S’ha mort Tejero, figura clau del cop d’estat del 23-F impulsat per Juan Carlos

 

 

UN FATXENDA MENYS

 

Els darrers anys va fer aparicions públiques en homenatges oficials de la Guàrdia Civil i criticant el procés català

 

 

 

  Nura Portella
Foto: Efe
Barcelona. Dijous, 23 d'octubre de 2025. 13:27
Temps de lectura: 1 minut 

 

 

23.10.2025 - 13:38

Actualització: 23.10.2025 - 13:52

 

L’ex-tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, executor del cop d’estat del 23-F, s’ha mort a 93 anys a València. Tejero era una figura històrica de l’extrema dreta espanyola, que encara havia protagonitzat escàndols els darrers anys, com ara quan va participar en un acte oficial de la Guàrdia Civil, va denunciar Artur Mas i va ser escortat per agents de la policia espanyola per accedir al funeral de Franco.

 

"Tejero va celebrar el 33è aniversari del 23-F a una caserna de la guàrdia civil

 

El 23 de febrer de 1981 va capitanejar l’assalt al congrés espanyol en l’intent de cop d’estat durant la

El colpista Tejero situa l’emèrit Joan Carles I com el cervell del cop d’Estat del 23-F

 

 

El colpista assegura que va "fotre viu" a Joan Carles I en saber que volia utilitzar el 23-F per implantar un govern amb el general Alfonso Armada al capdavant

 

 

Imatge de l'intent de cop d'Estat del 23 de febrer de 1981 a Espanya

 

Maria Garcia

Diumenge, 22 d'octubre de 2023

 

 

 

L’extinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, el responsable del cop d’estat del 23-F, ha revelat que, com moltes persones ja sospitaven, el veritable cervell d’aquell cop d’estat militar fallit va ser l’actual rei emèrit Joan Carles I, que aleshores era el monarca, després que així ho deixés estipulat el dictador Francisco Franco. Tejero, que aquesta setmana ha copsat titulars per la seva denúncia contra Pedro Sánchez per dur a terme “maniobres antiespanyoles” que “posen en risc la unitat de la pàtria”, torna a inundar-los aquest diumenge en revelar al detall el pla que l’emèrit volia dur a terme el 23-F del 1981.

L’exmilitar, ara un ancià de 91 anys, ha concedit una entrevista telefònica a ‘El Español’ en la qual ha detallat el pla de Joan Carles I, i, de pas, ha reclamat que el president de la Generalitat Pere Aragonès sigui enviat a la presó arran de la seva intervenció al Senat en favor de la llei d’amnistia. El colpista condemnat ha admès haver “fotut viu” a Joan Carles I, ja que va frustrar-li el pla, un fet que posteriorment va tenir conseqüències per a l’extinent.

“Ell tenia preparat amb [Alfonso] Armada un govern al seu gust, però feia falta un militar que donés el cop. Aquest vaig ser jo. És a dir: la meva part era necessària per posar el govern d’Armada i el Rei” ha relatat. No obstant això, un petit detall que va cridar l’atenció de Tejero va fer que

[GREU] Trias diu que el PSOE estava darrere del cop d’Estat del 23-F: “Ningú es pot creure que això va ser del senyor Tejero”

 

 

Admet que Collboni l'ha trucat per parlar però avisa que no farà "del seu escolanet"  

 

L'exalcalde de Barcelona Xavier Trias en l'acte de final de campanya de Junts Data de publicació: divendres 21 de juliol del 2023, 20:19 Localització: Barcelona Autor: Marta Vidal

Agències

Dilluns, 18 de setembre de 2023

 

 

L’exalcalde de Barcelona i líder de ‘Trias per Barcelona’, Xavier Trias, ha assegurat que darrere del cop d’Estat del 23-F estava el PSOE: “Ningú es pot creure que això va ser cosa del senyor Tejero”, ha considerat. Ho ha dit en una entrevista a Ser Catalunya, en què ha vinculat l’episodi a una estratègia per frenar el desenvolupament autonòmic. També s’ha referit a la visita del rei a Barcelona i ha indicat que se li hauria de dir: “No estem contents”. Trias també ha parlat del govern de la capital catalana i ha indicat que Jaume Collboni l’ha trucat i li ha manifestat que vol parlar amb ell. Amb tot, ha remarcat que no farà “del seu escolanet” ni tampoc de cap de l’oposició perquè la seva intenció és “marxar a casa”. 

Tot i que ha remarcat que no ha perdonat a Jaume Collboni pels seus moviments durant la investidura a l’Ajuntament de Barcelona, sha obert la porta a negociar amb el batlle. “Nosaltres podem quedar-nos com a oposició, responsable, però dura o si ell s’apropa ens asseurem i veurem el que hem de fer”, ha assegurat Trias. 

Amb tot, ha reiterat que no té intenció d’acabar l’actual mandat i ha insistit

El Rei blanqueja el seu pare pel 23-F: “Determinant pel triomf de la democràcia"

 

 

23-F

 

 

Nicolas Tomás
Foto: EFE
Madrid. Dimarts, 23 de febrer de 2021. 13:30
Actualitzat Dimarts, 23 de febrer de 2021. 13:40

 

 

 

Ja han passat quaranta anys de l’intent de cop d’estat pel 23-F. El gran protagonista, el rei emèrit Joan Carles I, que el relat oficial ha situat com el salvador de la democràcia, ha estat el gran absent. Des de l’estiu es troba fugit als Emirats Àrabs, perseguit pels casos de corrupció a Espanya i Suïssa. En el seu lloc, a l’acte que ha organitzat Meritxell Batet al Congrés dels Diputats, hi ha assistit el seu fill, l’actual rei Felip VI. El cap de l’Estat s’ha referit al seu pare, per a blanquejar el seu paper aquell dia, encara amb moltes ombres. “Va assumir la seva responsabilitat i el seu compromís amb la Constitució”, ha defensat. El monarca ha estat rebut, al carrer, amb aplaudiments i visques de les persones que han acudit a la carrera de San Jerónimo. L’acte, però, ha comptat amb plantada de les formacions independentistes i sobiranistes, però no d’Unidas Podemos, ara ja al govern espanyol.

 

Hi havia dubtes sobre si el mencionaria o no. En el seu discurs a la sala de passos perduts, Felip VI ha pronunciat el seu discurs. I hi ha fet una referència a Joan Carles I, tot i que sense referir-s’hi com el seu pare. Concretament, l’actual cap de l’Estat ha subratllat que

L’Elefante Blanco: un bar de cites eròtiques de Madrid amaga la clau més fosca del 23-F

 

 

MÓN - ESPANYA

 

 

El famós nom en clau que amagava l'autoritat militar era, en realitat, el nom del club nocturn freqüentat per Juan Carlos, als baixos d'un hotel de Madrid  

 

Per: Vicent Partal

22.02.2021  01:50

 

 

L’escena demà farà quaranta anys justs. A les 6.23 del 23 de febrer de 1981 un tinent coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero, irromp sobtadament a l’hemicicle del congrés dels diputats espanyol. A Madrid. Els dos estels de vuit puntes que porta a les mànigues de la jaqueta acrediten davant els diputats més habituats a la uniformitat militar que tenen davant una autoritat militar. El tricorni, aquest barret fora d’època que encara identifica la Guàrdia Civil, el reconeixia tothom. Quan Tejero alça el braç amb una pistola no hi ha cap dubte que ha començat un colp d’estat, un més a la història d’Espanya. Ràpidament sonaran alguns trets, dins el parlament, disparats pels militars que acompanyaven Tejero. 

Començava així el 23-F, un dels episodis més foscs i estranys, si no el més fosc i estrany, de l’anomenada “transició espanyola”. I també un dels més útils, finalment, per al règim.

 

Quan la situació és serena dins l’hemicicle, després dels trets i d’alguna picabaralla, un capità puja a la trona. Es diu Jesús Muñecas i les frases que pronuncia, apressadament, són aquestes: