El magnat sud-africà, que formarà part del govern de Donald Trump, ha generat una gran controvèrsia per la manera com ha acabat el seu discurs
![]() |
Elon Musk fa una salutació feixista durant el seu discurs a la investidura de Trump / ACN |
![]() |
Elon Musk fa una salutació feixista durant el seu discurs a la investidura de Trump / ACN |
21/01/2025 08:06
El controvertit magnat sud-africà i home més ric del món, Elon Musk, ha generat una gran polèmica als Estats Units per la salutació feixista que va fer en acabar el seu discurs després de la investidura de Donald Trump. Musk, visiblement eufòric per l’arribada del seu amic a la Casa Blanca, ha volgut agrair als votants republicans que hagin contribuït a “garantir el futur de la civilització”. Tot seguit, s’ha tocat el pit i ha aixecat el braç amb un moviment pràcticament calcat a la salutació feixista que primer van adoptar els seguidors de Benito Mussolini i més tard els nazis.
“Algunes eleccions són importants, altres no tant. Però aquestes, aquestes eren realment importants i només us vull donar les gràcies per haver-ho fet possible”, ha dit Musk abans de fer la polèmica salutació feixista. El propietari de la xarxa social X s’ha excusat després de la polèmica assegurant que el que volia realment era transmetre el seu agraïment als votants de Trump, a qui entrega el seu cor amb el controvertit gest.
ENLLAÇ PIULADA X :https://x.com/NewsHour/status/1881445540031857115
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://elmon.cat/mon/polemica-salutacio-feixista-elon-musk-investidura-trump-955094/
El pacte Junts/PSOE va tancar un drama febril de mes i mig i va ensopegar una incendiària oposició en Espanya i un clam d’indignació al si de l’independentisme del carrer; no del partitocràtic. La dreta va muntar un aquelarre quotidià davant la seu del PSOE mentre el clergat, els militars, els guàrdies civils, els financers, els jutges posaven el grit al cel que, com és conegut, els pertany. Es van afegir fins i tot exministres del PSOE, sector falangista.
A l’altra banda, dins l’independentisme, va haver-hi reaccions mixtes. La més radical en contra, la CUP, parla de “rendició”, un judici àmpliament compartit a les xarxes, on se sent qualificatius més gruixuts, com ara traïció, baixada de pantalons, etc. Una opinió decebuda per a la qual l’acord suposa el fi de l’embranzida independentista que va començar l’1-O.
Els partidaris, Junts, rebutgen la rendició i parlen d’un pacte amb garanties pel fet que, per aritmètica parlamentària, la seva força no s’esgota amb la investidura, sinó que es mantindrà tota la legislatura. Vol dir que el gobierno és ostatge de l’independentisme. Per tant,
INVESTIDURA
Nura Portella
Barcelona. Dijous, 16 de novembre de 2023. 19:37
Actualitzat: Dijous, 16 de novembre de 2023. 20:03
Temps de lectura: 2 minuts
Seguint el que marca el protocol, la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, s'ha desplaçat aquesta tarda al palau de la Zarzuela per comunicar al rei Felip VI el resultat de la sessió d'investidura i l'elecció de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. I tot i que no és el primer cop que una presidenta de la cambra baixa comunica al monarca que el Congrés ha escollit Pedro Sánchez com a president —ja ho va fer el gener del 2020 la catalana Meritxell Batet i el juny del 2018 Ana Pastor, després de la moció de censura a Mariano Rajoy— aquesta vegada, Felip VI ha rebut la notícia fent molt mala cara. En les fotografies de la reunió entre el Borbó i Armengol que ha distribuït la Casa Reial, el monarca fa cara d'enfadat i arrufa les celles. En canvi, quatre anys enrere, va rebre molt somrient a l'aleshores presidenta del Congrés, que li havia de comunicar que Sánchez havia estat elegit president del Govern amb l'abstenció d'ERC i EH Bildu. Enguany, aquests partits, juntament amb Junts i el BNG, han votat a favor del candidat socialista.
![]() |
nteractive content by Flourish |
De fet, Felip VI fa mala cara a les dues fotografies que ha compartit el perfil oficial de la monarquia espanyola, mentre que el gener del 2020 apareix somrient en tot moment. Caldrà veure si a la jura del càrrec de president del govern espanyol —que se celebrarà també a la Zarzuela amb Pedro Sánchez i el mateix Felip VI com a grans protagonistes— el cap d'estat apareix més relaxat o continua amb aquesta tensió evident. L'acte tindrà lloc a les 11 hores d'aquest divendres. El 2020 Sánchez va optar per
OPINIÓ - EDITORIAL
Vicent Partal
14.11.2023 - 21:40
Actualització: 15.11.2023 - 07:39
Avui comença la sessió d’investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. L’èxit d’aquesta sessió semblava gairebé impossible l’endemà de les eleccions del juliol. El PSOE ha aconseguit el seu objectiu i tots els partits del parlament espanyol, tret del PP-UPN i Vox, votaran un candidat a la presidència que si una cosa ha demostrat sobretot en la seua carrera política és que no té escrúpols ni moralitat. Ni cap nord que no siga el poder. Ara li toca dur la disfressa de progressista i conciliador, d’audaç i tot, però no cal fer un gran esforç per recordar-lo en posicions ben diferents: envoltat de militars i fent un discurs gairebé d’extrema dreta durant la pandèmia, donant suport sense fissures al seu rei i al PP contra Catalunya, torejant els socis de Podem fins a convertir-los en la poca cosa domesticada que ara és Sumar.
El contrast és a la banda de l’independentisme, que arriba a aquesta investidura espanyola desorientat, debatent-se en una mar de dubtes, recels i imprecacions, sense cap certesa per a dipositar a les mans dels votants i carregat de retrets i violència. Autodestructiu en extrem.
Hi ha gent que opina que això és normal. Que hi ha una gran decepció per tot allò que ha passat aquests darrers anys i que això mena a aquest pessimisme que tant s’escampa. Jo hi ha coses que les trobe normals, com ara el desconcert i la prevenció que causa el canvi tan radical d’estratègia de Junts i la decepció per
ESPANYA
![]() |
El líder de V🤢x, Santiago Abbas-khal, ensenya la querella contra Sánchez i Puigdemont per la llei d'amnistia / ACN |
15/11/2023 09:56
El Tribunal Suprem ha desestimat aquest dimecres a primera hora del matí la mesura cautelar demanada per Vox per tal de suspendre el ple d’investidura al Congrés de Diputats que ha de començar aquest migdia. L’objectiu, segons el partit d’extrema dreta, era intentar aturar el que han definit de “cop d’estat”.
La sala penal desestima la cautelar, però dona per registrada la querella contra el president del govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, i contra el president a l’exili, Carles Puigdemont, el PSOE i Junts, a més dels que hagin col·laborat en la redacció de la llei d’amnistia, perquè “no existeixen elements que justifiquin la procedència de suspensió de l’acte parlamentari”.
L’alt tribunal es pronuncia així després que el partit presentés ahir la seva querella de 97 de folis, en què sol·licitava com a mesura cautelaríssima la suspensió del debat d’investidura fixat per a aquest dimecres i dijous al Congrés dels Diputats. Ara queda pendent que el Suprem es pronunciï sobre l’admissió a tràmit de la querella.
OPINIÓ - EDITORIAL
![]() |
El president Carles Puigdemont arribant a la conferència de premsa d'ahir a Brussel·les. (Fotografia d'Olivier Matthys) |
Vicent Partal
09.11.2023 - 18:05
Actualització: 10.11.2023 - 08:24
A l’hora d’analitzar el pacte entre Junts i el PSOE, que permetrà finalment la investidura de Pedro Sánchez, crec que cal distingir tres elements per separat: el pacte mateix, les garanties d’aquest pacte i la llei d’amnistia. D’aquesta darrera, no en puc parlar fins que siga pública i es puga llegir; però dels altres dos, sí.
El pacte és molt ambiciós i significa un canvi gros d’escenari. Però té un problema greu que vull assenyalar d’entrada: no hi ha garanties de compliment, i això, parlant del PSOE i sabent quin peu calça, és assumir molt de risc. Junts afirma que el mecanisme internacional de verificació i la seua pròpia capacitat de tombar el govern espanyol en tot moment són les garanties del pacte. A mi em semblen unes garanties insuficients, però en qualsevol cas reconec que només el temps posarà les coses al seu lloc.
Hi ha una segona cosa que també vull assenyalar abans d’analitzar el document. Fa sis anys, després de no haver implementat la república independent proclamada pel parlament, es va obrir una via política de confrontació amb l’estat espanyol de l’exili estant. Basada a denunciar que Espanya no és una
EDITORIAL - OPINIÓ
Vicent Partal
08.11.2023 - 21:40
Actualització: 09.11.2023 - 07:36
Tots els actes passats d’una persona, d’un col·lectiu, d’un grup, d’una institució, tenen la possibilitat d’esdevenir una “venjança contra un mateix“. Quan les accions d’una persona o un grup tenen conseqüències negatives, sempre poden tornar cap a ells d’una manera que pot semblar que el passat es venja. I això és especialment cert quan han causat dany a altri o han estat moralment qüestionables. Els entrebancs per la incoherència, el remordiment, la culpa o les repercussions socials o legals poden ser vists com a conseqüències que una persona o grup ha de suportar de resultes dels seus actes passats. Especialment si, per interès o oportunisme, de sobte canvia les regles amb què s’ha regit tota la vida i en què creu. Aquest concepte és una part central i integral de moltes filosofies i sistemes de creences, incloent-hi la idea del karma.
El karma és un concepte que prové sobretot de l’hinduisme i el budisme, i fa referència a allò que podríem anomenar la llei de causa a efecte. Segons aquesta llei, cada acció intencionada (bona o dolenta) que algú fa en un moment determinat generarà una força que li retornarà en algun moment positivament o negativament, segons la natura de l’acció feta. D’acord amb les filosofies que creuen en el karma, quan algú comet accions malintencionades, egoistes o dolentes per a uns altres, es genera una energia negativa que tard o d’hora li afectarà la vida i es manifestarà en forma de mala sort, dificultats o qualsevol altra mena de retribució negativa.
Deixant de banda el misticisme, crec que tots ens podríem posar d’acord en el fet que si tu, conscientment i sabent que ho fas de propòsit, trenques en un moment determinat el teu codi ètic per un interès concret, és probable que en un futur més o menys immediat aquesta acció incoherent que has fet es gire en contra teu i et cause problemes, com li passa ara mateix al PSOE amb el comissari Reynders.
Com ja deveu saber, ahir el comissari de Justícia de la Unió Europea, el polèmic Didier Reynders, va enviar una carta a Pedro Sánchez, en què li manifestava preocupació per l’amnistia i exigia explicacions al govern espanyol. Com tantes coses aquests dies –el comunicat del CGPJ, per exemple–, aquesta actuació és incomprensible del punt de vista procedimental i irrespectuosa del punt de vista democràtic. Com pots demanar explicacions d’una cosa que encara no existeix?
Però la jugada és sobretot una pressió més i forma part del patró aplicat contra l’independentisme català i que ara es fa servir contra el PSOE. Reynders, que ja ha organitzat un bon grapat d’escàndols en relació amb la carpeta catalana, simplement s’ha deixat instrumentalitzar per Vox, el PP i el residu de Ciutadans. Aquesta acció no va més enllà, però serveix per a amplificar molt l’escàndol, atiar titulars alarmistes, acorralar políticament els socialistes i dotar d’arguments la milícia jurídica, els escamots judicials que provaran d’impedir que el poder legislatiu actue lliurement, quant a l’amnistia. Que intentaran d’impedir que la democràcia funcione.
Però el cas és que a Brussel·les de pressions i jugades brutes i poc edificants com aquesta n’hem vist un bon grapat durant aquesta legislatura. No solament contra els eurodiputats a l’exili de Junts, sinó també contra els d’Esquerra, Diana Riba i Jordi Solé. I sabeu què? Que en molts casos han estat perpetrades per socialistes com Iratxe García i Javier Aguilar, i han comptat amb el suport entusiasta i camarada dels diputats de Vox, del PP i de Ciutadans. Sí, dels mateixos que ara retornen el karma negatiu a Pedro Sánchez.
Com més dies passen, estic segur que més clar es veurà que el PSOE va cometre un error històric i potser ja irreparable quan, davant la proposta política de l’independentisme català –i sols perquè són més nacionalistes espanyols que no demòcrates–, va tombar cap al feixisme i va violentar les regles bàsiques i elementals de la convivència democràtica. Alguns –un servidor mateix en dos articles que ja el 2014 van desencadenar la fúria a la seu del PSC i que són dels que em sent més orgullós d’haver escrit– els havíem avisat que passaria això si agafaven aquell camí.
No van voler escoltar res ni ningú i ara ho paguen caríssim. Però, ep!, després del Primer d’Octubre ja no és el meu ni el nostre problema. Ja s’ho faran i és igual si s’ofeguen en les contradiccions. Perquè s’han guanyat a pols la seua desgràcia i la del seu país.
PS1. Després de publicar aquest editorial hem sabut que l’acord entre Junts i PSOE era imminent i que es podia fer públic en qüestió d’hores. Us en mantindrem informats.
PS2. Avui he fet una Pissarreta explicant per què el nacionalisme espanyol és una ideologia reaccionària i violenta.
PS3. Precisament la dreta nacionalista espanyola protagonitza escàndols diaris al País Valencià. Núria Cadenes en parla, i situa perfectament la cosa, en el seu article setmanal.
PS4. VilaWeb necessita el vostre suport. Si ho voleu, i podeu, us demanem que us en feu subscriptors, perquè és gràcies als qui ja ens ajuden que podem continuar creixent i oferint-vos tots aquests continguts. La nostra feina és ajudar els nostres lectors a pensar i interpretar la realitat que vivim, i això ho fem honradament i sense límits ni fronteres. Com sempre ha fet el millor periodisme arreu del món.
ENLLAÇ ARTICLE :
https://www.vilaweb.cat/noticies/el-mal-karma-castiga-al-psoe/
Després d'unes intenses negociacions, la llei d'amnistia finalment inclourà els casos de guerra judicial o 'lawfare'
Junts i PSOE tanquen un pacte per a la investidura del candidat socialista Pedro Sánchez, després de setmanes d’incertesa, viatges a Brussel·les i negociacions d’última hora. L’acord, que la setmana passada ja havia de ser imminent, s’anunciarà en les pròximes hores; previsiblement, el PSOE farà una compareixença a les 12 del migdia d’aquest dijous, mentre que Junts, si bé reunirà la cúpula a les 10 del matí per ratificar l’acord, compareixerà més tard.
Tot i que no se’n coneixen els detalls, diverses fonts apunten que, finalment, Junts ha aconseguit negociar que els casos de guerra judicial o ‘lawfare’ entrin també dins la proposta de llei d’amnistia. Amb tot, l’acord d’investidura arriba una setmana després de l’intent frustrat per anunciar un pacte. Les converses entre totes dues formacions
OPINIÓ
En l’era de la imatge i l’espectacle, la trobada a la seu del Parlament Europeu del MHP Puigdemont i el tercer home, no d’Orson Wells, sinó de Pedro Sánchez, té un alt valor simbòlic. El fugitiu ha esdevingut un exiliat, un president exiliat, part legítima en una negociació d’estat. La trobada és la primera conseqüència d’una amnistia que es dona per feta.
Les enceses apel·lacions del president Sánchez al retrobament en el si de la gran família espanyola han commogut els seus seguidors que se senten com el pare del fill pròdig. L’amnistia gaudeix l’aprovació de les bases i ha passat per sobre el cadàver polític de Felipe González; es presenta com un bàlsam de Ferabràs, capaç de recosir l’esquerda entre Catalunya i Espanya.
Per als independentistes, l’amnistia, però, és necessària per a tot el contrari. Perquè, en reconeixent que no hi havia cap mena delicte en els fets independentistes, ens torna a tots enrere cap a l’inici; i l’inici és l’1-O, que tampoc no va ser cap mena delicte. I d’això també s’ha de parlar. El reconeixement de l’aquí i ara suposa el del fet passat que va engegar aquest aquí i ara. El reconeixement de la legitimitat de l’1-O.
Sembla que la part catalana va deixar clar que les negociacions no s’han acabat ni de bon tros. Resten els aspectes crucials per a tancar un acord d’investidura que pugui dir-se “històric”. Les paraules
INVESTIDURA
Marta Lasalas
Barcelona. Divendres, 3 de novembre de 2023. 12:37
Actualitzat: Divendres, 3 de novembre de 2023. 15:39
Temps de lectura: 2 minuts
Nova reunió entre el president a l'exili, Carles Puigdemont, i el secretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán, per negociar l'acord per a la investidura de Pedro Sánchez. La trobada s'ha produït aquest matí a Brussel·les, l'endemà que la permanent del secretariat de Junts celebrés una reunió presencial que va acabar sense ratificar el pacte amb el PSOE. Precisament, Cerdán es trobava a la capital belga davant la possibilitat que es pogués rubricar una entesa per a la investidura. A la trobada d'aquest matí hi hauria participat també el secretari general de Junts, Jordi Turull, que ahir es va quedar a Bèlgica després que la major part de la permanent va tornar a Barcelona. La reunió, que ha estat avançada per El Periódico de España i confirmada per ElNacional.cat, ha acabat sense acord.
Junts ja va tancar ahir la porta a un acord imminent i va deixar clar que no té pressa per rubricar-lo, tot i que el PSOE i ERC sí, i van fer públic el pacte per votar la investidura de Sánchez, que inclou la llei d'amnistia, però també el traspàs d'algunes línies de Rodalies i la condonació d'una part del deute que té Catalunya amb l'Estat.
Els principals obstacles que impedeixen a hores d'ara aquest pacte se centrarien en el perímetre que hauria d'incloure la llei d'amnistia. Tot i l'opacitat de les converses, diferents fonts apunten al cas Volhov, en el qual estaria implicat
INVESTIDURA
Foto: Europa Press
Barcelona. Dijous, 2 de novembre de 2023. 11:33
Actualitzat: Dijous, 2 de novembre de 2023. 12:17
Temps de lectura: 2 minuts
La Permanent de Junts es reuneix aquest dijous presencialment a Brussel·les amb Carles Puigdemont per acabar d'ultimar el pacte amb el PSOE per a la investidura de Pedro Sánchez, tal com va avançar dimarts ElNacional.cat. L'acord es va encarrilar després de la reunió entre el president a l'exili i el número 3 del PSOE al Parlament Europeu, però des de la formació independentista insisteixen que encara falta tancar serrells per enllestir el pacte. També aquesta tarda de dijous tindrà lloc una reunió extraordinària de l'Executiva del partit que se celebrarà de forma telemàtica. Amb tot, el Consell Nacional que podria celebrar-se aquest mateix cap de setmana encara no ha estat convocat, ja que és l'Executiva qui ho ha de demanar.
Junts prepara el si per investir a Sánchez Castejon
A la reunió han assistit el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Turull, la presidenta del grup del PSOE al Parlament Europeu, Iratxe García-Pérez i el cap de la delegació socialista al Parlament Europeu, Javier Moreno. Aquesta trobada presencial s’emmarca en les converses que mantenen ambdós partits per a les condicions d’una eventual investidura i reelecció del president del Govern, Pedro Sánchez.
Tots han coincidit en destacar el bon ambient de la trobada i han constatat que aquestes negociacions
OPINIÓ - EDITORIAL
![]() |
Carles Puigdemont amb Yolanda Díaz i Jaume Asens a Brussel·les (fotografia: Olivier Matthys). |
Vicent Partal
22.10.2023 - 19:34
Actualització: 22.10.2023 - 21:40
Els possibles pactes sobre la investidura de Pedro Sánchez han desaparegut gairebé del radar informatiu. L’actualitat, sobretot la guerra de Gaza, se’ls ha enduts, tot i que també hi té molt a veure la discreció amb què es negocien i la dificultat òbvia que impliquen.
Segons allò que m’arriba, hi ha un acord pràcticament total sobre la llei d’amnistia –solament manca el relat per a vendre-la. Javier Pérez Royo, en l’entrevista que publicàvem l’altre dia, ho explicava taxativament: “Ara mateix, l’amnistia no és una opció per al president del govern en funcions. L’amnistia és una necessitat. [Sánchez] No pot decidir si hi haurà llei d’amnistia o no. N’hi ha d’haver necessàriament.” Si arriba ja en veurem els detalls i els comentarem, però ara com ara sembla que és un requisit que les parts consideren superat.
On sembla més encallada la cosa, en la negociació amb Junts, és en l’apartat del relator i del reconeixement de “alguna cosa” que situe nacionalment Catalunya en un altre nivell. I, evidentment,
CULTURA - LLENGUA
![]() |
El ministre espanyol José Manuel Albares va vendre com un triomf haver començat el procés d'oficialització, però no hi ha cap data fixada perquè s'aprovi (fotografia: EFE/EPA/Julien Warnand). |
22.10.2023 - 21:40
Actualització: 23.10.2023 - 00:06
Representants dels governs dels vint-i-set estats membres de la Unió Europea es reuniran demà a Luxemburg per assistir a una altra sessió del Consell d’Afers Generals amb l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec novament a l’ordre del dia. La qüestió ja es va tractar ara fa un mes, però abans de la reunió ja es veia clar que no tenia el suport unànime dels governs i es va retirar de la votació per estudiar-ho amb detall i donar respostes als dubtes dels altres executius. Tanmateix, si a l’ordre del dia de la reunió del setembre l’oficialitat apareixia amb la previsió de ser adoptada, a la de demà apareix simplement com a “informe d’evolució”. És a dir, els ministres intercanviaran impressions sobre els avenços fets durant aquest mes, però, si no hi ha cap sorpresa, tornaran a deixar per a més endavant la votació sobre l’oficialitat.
De fet, a la reunió preparatòria del Consell d’Afers Generals, el conegut com a COREPER II (Comitè de Representants Permanents de la Unió Europea), es va passar de puntetes sobre aquesta qüestió. Fonts comunitàries apunten que si bé es va anunciar que en la reunió de demà s’exposaran oralment els avanços fets, no hi van dedicar gaire temps i cap dels delegats dels diferents països no hi van intervenir.
En la conferència per a detallar les condicions de Junts per a la investidura de Pedro Sánchez, Carles Puigdemont
OPINIÓ
Engegada la segona part de la comèdia de la investidura. Amb la unció reial, surt a la palestra el paladí de la unitat d’Espanya, Pedro Sánchez, disposat a reduir el temible monstre del separatisme que té el seu cau al país dels infidels. Promet que tornarà amb un gobierno espanyol sota el braç, un gobierno de progrés, feminista, d’avenços socials i d’integració dialogant amb Catalunya dins el marc de la Constitució. Godspeed, cavaller!
Els portaveus del gobierno espanyol ja han fet saber que sobre el referèndum no hi ha res a parlar i de l’amnistia ja en parlarem. Cosa que vol dir que, si es dona el cas que els independentistes s’entesten en tots dos sentits, hi haurà noves eleccions. Tanmateix, amoïnats per la imatge d’una Espanya d’elecció en elecció, els socialistes fan mans i mànigues per quadrar el cercle d’una amnistia que sigui amnistia, però no es digui amnistia.
A més ventura, el cavaller Sánchez haurà de creuar boscos foscos i amenaçadors plens de monstres en forma de mobilitzacions patriòtiques, com la que està convocada a Barcelona, amb servei de bus i
MENÚ EXPRÉS D'AVUI
Alba Domingo
Barcelona. Dimarts, 3 d'octubre de 2023. 14:17
Temps de lectura: 1 minut
Què està passant aquest dimarts 3 d’octubre? Des d'ElNacional.cat et portem cinc titulars destacats de la jornada. Posa’t al dia amb la selecció de notícies essencials d'avui amb aquest vídeo de menys de dos minuts:
LINK VIDEO : https://cdn.jwplayer.com/previews/ERzkziJD
Què està passant aquest dimarts 3 d’octubre? Des d'ElNacional.cat et portem cinc titulars destacats de la jornada. Posa’t al dia amb la selecció de notícies essencials d'avui amb aquest vídeo de menys de dos minuts:
EL NOU GOVERN
Marc González
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimarts, 18 Maig 2021. 12:57
Actualitzat Dimarts, 18 de maig 2021. 12:57
No tot l'independentisme ha vist amb bons ulls l'acord al qual han arribat ERC i Junts per desencallar la investidura de Pere Aragonès. Un exemple és Donec Perficiam, la plataforma creada abans de les eleccions del 14-F per set exsecretaris de l'Assemblea que van abandonar l'entitat per discrepàncies amb la direcció.
En un breu comunicat emès aquest dimarts, els exsecretaris repten a trobar a l'acord l'apartat on s'explica "com fer possible la independència". Amb un to força irònic, també demanen trobar la paraula "unilateralitat" o l'apartat "on s'esmenta el mandat inequívoc de l'exercici de sobirania més gran que ha fet el poble de Catalunya, que no és altre que el referèndum de l'1-O".
Certament, el terme 'unilateralitat' no apareix en cap de les 46 pàgines de l'acord. "Spoiler, no us diem on enviar les respostes, no ho trobareu", es burla el comunicat de Donec Perficiam. Els impulsors del grup també carreguen durament contra les entitats, l'Assemblea i Òmnium Cultural, a les quals acusen de ser els "col·laboradors necessaris" per fer aquest "nou engany" que per ells suposa l'acord entre els dos principals partits independentistes.
barcelona - 31 març 2021 2.00 h
![]() |
El candidat d’ERC, Pere Aragonès, dirigint-se ahir a l’auditori del Parlament, en presència de la portaveu de Junts per Catalunya, Gemma Geis, i altres diputats del grup JUANMA RAMOS. |
No al segon intent d’investidura, però ara sí, paradoxalment, via lliure a la negociació per desencallar la formació de govern. El ple del Parlament va tornar a rebutjar ahir, amb la mateixa correlació de forces que divendres passat –els 42 diputats d’ERC i la CUP a favor, l’abstenció dels 32 de Junts i el vot en contra dels 61 restants–, la investidura del republicà Pere Aragonès, però pel fons i les formes del debat, en què aquest cop es van destacar més els punts d’entesa que els retrets i es va coincidir que s’ha començat a avançar en les converses, la perspectiva d’un acord entre els dos grans partits independentistes s’ha obert definitivament, després que la vigília se superés el gran escull on havien embarrancat, la reformulació del Consell per la República. Retirat el seu particular Ever Given del canal de Suez de la negociació, ara ja només falta que ERC i Junts completin el recorregut fins a arribar al Mediterrani de l’acord.
Per acabar-ho de navegar, això sí, Aragonès reclamava en la intervenció inicial generositat i flexibilitat “sense substitucions ni tuteles”, en al·lusió a una ascendència que no tolerarà de cap òrgan extern sobre les institucions pròpies, començant per la presidència de la Generalitat. “En les últimes hores hem anat fent passos positius per superar esculls i aconseguir que l’independentisme deixi de parlar de si mateix i parli de nou al país”, subratllava. “Ningú li proposarà tuteles des de Junts, i menys des de l’exili”, replicava al seu torn la portaveu de JxCat, Gemma Geis, que instava Aragonès a “no confondre els electors ni el Parlament”, ja que l’acció de govern sempre ha quedat “al marge” de la direcció col·legiada que proposen per al procés independentista.
Canvi d’enfocament
INVESTIDURA
![]() |
La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, i la vicepresidenta de JxCat, Elsa Artadi, parlant als passadissos del Parlament ACN. |
ERC i Junts descarten un acord d’última hora abans de la primera votació, aquest vespre, sobre la investidura de Pere Aragonès com a president de la Generalitat. En entrevistes a Els Matins de TV3, tant la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, com la vicepresidenta de Junts, Elsa Artadi, han dit que no ho veuen possible. Vilalta ja qualificat “d’incomprensible” la decisió de Junts d’abstenir-se i impedir així que avui Aragonès sigui escollit president ja que “no hi ha punts insalvables”. En canvi, per a Artadi, el problema és que no hi ha un acord de legislatura i nega que l’escull sigui el paper que ha de jugar Carles Puigdemont en els pròxims anys.
Vilalta insisteix que és “urgent i necessari” un acord com més aviat millor i en “reformular” el Consell per la República.
Per la seva banda, Artadi ha argumentat que l’abstenció del seu partit en la primera volta de la investidura de Pere Aragonès és perquè no hi ha acord de legislatura. “No volem un acord d’investidura, sinó de legislatura”, ha insistit en declaracions a ’Els Matins de TV3’. Així doncs,
BARÇA
Bernat Aguilar
Foto: EFE
Barcelona. Dimecres, 17 de març de 2021. 10:47
Actualitzat Dimecres, 17 de març de 2021. 12:45
Joan Laporta serà oficialment nou president del Barça aquest dimecres 17 de març del 2021. Deu dies després de la victòria a les eleccions i d'haver aconseguit in extremis l'aval, la junta guanyadora dels comicis acabarà prenent possessió del seu càrrec.
Les últimes hores han estat frenètiques en l'entorn de l'equip de Laporta. Moltes reunions per finalment arribar a un acord per certificar l'aval, emès pel Banc Sabadell, i entesa clau amb Audax Renovables, que també entrarà a la junta directiva.
Aquest passat dimarts a la tarda es va tancar l'acord per l'aval, i durant la nit i la matinada es van acabar de posar en ordre els papers de l'aval a contrarellotge. Passades les dues de la