 |
| El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, amb el president espanyol, Pedro Sánchez, a la Moncloa Data de publicació: dijous 13 de març del 2025, 10:59 Localització: Madrid Autor: Roger Pi de Cabanyes |
OPINIÓ
Josep Gisbert
Barcelona. Dimarts, 7 d'octubre de 2025. 05:30
Temps de lectura: 4 minuts
L’octubre de l’any 2000, l’aleshores president de la República Francesa, Jacques Chirac, va dir a una delegació d’Israel encapçalada pel ministre d’Afers Exteriors i abans ambaixador a Espanya, Shlomo Ben Ami, que era a París per intentar arribar a un alto el foc durant la segona intifada —que havia començat el mes de setembre—, que “la desproporció entre les víctimes palestines i les israelianes significava que Israel mai no aconseguiria que ningú es cregués que els agressors eren els palestins”. Vint-i-cinc anys després, aquell comentari encara defineix l’estat del conflicte i explica per què Palestina ha guanyat, si més no al món occidental, la batalla del relat a Israel.
" Des del primer moment tot plegat ha estat una gran comèdia, un gran muntatge, per poder continuar carregant els neulers a Israel
És justament en aquest context que la Global Sumud Flotilla mai no havia pretès portar ajuda humanitària a Gaza. El seu únic objectiu era que passés el que ha acabat passant i que tothom sabia que passaria: que Israel interceptaria tots els vaixells que la integraven per poder muntar el gran número sobre com és de dolent l’Estat jueu. De fet, des del primer moment tot plegat ha estat una gran comèdia, un gran muntatge, per poder continuar carregant els neulers a Israel. Mai no l’havia mogut cap interès real d’ajudar Palestina, sinó només de perjudicar Israel per la guerra que manté amb Hamàs des de l’execrable atac perpetrat per l’organització terrorista el 7 d’octubre del 2023 —just avui fa dos anys—, que és l’extrem, no menor precisament, que ara tots els propalestins de l’última fornada fan veure que no ha existit mai.
La reacció a la intercepció per part de l’exèrcit israelià ha seguit el mateix patró de responsabilitzar Israel del que més convingui, però en el cas d’Espanya i de Catalunya cal interpretar-la també en clau de política interna en la mesura que alguns
EDITORIAL
Joan Puig
Dilluns 16-06-2025
Els grans lobbies del poder a Catalunya (patronals, sindicats i grans mitjans de comunicació) fa dies que demanen a Junts i ERC que facin bondat, que no estripin res amb les relacions amb Pedro Sánchez. Vista la reacció dels dos partits independentistes sembla que no calia cap pressió, ells sols han quedat retratats.
Sembla que no entenguin que el projecte de mínims del PSOE per a una Espanya plurinacional arriba a la seva finalització. La corrupció sistèmica del partit de Pedro Sánchez va camí de provocar la seva caiguda i una regeneració del partit. Tot sembla indicar que tan sols ha sortit una petita part de les malifetes dels socialistes, i són uns quants a dins del PSOE que volen el cap del president espanyol encara que això signifiqui l’arribada del PP al poder. Consideren que cal acabar d’una vegada per a totes amb les vel·leïtats de pactar amb partits que teòricament
EL VORAVIU
28 febrer 2024 2.00 h
Joan Vall Clara / joanvallclara@elpunt.info
Les 24 hores que han donat a Ábalos perquè desaparegués d’escena no seran les úniques presses que els entraran en els propers dies, bo i que l’ultimàtum ha fet l’efecte contrari del que buscaven. Les altes instàncies es mostraven convençudes que l’exministre i exsecretari d’organització faria el millor per al partit. Però havien calculat malament.
El protector, avalador i arrendador de Koldo no té clar que els seus interessos i els del partit que l’ha alletat fins a fer-lo gran coincideixin. Passar-se al grup mixt no era el que esperaven d’ell. Diria que esperaven alguna cosa com això que en Salvador Illa en diu “estar a l’alçada”, i que és el que espera que Junts i Comuns facin amb els pressupostos de la Generalitat.
Put a cremat, que diria l’àvia Neus. Amb Ábalos. Amb Koldo i amb Sánchez a Madrid. I amb Illa a Barcelona. Put a cremat la pressa sobtada per als pressupostos de la Generalitat. Put a cremat
OPINIÓ - EDITORIAL
Vicent Partal
25.02.2024 - 21:40
Actualització: 25.02.2024 - 23:07
Molt oportunament –si fos malpensat diria que massa oportunament i tot–, aquest cap de setmana la Comissió de Venècia del Consell d’Europa ha difós un treball molt interessant en què compara les legislacions i les pràctiques relatives a l’amnistia en cinquanta-sis estats de tot el món: els europeus i alguns de triats de fora d’Europa. Una de les constatacions visibles d’aquest estudi és que cap estat europeu, ni un, no estableix l’anomenat “terrorisme” com a línia vermella.
De fet, tan sols hi ha dos estats que diuen que no es pot amnistiar el terrorisme. L’un és el Brasil, però en el context de la polèmica llei d’amnistia del 1979 promulgada pels militars amb la intenció de convertir-la en una llei de punt final. I l’altre és Quirguísia. Així i tot, en tots dos casos es permet l’amnistia si encara no hi ha hagut condemna.
En vista d’aquests antecedents, doncs, la proposta del PSOE d’excloure de l’amnistia els investigats per terrorisme –encara que no hagen estat condemnats– posa Pedro Sánchez a
MÓN - ESPANYA
Redacció
26.02.2024 - 11:29 - Actualització: 26.02.2024 - 12:26
El PSOE ha demanat a José Luis Ábalos, ex-ministre espanyol i ara diputat al congrés, que lliuri l’acta de diputat abans de vint-i-quatre hores pel cas Koldo. En aquest cas s’investiga el seu ex-assessor, Koldo García, pel presumpte cobrament de comissions en l’adjudicació de contractes de màscares durant la pandèmia. La decisió l’ha presa la comissió executiva del partit, per unanimitat, en una reunió aquest matí.
La Comisión Ejecutiva Federal del PSOE ha decidido, en su reunión de hoy, solicitar a José Luis Ábalos la entrega de su acta al @gpscongreso.
— PSOE (@PSOE) February 26, 2024
Esperamos que la entrega se produzca en las próximas 24h. @estherpcamarero pic.twitter.com/GH1NtCK4i4
Esther Peña, portaveu del secretariat general de la formació, ha estat qui ha comunicat la decisió en una conferència de premsa.
OPINIÓ
José Antich
Barcelona. Dimecres, 22 de novembre de 2023. 20:40
Actualitzat: Dimecres, 22 de novembre de 2023. 20:40
Temps de lectura: 2 minuts
Que el politiqueig espanyol de vol gal·linaci hagi arribat fins a Estrasburg i el Parlament Europeu hagi tingut un debat sobre la proposició de llei d'amnistia espanyola és una mala notícia. No ho és, òbviament, perquè un tema intern arribi a debatre's a Europa, una cosa que sempre és d'aplaudir; des de Catalunya, si alguna cosa hem criticat en el passat, és que no es debatés. Però és una notícia pèssima, perquè fa evident que la capacitat perquè es propaguin fake news avança amb molta més rapidesa del que costa que la veritat sigui l'eix vertebrador d'un debat.
El títol mateix de la sessió no respon a cap realitat: Amenaça a l'Estat de dret com a conseqüència d'un acord de govern a Espanya. Esclar que és un relat fals, però importa poc que sigui així. La potència de la dreta a Europa, amb grans grups parlamentaris a l'Eurocambra —a més del PP, els que engloben els diputats de Ciutadans i V🤢x— i a la Comissió Europea, on, per exemple, el comissari de Justícia,
OPINIÓ - EDITORIAL
 |
| El president Carles Puigdemont arribant a la conferència de premsa d'ahir a Brussel·les. (Fotografia d'Olivier Matthys) |
Vicent Partal
09.11.2023 - 18:05
Actualització: 10.11.2023 - 08:24
A l’hora d’analitzar el pacte entre Junts i el PSOE, que permetrà finalment la investidura de Pedro Sánchez, crec que cal distingir tres elements per separat: el pacte mateix, les garanties d’aquest pacte i la llei d’amnistia. D’aquesta darrera, no en puc parlar fins que siga pública i es puga llegir; però dels altres dos, sí.
El pacte és molt ambiciós i significa un canvi gros d’escenari. Però té un problema greu que vull assenyalar d’entrada: no hi ha garanties de compliment, i això, parlant del PSOE i sabent quin peu calça, és assumir molt de risc. Junts afirma que el mecanisme internacional de verificació i la seua pròpia capacitat de tombar el govern espanyol en tot moment són les garanties del pacte. A mi em semblen unes garanties insuficients, però en qualsevol cas reconec que només el temps posarà les coses al seu lloc.
Hi ha una segona cosa que també vull assenyalar abans d’analitzar el document. Fa sis anys, després de no haver implementat la república independent proclamada pel parlament, es va obrir una via política de confrontació amb l’estat espanyol de l’exili estant. Basada a denunciar que Espanya no és una
EDITORIAL - OPINIÓ
 |
| L'eurodiputada del PSOE Iratxe Garcia durant la seva intervenció al ple del Parlament Europeu sobre l'estat de la Unió Europea, a Estrasburg el 15 de setembre del 2021. Garcia ha estat una de les persones que més bullanga ha fet a Europa contra els independentistes catalans. |
Vicent Partal
08.11.2023 - 21:40
Actualització: 09.11.2023 - 07:36
Tots els actes passats d’una persona, d’un col·lectiu, d’un grup, d’una institució, tenen la possibilitat d’esdevenir una “venjança contra un mateix“. Quan les accions d’una persona o un grup tenen conseqüències negatives, sempre poden tornar cap a ells d’una manera que pot semblar que el passat es venja. I això és especialment cert quan han causat dany a altri o han estat moralment qüestionables. Els entrebancs per la incoherència, el remordiment, la culpa o les repercussions socials o legals poden ser vists com a conseqüències que una persona o grup ha de suportar de resultes dels seus actes passats. Especialment si, per interès o oportunisme, de sobte canvia les regles amb què s’ha regit tota la vida i en què creu. Aquest concepte és una part central i integral de moltes filosofies i sistemes de creences, incloent-hi la idea del karma.
El karma és un concepte que prové sobretot de l’hinduisme i el budisme, i fa referència a allò que podríem anomenar la llei de causa a efecte. Segons aquesta llei, cada acció intencionada (bona o dolenta) que algú fa en un moment determinat generarà una força que li retornarà en algun moment positivament o negativament, segons la natura de l’acció feta. D’acord amb les filosofies que creuen en el karma, quan algú comet accions malintencionades, egoistes o dolentes per a uns altres, es genera una energia negativa que tard o d’hora li afectarà la vida i es manifestarà en forma de mala sort, dificultats o qualsevol altra mena de retribució negativa.
Deixant de banda el misticisme, crec que tots ens podríem posar d’acord en el fet que si tu, conscientment i sabent que ho fas de propòsit, trenques en un moment determinat el teu codi ètic per un interès concret, és probable que en un futur més o menys immediat aquesta acció incoherent que has fet es gire en contra teu i et cause problemes, com li passa ara mateix al PSOE amb el comissari Reynders.
Com ja deveu saber, ahir el comissari de Justícia de la Unió Europea, el polèmic Didier Reynders, va enviar una carta a Pedro Sánchez, en què li manifestava preocupació per l’amnistia i exigia explicacions al govern espanyol. Com tantes coses aquests dies –el comunicat del CGPJ, per exemple–, aquesta actuació és incomprensible del punt de vista procedimental i irrespectuosa del punt de vista democràtic. Com pots demanar explicacions d’una cosa que encara no existeix?
Però la jugada és sobretot una pressió més i forma part del patró aplicat contra l’independentisme català i que ara es fa servir contra el PSOE. Reynders, que ja ha organitzat un bon grapat d’escàndols en relació amb la carpeta catalana, simplement s’ha deixat instrumentalitzar per Vox, el PP i el residu de Ciutadans. Aquesta acció no va més enllà, però serveix per a amplificar molt l’escàndol, atiar titulars alarmistes, acorralar políticament els socialistes i dotar d’arguments la milícia jurídica, els escamots judicials que provaran d’impedir que el poder legislatiu actue lliurement, quant a l’amnistia. Que intentaran d’impedir que la democràcia funcione.
Però el cas és que a Brussel·les de pressions i jugades brutes i poc edificants com aquesta n’hem vist un bon grapat durant aquesta legislatura. No solament contra els eurodiputats a l’exili de Junts, sinó també contra els d’Esquerra, Diana Riba i Jordi Solé. I sabeu què? Que en molts casos han estat perpetrades per socialistes com Iratxe García i Javier Aguilar, i han comptat amb el suport entusiasta i camarada dels diputats de Vox, del PP i de Ciutadans. Sí, dels mateixos que ara retornen el karma negatiu a Pedro Sánchez.
Com més dies passen, estic segur que més clar es veurà que el PSOE va cometre un error històric i potser ja irreparable quan, davant la proposta política de l’independentisme català –i sols perquè són més nacionalistes espanyols que no demòcrates–, va tombar cap al feixisme i va violentar les regles bàsiques i elementals de la convivència democràtica. Alguns –un servidor mateix en dos articles que ja el 2014 van desencadenar la fúria a la seu del PSC i que són dels que em sent més orgullós d’haver escrit– els havíem avisat que passaria això si agafaven aquell camí.
No van voler escoltar res ni ningú i ara ho paguen caríssim. Però, ep!, després del Primer d’Octubre ja no és el meu ni el nostre problema. Ja s’ho faran i és igual si s’ofeguen en les contradiccions. Perquè s’han guanyat a pols la seua desgràcia i la del seu país.
PS1. Després de publicar aquest editorial hem sabut que l’acord entre Junts i PSOE era imminent i que es podia fer públic en qüestió d’hores. Us en mantindrem informats.
PS2. Avui he fet una Pissarreta explicant per què el nacionalisme espanyol és una ideologia reaccionària i violenta.
PS3. Precisament la dreta nacionalista espanyola protagonitza escàndols diaris al País Valencià. Núria Cadenes en parla, i situa perfectament la cosa, en el seu article setmanal.
PS4. VilaWeb necessita el vostre suport. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors, perquè és gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent i oferint-vos tots aquests continguts. La nostra feina és ajudar els nostres lectors a pensar i interpretar la realitat que vivim, i això ho fem honradament i sense límits ni fronteres. Com sempre ha fet el millor periodisme arreu del món.
ENLLAÇ ARTICLE :
https://www.vilaweb.cat/noticies/el-mal-karma-castiga-al-psoe/
Després d'unes intenses negociacions, la llei d'amnistia finalment inclourà els casos de guerra judicial o 'lawfare'
 |
| Carles Puigdemont, Toni Comín, Míriam Nogueras, Jordi Turull i Laura Borràs al Parlament Europeu en el marc de les negociacions per a la investidura. Data de publicació: dimecres 08 de novembre del 2023, 14:50 Localització: Brussel·les Autor: Nazaret Romero |
INVESTIDURA
Marta Lasalas
Barcelona. Divendres, 3 de novembre de 2023. 12:37
Actualitzat: Divendres, 3 de novembre de 2023. 15:39
Temps de lectura: 2 minuts
Nova reunió entre el president a l'exili, Carles Puigdemont, i el secretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán, per negociar l'acord per a la investidura de Pedro Sánchez. La trobada s'ha produït aquest matí a Brussel·les, l'endemà que la permanent del secretariat de Junts celebrés una reunió presencial que va acabar sense ratificar el pacte amb el PSOE. Precisament, Cerdán es trobava a la capital belga davant la possibilitat que es pogués rubricar una entesa per a la investidura. A la trobada d'aquest matí hi hauria participat també el secretari general de Junts, Jordi Turull, que ahir es va quedar a Bèlgica després que la major part de la permanent va tornar a Barcelona. La reunió, que ha estat avançada per El Periódico de España i confirmada per ElNacional.cat, ha acabat sense acord.
Junts ja va tancar ahir la porta a un acord imminent i va deixar clar que no té pressa per rubricar-lo, tot i que el PSOE i ERC sí, i van fer públic el pacte per votar la investidura de Sánchez, que inclou la llei d'amnistia, però també el traspàs d'algunes línies de Rodalies i la condonació d'una part del deute que té Catalunya amb l'Estat.
Els principals obstacles que impedeixen a hores d'ara aquest pacte se centrarien en el perímetre que hauria d'incloure la llei d'amnistia. Tot i l'opacitat de les converses, diferents fonts apunten al cas Volhov, en el qual estaria implicat
OPINIÓ - EDITORIAL
Vicent Partal
30.10.2023 - 21:40
Actualització: 30.10.2023 - 22:15
En l’editorial d’ahir us deia que tenia la sensació que el vent anava girant. Ho escrivia quan vaig veure el discurs de Pedro Sánchez en què reivindicava l’amnistia, i m’hi referme encara més després de tenir notícia de la reunió formal entre el PSOE i Junts, entre el PSOE i el president Puigdemont, ahir a les oficines parlamentàries de Brussel·les.
Després comentaré les paraules i què pot significar tot plegat, però abans deixeu-me centrar en dos fets, aparentment anecdòtics però molt remarcables, d’aquesta reunió.
El primer. Ahir, justament ahir, feia sis anys exactes que el president Puigdemont arribava a l’exili de Brussel·les, aquell dia encara acompanyat de la majoria del govern legítim de Catalunya. La data de la reunió, per tant, no ho és gens, d’anecdòtica.
Perquè és un reconeixement expressat en el llenguatge més preuat de la diplomàcia, els gests subtils. I perquè, per arribar-hi, els exiliats han hagut de passar sis anys de torcebraç, superar una repressió salvatge, guanyar batalla rere batalla als tribunals europeus, resistir l’exili i, en el cas del president
 |
| L'eurodiputat de Junts Carles Puigdemont en la roda de premsa per valorar la sentència del TGUE sobre la immunitat. Data de publicació: dimecres 05 de juliol del 2023, 14:24 Localització: Brussel·les Autor: Nazaret Romero |
El president a l’exili, Carles Puigdemont, ha llançat un contundent recordatori per a tots aquells que creuen que la independència de Catalunya és una qüestió de segona a tractar en les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez. L’estat i el contingut de les converses entre el PSOE, Sumar i els partits independentistes s’està mantenint en el més estricte silenci, especialment per part de Junts, ja que el Govern català sí que va constatar que no s’havien assolit els avenços necessaris per a la investidura de Sánchez.
En mig del silenci imperant que envolta les negociacions entre Junts i el PSOE, però tenint molt presents les condicions que Carles Puigdemont va fixar per a obrir les converses amb els socialistes, Puigdemont ha enviat un missatge que deixa clara la postura del partit. El president a l’exili ha reiterat la necessitat de reconèixer el conflicte polític català, així com
 |
| L'exalcalde de Barcelona Xavier Trias en l'acte de final de campanya de Junts Data de publicació: divendres 21 de juliol del 2023, 20:19 Localització: Barcelona Autor: Marta Vidal |
L’exalcalde de Barcelona i líder de ‘Trias per Barcelona’, Xavier Trias, ha assegurat que darrere del cop d’Estat del 23-F estava el PSOE: “Ningú es pot creure que això va ser cosa del senyor Tejero”, ha considerat. Ho ha dit en una entrevista a Ser Catalunya, en què ha vinculat l’episodi a una estratègia per frenar el desenvolupament autonòmic. També s’ha referit a la visita del rei a Barcelona i ha indicat que se li hauria de dir: “No estem contents”. Trias també ha parlat del govern de la capital catalana i ha indicat que Jaume Collboni l’ha trucat i li ha manifestat que vol parlar amb ell. Amb tot, ha remarcat que no farà “del seu escolanet” ni tampoc de cap de l’oposició perquè la seva intenció és “marxar a casa”.
Tot i que ha remarcat que no ha perdonat a Jaume Collboni pels seus moviments durant la investidura a l’Ajuntament de Barcelona, sha obert la porta a negociar amb el batlle. “Nosaltres podem quedar-nos com a oposició, responsable, però dura o si ell s’apropa ens asseurem i veurem el que hem de fer”, ha assegurat Trias.
Amb tot, ha reiterat que no té intenció d’acabar l’actual mandat i ha insistit
PROCESSISME
|
ERC i el PSOE han pactat la reforma del reglament del Congrés que permetrà utilitzar el català i la resta de llengües cooficials de l’Estat a la cambra baixa espanyola, segons ha avançat ‘El Periódico’ i han confirmat a l’ACN fonts dels republicans. La proposta de modificació es registrarà aquesta setmana i, si tira endavant, permetrà que català, basc i gallec es puguin fer servir a les sessions plenàries, les comissions i el registre escrit d’iniciatives parlamentàries. En aquest últim cas, els textos s’hauran d’acompanyar de la versió en castellà, tal com passarà al Butlletí Oficial de les Corts. Aquest dimecres
OPINIÓ
 |
| Montaje de VozPópuli en trama "Mediador" y sus fiestas 'Marca España'. |
|
La trama en el caso de corrupción institucionalizada de nombre «Mediador» con políticos, un General de la Guardia Civil, y múltiples empresarios sigue desgranando noticias. Esta vez es VozPopuli quien aporta más datos. Era una red muy de ‘Marca España’ encabezada por el exparlamentario socialista Juan Bernardo Fuentes Curbelo. Que extrañamente el fiscal no pide prisión y obliga a la jueza a dejarle libre, temiendo que destruya pruebas.
La corruptela se remonta a hace más de un año y salpican no solo al exedil socialista, sino también a una decena de personas, entre los que se encuentran el bautizado como «Mediador», que da nombre a la trama, Marco Antonio Navarro Taraconte; el guardia civil retirado Francisco Espinosa Navas o el Director General de Ganadería, Taiseht Fuentes.
La Fiscalía Anticorrupción constata que todos ellos, imputados en una causa que se sigue en el juzgado de instrucción número 4 de Santa Cruz de Tenerife, se aprovecharon de sus cargos públicos para conseguir sus objetivos. La dinámica era la
Ayer por la mañana el PSOE bloqueaba la iniciativa propuesta por ERC y EHBildu para despenalizar las hasta ahora consideradas injurias contra la Corona.
Sin embargo, por la tarde, a última hora, su postura cambió radicalmente y el giro hizo posible que la propuesta saliera adelante.
La iniciativa salió adelante en la Cámara Alta con 145 votos a favor, 11 en contra y dos abstenciones.
La propuesta de modificación del Código Penal plantea la eliminación de los artículos referentes a los delitos contra la Corona, entre ellos el 491 que
OPINIÓ - EDITORIAL
Per: Vicent Partal
21.10.2021 19:50
Encara s’ha de veure com acabarà l’afer del diputat Alberto Rodríguez, de Podem, però ara com ara tot això que passa a Madrid ja és molt interessant.
Rodríguez va ser condemnat pel Tribunal Suprem, acusat de donar un colp a un policia l’any 2014, en una manifestació contra la llei Wert. Li imposaren una pena principal de quaranta-cinc dies de presó, substituïbles pel pagament de 450 euros, i una pena accessòria d’inhabilitació. Amb el codi penal espanyol a la mà, el jutge no pot triar entre quaranta-cinc dies de presó i 450 euros, perquè la pena de presó solament és una manera de comptar a quants diners puja la multa i si es paga aquesta quantitat –que s’ha pagat– ja està. I també és indiscutible, de primer de dret, que l’extinció d’una pena principal extingeix l’accessòria. La discussió, doncs, sobre si Alberto Rodríguez ha de ser diputat simplement no hauria
PAÍS - PRINCIPAT
Per: Redacció
23.03.2021 11:18
La mesa del congrés espanyol ha decidit per unanimitat de no admetre a tràmit la llei de l’amnistia presentada fa una setmana pels grups independentistes i ni tan sols s’arribarà a debatre al ple. S’hi han oposat els membres designats pel PSOE, el PP i Vox –que tenen majoria absoluta– i només s’hi han manifestat a favor els diputats d’Unides Podem. El president d’aquest grup parlamentari, Jaume Asens, ha dit a Catalunya Ràdio que era “greu” que la mesa del congrés es volgués “erigir en una espècie de censor que fa un control previ i usurpa funcions del Tribunal Constitucional”.
Ahir, els lletrats de la mesa ja van demanar que la llei no s’admetés a tràmit argumentant que la proposta era parcialment inconstitucional perquè no s’hi proposava una amnistia sinó un indult general. La tesi tècnica és que,
