Exjutges del Suprem i exfiscals es querellen contra Joan Carles I per cinc delictes fiscals

 

 

MONARQUIA ESPANYOLA

 

Els denunciants defensen que la regularització que va fer el rei emèrit va ser il·legal 

 

Marta Sánchez Iranzo
Foto: Europa Press
Barcelona. Dilluns, 25 de novembre de 2024. 08:18
Actualitzat: Dilluns, 25 de novembre de 2024. 10:13
Temps de lectura: 2 minuts 

Diversos jutges del Tribunal Suprem jubilats, com Clemente Auger i José Antonio Martín Pallín, i fiscals anticorrupció també retirats, com Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, presentaran una querella criminal contra Joan Carles I perquè asseguren que ha comès cinc delictes fiscals, segons revelen El País i elDiario.es. Els magistrats asseguren que la regularització de la seva situació tributària va ser il·legal, tot i que els fets ja van ser investigats per la Fiscalia del Suprem, que la va arxivar en entendre que el rei emèrit havia regularitzat la seva situació amb el pagament de 678.000 euros el desembre del 2020 i de 4.395.000 euros el febrer del 2021, abans de saber que existia una investigació oberta contra ell per frau fiscal. La Fiscalia del Suprem va obrir dues diligències d'investigació el 24 de juny del 2020 i el 6 de novembre del 2020, que van ser comunicades a l'advocat de l'emèrit, però sense especificar els tipus de delictes que investigava. 

Pagaments irregulars

Els fets que denuncien són uns ingressos multimilionaris per part del rei a través de la fundació Zagatka, presidida pel seu cosí Carles d'Orleans, que va arribar a pagar 8 milions d'euros per serveis privats de Joan Carles I i de l'exempresari mexicà Allen Jesús Sanginés Krause. En el seu moment, no va declarar a Hisenda aquests ingressos, però el febrer del 2021 va presentar unes autoliquidacions de cinc exercicis fiscals, en concret, del 2014 al 2018, per evitar la sanció. Els denunciants asseguren que els fets encara no han prescrit i que la Fiscalia va advertir l'emèrit que s'havia iniciat una investigació per possibles infraccions tributàries. Tanmateix, els advocats de Joan Carles I van defensar en el seu moment que els escrits de la Fiscalia avisant Joan Carles I no detallaven el motiu de les investigacions. 

Diversos jutges del Tribunal Suprem jubilats, com Clemente Auger i José Antonio Martín Pallín, i fiscals anticorrupció també retirats, com Carlos Jiménez Villarejo i José María Mena, presentaran una querella criminal contra Joan Carles I perquè asseguren que ha comès cinc delictes fiscals, segons revelen El País i elDiario.es. Els magistrats asseguren que la regularització de la seva situació tributària va ser il·legal, tot i que els fets ja van ser investigats per la Fiscalia del Suprem, que la va arxivar en entendre que el rei emèrit havia regularitzat la seva situació amb el pagament de 678.000 euros el desembre del 2020 i de 4.395.000 euros el febrer del 2021, abans de saber que existia una investigació oberta contra ell per frau fiscal. La Fiscalia del Suprem va obrir dues diligències d'investigació el 24 de juny del 2020 i el 6 de novembre del 2020, que van ser comunicades a l'advocat de l'emèrit, però sense especificar els tipus de delictes que investigava. 

Pagaments irregulars

Quants dels fills d’Isabel II ho eren també del seu marit?

 

 

HISTÒRIA

 

 

 

Marc Pons
Barcelona. Diumenge, 13 d'octubre de 2024. 07:48
Actualitzat: Diumenge, 13 d'octubre de 2024. 15:49
Temps de lectura: 4 minuts 

 

Donosti, 30 de setembre de 1868. Fa 156 anys. La reina Isabel II i el seu seguici, anomenats popularment “la camarilla del bolsillo secreto”, abandonaven la seva residència d’estiu i es dirigien a França. Dos dies abans (28 de setembre) s’havia iniciat l’anomenada Revolució Gloriosa, i el general Prim, un dels tres líders d’aquell moviment, havia proclamat “els Borbons són l’impediment més gran per a modernitzar i democratitzar Espanya”. Amb els revolucionaris a les portes de Madrid, el primer ministre Gutiérrez de la Concha telegrafiaria a la reina i li recomanaria abandonar Espanya. Se n’anava la que, a l’inici del seu regnat (1833), havia estat “l’esperança blanca” dels, fins llavors, proscrits liberals; i que trenta-cinc anys més tard (1868) no era més que “la reina dels escàndols”. Per què va acabar sent anomenada així?

D’on venia Isabel II?

Isabel era la filla primogènita del rei Ferran VII (anomenat el “rey felón” —el rei traïdor-) i de la seva quarta esposa i neboda Maria Cristina de Borbó (anomenada la “reina de la corrupció”). Tres anys més tard (1833), Ferran VII moria víctima dels seus propis excessos i segons la Llei Sàlica, instituïda per Felip V (1713) i que impedia a una dona ser reina-titular, el tron li corresponia a Carles Maria Isidre, germà segon del difunt. Però la vídua Maria Cristina va maniobrar per a coronar la petita Isabel —de tres anys—, i per a aconseguir-ho sense haver de derogar cap llei, va indultar i excarcerar tots els liberals (proscrits i perseguits pel règim del seu difunt marit) i els va situar al poder a canvi del suport a la nova i discutida reina. Carles es va envoltar dels qui no entenien aquells indults i va esclatar la I Guerra Carlina (1833-1840). 

Amb qui van casar Isabel II?

Mèxic veta Felipe VI en l’acte de presa de possessió de Claudia Sheinbaum

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

El govern espanyol ha decidit de no participar de la cerimònia a cap nivell · El 2022, López Obrador va suspendre les relacions amb Espanya

 

 

 

 

 

EUROPA PRESS

25.09.2024 - Actualització : 25.09.2024 - 11:37 h

 

 

 

El govern espanyol considera inacceptable que no s’hagi convidat Felipe VI a la presa de possessió de la presidenta electa de Mèxic, Claudia Sheinbaum, el primer d’octubre vinent a Ciutat de Mèxic, i per aquest motiu ha decidit de no participar en la cerimònia, segons que ha informat el Ministeri d’Afers Exteriors en un comunicat.

La candidata oficialista es va imposar en les eleccions presidencials del passat 3 de juny amb una àmplia victòria davant l’opositora Xóchitl Gálvez. A partir d’aquí, el president en funcions, Andrés Manuel López Obrador, va dir

Normalitzar el rei del 3-O i fugir d’estudi amb el president a l’exili

 

 

OPINIÓ

 

 

"La reunió d'Illa amb Felip VI, la trobada amb alguns expresidents de la Generalitat i la gira per tota Espanya són un intent de relligar el règim del 78 amb l'autonomia catalana"

 

 

 

 

 

 

 Josep Maria Botanch

19/09/2024

“Avui m’he reunit amb S.M. el rei Felip VI, en el marc de la normalitat institucional. El respecte entre institucions sempre serà un dels principis fonamentals de l’acció política d’aquest Govern”. Aquest és el missatge publicat pel president de la Generalitat, Salvador Illa, després de trobar-se amb el monarca espanyol a la Zarzuela, una foto que no es produïa des que Artur Mas el va visitar l’any 2015. Fa quasi 10 anys. Ni Carles Puigdemont ni Quim Torra ni Pere Aragonès van anar a la Zarzuela, però el discurs del 3-O del 2017, en què va avalar la repressió contra el referèndum sobre la independència del Primer d’Octubre, va marcar un abans i un després en les relacions. Aquell dia no va fer ni una sola al·lusió als incidents, ni als ferits la repressió violenta dels cossos i forces de seguretat espanyols, i, per contra, va avalar la intervenció de la Generalitat a través de l’aplicació de l’article 155. Des d’aleshores, la relació de Felip VI amb Catalunya ha estat marcada per la tensió, i un rebuig constant.

A més, cal no oblidar que el distanciament de Felip VI amb Catalunya es va produir abans, per una decisió seva. A la tardor del 2015 el monarca espanyol va decidir no rebre Carme Forcadell quan, com a presidenta del Parlament,

Illa acaba amb nou anys de plantades de la Generalitat a Felip VI: “Molt content”

 

ESPANYOLISTES

 

L'últim president català que va visitar el rei espanyol va ser Artur Mas l'any 2015 | Puigdemont, Torra i Aragonès van esquivar la recepció

 

El Rei Felipe VI rep a Zarzuela al presidente de la Generalitat, Salvador Illa / Casa Reial REMITIDA / HANDOUT por CASA REAL Fotografía remitida a medios de comunicación exclusivamente para ilustrar la noticia a la que hace referencia la imagen, y citando la procedencia de la imagen en la firma 18/9/2024
 

Xavi Fernández de Castro
 

18/09/2024 12:51 

 

 

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha estat rebut en audiència aquest dimecres al matí per Felip VI al Palau de la Zarzuela. La fotografia, molt esperada, suposa un pas més en la nova “normalitat” que pregona el dirigent socialista, que ha acabat amb nou anys de plantades dels presidents de la Generalitat al rei espanyol. L’últim president català que va viatjar a Madrid per entrevistar-se amb Felip VI va ser Artur Mas l’any 2015, just abans del Procés. Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès van evitar la trobada amb el rei espanyol.

 

Enllaç fotos

 

La trobada ha transcorregut en un ambient distès i de gran complicitat, segons ha informat la Casa Reial. Felip VI ha donat la benvinguda a Illa al Saló d’Audiències, on han fet una encaixada de mans abans d’anar al despatx del rei espanyol per mantenir una reunió. “Que bé”, ha dit Felip VI quan ha obert la porta i ha vist l’enorme desplegament de mitjans que no es volien perdre. “Això no és habitual”, ha afegit en to de broma. Illa ha assegurat que està “molt content” de reunir-se amb el monarca. 

No és la primera vegada que Illa coincideix amb el monarca espanyol com a president, ja que ambdós van estar presents als actes inaugurals de la Copa Amèrica el passat mes d’agost. En una breu nota de premsa, la Casa Reial ha destacat la llarga trajectòria de Salvador Illa, que va entrar en política el 1995 després de ser nomenat alcalde de la Roca del Vallès (Vallès Oriental) i ha ostentat diversos càrrecs a l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el govern espanyol. 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

 https://elmon.cat/politica/espanya/salvador-illa-acaba-nou-anys-plantades-generalitat-felip-vi-902798/ 

 

Felipe VI beneeix a Barcelona la rebel·lió dels jutges espanyols contra l’amnistia

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

"Deixeu-nos en pau", deixa anar el president del CGPJ en un discurs contra l'amnistia a l'acte de lliurament de despatxos als 160 nous jutges

 

 

 

 

 

Josep Casulleras Nualart

Fotografies

Albert Salamé 

 

 

Hi havia somriures i copets a l’espatlla forçats al vestíbul de l’entrada del Centre de Convencions Internacional de Barcelona, al Fòrum. Feien rotlle el ministre de la Presidència espanyol, Félix Bolaños; el fiscal general de l’estat, Álvaro García Ortiz; el president del TSJC, Jesús María Barrientos; el fiscal en cap de Catalunya, Francisco Bañeres, i el president del Consell General del Poder Judicial, Vicente Guilarte. Esperaven l’arribada de Felipe VI a l’auditori, on havia de presidir l’acte anual de lliurament de despatxos als nous jutges formats a l’Escola Judicial de Barcelona. La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, també hi assistia com a autoritat, però no ha participat en la rebuda al rei i hi ha tingut un paper del tot secundari, testimonial.

Hi havia prou metres de separació perquè la premsa no pogués sentir la conversa, però de fora estant qualsevol observador hauria dit que estaven d’acord amb tot. Era un miratge, perquè aquella camaraderia impostada amagava una guerra oberta entre els poders de l’estat per l’amnistia als represaliats del procés. I restava per veure si aquell que esperaven beneïa d’una manera més o menys explícita la rebel·lió de jutges i fiscals que hi ha en marxa. I l’ha beneïda.

 

 

 

 

Perquè Felipe VI ha aprofitat el discurs de benvinguda als nous jutges per dir unes paraules que tothom sabia interpretar: “Són condicions indispensables en una democràcia la funció de jutjar i executar allò jutjat, atribuïda en exclusiva a un poder de l’estat independent i plenament separat dels altres poders; el respecte a les resolucions dictades pels òrgans judicials i la igualtat de tots davant la llei.” El rei espanyol esmentava

Felip VI rep amb molt més mala cara que fa quatre anys la notícia de la investidura de Sánchez

 

 

INVESTIDURA

 

 

Francina Armengol s'ha reunit amb Felip VI per comunicar-li el resultat de la investidura de Pedro Sánchez 

 

 

 

 

 

Nura Portella
Barcelona. Dijous, 16 de novembre de 2023. 19:37
Actualitzat: Dijous, 16 de novembre de 2023. 20:03
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

Seguint el que marca el protocol, la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, s'ha desplaçat aquesta tarda al palau de la Zarzuela per comunicar al rei Felip VI el resultat de la sessió d'investidura i l'elecció de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. I tot i que no és el primer cop que una presidenta de la cambra baixa comunica al monarca que el Congrés ha escollit Pedro Sánchez com a president —ja ho va fer el gener del 2020 la catalana Meritxell Batet i el juny del 2018 Ana Pastor, després de la moció de censura a Mariano Rajoy— aquesta vegada, Felip VI ha rebut la notícia fent molt mala cara. En les fotografies de la reunió entre el Borbó i Armengol que ha distribuït la Casa Reial, el monarca fa cara d'enfadat i arrufa les celles. En canvi, quatre anys enrere, va rebre molt somrient a l'aleshores presidenta del Congrés, que li havia de comunicar que Sánchez havia estat elegit president del Govern amb l'abstenció d'ERC i EH Bildu. Enguany, aquests partits, juntament amb Junts i el BNG, han votat a favor del candidat socialista. 

 

nteractive content by Flourish

 

 

De fet, Felip VI fa mala cara a les dues fotografies que ha compartit el perfil oficial de la monarquia espanyola, mentre que el gener del 2020 apareix somrient en tot moment. Caldrà veure si a la jura del càrrec de president del govern espanyol —que se celebrarà també a la Zarzuela amb Pedro Sánchez i el mateix Felip VI com a grans protagonistes— el cap d'estat apareix més relaxat o continua amb aquesta tensió evident. L'acte tindrà lloc a les 11 hores d'aquest divendres. El 2020 Sánchez va optar per

Pinça judicial de Felipe VI i Lesmes a Barcelona contra els enemics d’Espanya

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

El rei espanyol torna a presidir l'acte de lliurament dels despatxos judicials, enmig de la crisi de desprestigi de la justícia espanyola 

 

Per: Josep Casulleras Nualart i Albert Salamé (fotografies) 

29.11.2021  14:12

 

 

En el moment que el poder judicial espanyol està més qüestionat que mai a nivell internacional, Felipe VI ha tornat a acompanyar a Barcelona la cúpula judicial en l’acte de lliurament de despatxos a la nova promoció de jutges sortits de l’Escola Judicial, situada a Vallvidrera. El rei espanyol ha tornat a presidir l’acte a l’Auditori. per satisfacció del president del CGPJ, Carlos Lesmes, després de l’absència l’any passat per decisió, o “recomanació”, del govern espanyol, espantat per la proximitat de la sentència del Suprem contra el president Quim Torra. Avui la situació política a Catalunya, amb el desgel entre el govern de Pere Aragonès i el de Pedro Sánchez, és diferent. Però la situació del poder judicial continua essent la mateixa, utilitzat per l’estat, amb la benedicció de Felipe VI, com una eina de repressió contra l’independentisme. I això no canvia: el rei, en un discurs en general molt eixut, ha recordat que “a Espanya, el poder judicial forma part nuclear de l’estat”. I ha demanat als nous jutges que “continuïn afiançant aquesta legitimitat constitucional i moral que li correspon al poder judicial.”

 

 

 

I s’ho escoltava des de primera fila de l’Auditori el president de la sala segona del Suprem i del tribunal que va condemnar els presos polítics, Manuel Marchena. Unes cadires més enllà, el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, acompanyant les cúpules de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil. Just ara fa un any, Trapero es preparava per a la

El acto del ‘250è aniversari de Foment del Treball’, lo presidirá el “muy honorable” Felipe VI

 

 

El hijo del jefe de estado fugado a Abu Dabi, elegido por el dictador español golpista Franco, será el encargado de presidir la ceremonia de entrega de medallas de Fomento de Trabajo desde Barcelona.

 

 

por Josep Herrera

25 noviembre, 2021

en Coronavirus, Monarquía Feudal, Països Catalans, Portada

 

 

 

La ANC, quemando en Barcelona una gran imagen de Felipe VI en toga / Jordi Borràs.

 

 

 

El jefe de Estado español, hijo del rey emérito fugado a Abu Dabi que fue elegido por el dictador golpista el general Franco, además de asesino de elefantes en Botsuana, Felipe VI, volverá a Barcelona el próximo 29 de noviembre, en un intento de mejorar su perjudicada imagen en Catalunya. El objetivo de esta visita será la de presidir la entrega de Medallas Conmemorativas y de los XIV Premios Carles Ferrer Salat en el marco del 250 aniversario de Fomento del Trabajo Nacional.

 

En este acto, además de Aragonès se reunirán los presidentes de la Comunidad Valenciana, Aragón y las Islas Baleares. Casualmente en este acto coincidirán los territorios que componían la Corona de Aragón.  El acto contará con la presencia de la ministra de

L'independentisme respon a la "provocació" de Felip VI: "Catalunya no té rei!"

 

 

MONARQUIA - CATALUNYA NO TÉ REI

 

 

Marc González
Foto: Miquel Muñoz | Vídeo: Marc Ortín
Barcelona. Dijous, 30 de Setembre 2021. 15:00
Actualitzat: Dijous, 30 de Setembre 2021. 15:04
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 

 

 

L’independentisme ha tornat a mostrar el seu rebuig al rei Felip VI sortint a protestar contra la seva presència a Barcelona. Uns centenars de persones han respost a la crida de l’Assemblea, Òmnium, CDR i partits independentistes i s’han mobilitzat davant la Fira de Barcelona, on se celebra el Saló de l’Automòbil que el monarca ha visitat.

 

Sota el lema de “Catalunya no té Rei”, els manifestants han tallat la circulació, cosa que com és habitual ha provocat la desesperació d’algun conductor amb pressa. Els mobilitzats també han cantat altres lemes com “1-O, ni oblit ni perdó” i “fora les forces d’ocupació”.

 

 

 

Activistes de diverses entitats també han desplegat pancartes antimonàrquiques just davant de l’entrada al Saló, a l’avinguda Maria Cristina. Durant un parell d'hores, els manifestants

L’emèrit va rebre el “regal” de 65 milions del rei Abdalá en agraïment a què Juan Carlos I endolcís el règim d’Aràbia Saudita

 

 

Juan Carlos I va voler complaure el rei Abdalá. Va organitzar una conferència internacional i va atorgar-li insígnies que van ajudar a endolcir la perjudicada imatge d’Aràbia Saudita. Poques setmanes després va rebre un “regal” d’Abdalá de 65 milions d’euros que mai han tributat

 

 

Redacció 20/08/2021

 

 

El rei Abdalá i Juan Carlos I en una fotografia de 2008

 

A mesura que avancen les investigacions sobre les causes obertes de l’exmonarca que assassinava, amb diners públics, elefants a Botswana, es van resolent algunes de les incògnites respecte a alguns dels cobraments, presumptament il·legals, que Juan Carlos I podria haver fet. Per molt que sorprengui, la generositat del rei Abdalá no era altruista. De fet, s’ha provat que aquelles acusacions que “els malvats periodistes” han fet contra la corona podrien tenir fonaments.

 

Els fets es remunten al Govern de Zapatero que en resposta als atemptats de l’11-S i de l’11-M va presentar a l’Organització de les Nacions Unides el projecte “Aliança de Civilitzacions”. Es tractava d’una iniciativa per donar una resposta no militar al gihadisme. La dinastia d’Aràbia Saudita va quedar-ne exclosa, en tant que l’ONU li va donar l’esquena. Aquesta situació va posar contra les cordes al monarca d’Aràbia Saudita, que va demanar l’ajut a Juan Carlos I, amb qui presumptament haurien tingut relacions comercials anteriorment amb la venda d’armes.

 

L’emèrit, per complaure Abdalá, va organitzar una Conferència Internacional de Diàleg interreligiós a Madrid, en la qual es van mostrar les virtuts del cap d’estat d’Aràbia Saudita, i a més a més

Vídeo | Guillotines i crema de retrats de Felip VI al sopar del MWC

 

 

Els manifestants han cridat consignes com "Catalunya no té rei" davant del cordó policial dels Mossos

 

 

Guillotines en la protesta contra la presència de Felip VI a Barcelona en el sopar inaugural del MWC / J.R.

 

 

 

 

Jordi Ribalaygue  

 

27/06/2021 7:35 pm 

 

 

 

 Crits de “Fora el Borbó” i contra la monarquia “corrupta”. Manifestants convocats pels CDR han aixecat dues guillotines davant el cordó policial dels Mossos d’Esquadra i han cremat uns retrats del rei espanyol aquest diumenge a la tarda, a les immediacions de la Fira de Barcelona, a Montjuïc, abans que comencés el sopa

r inaugural del Mobile World Congress. Els manifestants -que també han exhibit estelades i han cridat consignes com “Catalunya no té rei”– protestaven per la presència de Felip VI a Barcelona, la mateixa setmana en què el rei ha segellat el decret del Govern de PSOE i Unides Podem per indultar els presos polítics, una mesura criticada, com a insuficient, pels concentrats. 

 

 

 

Pancarta contra els indults en la protesta contra la presència de Felip VI a Barcelona en el sopar inaugural del MWC / J.R.

 

 Durant la protesta s’han cremat fotos del monarca espanyol, com és tradició en aquesta mena de concentracions.

 

 

Crema de fotos del monarca espanyol en la protesta contra la presència de Felip VI a Barcelona en el sopar inaugural del MWC / J.R.

 

 

L’àpat de benvinguda al congrés del mòbil no és l’únic acte al Principat que figura a l’agenda de Felip VI pels propers dies. La Casa Reial preveu que el monarca es desplaci

Puigneró no accepta l’encàrrec d’Aragonès de representar el Govern al sopar del Cercle d’Economia que presidirà Felipe VI

 

 

Se’n desmarca i li proposa que “si es oportú, deleguin en altres membres del Govern”

 

 

Agències 15/06/2021

 

 

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, escrivint en un paper, i al costat el vicepresident Jordi Puigneró als escons de l'hemicicle del Parlament el 2 de juny.

 

El vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, s’ha negat a assistir al sopar del Cercle d’Economia on hi haurà el rei d’Espanya, tal i com li havia encarregat el president, Pere Aragonès, perquè representés el Govern a l’acte inaugural protocol·lari de les jornades empresarials. La portaveu de l’executiu, Patrícia Plaja, havia explicat que l’encàrrec del Govern responia a la voluntat “d’ocupar tots els espais on els catalans tinguin interessos”, i des de Presidència s’apel·lava a la voluntat d’aprofitar la presència d’alts mandataris internacionals. Ara, però, Puigneró ha rectificat i es nega a assistir-hi. Així, hauria proposat a Presidència que, “si és oportú, deleguin en altres membres del Govern”, segons fonts de Vicepresidència.

 

La marxa enrere de Puigneró i el rebuig a l’encàrrec d’Aragonès arriba després que s’hagi explicat l’assistència del vicepresident emmarcada en la normalitat que el nou Govern vol tractar els actes on Felip VI assisteix, i assegurant que es decidiria sempre la seva

Felip VI signarà els indults als presos: "És fidel a les seves funcions"

 

 

INDULTS

 

 

El Nacional
Madrid. Dilluns, 14 de Juny 2021. 13:36
Actualitzat: Dilluns, 14 de Juny 2021. 13:50
Temps de lectura: 1 minut  

 

 

 

 

El rei Felip VI signarà qualsevol decret que aprovi el Consell de Ministres, també el possible decret sobre els indults als presos independentistes, de la mateixa manera que ho fa sobre qualsevol altra qüestió. Així ho han apuntat aquest dilluns fonts de La Zarzuela a l'ACN, que recorden que la signatura dels decrets del govern espanyol s'inclou entre les seves atribucions com a cap de l'Estat. El monarca, apunten, "no fa una altra cosa que ser fidel a les seves funcions constitucionals", i la signatura dels decrets "és Constitució pura".

 

La resposta arriba en el marc de la polèmica oberta per la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que aquest diumenge –abans d'assistir a la manifestació de la

El Rei blanqueja el seu pare pel 23-F: “Determinant pel triomf de la democràcia"

 

 

23-F

 

 

Nicolas Tomás
Foto: EFE
Madrid. Dimarts, 23 de febrer de 2021. 13:30
Actualitzat Dimarts, 23 de febrer de 2021. 13:40

 

 

 

Ja han passat quaranta anys de l’intent de cop d’estat pel 23-F. El gran protagonista, el rei emèrit Joan Carles I, que el relat oficial ha situat com el salvador de la democràcia, ha estat el gran absent. Des de l’estiu es troba fugit als Emirats Àrabs, perseguit pels casos de corrupció a Espanya i Suïssa. En el seu lloc, a l’acte que ha organitzat Meritxell Batet al Congrés dels Diputats, hi ha assistit el seu fill, l’actual rei Felip VI. El cap de l’Estat s’ha referit al seu pare, per a blanquejar el seu paper aquell dia, encara amb moltes ombres. “Va assumir la seva responsabilitat i el seu compromís amb la Constitució”, ha defensat. El monarca ha estat rebut, al carrer, amb aplaudiments i visques de les persones que han acudit a la carrera de San Jerónimo. L’acte, però, ha comptat amb plantada de les formacions independentistes i sobiranistes, però no d’Unidas Podemos, ara ja al govern espanyol.

 

Hi havia dubtes sobre si el mencionaria o no. En el seu discurs a la sala de passos perduts, Felip VI ha pronunciat el seu discurs. I hi ha fet una referència a Joan Carles I, tot i que sense referir-s’hi com el seu pare. Concretament, l’actual cap de l’Estat ha subratllat que

[DARRERA HORA] El delicat estat de salut de Juan Carlos I pot fer que torni a Espanya

 

 

Una periodista especialitzada en la Casa Real ( Pilar Eyre ) assegura que el rei emèrit està en estat greu

 

 

Àlex Huguet 15/02/2021

 

 

El rei emèrit fugat, Juan Carlos I

 

 

La periodista especialitzada en la Casa Real, Pilar Eyre, ha comunicat aquest dilluns al matí que Juan Carlos I “està en estat greu”, i que des de la Zarzuela valoren traslladar-lo a Espanya. A més, també assegura que les filles de l’emèrit, Elena i Cristina, estan ara mateix a Abu Dabi.

 

Ho ha dit hores després d’anunciar que tenia una “informació greu” que va encendre les alarmes, i que el diari El Español informés de la preocupació que hi havia al voltant de l’estat de salut del borbó durant el sisè mes de la seva fuga a Abu Dabi. Les fonts d’aquest mitjà asseguren que “ha empitjorat molt les últimes setmanes”. Tot apunta que les

Felip VI destina l'assignació del seu pare a "modernintzar" la Casa Reial

 

 

MONARQUIA

 

 

Alba Domingo
Barcelona. Divendres, 29 de gener de 2021. 14:42
Actualitzat Divendres, 29 de gener de 2021. 14:42

 

 

 

 

La Casa Reial ha fet públics aquest divendres els pressupostos del 2021. La principal novetat és que ja no hi apareix la partida pressupostària destinada al rei emèrit, ja que Felip VI li va treure el passat mes de març, quan també va renunciar a la seva herència, després que sortissin a la llum la corrupció i els presumptes negocis ocults que tenia Joan Carles a l'estranger. Ara, el Borbó ha destinat els gairebé 200.000 euros que rebia a la "modernització tecnològica" de la institució. 

 

En concret, segons consta als pressupostos, aquests diners s'han destinat ara incrementar la despesa en "l'adquisició de recursos, assessoria i treballs tècnics en l'àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació per impulsar la transformació digital de la Casa Reial".

 

Imatge: Felip VI i Joan Carles I / GTRES

Els sous

Patrimoni Nacional es gasta mig milió extra en tres piscines de Felip VI

 

 

MONARQUIA

 

 

Núria Casas
Foto: @CasaReal
Barcelona. Dilluns, 25 de gener de 2021. 09:52
Actualitzat Dilluns, 25 de gener de 2021. 09:57

 

 

 

 

 

L'estat espanyol continua pagant la vida del rei emèrit Joan Carles I fugat a Abu Dhabi i també els extres de Felip VI que són exclosos del pressupost general marcat. L'últim exemple és que Patrimoni Nacional ha fixat gastar-se aquest 2021, fins a 500.000 euros en el manteniment de tres piscines de la Casa Reial. Aquests diners surten del Ministeri de Presidència. Un òrgan que té, oficialment, la finalitat de preservar el patrimoni històric i cultural però no una piscina particular sense cap mena d'atractiu arquitectònic.

 

Més enllà de les piscines, Patrimoni Nacional també ha adjudicat contractes per a la conservació dels edificis del complex de la Sarsuela. En el cas de les piscines, són dues d'estiu i una de climatitzada per a la temporada d'hivern. La informació la publica

Barcelona retira oficialment la medalla a Joan Carles I

 

 

MONARQUIA

 

 

Alba Solé
Barcelona. Divendres, 30 d'octubre de 2020. 12:57
Actualitzat Divendres, 30 d'octubre de 2020. 14:32

 

 

 

 

 

L'Ajuntament de Barcelona retirarà la Medalla d'Or de la Ciutat al rei emèrit Joan Carles I. El monarca perdrà la medalla gràcies als vots a favor de Barcelona en Comú, Esquerra Republicana i Junts per Catalunya.

 

Segons explica Tot Barcelona, el govern del consistori ha votat dividit, ja que els socialistes han votat en contra de la retirada d'aquest reconeixement. L'argument del PSC és que, fins ara, cap jutge ha condemnat el rei emèrit. 

 

Per la seva banda, el regidor dels comuns Jordi Rabassa ha argumentat que "Joan Carles I no mereix una medalla de l’Ajuntament de Barcelona” perquè és un exemple de “qui abusa d’una situació de privilegi”.

 

El líder del PP al consistori, Josep Bou, ha assegurat que

Els CDR planten cara a Felip VI: ous i festa 'holi'

 

 

MONARQUIA

 

 

Marc González
Foto: Maria Contreras Coll
Barcelona. Divendres, 9 d'octubre de 2020. 11:27
Actualitzat Divendres, 9 d'octubre de 2020. 15:22

 

 

 

 

 

Els CDR han sortit aquest divendres a protestar contra la presència del rei Felip VI a Barcelona, que ha assistit al BCN New Economic Forum acompanyat del president del govern espanyol, Pedro Sánchez.

 

Just després de la cadena humana de l'ANC, els activistes s'han encarat contra el dispositiu policial desplegat pels Mossos, i li han llançat ous i pólvores de colors de festes holi entre càntics contra Espanya, la policia i el Rei. Els agents, però, no han reaccionat.

 

 

Els CDR han llançat ous i pintura contra el cordó policial / Foto: Guillem Ramos

 

 

Identificacions dels Mossos