L’arxivament cas de tortures del franquisme mostra el fiasco de la llei de memòria

 

 

POLÍTICA - TRIBUNALS 

 

La querella de Julio Pachecho acaba amb la possibilitat d'acabar amb la impunitat dels policies de Franco

 

 

Un espai de la memòria dedicat a la repressió franquista/Memorial Democràtic

 

 

Quico Sallés

10/09/2024

 

Era l’únic cas de tortures durant el franquisme que va poder declarar davant una jutgessa a Espanya i ja ha estat arxivat. D’aquesta manera, una de les poquíssimes escletxes obertes per poder seure a la banqueta dels acusats torturadors del franquisme ha anat a parar a la paperera de la història. La jutgessa del Jutjat d’Instrucció número 50 de Madrid ha tancat al procés penal interposat per Julio Pacheco Yepes després d’haver estat torturat l’agost de 1975. Un arxivament que fa oblidar tota esperança en l’aplicació de la justícia històrica contra els responsables policials del franquisme, tot d’acord amb una resolució del Tribunal Constitucional i la seva interpretació de la llei de Memòria Històrica.

Segons ha informat Irídia, una entitat defensora dels Drets Humans que ha participat en l’impuls de la querella, la jutgessa va prendre declaració al querellant i la testimoni Rosa María García Alcón el 15 de setembre de 2023. Una citació que es pot definir com un fet de gran excepcionalitat en ser la primera vegada que víctimes del franquisme

El fiasco de la Guàrdia Civil en l’intent de trobar el finançament de Tsunami

 

 

TRIBUNALS

 

 

L'assetjament policial a la Fundació Nord no va servir per acreditar cap relació econòmica amb Tsunami

 

 

 

Agents de la Guàrdia Civil després d'un registre a Girona pel cas Tsunami / Europa Press

 

 

Quico Sallés Barcelona
 

14/01/2024 21:51 

 

 

“I tot això qui ho paga?”, diuen que va preguntar Josep Pla quan va observar els gratacels il·luminats de Manhattan en la seva primera visita a Nova York. La mateixa pregunta que el jutjat central d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional i els agents de la Unitat Central Especial 3 de la Prefectura del Servei d’Informació de la Guàrdia Civil es van formular en la investigació contra Tsunami Democràtic. Però, tot i els ingents recursos esmerçats –programaris espia, seguiments, intervencions de les comunicacions, comissions rogatòries– no se’n van sortir d’aclarir com es finançava la plataforma per convocar protestes arran de la sentència del Procés. En el punt de mira, i centre de les seves investigacions, hi van posar la Fundació Nord, una entitat gironina dedica a l’estudi de la tecnologia blockchain, que lluita contra la bretxa digital i es dedica a la promoció econòmica i territorial de Girona.

 

Els analistes de la Guàrdia Civil van seguir la “hipòtesi” que de la Fundació Nord fos “una eina més del secessionisme català per instaurar una ‘república digital’ i facilitar la canalització econòmica i el finançament del projecte Tsunami Democràtic“. Així, en l’ofici JAVM/div, del 10 de gener de 2010, integrat a les diligències 85/19 de l’Audiència Nacional, la Guàrdia Civil afirmava al magistrat instructor, Manuel García Castellón, i al seu jutge de reforç, Alejandro Abascal, que la Fundació Nord seria el banc de la plataforma que esperonava les mobilitzacions. “L’objectiu de la Fundació Nord és blanquejar ajudes o futures subvencions a empreses que hagin participat en la seva creació o puguin participar en un futur en la seva continuïtat”, afirmava el comandant L-04282-W de la Guàrdia Civil al jutge.

 

 

Agents de la Guàrdia Civil van anar de bòlit buscant informació sobre suposades criptomonedes catalanes/GC

 

 

 

“Operació Nord”

Dimiteixen el president de Renfe i l'anterior responsable d'Adif pel fiasco dels trens

 

 

FERROCARRIL

 

 

La ministra de Transports accepta la dimissió del responsable de Renfe i de l'ara secretaria d'Estat de Transports 

 

 

Abel Degà
Foto: AP
Barcelona. Dilluns, 20 de febrer de 2023. 15:11
Actualitzat: Dilluns, 20 de febrer de 2023. 15:32
Temps de lectura: 2 minuts  

 

Més dimissions pel fiasco dels trens d'Astúries i Cantàbria. La ministra de Transports, Raquel Sánchez, ha fulminat aquest dilluns dos dels màxims responsables de la polèmica dels trens que no cabien als túnels. Ha cessat, doncs, la secretària d'Estat del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i anterior presidenta d'Adif, Isabel Pardo de Vera, i ha acceptat la dimissió del president de Renfe, Isaías Taboas. Aquests no són els únics càrrecs que han caigut després que els governs de Cantàbria i Astúries denunciessin que els trens projectats per donar servei al seu territori no cabien pels túnels del nord del país. La ministra va fer plegar el titular de la prefectura d'Inspecció i Tecnologia de via d'Adif, a més del gerent dels trens de Cantàbria, pertanyent a Renfe. Tots dos, però, tenien previst abandonar els seus càrrecs ben aviat. Es preveu que la ministra Raquel Sánchez doni explicacions sobre aquestes dimissions cap a dos quarts de sis d'aquest dilluns. 

 

La polèmica va esclatar a principis d'aquest mes de febrer. El govern de Pedro Sánchez va reconèixer que una trentena de nous trens destinats a la xarxa de Rodalies de Cantàbria i Astúries no passaven pels túnels, perquè ningú no va calcular que eren massa grans. El mateix Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana va admetre

Nou fiasco d’Illa: Espanya ha comprat 3 milions de dosis de la vacuna ara suspesa

El ministre de Sanitat espanyol augurava que al desembre es podrien començar a aplicar les dosis a l’Estat

Redacció 09/09/2020

Nou fiasco en la gestió de la pandèmia de la Covid-19 per part de l’Estat espanyol.

Resulta que la vacuna que havia desenvolupat la Universitat d’Oxford al costat de la farmacèutica AstraZeneca s’ha hagut d’interrompre i aturar-ne l’assaig clínic perquè un dels participants pateix “una malaltia potencialment inexplicable”. Segons han informat alguns mitjans espanyols, els investigadors haurien detectat els símptomes de la mielitis transversa.

El ministre de sanitat espanyol, Salvador Illa, es vantava ara fa una setmana que l’executiu havia adquirit un total de

Després del fiasco dels tests defectuosos, Illa intenta recuperar els diners

CORONAVIRUS






El Nacional
Foto: Efe
Barcelona. Dimarts, 21 d'abril de 2020

El govern espanyol està de pega amb el material que compra per la pandèmia per coronavirus. Ara intenta recuperar els diners que va pagar per 640.000 test ràpids d’antígens que va adquirir a l’empresa xinesa Bioeasy que van resultar defectuosos. Ho fa, segons informa El País, després que hagi comprovat que les proves que havien de substituir les defectuoses tampoc són del tot fiables per detectar el coronavirus.



L’empresa xinesa Bioeasy va enviar una mostra dels tests que havien de substituir els defectuosos, però en comprovar que no tenien la sensibilitat necessària, la comanda va ser cancel·lada pel govern espanyol. Ara ha iniciat els tràmits administratius per recuperar els diners que va abonar per les proves.

Cancel·lada la primera comanda

Coronavirus | Fiasco total de les patrulles conjuntes exèrcit-policia

CORONAVIRUS






El Nacional
Barcelona. Divendres, 3 d'abril de 2020

La tensió entre l'exèrcit i la Guàrdia Civil davant de les patrulles conjuntes que s'havien de posar en marxa s'ha resolt per la via ràpida, suspenent les mateixes fins a nou avís davant de la impossibilitat de portar a bon terme el projecte. Així ho avança eldiario.es, que assenyala que el ministeri de Defensa ha arxivat una iniciativa anunciada a principis de setmana.



El ministeri dirigit per Margarita Robles ja ha traslladat el departament d'Interior que ara per ara no atendrà les sol·licituds de suport dels militars.



Cal recordar que dilluns, tant el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, com la

Creix el malestar al PP per la inacció de Rajoy amb Cs i el fiasco del 21-D

PARTITS






Estefania Molina
Foto: Efe
Madrid. Dimarts, 16 de gener de 2018

Ni una tímida veu discordant s'atrevia a vulnerar l'aparent pax mariana imperant al Partit Popular durant la Junta Directiva Nacional d'aquest dilluns.



Diverses enquestes feia dies assenyalaven la puixança de Ciudadanos –en detriment del PP– impulsat ara per l'efecte arrossegament del 21-D. Però Mariano Rajoy ja havia enterrat al desembre la idea de renovar el govern espanyol i depurar-ne així responsabilitats. Per això, els genovesos esperaven indicacions del líder per encetar una potent ofensiva contra Cs, que tampoc es va materialitzar, redoblant-ne el malestar creixent.



"Hi haurà més competència i és normal. No passa res" anunciava Rajoy, en un intent de calmar els ànims dels més de 300 càrrecs aplegats a Gènova. El dirigent restava importància als baròmetres electorals i s'aferrava al creixement econòmic, a més de la capacitat de gestió dels populars, com a garantia del seu ressorgiment potencial. Així mateix, prometia una convenció nacional a