Després del fiasco dels tests defectuosos, Illa intenta recuperar els diners

CORONAVIRUS






El Nacional
Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 21 d'abril de 2020

El govern espanyol està de pega amb el material que compra per la pandèmia per coronavirus. Ara intenta recuperar els diners que va pagar per 640.000 test ràpids d’antígens que va adquirir a l’empresa xinesa Bioeasy que van resultar defectuosos. Ho fa, segons informa El País, després que hagi comprovat que les proves que havien de substituir les defectuoses tampoc són del tot fiables per detectar el coronavirus.



L’empresa xinesa Bioeasy va enviar una mostra dels tests que havien de substituir els defectuosos, però en comprovar que no tenien la sensibilitat necessària, la comanda va ser cancel·lada pel govern espanyol. Ara ha iniciat els tràmits administratius per recuperar els diners que va abonar per les proves.

Cancel·lada la primera comanda

Editorial Vicent Partal : Que per què els donen quinze milions, a Antena 3 i Telecinco?

OPINIÓ - EDITORIAL

«L'estat espanyol ha passat del model públic de control social, basat en el fet de gestionar ell mateix la TVE i el No-Do, al model concertat, basat en la concessió feta a Atresmedia i Mediaset» 

Per: Vicent Partal

01.04.2020  21:50




La concessió del govern espanyol a les televisions privades de quinze milions d’euros a fons perdut per al seguiment informatiu de la crisi sanitària ha aixecat una allau de crítiques. El fet que la majoria d’aquests diners vagen a parar a Antena 3 i Telecinco, empreses que l’any passat van tenir beneficis de 211 milions i 118 milions, és vist per molta gent com una adjudicació de recursos públics inexplicable. Indignant. És cert que ho és, però cal posar les coses a lloc si volem entendre’n el perquè: en la lògica de l’estat, això és necessari perquè aquestes dues cadenes i els seus grups són els grans mecanismes que té per a continuar exercint el control de l’opinió pública. Mediaset i Atresmedia, doncs, són una arma políticament imprescindible per a la Moncloa.



La manera com ha evolucionat el sector televisiu a l’estat espanyol, del franquisme fins avui, és una autèntica lliçó sobre el peculiar mecanisme de funcionament del capitalisme local. El mercat ha estat manipulat permanentment des del BOE en el curs dels anys, afavorint la creació d’una empresa monstre –que en aquest cas, per raons de la legalitat europea, ha de ser un duopoli monstre–, que al final depèn permanentment de les

Sala-i-Matin destrossa el Gobierno amb la xifra de tests perduts pels milions donats a televisions privades

L’economista creu que el Gobierno compra així “l’opinió dels mitjans privats”

 

Gerard Sesé 01/04/2020

Xavier Sala-i-Martin al programa 'Faqs' de TV3

El Gobierno socialista de Pedro Sánchez amb coalició amb Podemos ha destinat 15 MEUR en ajudes a les televisions privades d’àmbit estatal en plena crisi del coronavirus.



La mesura s’inclou al decret de mesures econòmiques complementàries aprovat aquest dimarts al Consell de Ministres i es justifica com una “compensació temporal” derivada de les despeses de mantenir “durant un termini de sis mesos determinats percentatges de cobertura poblacional obligatòria”.

Les televisions privades subvencionades són les més bel·ligerants amb Catalunya: Atresmedia i Mediaset. Aquest escàndol no ha passat desapercebut per l’economista Xavier Sala-i-Martín. Amb un càlcul ràpid ha proporcionat una demolidora xifra decisiva en temps de pandèmia. Quants tests ràpids de la Covid-19 es podrien haver comprat amb els diners malbaratats a les televisions privades?



“Cada test ràpid costa 4 euros. Per tant,

La Caixa de Solidaritat aconsegueix els 4,1 milions d’euros per a la fiança de l’1-O

PAÍS - PRINCIPAT

En cas de no haver dipositat la fiança completa, haurien pogut embargar béns, immobles, comptes i sou dels trenta-dos encausats 

Per: Redacció

19.02.2020  12:26




La Caixa de Solidaritat ha anunciat que havia arribat als 4.146.274,97 euros que el Tribunal de Comptes demana al govern de Carles Puigdemont com a fiança per haver organitzat el referèndum del Primer d’Octubre.



Un fet determinant per a aconseguir els diners va ser la decisió del Tribunal Suprem espanyol de transferir al Tribunal de Comptes més de dos milions d’euros que tenia consignats com a fiança pels mateixos fets que ara els demana el Tribunal de Comptes.



Tot i aquesta decisió,

El govern de Rajoy es va gastar mig milió dels fons reservats per protegir-se de Bárcenas, segons la SER

MÓN - ESPANYA

Els diners van servir per subornar l'ex-xòfer de Bárcenas, instal·lar càmeres i micròfons a casa seva, fer seguiments i segrestar la muller i el fill de l'ex-tresorer del PP

Per: Redacció

03.02.2020  08:55




El govern del PP que comandava Mariano Rajoy es va gastar mig milió d’euros dels fons reservats de l’estat espanyol per protegir el partit del cas de la caixa b que gestionava l’ex-tresorer Luis Bárcenas.



Segons que informa la Cadena SER, l’ex-ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz es va gastar aquesta quantitat entre 2013 i 2015 en l’anomenada operació Kitchen, en la qual la policia política —el comissari Villarejo inclòs— va espiar presumptament a Bárcenas i van intentar recuperar i destruir proves que incriminessin la cúpula del PP.



L’ex-secretari d’estat de Seguretat Francisco Martínez, número dos de Fernández Díaz, és qui va signar per habilitar els diners del fons reservats per l’operació Kitchen. El mig milió d’euros va servir per subornar l’ex-xòfer de Bárcenas, Sergio Ríos, per tal que els agents implicats instal·lessin càmeres i micròfons a la casa de l’ex-tresorer del PP.



També es van fer seguiments de la família. La SER també assegura que es va pagar a un fals capellà perquè segrestés a punta de pistola a la muller i el fill de Bárcenas per aconseguir proves del cas.








ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/rajoy-fons-reservats-caixa-b-barcenas/ 


 

El Tribunal de Comptes reclama quatre milions al govern de Puigdemont per l’organització de l’1-O

PAÍS - PRINCIPAT

La fiança encara no s'ha concretat · En cas de no pagar-la es procedirà a l'embargament de béns 

Per: Redacció

28.01.2020  11:14




El Tribunal de Comptes espanyol reclama 4.146.000 euros als vint-i-nou demandats per la suposada despesa del referèndum de l’1-O, entre ells el president Carles Puigdemont, el vice-president Oriol Junqueras i els consellers i càrrecs del seu govern. La fiança que se’ls fixarà encara està per concretar i, en cas de no pagar-la, hi haurà embargament de béns. La xifra de quatre milions d’euros és provisional i s’ha de confirmar en el judici. Els representants legals dels demandats tenen fins les 11.30 per a estudiar l’acta de liquidació i presentar al·legacions, el que podria fer variar la quantitat. Avui el tribunal havia citat a declarar tots els consellers del govern Puigdemont i alts càrrecs de l’executiu i hi han assistit els representants dels serveis jurídics de la Generalitat i els advocats.



La Caixa de Solidaritat ha demanat aportacions econòmiques de la ciutadania per a fer front a la quantitat.

El Tribunal de Cuentas vol escarmentar-nos de nou per l'1O.

Necessitem la vostra solidaritat per cobrir els 4,1 milions de fiança.
Ho vam fer entre tots, ho farem entre tots
— Caixa de Solidaritat (@DeSolidaritat) January 28, 2020

La magistrada Margarita Mariscal de Gante va descartar que els pogués ser imputada la

Rajoy destina més diners i efectius al CNI

MÓN - ESPANYA

L’estat espanyol dedica 161 millions d’euros al CNI, un 8,3% més que l’any passat · L'executiu popular pretén incorporar 600 treballadors al CNI en els propers cinc anys 

Per: Redacció 

30.05.2017  10:48

El govern de Mariano Rajoy planeja dotar el Centre Nacinal d’Intel·ligència (CNI) de 600 membres més en un termini de cinc anys. A més, els pressupostos generals de l’Estat per al 2017 destinen al CNI 161 milions d’euros, un 8,3% més que l’any anterior. Així ho ha anunciat avui la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, durant la seva defensa del capítol 25 dels pressupostos generals de l’Estat.



Santamaría ha recordat que la funció del CNI és ‘prevenir o evitar qualsevol risc o amenaça que afecta la independència i la integritat d’Espanya, els interessos de la nació i l’estabilitat de l’estat de dret i les seves institucions’. En total, el CNI rebrà 20 milions més que l’any anterior, dels quals 16 milions es destinen a inversions en la renovació tecnològica.  Segons Sáenz de Santamaría, les

Europa reclama a Espanya que torni 140 milions d'ajudes il·legals a Adif

Brussel·les creu que es van infringir les normes i que el projecte finançat no era "d'interès comú".

ARA Barcelona Actualitzada el 25/07/2016 12:47

Una imatge de la línia R16 al seu pas per Tortosa. / JOSÉ CARLOS LEÓN

La Comissió Europea (CE) ha ordenat a Espanya aquest dilluns que recuperi l' ajuda estatal concedida a l'administrador d'infraestructures ferroviàries, Adif, per import de 140 milions que es van destinar al centre d'assajos d'alta velocitat a Màlaga. Brussel·les veu "incompatible" aquestes ajudes amb les normes comunitàries de competència.

"La Comissió ha arribat a la conclusió que l'ajut concedit per Espanya a Adif per a la construcció d'un centre d'assajos d'alta velocitat a Andalusia no correspon a un autèntic objectiu d'interès comú", segons consta en el comunicat. La construcció en si, afegeix, "en particular, no contribueix a

La Moncloa ignora la petició de Junqueras de convertir 1.600 milions de deute de curt a llarg termini

Sáenz de Santamaría ven com una concessió actualitzar una partida de deute.

MARIONA FERRER I FORNELLS Madrid Actualitzada el 21/07/2016 18:16

Sáenz de Santamaría i Junqueres l'abril passat a la Moncloa. La reunió d'aquesta tarda ha estat discreta, sense càmeres ni roda de premsa posterior. / F. MELCION

Acord entre l'Estat i la Generalitat per donar cert oxigen a les finances catalanes. El consell de ministres autoritzarà a partir de demà al Govern endeutar-se a curt termini més de 680 milions d'euros. És un dels resultats de la reunió discreta aquesta tarda a Madrid entre el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, i la vicepresidenta del govern espanyol en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría.

Segons fonts de la Moncloa, la reunió s'ha celebrat en un "ambient cordial" i també s'ha parlat de la conversió de fins a 1.600 milions deute de curt a llarg termini, una llarga reivindicació de Junqueras.

El govern espanyol retira mil milions més del fons de les pensions

ECONOMIA

Als fons reservats només queden 24.000 milions d'euros.

Pensions

Per: Redacció

 

20.07.2016  18:37

 

 

 

El Ministeri d’Ocupació espanyol ha informat que s’ha extret 1.000 milions dels fons de reserva, aquest cop per a liquidar l’IRPF de les pensions. Segons ha recordat aquest departament, cada any, el sistema abona aquest mes, així com al desembre, la quantitat corresponent a l’impost sobre la renda.


Actualment hi ha 3,1 milions de pensionistes subjectes a retencions de l’IRPF. No és la primera

Quatre familiars del rei espanyol van recórrer a l’amnistia fiscal per uns diners amagats a Suïssa

MÓN-ESPANYA

Segons una informació feta pública pels diaris ElDiario.es, La Marea i Diagonal.

Per: Redacció 

07.06.2016  09:48

Quatre familiars de Juan Carlos de Borbó es van acollir el 2012 a l’amnistia fiscal aprovada pel govern de Mariano Rajoy, segons que revela una informació publicada conjuntament per ElDiario.es, La Marea i Diagonal, que han etiquetat amb el nom de ‘Los papeles de la Castellana’, fent referència a l’avinguda de negocis madrilenya. Segons aquesta informació, la infanta d’Espanya Alicia de Borbó-Parma, el seu fill Carlos de Borbó-Dos Sicilias i dos dels seus néts van regularitzar quatre milions d’euros que amagaven al banc suís Lombard Odier. Amb la regularització, van pagar 73.437 euros a la hisenda espanyola, un 1,84% dels fons que havien ingressat en el compte suís.

Una part dels diners que tenien a Suïssa provenia de l’herència de María Cristina de Borbó-Parma Habsburg, que es va morir el 2009 i que era neboda d’Alfons XIII i tia del rei emèrit actual, Juan Carlos. Tres anys després de la mort de María Cristina, la seva germana Alicia de Borbó-Parma Habsburg, vídua de l’antic hereu a la corona espanyola, Alfons de Borbó, va acollir-se a l’amnistia per a regularitzar 2.363.946 euros de comptes a Suïssa. En canvi de fer aflorar aquests diners, va pagar poc més de 50.000 euros a la hisenda espanyola, un 2,2%, tal com es pot veure en la documentació filtrada per aquests diaris. La documentació feta pública ara ha estat enviada a la bústia Filtrala.org:

Mario Conde, detingut per haver repatriat des de Suïssa els diners que es va apropiar de Banesto

Per: Redacció

11.04.2016  09:43

MÓN

La guàrdia civil l'ha detingut avui al matí a Madrid.

La guàrdia civil ha detingut avui al matí l’ex-banquer i ex-president de Banesto Mario Conde a Madrid per haver repatriat des de Suïssa i més estats els diners d’aquest banc que es va apropiar a finals dels anys vuitanta, segons que informa El País.

L’investiguen per delictes d’emblanquiment de diners i de falsedat. Segons l’agència Europa Press, hi

Les euroregions que aporten diners a la UE

per Redacció 5 d' Octubre 2015

Catalunya, el País Valencià, tota França, el Nord d'Itàlia, Anglaterra, Irlanda, Suècia i Finlàndia estan entre les àrees més competitives.

 

Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, tota França, el Nord d'Itàlia, Anglaterra, Irlanda, Suècia i Finlàndia són els Estats i euroregions que aporten diners a la Unió Europea (UE), segons una anàlisi dels fons estructurals europeus entre el 2007 i el 2013.

A l'Estat espanyol, a més de Catalunya i el País Valencià també són aportadors nets Aragó, Euskadi-Navarra, Madrid, La Rioja, Castella-Lleó i Cantàbria. En canvi són deficitaris Astúries, Galícia, Extremadura, Castella-La Manxa, Andalusia i Múrcia. Pràcticament tot Portugal és subsidiat, així com l'Est d'Europa, el sud d'Itàlia i la major part de Grècia.

El Regne Unit és pràcticament tot ell aportador net, excepte el país de Gal·les, Cornualla i les Terres Altres d'Escòcia. 

Enllaç noticia :

http://www.mon.cat/cat/notices/2015/10/les_euroregions_que_aporten_diners_a_la_ue_151689.php