HISTÒRIA
Marc Pons
Barcelona. Diumenge, 13 d'octubre de 2024. 07:48
Actualitzat: Diumenge, 13 d'octubre de 2024. 15:49
Temps de lectura: 4 minuts
Donosti, 30 de setembre de 1868. Fa 156 anys. La reina Isabel II i el seu seguici, anomenats popularment “la camarilla del bolsillo secreto”, abandonaven la seva residència d’estiu i es dirigien a França. Dos dies abans (28 de setembre) s’havia iniciat l’anomenada Revolució Gloriosa, i el general Prim, un dels tres líders d’aquell moviment, havia proclamat “els Borbons són l’impediment més gran per a modernitzar i democratitzar Espanya”. Amb els revolucionaris a les portes de Madrid, el primer ministre Gutiérrez de la Concha telegrafiaria a la reina i li recomanaria abandonar Espanya. Se n’anava la que, a l’inici del seu regnat (1833), havia estat “l’esperança blanca” dels, fins llavors, proscrits liberals; i que trenta-cinc anys més tard (1868) no era més que “la reina dels escàndols”. Per què va acabar sent anomenada així?
D’on venia Isabel II?
Isabel era la filla primogènita del rei Ferran VII (anomenat el “rey felón” —el rei traïdor-) i de la seva quarta esposa i neboda Maria Cristina de Borbó (anomenada la “reina de la corrupció”). Tres anys més tard (1833), Ferran VII moria víctima dels seus propis excessos i segons la Llei Sàlica, instituïda per Felip V (1713) i que impedia a una dona ser reina-titular, el tron li corresponia a Carles Maria Isidre, germà segon del difunt. Però la vídua Maria Cristina va maniobrar per a coronar la petita Isabel —de tres anys—, i per a aconseguir-ho sense haver de derogar cap llei, va indultar i excarcerar tots els liberals (proscrits i perseguits pel règim del seu difunt marit) i els va situar al poder a canvi del suport a la nova i discutida reina. Carles es va envoltar dels qui no entenien aquells indults i va esclatar la I Guerra Carlina (1833-1840).
