ELECCIONS CATALANES
ELECCIONS CATALANES
PAÍS - CATALUNYA NORD
Redacció
26.01.2024 - 10:39
Actualització: 26.01.2024 - 12:54
En una nova jornada de protestes contra la precarietat en el sector i l’augment dels imposts, centenars de pagesos de Catalunya Nord han sortit avui als carrers i han col·lapsat la A-9 entre el Voló i Perpinyà, com també la AP-7 a l’altura de la Jonquera, tancada des de la sortida 3 a Figueres nord-Roses.
#manifestationagriculteurs
— Préfet des Pyrénées-Orientales (@Prefet66) January 26, 2024
En raison des manifestations d'agriculteurs en cours
➡️péage de Perpignan Sud de l'A9 fermé
➡️circulation très difficile aux abords du péage sud de Perpignan et sur l'A9
➡️péage du Boulou n°43 de l'A9 fermé
Évitez les secteurs, respectez les… pic.twitter.com/SZl1vjLYom
⚫ AP-7 tallada per a tot tipus de vehicles al pk 21 (sortida 3) en sentit nord per una #manifestació que tanca la frontera
— Trànsit (@transit) January 26, 2024
ℹ Darrer desviament per la mateixa sortida 3 de l'autopista, es recomana sortir abans#SCT pic.twitter.com/BhfGiRC0Go
Les protestes han començat de bon matí, cap a les 7.00. A aquella hora, desenes d’agricultors de la Confederació de Pagesos ja blocaven el peatge sud de la A-9 a Perpinyà, que repetien les protestes d’ahir a la tarda. Un altre grup s’ha instal·lat a
LLENGUA
Un usuari de CaixaBank que havia de tramitar el cobrament d'una herència no va poder signar el dictamen jurídic en català i el va haver d'acceptar en castellà per evitar haver de tornar a la sucursal bancària un altre dia i haver d'endarrerir altres tràmits. Tot i que la treballadora que el va atendre li va dir que, si l'hagués demanat de manera expressa prèviament, l'hauria pogut tenir en català, per a Plataforma per la Llengua, CaixaBank l'hauria de tenir per defecte, i com a mínim, en la llengua pròpia del territori: el català. L'entitat publica avui l'àudio amb la justificació de la treballadora i demana a l'entitat bancària que canviï la seva política lingüística perquè els consumidors catalanoparlants tinguin els mateixos drets que els castellanoparlants. Una discriminació com aquesta, que pot semblar poc violenta, és només un exemple més de la discriminació estructural que pateixen els catalanoparlants a l'Estat espanyol de manera normalitzada, i també de la poca importància que hi dona CaixaBank. De moment, l'usuari discriminat, a més de contactar amb el servei de queixes de Plataforma per la Llengua, ja ha presentat també una denúncia a l'Agència Catalana de Consum.
Els fets denunciats van passar el 23 de maig en una oficina de Barcelona i, com se sent en aquest enregistrament proporcionat pel mateix usuari, la treballadora li diu que, per practicitat, més val firmar el document en castellà. "Vostè vol una solució ràpida o no?", li arriba a dir la treballadora. La solució, tanmateix, és renunciar
OPINIÓ - EDITORIAL
Vicent Partal
29.03.2023 - 21:40
Actualització: 30.03.2023 - 09:42
La sacsejada que ha fet Clara Ponsatí en el tauler polític català té moltes facetes, no totes de la mateixa importància, però totes remarcables. Miraré de fer-ne una espècie d’inventari.
1. Torna a flotar en l’ambient la via unilateral i l’independentisme desacomplexat
Clara Ponsatí va prendre la decisió de tornar a Barcelona de manera unilateral, sense tenir gens en compte l’estat espanyol. Però no és tan sols això el que va passar ahir, ni allò que importa. Perquè Ponsatí, especialment en la conferència de premsa, va ser directa, políticament aguda i incisiva i va deixar clar com és i què ha de fer qualsevol via alternativa al pacte a la baixa amb Espanya.
En relació amb això, hi ha un moment especialment clar, que és quan diu: “No he vingut a pactar amb l’estat, sinó a continuar el combat per la independència.” I marca, per si no s’havia entès prou, una línia nítida entre el comportament i la posició política de la consellera Meritxell Serret i el seu. Fent això, i fent-ho de la manera que ho va fer, moltíssima gent es va sentir, de sobte, neta de la toxina aquesta propagada per terra, mar i aire que diu que és irreal parlar avui de fer efectiva la independència o d’actuar unilateralment per aconseguir-la. D’aquesta manera, doncs, va fer recuperar a molta gent una connexió que probablement no experimentava de feia anys.
2. Afloren les contradiccions
LLENGUA
El ple de l'Eurocambra, en una imatge d'arxiu | ACN |
14/03/2023 17:08
La Unió Europea ha hagut de recular parcialment en la campanya You are EU després de les crítiques que ha rebut aquest cap de setmana per haver ignorat el català. Els primers a alçar la veu van ser els eurodiputats de Junts per Catalunya Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín, que van enviar una pregunta a la Comissió Europea per denunciar la discriminació del català en aquesta campanya, ja que van instal·lar a Catalunya pancartes publicitàries escrites només en castellà. Després de rebre aquestes crítiques la representació de la UE a Barcelona ha anunciat que aquesta campanya es publicarà en català a les xarxes socials per adaptar-se a l’audiència de Catalunya.
A banda, la UE s’ha justificat argumentant que es tracta d’una campanya corporativa que es dirigeix “centralment” als 27 estats membres i en les 24 llengües oficials de la comunitat europea. Com que el castellà és l’única llengua oficial de la UE per a Espanya, la campanya que té per objectiu difondre els valors europeus de democràcia, llibertat, igualtat, tolerància i
A FONS
A l’esquerra, l’agent D. H. P. durant el seu pas per l’escola de policia d’Àvila. A la imatge de la dreta es poden apreciar els tatuatges que es va fer entre 2020 i 2021 / La Directa |
PUBLICAT:
gener 30, 2023
El 2 de juny de 2020, un agent del Cos Nacional de Policia espanyol (CNP) iniciava la seva infiltració en l’esquerra independentista i en el moviment per l’habitatge sota la identitat falsa de Marc Hernàndez Pon. Set mesos després de publicar-ho en aquest mitjà, hem certificat que no estava sol. En paral·lel, un jove mallorquí que es feia anomenar Daniel Hernàndez Pons aterrava al barri de Sant Andreu de Palomar de Barcelona. Després d’una llarga i minuciosa investigació la Directa ha pogut confirmar que estem davant d’una operació d’introducció de múltiples espies en l’activisme, sota la batuta jeràrquica del ministre de l’Interior espanyol Fernando Grande-Marlaska. Cal recordar que segons el marc legal actual, aquest tipus d’infiltracions només es poden dur a terme emparades en una ordre judicial, en supòsits de terrorisme, crim organitzat i tràfic d’estupefaents.
A inicis de juny de 2020, aquest segon infiltrat, que aleshores tenia 31 anys, es presentava per primer cop al gimnàs del centre social okupat La Cinètika, al passeig de Fabra i Puig de Barcelona. “Deia que havia trobat l’adreça per internet mentre buscava un lloc econòmic on entrenar”, recorda una activista de l’espai. La seva ràpida implicació en la vida de barri i en el
OPINIÓ
Quan hom veu la imatge que va donar el govern de Catalunya davant Sánchez i Macron, les paraules del que fou un notable dirigent i periodista de l’època de la Generalitat republicana són una sentència inapel·lable. Segons diuen els mitjans d’informació, Pere Aragonès va pactar amb la Moncloa el contingut de les paraules dels seus vint segons amb el president de la república francesa. És en aquest moment quan penso en la figura del masover. L’amo (Sánchez) arriba al mas (Catalunya) amb un convidat de luxe (Macron) i el presenta amb l’aire de dir
GOVERN
Pere Aragonès i Laura Vilagrà al Palau de la Generalitat / ACN |
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, només assistirà a la part protocol·lària de la cimera hispanofrancesa del pròxim dijous i no participarà de les reunions entre Pedro Sánchez i Emmanuel Macron. La portaveu de l’executiu, Patrícia Plaja, ha assegurat que Aragonès “només assistirà a la benvinguda” i ho ha emmarcat en el protocol habitual d’una trobada entre “dos caps d’estat que no organitza la Generalitat”.
Plaja també ha explicat que la Generalitat es va assabentar que la cimera tindria lloc a Barcelona per la premsa i que la Moncloa no va mantenir cap comunicació prèvia amb el Govern. “Aragonès serà al MNAC com a màxim representant de la ciutadania de Catalunya” perquè no vol deixar
Redacció 16/01/2023
Quadre El 'Corpus de Sang', d'Antoni Estruch |
La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652.
Catalunya es veié agreujada pel malestar que generà a diferents contrades catalanes la presència de tropes castellanes durant les guerres entre França i Espanya emmarcades en la Guerra dels Trenta Anys (1618 – 1648). Les tropes castellanes que havien entrat a Catalunya per combatre amb els francesos al Rosselló van causar grans mals al camp rural, actuant en determinats moments com un exèrcit d’ocupació.
Un altre detonant fou la crisi de relacions polítiques entre les institucions catalanes del Principat (Generalitat i Consell de Cent) i la monarquia hispànica, a causa fonamentalment de les seves pretensions fiscals per sufragar les guerres en què estava immersa.
El comte-duc Olivares, primer ministre o favorit de Felip IV de Castella i III d’Aragó i Catalunya, estant obligat a cercar nous recursos financers per la corona per fer front
PROCÉS
L'eurodiputada de Junts, Clara Ponsatí, no es presentarà davant del Suprem quan torni a Catalunya "perquè no reconec les competències d'aquest tribunal" després que Pablo Llarena hagi descartat perseguir-la amb el nou delicte de desordres públics agreujats. En aquest sentit, ha indicat que és possible que aquesta decisió comporti conseqüències, i per això està estudiant les implicacions que pot tenir la seva tornada. Tot i això, Ponsatí ha confirmat que tornarà a Catalunya, però sense concretar data, ja que encara ha de tancar alguns plans a Brussel·les. En una entrevista aquest divendres a Catalunya Ràdio ha parlat sobre el seu retorn i ha afirmat que "tinc immunitat i no m'haurien de detenir a l'estat espanyol, però la certesa al 100% no la tinc". La consellera a l'exili ha indicat, que segons el que li han explicat els seus advocats, la persecució ha quedat limitada a la desobediència, que no implica penes de presó i pot circular lliurement per territori espanyol. "Atès que el jutge Llarena ha renunciat a perseguir-me per posar-me a la presó, jo tornaré a casa meva".
OPINIÓ
He llegit un article de Pablo Iglesias, Seis tesis sobre el golpismo y la ultraderecha, que subscriu fil per randa, amb tots els ets i uts; de fet, li afegeixo alguns ets i alguns uts. Combrego amb el seu diagnòstic dels cops d’estat. I també amb la seva conclusió que els cops d’estat es fan avui des dels mitjans de comunicació; per llur iniciativa o complicitat, amb llur suport. Els mitjans són la brigada de xoc dels aparells ideològics de l’estat. Uns donen els cops; uns altres n’informen i els interpreten. És la conxorxa politicomediàtica, l’aliança de polítics i periodistes en gairebé totes les societats actuals. Llur munició en aquesta guerra és la ideologia. La guerra és ideològica. D’acord.
D’acord també que Podemos i l’independentisme català han radicalitzat la dreta de sempre de la qual s’hi ha esqueixat un brot feixista molt agressiu. No fa molt, però, que els de Podemos
PROCÉS
Mayte Piulachs
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimarts, 10 de gener de 2023. 09:43
Actualitzat: Dimarts, 10 de gener de 2023. 10:46
Temps de lectura: 4 minuts
Res de res. La consellera del Tribunal de Comptes (TCu) Elena Hernáez ha descartat les dues darreres peticions que van fer-li advocats dels 35 excàrrecs dels governs d’Artur Mas i de Carles Puigdemont, als quals se'ls reclama 5,3 milions d’euros, per part de Societat Civil Catalana (SCC), rebaixats a 3,2 milions per part de la Fiscalia per les despeses de l’1-O i de la promoció de Catalunya a l’Exterior del 2011 al 2017. En l’audiència prèvia del 16 de desembre passat, a Madrid, la consellera ja va rebutjar verbalment la suspensió de la causa catalana, malgrat que les defenses van insistir que la Generalitat no ha estat perjudicada. I va informar que resoldria per escrit dues reclamacions processals, que, finalment, ha desestimat en una resolució del 22 de desembre passat, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat. La defensa de la majoria de codemandats d’ERC, dirigida pel despatx d’advocats Vallbé, ha anunciat ara que presentarà recurs en considerar que es vulneren els seus drets. L’advocat Francesc Homs, que representa encausats de Junts, també ho farà per algunes despeses del 9-N del 2014 que ara es reclamen. Són quantitats menors, però s'ha de fer valer el “principi de seguretat jurídica” i també "per decència”, ha declarat l’exconseller a aquest diari perquè el govern d’Artur Mas ja va ser castigat pel mateix Tribunal de Cuentas el 2019 per haver realitzat aquesta consulta.
En concret, la primera petició dels encausats és que no poden ser jutjats dos cops pels mateixos fets, en la via penal i en la
PAÍS - PRINCIPAT
Redacció
20.12.2022 - 11:32
Actualització: 20.12.2022 - 11:36
La mesa del Parlament del Primer d’Octubre –presidida per Carme Forcadell– tornarà a ser jutjada després que el Tribunal Suprem espanyol anul·lés el judici contra els ex-membres independentistes per manca d’imparcialitat de dos magistrats: Jesús María Barrientos i Carlos Ramos.
Així, el nou judici serà els dies 14, 15 i 16 de març al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però amb nous jutges. Els membres de la mesa del Primer d’Octubre, Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó, van ser condemnats per desobediència a un any i vuit mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros. La cinquena acusada, Mireia Boya, va ser absolta. La repetició del judici es fa després que el Tribunal Suprem espanyol acceptés el recurs dels acusats, anul·lés la sentència i ordenés de repetir el judici per haver-se vulnerat el dret dels acusats a tenir un tribunal imparcial.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
https://www.vilaweb.cat/noticies/repeticio-judici-mesa-1-o/
Redacció 20/12/2022
Foto de Mufid Majnun / Unsplash |
Les dades tornen a demostrar que Catalunya pateix l’espoli fiscal per part de l’Estat espanyol. Entre 2012 i 2021 ha percebut 2.520 euros per càpita, una xifra per sota de la mitjana de les comunitats autònomes que està en 2.562 euros. Les dades s’extreuen de l’eina per comparar indicadors econòmics de les comunitats autònomes que l’Autoritat Fiscal Independent (Airef) ha actualitzat aquest dilluns.
L’espoli és evident arreu dels Països Catalans: el segon territori que ha rebut menys finançament és el País Valencià, amb 2.368 euros, i les Illes Balears també apareixen entre els territoris que reben per sota la mitjana. En canvi, a la Comunitat de Madrid els recursos aportats per l’Estat se situen prop de 200 euros per sobre de la mitjana amb 2.752 euros per habitant. El territori amb més finançament per habitant és Cantàbria amb 3.180 euros. Segons el registre, Múrcia i Andalusia també reben per sota la mitjana.
El desgavell a Madrid, pagat entre tots
GOVERN
Dolors Feliu, en un moment de la seva intervenció al debat del deep-state a la UCE/UCE |
Redacció
10/10/2022 16:52
L’Assemblea Nacional Catalana ha carregat contra els nous consellers del Govern del president Pere Aragonès: Natàlia Mas, Meritxell Serret, Juli Fernández, Quim Nadal, Carles Campuzano i Gemma Ubasart. L’entitat ha lamentat que aquest Govern està “ple de noms del passat” i queden “lluny de respectar el mandat de l’1 d’Octubre i el consens del 52% independentista” que la ciutadania va escollir el 14 de febrer del 2021.
A banda, l’ANC també ha denunciat que el “suposat consens del 80% de la ciutadania” té “minsa legitimitat” i un “mínim reconeixement al Parlament”. Per això, asseguren en un comunicat, té únicament “capacitat de fer autonomisme de mirada curta”. “Amb aquests
nomenaments,
l’executiu gira l’esquena a l’únic projecte viable per a una Catalunya
de progrés: la independència unilateral”, reblen en un comunicat molt dur amb l’elecció de noms d’Aragonès.
“La població de Catalunya va votar un projecte per dur a terme la
independència aquest mandat i amb aquesta tria queda clar del tot que no
mantindrà la seva promesa”, insisteix l’entitat, que demana que es
deixi de “mentir” a la ciutadania.
DIARI DE LA REVOLTA (327)
Jordi Galves
Barcelona. Dimarts, 4 d'octubre de 2022. 08:47
Temps de lectura: 4 minuts
La direcció de Junts per Catalunya té pànic del què pugui passar a la propera consulta dels dies 6 i 7 d’octubre. I és que moltes persones del partit poden perdre la feina en l’actual context de crisi del gas i dels aliments. Entre tres-centes i cinc-centes famílies, segons les estimacions internes, depenen dels sous que s’ingressen gràcies a la col·locació dins la Generalitat autonòmica. Però, el que és encara més greu, és que sense aquesta font de finançament inconfessable però vital, un partit de masses com Junts avui no és financerament viable. Més encara quan ha de mantenir-se alerta, permanentment enfrontat al partit siamès que ja ha decidit governar contra els seus compromisos públics, Esquerra Republicana. El partit a l’altra banda del mirall està militaritzat i domina la immensa majoria dels mitjans de comunicació públics i privats. I ha decidit continuar endavant sense mirar el que deixa al darrere, com Lot, salvant-se de la destrucció de Sodoma i Gomorra, que és així com veuen l’actual política catalana.
Si Junts tingués confiança en les seves bases avui no estaria paralitzat per la paüra, no actuaria de manera desesperada i encongida. Encara que algunes fonts interessades diuen que els partidaris de Laura Borràs i de Carles Puigdemont són partidaris d’abandonar el govern de coalició, no sembla lògic que ho puguin acabar materialitzant i alhora, mantenir l’acord de govern amb el PSC-PSOE a la Diputació de Barcelona, una altra font indispensable de finançament partidari. Si la direcció actual de Junts confiés, de veritat, de veritat de la bona, en les
OPINIÓ - ANÀLISI
Josep Casulleras Nualart
03.10.2022 - 18:57
Actualització: 03.10.2022 - 19:58
Poc després de les nou del vespre, quan feia poc que Felipe VI havia comparegut per justificar la repressió contra el poble català, Mireia Boya i Antonio Baños baixaven per la Via Laietana de Barcelona, on encara quedaven força manifestants que havien estat tot el dia al carrer protestant contra la violència policíaca del referèndum. Els demanaven que se n’anessin cap a la cruïlla de la Gran Via amb el passeig de Gràcia, on hi havia convocada a partir d’aquell vespre mateix una acampada amb una hora de començament, les nou, però sense hora d’acabament. La convocatòria, formalment, va anar a càrrec de la plataforma Universitats per la República, que durant aquella tardor havia tingut un paper fonamental a l’hora de mobilitzar els estudiants en defensa del referèndum. Era el missatge que es transmetia aquell vespre després del discurs del rei espanyol: que la gent se n’anés de la Via Laietana i que es concentrés al punt acordat per a l’acampada. Però quan tot just es plantaven les primeres tendes, quan Baños i Boya encara eren a la Via Laietana, amb megàfon a la mà, l’ex-diputada de la CUP va rebre una trucada que donava l’ordre de desconvocar l’acampada. Així ho relatava Baños en aquesta entrevista. Aquell vespre hi va haver unes quantes trucades per a desactivar la mobilització que havia de canalitzar i mantenir l’enorme força d’aquella jornada de protesta. I quan el parlament encara tenia pendent d’aplicar, d’acord amb la llei del referèndum, el resultat del Primer d’Octubre.
Fou una convocatòria improvisada. Relativament improvisada.
Perquè va implicar molta gent i diverses entitats. La idea va sorgir a Òmnium, a migdia, quan ja es veia de feia estona l’enorme impacte d’aquella jornada de vaga general. Cap a la
EDITORIAL
José Antich
Barcelona. Dimarts, 27 de setembre de 2022. 22:41
Actualitzat: Dimarts, 27 de setembre de 2022. 23:14
Temps de lectura: 3 minuts
Sense suports a Madrid i tampoc a Catalunya. Així de dur és el camí que té al davant la proposta estrella del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que en la seva intervenció inicial al Parlament en el marc del debat de política general va proposar un acord de claredat per aconseguir un referèndum acordat amb l'Estat, en línia amb el que es va aprovar al Canadà l'any 2000 després que el Quebec celebrés dos referèndums unilaterals. Amb una velocitat inusitada, encara no havia passat una hora quan La Moncloa tirava per terra qualsevol possibilitat que hi hagués un camí transitable per a Aragonès en aquesta direcció. No va fer falta que sortissin el PP, Vox i Ciutadans, ja que la partida, almenys en aquesta fase, s'havia acabat. A Catalunya va passar un altre tant: només els comuns li van donar un cert suport, condicionat que hi hagués un consens més ampli i, com és obvi, que aconseguís el suport de Junts per Catalunya de què manca.
Malgrat que Aragonès, amb mentalitat de corredor de fons, es va mostrar disposat a perseverar en la seva proposta i seguir un camí similar al de la taula del diàleg —sense avenços en l'amnistia i el referèndum— el temps que fes falta, els presagis no poden ser optimistes. Com tampoc no ho van ser en el
EDITORIAL
José Antich
Barcelona. Dimarts, 24 de maig de 2022. 22:00
Actualitzat: Dimarts, 24 de maig de 2022. 22:21
Temps de lectura: 2 minuts
Algun dia, algú que no sigui un independentista català, que no sintonitzi amb els seus plantejaments polítics, o, simplement, que sigui respectuós amb el que és el Dret, posarà el crit al cel acarant l'abisme existent entre els pronunciaments que fa la justícia europea i la justícia espanyola quan es tracta d'abordar qüestions relacionades amb els membres del Govern de Carles Puigdemont, els líders socials de les entitats sobiranistes i amb dirigents de les formacions independentistes. No es tracta només de la mirada judicial sobre la unitat d'Espanya sinó de com es violenta la legislació existent per crear-ne una nova ad hoc que doni cobertura a les seves posicions.
Aquest dimarts hem tingut un exemple de tot això amb l'anunci del Tribunal Suprem que revisarà la concessió dels indults parcials als nou presos polítics duta a terme pel govern de Pedro Sánchez el mes de juny passat. Amb aquesta decisió de la secció cinquena de la sala tercera del contenciós-administratiu de l'Alt Tribunal, el Suprem s'esmena a si mateix. La votació, que rectifica la de gener passat, ha estat adoptada per 3 magistrats a 2 i després que —oh casualitat!