Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #DUIJa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #DUIJa. Mostrar tots els missatges

dilluns, 8 d’abril del 2024

Aliança Catalana supera els 10.000 avals entre totes les circumscripcions i es podrà presentar a les eleccions del 12-M

 

 

ELECCIONS CATALANES

 

 

La candidatura liderada per Sílvia Orriols aconsegueix les signatures necessàries tres dies abans de la data límit

 

 


divendres, 26 de gener del 2024

Centenars de pagesos col·lapsen la A-9 i la AP-7 en una nova jornada de protestes a la Catalunya Nord

 

 

PAÍS - CATALUNYA NORD

 

 

La protesta també ha causat congestions a les carreteres RD900, RD900A i RD914 · La policia recomana als conductors que no hi passin

 

 


 

 

 

 

Redacció

26.01.2024 - 10:39

Actualització: 26.01.2024 - 12:54

 

 

 

En una nova jornada de protestes contra la precarietat en el sector i l’augment dels imposts, centenars de pagesos de Catalunya Nord han sortit avui als carrers i han col·lapsat la A-9 entre el Voló i Perpinyà, com també la AP-7 a l’altura de la Jonquera, tancada des de la sortida 3 a Figueres nord-Roses.

 

 

 



Les protestes han començat de bon matí, cap a les 7.00. A aquella hora, desenes d’agricultors de la Confederació de Pagesos ja blocaven el peatge sud de la A-9 a Perpinyà, que repetien les protestes d’ahir a la tarda. Un altre grup s’ha instal·lat a

divendres, 30 de juny del 2023

(ÀUDIO) CaixaBank discrimina un client que demana signar un dictamen en català

 

 

LLENGUA

 

 

La gestora el pressiona perquè signi el document en castellà si no vol tornar un altre dia: "vostè vol una solució ràpida o no?"

 

 

LlenguaRedacció

 

 

 


 

 

 

 

 

Un usuari de CaixaBank que havia de tramitar el cobrament d'una herència no va poder signar el dictamen jurídic en català i el va haver d'acceptar en castellà per evitar haver de tornar a la sucursal bancària un altre dia i haver d'endarrerir altres tràmits. Tot i que la treballadora que el va atendre li va dir que, si l'hagués demanat de manera expressa prèviament, l'hauria pogut tenir en català, per a Plataforma per la Llengua, CaixaBank l'hauria de tenir per defecte, i com a mínim, en la llengua pròpia del territori: el català. L'entitat publica avui l'àudio amb la justificació de la treballadora i demana a l'entitat bancària que canviï la seva política lingüística perquè els consumidors catalanoparlants tinguin els mateixos drets que els castellanoparlants. Una discriminació com aquesta, que pot semblar poc violenta, és només un exemple més de la discriminació estructural que pateixen els catalanoparlants a l'Estat espanyol de manera normalitzada, i també de la poca importància que hi dona CaixaBank. De moment, l'usuari discriminat, a més de contactar amb el servei de queixes de Plataforma per la Llengua, ja ha presentat també una denúncia a l'Agència Catalana de Consum.

 

Els fets denunciats van passar el 23 de maig en una oficina de Barcelona i, com se sent en aquest enregistrament proporcionat pel mateix usuari, la treballadora li diu que, per practicitat, més val firmar el document en castellà. "Vostè vol una solució ràpida o no?", li arriba a dir la treballadora. La solució, tanmateix, és renunciar

dijous, 30 de març del 2023

Editorial Vicent Partal : Els quatre punts clau de la sacsejada que Ponsatí ha fet en el tauler polític català

 

 

OPINIÓ - EDITORIAL

 

 

Ponsatí ha marcat el retorn de la via unilateral, ha fet aflorar moltes contradiccions, ha dut incomoditat a Espanya i al Palau de la Generalitat i ha fet un gran pas en el combat europeu

 

 


 

 

 

 

Vicent Partal

 

29.03.2023 - 21:40

Actualització: 30.03.2023 - 09:42

 

 

La sacsejada que ha fet Clara Ponsatí en el tauler polític català té moltes facetes, no totes de la mateixa importància, però totes remarcables. Miraré de fer-ne una espècie d’inventari.

 

1. Torna a flotar en l’ambient la via unilateral i l’independentisme desacomplexat

Clara Ponsatí va prendre la decisió de tornar a Barcelona de manera unilateral, sense tenir gens en compte l’estat espanyol. Però no és tan sols això el que va passar ahir, ni allò que importa. Perquè Ponsatí, especialment en la conferència de premsa, va ser directa, políticament aguda i incisiva i va deixar clar com és i què ha de fer qualsevol via alternativa al pacte a la baixa amb Espanya.

 

En relació amb això, hi ha un moment especialment clar, que és quan diu: “No he vingut a pactar amb l’estat, sinó a continuar el combat per la independència.” I marca, per si no s’havia entès prou, una línia nítida entre el comportament i la posició política de la consellera Meritxell Serret i el seu. Fent això, i fent-ho de la manera que ho va fer, moltíssima gent es va sentir, de sobte, neta de la toxina aquesta propagada per terra, mar i aire que diu que és irreal parlar avui de fer efectiva la independència o d’actuar unilateralment per aconseguir-la. D’aquesta manera, doncs, va fer recuperar a molta gent una connexió que probablement no experimentava de feia anys.

 

2. Afloren les contradiccions

dimarts, 14 de març del 2023

La UE recula parcialment i utilitzarà el català en la campanya You are EU

 

 

LLENGUA

 

 

Els eurodiputats de Junts havien denunciat la discriminació del català en aquesta campanya, ja que s'havien instal·lat a Catalunya pancartes publicitàries escrites només en castellà

 

 

El ple de l'Eurocambra, en una imatge d'arxiu | ACN


 

 


dilluns, 30 de gener del 2023

Dani, el segon talp d’estat per espiar l’activisme

 

 

A FONS

 

 

Un agent del Cos Nacional de Policia espanyol s’ha infiltrat durant tres anys en els moviments socials de Barcelona. Es va incorporar al centre social La Cinètika l’any 2020 i va establir relacions sexeafectives instrumentals amb dones que li facilitaven participar en assemblees, jornades i manifestacions

 

 

A l’esquerra, l’agent D. H. P. durant el seu pas per l’escola de policia d’Àvila. A la imatge de la dreta es poden apreciar els tatuatges que es va fer entre 2020 i 2021 / La Directa

 

 


dimarts, 24 de gener del 2023

No sabem manar

 

 

OPINIÓ

 

 

"Mai ningú no pot comandar res amb eficàcia res amb un posat erràtic i poruc. Ni inspira confiança als seus ni respecte a l’enemic"

 

 



 

 

Quan hom veu la imatge que va donar el govern de Catalunya davant Sánchez i Macron, les paraules del que fou un notable dirigent i periodista de l’època de la Generalitat republicana són una sentència inapel·lable. Segons diuen els mitjans d’informació, Pere Aragonès va pactar amb la Moncloa el contingut de les paraules dels seus vint segons amb el president de la república francesa. És en aquest moment quan penso en la figura del masover. L’amo (Sánchez) arriba al mas (Catalunya) amb un convidat de luxe (Macron) i el presenta amb l’aire de dir

dimarts, 17 de gener del 2023

Aragonès només assistirà a la part protocol·lària de la cimera hispanofrancesa

 

 

GOVERN

 

 

El Govern confirma que el president no ha estat convidat a les reunions de treball i ho emmarca en el funcionament habitual de les reunions entre estats

 

 

Pere Aragonès i Laura Vilagrà al Palau de la Generalitat / ACN


 


dilluns, 16 de gener del 2023

[Efemèride] 1641: Pau Claris proclama la República Catalana

 

 

El 16 de gener de 1641 Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya proclamà la República Catalana

 

 

Redacció 16/01/2023

 

 

Quadre El 'Corpus de Sang', d'Antoni Estruch

 



La Guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652.

 

Catalunya es veié agreujada pel malestar que generà a diferents contrades catalanes la presència de tropes castellanes durant les guerres entre França i Espanya emmarcades en la Guerra dels Trenta Anys (1618 – 1648). Les tropes castellanes que havien entrat a Catalunya per combatre amb els francesos al Rosselló van causar grans mals al camp rural, actuant en determinats moments com un exèrcit d’ocupació.

 

Un altre detonant fou la crisi de relacions polítiques entre les institucions catalanes del Principat (Generalitat i Consell de Cent) i la monarquia hispànica, a causa fonamentalment de les seves pretensions fiscals per sufragar les guerres en què estava immersa.

 

El comte-duc Olivares, primer ministre o favorit de Felip IV de Castella i III d’Aragó i Catalunya, estant obligat a cercar nous recursos financers per la corona per fer front

divendres, 13 de gener del 2023

Clara Ponsatí no es presentarà davant del Suprem quan torni: "No reconec aquest tribunal"

 

 

PROCÉS

 

 


 

Clara Ponsatí preveu tornar a Catalunya "el més aviat possible", però no es presentarà davant el Tribunal Suprem

Marta Sánchez Iranzo
Foto: Europa Press
Barcelona. Divendres, 13 de gener de 2023. 10:21
Actualitzat: Divendres, 13 de gener de 2023. 10:59
Temps de lectura: 2 minuts 
 
 
 

L'eurodiputada de Junts, Clara Ponsatí, no es presentarà davant del Suprem quan torni a Catalunya "perquè no reconec les competències d'aquest tribunal" després que Pablo Llarena hagi descartat perseguir-la amb el nou delicte de desordres públics agreujats. En aquest sentit, ha indicat que és possible que aquesta decisió comporti conseqüències, i per això està estudiant les implicacions que pot tenir la seva tornada. Tot i això, Ponsatí ha confirmat que tornarà a Catalunya, però sense concretar data, ja que encara ha de tancar alguns plans a Brussel·les. En una entrevista aquest divendres a Catalunya Ràdio ha parlat sobre el seu retorn i ha afirmat que "tinc immunitat i no m'haurien de detenir a l'estat espanyol, però la certesa al 100% no la tinc". La consellera a l'exili ha indicat, que segons el que li han explicat els seus advocats, la persecució ha quedat limitada a la desobediència, que no implica penes de presó i pot circular lliurement per territori espanyol. "Atès que el jutge Llarena ha renunciat a perseguir-me per posar-me a la presó, jo tornaré a casa meva". 

 

Tornada a Catalunya

dijous, 12 de gener del 2023

L’esquerra al laberint nacional

 

 

OPINIÓ

 

 

"D'acord també que Podemos i l'independentisme català han radicalitzat la dreta de sempre de la qual s'hi ha esqueixat un brot feixista molt agressiu"

 

 


 

dimarts, 10 de gener del 2023

El Tribunal de Comptes descarta arxivar la fiança duplicada de l'1-O i de despeses del 9-N

 

 

PROCÉS

 

 

Excàrrecs del Govern reclamen sense èxit que no siguin jutjats dos cops pel mateix, en la via penal i la comptable 

 

 

 

 Mayte Piulachs
Foto: Sergi Alcàzar
Barcelona. Dimarts, 10 de gener de 2023. 09:43
Actualitzat: Dimarts, 10 de gener de 2023. 10:46
Temps de lectura: 4 minuts 

 

 

 

Res de res. La consellera del Tribunal de Comptes (TCu) Elena Hernáez ha descartat les dues darreres peticions que van fer-li advocats dels 35 excàrrecs dels governs d’Artur Mas i de Carles Puigdemont, als quals se'ls reclama 5,3 milions d’euros, per part de Societat Civil Catalana (SCC), rebaixats a 3,2 milions per part de la Fiscalia per les despeses de l’1-O i de la promoció de Catalunya a l’Exterior del 2011 al 2017. En l’audiència prèvia del 16 de desembre passat, a Madrid, la consellera ja va rebutjar verbalment la suspensió de la causa catalana, malgrat que les defenses van insistir que la Generalitat no ha estat perjudicada. I va informar que resoldria per escrit dues reclamacions processals, que, finalment, ha desestimat en una resolució del 22 de desembre passat, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat. La defensa de la majoria de codemandats d’ERC, dirigida pel despatx d’advocats Vallbé, ha anunciat ara que presentarà recurs en considerar que es vulneren els seus drets. L’advocat Francesc Homs, que representa encausats de Junts, també ho farà per algunes despeses del 9-N del 2014 que ara es reclamen. Són quantitats menors, però s'ha de fer valer el “principi de seguretat jurídica” i també "per decència”, ha declarat l’exconseller a aquest diari perquè el govern d’Artur Mas ja va ser castigat pel mateix Tribunal de Cuentas el 2019 per haver realitzat aquesta consulta.

 

En concret, la primera petició dels encausats és que no poden ser jutjats dos cops pels mateixos fets, en la via penal i en la

dimarts, 20 de desembre del 2022

La mesa de l’1-O tornarà a ser jutjada els dies 14, 15 i 16 de març

 

 

PAÍS - PRINCIPAT

 

 

La repetició del judici arriba després que el Tribunal Suprem espanyol anul·lés la sentència per la manca d'imparcialitat de dos magistrats 

 

 

 


 

 

Redacció

20.12.2022 - 11:32

Actualització: 20.12.2022 - 11:36

 

 

La mesa del Parlament del Primer d’Octubre –presidida per Carme Forcadell– tornarà a ser jutjada després que el Tribunal Suprem espanyol anul·lés el judici contra els ex-membres independentistes per manca d’imparcialitat de dos magistrats: Jesús María Barrientos i Carlos Ramos.

 

Així, el nou judici serà els dies 14, 15 i 16 de març al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, però amb nous jutges. Els membres de la mesa del Primer d’Octubre, Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Lluís Guinó, van ser condemnats per desobediència a un any i vuit mesos d’inhabilitació i una multa de 30.000 euros. La cinquena acusada, Mireia Boya, va ser absolta. La repetició del judici es fa després que el Tribunal Suprem espanyol acceptés el recurs dels acusats, anul·lés la sentència i ordenés de repetir el judici per haver-se vulnerat el dret dels acusats a tenir un tribunal imparcial.

 

 

 

 

ENLLAÇ NOTÍCIA :

https://www.vilaweb.cat/noticies/repeticio-judici-mesa-1-o/ 




Espoli fiscal: Catalunya ha rebut un finançament per habitant per sota de la mitjana espanyola

 

 

El País Valencià i les Illes Balears, també reben per sota la mitjana; en canvi, la Comunitat de Madrid percep prop de 200 euros més que els altres territoris

 

 

Redacció 20/12/2022

 

 

Foto de Mufid Majnun / Unsplash

 

 

 

Les dades tornen a demostrar que Catalunya pateix l’espoli fiscal per part de l’Estat espanyol. Entre 2012 i 2021 ha percebut 2.520 euros per càpita, una xifra per sota de la mitjana de les comunitats autònomes que està en 2.562 euros. Les dades s’extreuen de l’eina per comparar indicadors econòmics de les comunitats autònomes que l’Autoritat Fiscal Independent (Airef) ha actualitzat aquest dilluns.

 

L’espoli és evident arreu dels Països Catalans: el segon territori que ha rebut menys finançament és el País Valencià, amb 2.368 euros, i les Illes Balears també apareixen entre els territoris que reben per sota la mitjana. En canvi, a la Comunitat de Madrid els recursos aportats per l’Estat se situen prop de 200 euros per sobre de la mitjana amb 2.752 euros per habitant. El territori amb més finançament per habitant és Cantàbria amb 3.180 euros. Segons el registre, Múrcia i Andalusia també reben per sota la mitjana.

 

El desgavell a Madrid, pagat entre tots

dilluns, 10 d’octubre del 2022

L’ANC carrega contra el nou Govern perquè està “lluny de respectar” l’1-O

 

 

GOVERN

 

 

L'entitat ha lamentat que aquest Govern està "ple de noms del passat"

 

 

Dolors Feliu, en un moment de la seva intervenció al debat del deep-state a la UCE/UCE

 



L’Assemblea Nacional Catalana ha carregat contra els nous consellers del Govern del president Pere Aragonès: Natàlia Mas, Meritxell Serret, Juli Fernández, Quim Nadal, Carles Campuzano i Gemma Ubasart. L’entitat ha lamentat que aquest Govern està “ple de noms del passat” i queden “lluny de respectar el mandat de l’1 d’Octubre i el consens del 52% independentista” que la ciutadania va escollir el 14 de febrer del 2021. 

 

A banda, l’ANC també ha denunciat que el “suposat consens del 80% de la ciutadania” té “minsa legitimitat” i un “mínim reconeixement al Parlament”. Per això, asseguren en un comunicat, té únicament “capacitat de fer autonomisme de mirada curta”. “Amb aquests
nomenaments, l’executiu gira l’esquena a l’únic projecte viable per a una Catalunya de progrés: la independència unilateral”, reblen en un comunicat molt dur amb l’elecció de noms d’Aragonès. “La població de Catalunya va votar un projecte per dur a terme la independència aquest mandat i amb aquesta tria queda clar del tot que no mantindrà la seva promesa”, insisteix l’entitat, que demana que es deixi de “mentir” a la ciutadania. 

 

Constaten la “manca de projecte independentista”

dimarts, 4 d’octubre del 2022

Junts o el pànic a les urnes

 

 

DIARI DE LA REVOLTA (327) 

 



 

 

 Jordi Galves
Barcelona. Dimarts, 4 d'octubre de 2022. 08:47
Temps de lectura: 4 minuts 

 

 

 

La direcció de Junts per Catalunya té pànic del què pugui passar a la propera consulta dels dies 6 i 7 d’octubre. I és que moltes persones del partit poden perdre la feina en l’actual context de crisi del gas i dels aliments. Entre tres-centes i cinc-centes famílies, segons les estimacions internes, depenen dels sous que s’ingressen gràcies a la col·locació dins la Generalitat autonòmica. Però, el que és encara més greu, és que sense aquesta font de finançament inconfessable però vital, un partit de masses com Junts avui no és financerament viable. Més encara quan ha de mantenir-se alerta, permanentment enfrontat al partit siamès que ja ha decidit governar contra els seus compromisos públics, Esquerra Republicana. El partit a l’altra banda del mirall està militaritzat i domina la immensa majoria dels mitjans de comunicació públics i privats. I ha decidit continuar endavant sense mirar el que deixa al darrere, com Lot, salvant-se de la destrucció de Sodoma i Gomorra, que és així com veuen l’actual política catalana.

 

Si Junts tingués confiança en les seves bases avui no estaria paralitzat per la paüra, no actuaria de manera desesperada i encongida. Encara que algunes fonts interessades diuen que els partidaris de Laura Borràs i de Carles Puigdemont són partidaris d’abandonar el govern de coalició, no sembla lògic que ho puguin acabar materialitzant i alhora, mantenir l’acord de govern amb el PSC-PSOE a la Diputació de Barcelona, una altra font indispensable de finançament partidari. Si la direcció actual de Junts confiés, de veritat, de veritat de la bona, en les

Les trucades del 3-O i per què es va desactivar l’acampada

 

 

OPINIÓ - ANÀLISI

 

 

Durant l'aturada general d'ara fa cinc anys es va proposar una acampada per ocupar els carrers, però finalment es va desactivar 

 

 


 

 

Josep Casulleras Nualart

dimecres, 28 de setembre del 2022

L'acord de claredat neix mort

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimarts, 27 de setembre de 2022. 22:41
Actualitzat: Dimarts, 27 de setembre de 2022. 23:14
Temps de lectura: 3 minuts  

 

 

 


 

 

 

Sense suports a Madrid i tampoc a Catalunya. Així de dur és el camí que té al davant la proposta estrella del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que en la seva intervenció inicial al Parlament en el marc del debat de política general va proposar un acord de claredat per aconseguir un referèndum acordat amb l'Estat, en línia amb el que es va aprovar al Canadà l'any 2000 després que el Quebec celebrés dos referèndums unilaterals. Amb una velocitat inusitada, encara no havia passat una hora quan La Moncloa tirava per terra qualsevol possibilitat que hi hagués un camí transitable per a Aragonès en aquesta direcció. No va fer falta que sortissin el PP, Vox i Ciutadans, ja que la partida, almenys en aquesta fase, s'havia acabat. A Catalunya va passar un altre tant: només els comuns li van donar un cert suport, condicionat que hi hagués un consens més ampli i, com és obvi, que aconseguís el suport de Junts per Catalunya de què manca.

 

Malgrat que Aragonès, amb mentalitat de corredor de fons, es va mostrar disposat a perseverar en la seva proposta i seguir un camí similar al de la taula del diàleg —sense avenços en l'amnistia i el referèndum— el temps que fes falta, els presagis no poden ser optimistes. Com tampoc no ho van ser en el

dimecres, 25 de maig del 2022

Justícia a Europa, revenja a Espanya

 

 

EDITORIAL

 

 

José Antich
Barcelona. Dimarts, 24 de maig de 2022. 22:00
Actualitzat: Dimarts, 24 de maig de 2022. 22:21
Temps de lectura: 2 minuts  

 

 


 

 

Algun dia, algú que no sigui un independentista català, que no sintonitzi amb els seus plantejaments polítics, o, simplement, que sigui respectuós amb el que és el Dret, posarà el crit al cel acarant l'abisme existent entre els pronunciaments que fa la justícia europea i la justícia espanyola quan es tracta d'abordar qüestions relacionades amb els membres del Govern de Carles Puigdemont, els líders socials de les entitats sobiranistes i amb dirigents de les formacions independentistes. No es tracta només de la mirada judicial sobre la unitat d'Espanya sinó de com es violenta la legislació existent per crear-ne una nova ad hoc que doni cobertura a les seves posicions.

 

Aquest dimarts hem tingut un exemple de tot això amb l'anunci del Tribunal Suprem que revisarà la concessió dels indults parcials als nou presos polítics duta a terme pel govern de Pedro Sánchez el mes de juny passat. Amb aquesta decisió de la secció cinquena de la sala tercera del contenciós-administratiu de l'Alt Tribunal, el Suprem s'esmena a si mateix. La votació, que rectifica la de gener passat, ha estat adoptada per 3 magistrats a 2 i després que —oh casualitat!