Juan Carlos I va voler complaure el rei Abdalá. Va organitzar una conferència internacional i va atorgar-li insígnies que van ajudar a endolcir la perjudicada imatge d’Aràbia Saudita. Poques setmanes després va rebre un “regal” d’Abdalá de 65 milions d’euros que mai han tributat
Redacció 20/08/2021
 |
| El rei Abdalá i Juan Carlos I en una fotografia de 2008 |
A mesura que avancen les investigacions sobre les causes obertes de l’exmonarca que assassinava, amb diners públics, elefants a Botswana, es van resolent algunes de les incògnites respecte a alguns dels cobraments, presumptament il·legals, que Juan Carlos I podria haver fet. Per molt que sorprengui, la generositat del rei Abdalá no era altruista. De fet, s’ha provat que aquelles acusacions que “els malvats periodistes” han fet contra la corona podrien tenir fonaments.
Els fets es remunten al Govern de Zapatero que en resposta als atemptats de l’11-S i de l’11-M va presentar a l’Organització de les Nacions Unides el projecte “Aliança de Civilitzacions”. Es tractava d’una iniciativa per donar una resposta no militar al gihadisme. La dinastia d’Aràbia Saudita va quedar-ne exclosa, en tant que l’ONU li va donar l’esquena. Aquesta situació va posar contra les cordes al monarca d’Aràbia Saudita, que va demanar l’ajut a Juan Carlos I, amb qui presumptament haurien tingut relacions comercials anteriorment amb la venda d’armes.
L’emèrit, per complaure Abdalá, va organitzar una Conferència Internacional de Diàleg interreligiós a Madrid, en la qual es van mostrar les virtuts del cap d’estat d’Aràbia Saudita, i a més a més
el va distingir amb la insígnia del “Toisó d’or”. Es tracta d’un honor que el rei pot atorgar a càrrec personal i que és un dels més prestigiosos en tot el món. Amb aquest reconeixement, Aràbia Saudita va aconseguir que la seva imatge de règim autoritari, quedés dissipada amb la de Juan Carlos I i que li donés una renovada imatge amb una pàtina democràtica.
Poques setmanes després, l’amant de Corinna Larsen rebia a un compte associat al seu nom l’ingrés de 65 milions d’euros i pel qual a més a més d’haver pogut fer un cobrament indegut, no va tributar com especifica en l’Impost de Donacions. Els responsables que ho van permetre va ser el partit Unión de Centro Democrático que el 1982 va aprovar una llei de Regulació del Patrimoni Nacional. Segons la qual s’eximia al rei del pagament, atès que no formaria part de les pertinences de la Casa Reial, però sí del Patrimoni Nacional. No obstant això, l’emèrit va gaudir i gaudeix personalment d’aquest regal tal com apunta el diari Público.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada