La CE apunta que l’Estat incomplirà el 3% del dèficit aquest any i el vinent
Imatge d'una bandera de la Unió Europea / Comissió Europea |
Imatge d'una bandera de la Unió Europea / Comissió Europea |
La Comissió Europea reclama a Espanya un “pla creïble” a mitjà i llarg termini per reduir el dèficit i el deute davant d’una situació fiscal que descriuen com a “molt difícil”. Malgrat que en termes generals ha avalat el pla pressupostari que el govern en funcions de Pedro Sánchez li va enviar fa unes setmanes, ha exigit al nou executiu que “l’actualitzi” i enviï la nova versió a Brussel·les com més aviat millor.
En un informe publicat aquest dimarts, i just quan la CE està a punt de reactivar la clàusula del Pacte d’Estabilitat i Creixement que permet obrir procediments per dèficit excessiu, Brussel·les apunta que l’Estat incomplirà el 3% del dèficit aquest any i el vinent, juntament amb set estats més.
Montaje de VozPópuli en trama "Mediador" y sus fiestas 'Marca España'. |
|
La trama en el caso de corrupción institucionalizada de nombre «Mediador» con políticos, un General de la Guardia Civil, y múltiples empresarios sigue desgranando noticias. Esta vez es VozPopuli quien aporta más datos. Era una red muy de ‘Marca España’ encabezada por el exparlamentario socialista Juan Bernardo Fuentes Curbelo. Que extrañamente el fiscal no pide prisión y obliga a la jueza a dejarle libre, temiendo que destruya pruebas.
La corruptela se remonta a hace más de un año y salpican no solo al exedil socialista, sino también a una decena de personas, entre los que se encuentran el bautizado como «Mediador», que da nombre a la trama, Marco Antonio Navarro Taraconte; el guardia civil retirado Francisco Espinosa Navas o el Director General de Ganadería, Taiseht Fuentes.
La Fiscalía Anticorrupción constata que todos ellos, imputados en una causa que se sigue en el juzgado de instrucción número 4 de Santa Cruz de Tenerife, se aprovecharon de sus cargos públicos para conseguir sus objetivos. La dinámica era la
FERROCARRIL
Abel Degà
Foto: AP
Barcelona. Dilluns, 20 de febrer de 2023. 15:11
Actualitzat: Dilluns, 20 de febrer de 2023. 15:32
Temps de lectura: 2 minuts
Més dimissions pel fiasco dels trens d'Astúries i Cantàbria. La ministra de Transports, Raquel Sánchez, ha fulminat aquest dilluns dos dels màxims responsables de la polèmica dels trens que no cabien als túnels. Ha cessat, doncs, la secretària d'Estat del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i anterior presidenta d'Adif, Isabel Pardo de Vera, i ha acceptat la dimissió del president de Renfe, Isaías Taboas. Aquests no són els únics càrrecs que han caigut després que els governs de Cantàbria i Astúries denunciessin que els trens projectats per donar servei al seu territori no cabien pels túnels del nord del país. La ministra va fer plegar el titular de la prefectura d'Inspecció i Tecnologia de via d'Adif, a més del gerent dels trens de Cantàbria, pertanyent a Renfe. Tots dos, però, tenien previst abandonar els seus càrrecs ben aviat. Es preveu que la ministra Raquel Sánchez doni explicacions sobre aquestes dimissions cap a dos quarts de sis d'aquest dilluns.
La polèmica va esclatar a principis d'aquest mes de febrer. El govern de Pedro Sánchez va reconèixer que una trentena de nous trens destinats a la xarxa de Rodalies de Cantàbria i Astúries no passaven pels túnels, perquè ningú no va calcular que eren massa grans. El mateix Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana va admetre
RELACIÓ ESTAT - GENERALITAT
Paisatge del Baix Camp, la comarca que el BOE ha traduït com "Bajo Campo" | EP |
Després de la polèmica que ha incendiat les xarxes socials, el govern espanyol rectificarà una tradició de comarques catalanes que s’ha publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) aquest dimecres. En la publicació d’un decret del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Ramaderia, dirigit pel valencià Luis Planas, apareixen els noms de comarques catalanes traduïts al castellà. Per exemple, hi trobem Bajo Amburdán, Pajares de Yuso i Plana de Urgel, enlloc de Baix Empordà, Pallars Jussà i Pla d’Urgell.
Des del ministeri d’Agricultura s’han justificat i asseguren que es tracta d’un “error”. Fonts del ministeri han confirmat que, al BOE d’aquest divendres, es publicarà una correcció d’aquest document. El decret on hi ha l’errada fixa les bases reguladores per a la concessió d’ajudes estatals destinades a les centrals de condicionament de fruita afectades per les gelades associades a la borrasca Ciril i hi consten com a comarques afectades 18 de catalanes, amb el nom traduït al castellà.
por Josep Herrera
Las brutales reacciones a una comisaria que ha soltado que «ya les gustaría a algunas ser violadas por un antidisturbios» en el marco de la actuación policial violenta por parte de la policía nacional en el marco de las protestas postsentencia del 1-O en 2019, no se han hecho esperar.
El presidente en el exilio, Carles Puigdemont, ha sido uno de los más madrugadores, reaccionando a través de un tuit a la animalada de las declaraciones de esta comisaria, a la que todos sus compañeros del acto le ‘rieron la gracia’.
«Este es el espíritu que hay dentro de los cuerpos policiales que España envió a reprimirnos con violencia», ha dicho Puigdemont, que enmarca esta barbaridad en
por Josep Herrera
Ayer no dimos la noticia porque cuando nos avisaron de Rusia, pensamos que el tuit era una fake news. Pero no, era autentico. Simplemente que el autor lo borro, porque tememos que esa manía del Alto representante de la Unión Europea para Asuntos Exteriores y Política de Seguridad, el socialista español Josep Borrell, sigue empeorando y parece que ya sea enfermizo. Esa gran inestabilidad a la hora de comunicar cualquier tema que le hace ser impulsivo, enfadado y hasta belicoso, es preocupante.
La última, un tuit de aprobación de ‘represalias’ contra la decisión de Rusia en el conflicto con Ucrania. Así el gobierno ruso ha criticado a través de Twitter un tuit de Josep Borrell, en el que «celebra el daño realizado por Bruselas a negocios de estados miembros». Este tuit ha desencadenado infinidad de risas y bromas en la comunidad rusa de redes sociales, donde si se cumplen esas amenazas los únicos perjudicados serán esas ciudades que nombra y su economía.
Borrell ha hecho un hilo de cuatro tuits en los que explica las sanciones que la Unión Europea sale adelante contra Rusia por el reconocimiento de la
Agents de la Guàrdia Civil davant la casa d'Oriol Soler | Jordi Borràs |
per Quico Sallés
El jutge titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona que ha ordenat l’escorcoll i detencions de l’empresariat que presumptament hauria finançat el Procés hi veu la mà russa al darrera. Segons la interlocutòria judicial, Oriol Soler hauria conspirat amb Ewuard Snowden, Julian Assange, Rússia Today i Esputnik. La idea del instructor és que Oriol Soler hauria participat en una campanya de desastabilització i desinformació amb participació russa.
La interlocutòria, a la que ha tingut accés El Món, recull una entrevista que Soler va mantenir amb Julian Assange, l'onze de setembre de 2017, a l'ambaixada d'Equador a Londres. Una trobada on també hi va participar Andreu Grinyó, un suposat expert -segons el jutge- en campanyes de comunicació i "afí a l'independentisme". El relat de l'instructor assegura que "aquella reunió s'emmarca en l'estratègia de desinformació i desestabilització en la que també hauria participat el govern del Kremlin com part de la seva narrativa general sobre la Unió Europea, a tocar del col·lapse, principal missatge dels mitjans de comunicació controlats pel Kremlin: Russia Today i Sputnik". La resolució que ordena l'escorcoll destaca que "l'editora en cap d'aquests mitjans i persona pròxima a Valdimir Putin, Margarita Simonyan, també és editora precisament de Julian Assange i Edward Snowden".
El jutge escriu que "l'estratègia coordinada de comunicació es va activar durant el referèndum i en la que va participar Soler i Assange va respondre a la combinació de diferents instruments: ús de xarxes socials, tuits de Julian Assange i Ewuard Snowden, les fàbriques de l web respecte els mitjans russos Sputnik i Russia Today i els mitjans de comunicació catalans tan públics com privats, en els que participa Oriol Soler". La resolució addueix que "l'estratègia de comunicació s'incardina en la guerra d'informació a la que el general rus Valery Gerasimov fa nombroses referències".