polítiques d’aquestes darreres setmanes ha estat la proliferació de gests de comprensió o interès d’alguns països per la situació de Catalunya. Els parlaments de Dinamarca, Irlanda, l’Uruguai, el Paraguai i els Estats Units han fet reunions oficials amb el govern català per informar-se sobre la independència o fins i tot han fet mocions de suport al procés d’independència.

S’ha sabut també que el govern de Lituània havia inclòs en la seua enquesta ‘òmnibus’ la pregunta sobre què hauria de fer el país en cas d’independència de Catalunya i hi ha hagut encara unes declaracions molt clares també d’un dels membres de la Congregació per la Doctrina de la Fe, el principal tribunal del Vaticà.

L’estat espanyol fa mesos que insisteix a dir que ningú no farà cas d’una Catalunya independent i que la qüestió catalana és un afer intern en què no entrarà ningú. Però la realitat ho desmenteix. Aquesta setmana mateix podria haver-hi nous gests internacionals, gests que el govern espanyol observa amb aprensió perquè ja no els pot aturar. Evidentment, hi ha estats que li fan costat incondicionalment i la diplomàcia espanyola aconsegueix també declaracions favorables, com ara les de Merkel i Cameron, fa poc. Però el cas és que hi ha una batalla oberta que ningú no pot amagar i que les cancelleries de tot el món segueixen amb un interès enorme.

La gran pregunta és què passarà després de la proclamació de la independència de Catalunya. Hi haurà països que la reconeixeran com a estat independent? Quins? I de quina manera?

Què és el reconeixement diplomàtic i com es fa?

Paraguai, Dinamarca, Irlanda i Uruguai ja han estat informats sobre la independència

02/09/2015

Una representació catalana compareix davant el Senat paraguaià per informar del procés.

Lluís Bou

El Senat del Paraguai

Paraguai, Dinamarca, Irlanda i Uruguai ja han estat informats sobre la independència, a petició de les institucions d'aquests països. L'interès pel procés català als països nòrdics, anglosaxons i llatinoamericans no para de créixer. No és només que el govern català hagi anat a fer conferències a aquests països, sinó que representants catalans han estat citats pels òrgans parlamentaris d'aquests Estats, que han debatut la qüestió.

La directora general de Relacions Exteriors del Govern de Catalunya, Francesca Guardiola, ha comparegut aquest matí a la Comissió de Relacions Exteriors i Assumptes Internacionals de la cambra paraguaiana, convidada per aquesta, per explicar el moment polític que viu Catalunya.

The Irish Times veu amenaçada la supervivència de l’Espanya actual

Per: Redacció  Dilluns  10.08.2015  16:12

Un editorial del diari irlandès destaca el plebiscit del 27-S i qüestiona 'l'apassionat nacionalisme espanyol' del PP.

El diari irlandès The Irish Times dedica un editorial a la situació política de l’estat espanyol i remarca que aquest ‘membre clau de la Unió Europea’ encara un futur incert on no només pot canviar la seva direcció política, sinó també la seva supervivència tal com és ara. El text, titulat ‘A push towards independence’ (‘L’impuls cap a la independència’), situa la demanda per a un nou estat català com un dels motius centrals pels quals l’estat espanyol té un futur incert. Recorda que el 27 de setembre Catalunya celebrarà unes eleccions amb un caràcter plebiscitari sobre la independència.

El diari explica que hi ha molts espanyols ‘temorosos i enutjats’ per les demandes d’independència de Catalunya, però recorda que aquestes pors han estat mobilitzades pel Partit Popular, un partit que el diari titlla de ‘hereu d’una cadena apassionada del nacionalisme espanyol en el govern de Madrid’.

El parlament irlandès escolta el govern català sobre el procés d'independència

Dimarts  07.07.2015  18:24

Autor/s: Josep Casulleras Nualart

Els parlamentaris admeten que el 27-S podria esdevenir el mandat democràtic per la independència.

 

 

Josep Suárez, Albert Royo, Dominic Hannigan, Roger Albinyana i el senador del Sinn Fein, Trevor O'Clochartaigh.

Dinamarca va trencar el mur diplomàtic espanyol, i ara Irlanda l'ha esquerdat una mica més. Avui a la tarda l'Oireachtas', el parlament irlandès, ha rebut una delegació de la Generalitat de Catalunya per tenir informació de primera mà sobre el procés d'independència. El secretari d'Afers Exteriors i de la UE, Roger Albinyana; el secretari general del Diplocat, Albert Royo, i el delegat de la Generalitat a Londres, Josep Suárez, han comparegut en una sala del parlament, en una sessió a porta tancada, per parlar del procés a membres de les dues cambres, del 'Dáil' (cambra baixa) i del 'Seanad' (senat), de pràcticament tots els colors polítics.

Fou el president de la comissió d'Afers Europeus del parlament irlandès, el laborista Dominic Hannigan (el partit Laborista forma part de l'actual coalició de govern), qui va convidar la Generalitat a explicar el procés als diputats i senadors de la cambra.

Irlanda i Gal·les, expectants amb el terratrèmol escocès de dijous

Dilluns  04.05.2015  18:35

Els nacionalistes gal·lesos i irlandesos es mantindran però no creixeran.

Les eleccions britàniques de dijous passaran a la història pel gran salt endavant del nacionalisme escocès. Totes les enquestes pronostiquen una victòria insòlita de l'Scottish National Party que podria guanyar absolutament tots els escons escocesos en joc. Això voldria dir passar dels sis escons que té actualment al parlament britànic a cinquanta-nou i decidir qui forma govern, perquè cap partit no arribaria a la xifra necessària sense aquest suport. Si l'SNP no arriba a aconseguir tots els escons, igualment ningú no dubta que n'obtindrà la immensa majoria, mesos després d'haver fracassat en el referèndum d'independència.

En l'actual parlament britànic els sis diputats de l'SNP no són els únics nacionalistes. Irlandesos i gal·lesos també hi tenen representació, una representació que fins ara era bastant igualada, però que a partir de dijous serà completament diferent. Per això tots es miren el salt històric de l'SNP amb un gran interès.

La intolerància d’UPyD i Ciudadanos crispa l'Eurocambra

Dijous, 13 de novembre de 2014 15:25 h

UPyD aïllada a l'Eurocambra per intentar criticar la reconciliació a Irlanda del Nord. Fonts del partit de Rosa Díez atribueixen a l’"inexperiència" de la seva diputada la polèmica generada 

Brussel•les (ACN).- Aïllament d'UPyD al Parlament Europeu, que aquest dijous ha impedit a la seva eurodiputada Maite Pagazaurtundúa criticar la reconciliació en el procés de pau a Irlanda del Nord. Més de 40 parlamentaris, sobretot del seu propi grup, el de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE), s'han aixecat del escó per impedir que la diputada intervingués en el ple per reclamar que "s'evitin les polítiques d'impunitat" en la resolució de qualsevol conflicte violent a la UE. Ciutadans donava suport a UPyD, però l'Eurocambra no ha acceptat la seva esmena i ha aprovat a mà alçada, pràcticament per unanimitat i amb suport de tots els grups, una moció que demana diàleg als nord-irlandesos. 

 Intolerància reincident

Aquest no és el primer cop que el partit de Rosa Díez aixeca polseguera a Brussel•les: fa un mes, la CDU alemanya li va exigir que es disculpés per haver comparat el procés sobiranista a Catalunya amb el nazisme. "Qualsevol polític alemany hauria de dimitir immediatament si fes servir aquest llenguatge", li va retreure el partit de Merkel a la també eurodiputada Beatriz Becerra.

Els liberals europeus han deixat sols UPyD i Ciutadans.

Ofensiva dels ambaixadors espanyols contra articles en favor del 9-N

Dijous  13.11.2014  11:10

PRESSIONS DEL GOVERN ESPANYOL

Els ambaixadors a Dublín i a Tel Aviv pressionen l'Irish Times i el Jerusalem Post

 

L'Irish Times, com explica Vicent Partal a l'editorial d'avui, era un dels pocs diaris anglosaxons que veia amb un cert recel el procés sobiranista català. Però dimarts va sorprendre amb la publicació d'un editorial sobre el 9-N que exigia a Madrid d'abandonar el to despectiu i que n'aprengués, del procés escocès. L'escrit no ha agradat gens al govern espanyol, que a través del seu ambaixador a Irlanda s'ha afanyat a respondre-hi insistint que la consulta 'ni era legal ni era un exercici democràtic'.

Per l'ambaixador Javier Garrigues, 'no hi ha cap menyspreu oficial respecte a l'aspiració d'independència de molts catalans': El govern espanyol ha estat obert i s'hi manté a un diàleg constructiu (...) basat en la lleialtat institucional i dins el marc legal existent. No hi ha democràcia sense l'imperi de la llei.'

L'ambaixada a Dublín s'enfronta a l'«Irish Times» pel 9-N

"No hi ha menyspreu oficial envers les aspiracions d'independència de molts catalans", diu Garrigues

Especial: Referèndum d'independència de Catalunya 9 de novembre de 2014

Bernat Ferrer | Actualitzat el 12/11/2014 a les 13:35h

L'ambaixador espanyol a la República d'Irlanda, Javier Garrigues (esquerra), en una recepció oficial a l'ambaixada. Foto: @EmbEspDublin

L'ambaixador espanyol a la República d'Irlanda, Javier Garrigues, s'ha vist obligat avui a respondre oficialment l'editorial que l'Irish Times va publicar ahir, 11 de novembre, reclamant que "Madrid aprengués d'Escòcia", assegurant que "hi ha pocs dubtes que l'actitud de menyspreu de la classe política madrilenya envers les aspiracions d'independència dels catalans ha alimentat incendis secessionistes" i preguntant-se com podia ser "que un polític acomiadés amb un 'no té validesa democràtica' una participació de més del 40% de l'electorat, és desconcertant".

"No hi ha menyspreu oficial envers les aspiracions d'independència de molts catalans", es veu obligat a rebatre l'ambaixador a la carta Catalonia, Spain and national identity, assegurant que el govern espanyol està "obert al diàleg", però que aquest s'ha d'emmarcar en la Constitució. "No hi ha democràcia possible sense l'imperi de la llei", assegura.