El Parlament de Catalunya va aprovar ahir una moció que demana al Govern
català que exigeixi al Govern espanyol la transformació de l’edifici
situat al número 43 de la Via Laietana en un centre de memòria
democràtica. El text impulsat pels Comuns ha rebut el suport d’ERC,
Junts, la CUP i Aliança Catalana, mentre que el PSC s’hi ha abstingut, i
PP i Vox hi han votat en contra.
Segons la moció, l’espai hauria de destinar-se íntegrament a la creació
d’un centre d’arxius i interpretació de la tortura i la repressió, amb
la participació d’entitats memorialistes i de drets humans. També es
demana que la Generalitat formalitzi un acord amb l’Estat en un termini
de tres mesos per garantir la transferència de l’edifici i fer realitat
el projecte.
El vot favorable d’Aliança Catalana a favor d’una moció presentada pels
Comuns ha generat controvèrsia i ha estat àmpliament comentat pel fet
que la formació d’extrema esquerra vota sistemàticament en contra de les
mocions del partit nacionalista en funció del “cordó sanitari” que li
vol aplicar. En aquest sentit Sílvia Orriols ha afirmat que “a
diferència seva no fem cordons sanitaris a qui pensa diferent, nosaltres
advoquem pel debat i la tolerància ideològica”. Així mateix,
La política catalana ha comès l’error més bàsic amb Aliança Catalana: pensar que els cordons sanitaris funcionen
Sílvia Orriols apel·la a la llibertat d'expressió al Parlament | Europa Press
Redacció
3/11/2025
El Parlament ha obert una investigació contra Sílvia Orriols per
diverses declaracions fetes en seu parlamentària. La Mesa de la cambra,
presidida per Josep Rull, estudia si ha de ser sancionada per vulnerar
el reglament. La diputada denuncia una persecució ideològica i una
restricció deliberada de la llibertat d'expressió.
Orriols va publicar a les xarxes socials que el Parlament l'investiga
“per haver dit veritats a la cara”, assegurant que no pensa rectificar
el seu discurs. “Un Parlament on no es pot dir el que penses, encara que
els ciutadans t'hagin votat per fer-ho. Seguiré dient el que penso,
perquè em dec a qui m'ha votat, no a la mesa d'ayatolàs que intenta
inhabilitar-me”, va escriure la diputada:
Un Parlament a on no es pot dir el què penses, malgrat que els ciutadans t'han votat perquè ho diguis.
Ho continuaré dient, perquè em dec a qui m'ha votat, no a la mesa d'Aiatol.làs que intenta inhabilitar-me...#SalvemCatalunya
El Parlament portuguès ha aprovat un projecte de llei impulsat pel
partit de nova dreta Chega que prohibeix l’ús de vestits que cobreixin
completament el rostre —com el vel integral (“burka”) i el niqab— en la
majoria d’espais públics.
El text legislatiu estableix la prohibició de la «utilització, en
espais públics, de vestuari destinat a ocultar o impedir la
visualització del rostre», incloent el vel integral i el niqab. S’hi
afegeix la
Jordi Basté ha entrevistat la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols,
després del sondeig publicat aquest diumenge a 'La Vanguardia' que
apunta que el partit passaria de tenir dos diputats a 19, si se
celebressin eleccions al Parlament de Catalunya. Orriols ha celebrat els
resultats amb un toc de sarcasme, ha qüestionat la fiabilitat de les
enquestes i ha llançat una advertència: el pacte antifeixista, que unia
PSC, ERC, Junts, els comuns i la CUP contra Vox i AC, podria estar a
punt de caure.
L’enquesta de 'La Vanguardia' dibuixa un panorama radicalment diferent
del de les eleccions de maig de 2024. El PSC, que ara té 42 escons,
cauria a 36, mentre que Junts, amb 35 actuals, es desplomaria fins a 21,
empatant amb ERC. Aliança Catalana, amb els seus 19 escons, s’acostaria
als grans partits independentistes, mentre que Vox (16) superaria el PP
(13). Els comuns perdrien un escó (5) i la CUP mantindria la mateixa
representació (4). Aquesta redistribució de vots, que també li dona a
Aliança la possibilitat de ser primera força a Girona i Lleida,
reflecteix un descontentament creixent amb els partits que van abanderar
el Procés i assenyala que la immigració, la seguretat o la identitat
són temes que preocupen als electors.
Cal recordar que l'enquesta que va publicar el Centre d’Estudis d’Opinió
(CEO) abans de l’estiu, situava el creixement de la formació
d'Orriols entre
En els pròxims dies se celebrarà un judici ràpid per procedir al desnonament d'Omar El Abdali
L'Abdali ha ocupat ara un habitatge | E-Noticies
05/09/2025 10:23:00h
per Redacció
Omar El Abdali, el marroquí que es va fer mediàtic per les seves
declaracions despectives cap a Orriols, ha ocupat il·legalment un xalet a
la localitat de Ripoll. El Abdali s'ha fet seu un immoble en venda per
430.000 euros, situat al carrer de l'Estació. L'habitatge compta amb nou
habitacions i una superfície de 366 metres quadrats.
Segons ha informat Girona Notícies, el
cas ja és a mans de la justícia. Està previst que la propera setmana se
celebri un judici ràpid amb l'objectiu de procedir al desallotjament
d'El Abdali. Aquest incident sorgeix en un context en què l'ocupació ja
es mostra com un problema de seguretat a Catalunya.
L'ingent nombre d'immigrants colombians i argentins que s'han
instal·lat a la Seu d'Urgell (Alt Urgell), després de ser expulsats
d'Andorra a causa de la seva situació irregular, són una problemàtica
per la ciutat. L'alcalde, Joan Barrera, i la ministra de Presidència,
Economia, Treball i Habitatge del Govern d'Andorra, Conxita Marsol,
s'han reunit per abordar aquesta situació derivada de les polítiques en
matèria migratòria de l'Estat andorrà i l'espanyol.
Segons
Barrera, arribada en massa ha generat "tensions no desitjades" en
serveis com l'habitatge, la sanitat o l'educació. L'alcalde ha
subratllat la necessitat de treballar conjuntament amb el Principat per
reduir la presència de persones en situació irregular, un problema que
afecta tant aquesta població com la resta de la comarca. Aquestes
tensions no són noves: ja el 2023, Barrera alertava que la pressió dels
treballadors desplaçats, combinada amb l'arribada d'estudiants i
funcionaris, estava disparant els preus dels lloguers, amb casos en què
els preus s'havien doblat en dos anys, passant de 300 a 600 euros en
algunes zones de la comarca.
La situació es veu agreujada per la
manca d'eines de l'Ajuntament per absorbir aquest flux migratori, com ha
assenyalat Barrera. "L'Ajuntament no té les eines, més enllà de fer
d'aglutinador, per lluitar-hi, dins de les nostres possibilitats",
declarava fa dos anys, una afirmació que continua vigent encara.
L'alcalde, de la llista de Compromís per la Seu, vinculada al PSC, ha
insistit en la necessitat de revisar normatives que puguin perjudicar
l'equilibri entre la Seu i Andorra, proposant una col·laboració més
estreta entre administracions per trobar solucions estructurals.
Conxita
Marsol ha defensat les mesures impulsades pel Govern andorrà per
abordar els reptes fronterers. Entre aquestes, ha destacat l'enfortiment
dels controls a la frontera i al país per regular el flux de
treballadors i residents. A més, ha posat en relleu la Llei del
creixement sostenible i el dret a l'habitatge, que busca limitar la
inversió estrangera en immobles, combatre els pisos buits i regular els
apartaments turístics per augmentar l'oferta de lloguer assequible.
Aquesta llei ha restringit la figura del treballador desplaçat,
limitant-la a persones contractades per empreses de països de la Unió
Europea, i ha impulsat un sistema de contractació en origen per reduir
l'impacte dels fluxos migratoris no controlats.
Un altre punt de
la resposta andorrana a la problemàtica és el desenvolupament d'un parc
públic d'habitatge de lloguer a preu assequible. Marsol ha anunciat que,
a finals del 2025, Andorra disposarà de 200 pisos d'aquest tipus, amb
l'objectiu d'arribar als 500 el 2027. Aquesta iniciativa pretén alleujar
la pressió sobre el mercat immobiliari, tant a Andorra com a les zones
veïnes com la Seu, on molts treballadors andorrans busquen habitatge per
la manca d'opcions assequibles al Principat.
El Grup de treball sobre reptes fronterers i l'acord amb la UE
Junts per Ripoll i Junts per Catalunya han anunciat conjuntament que no participarà en la moció de censura contra la batllessa de Ripoll, Sílvia Orriols, d’Aliança Catalana. En un comunicat, el partit diu les condicions que es viuen a Ripoll la fan ara per ara inviable.
Com que Junts se n’ha desdit, els partits de l’oposició, ERC, PSC, CUP i el partit independent Som-hi Ripoll,
no tenen prou múscul per a presentar la moció de censura. Per tant, si
no hi ha canvis de darrera hora, el pressupost municipal quedarà aprovat
automàticament i Orriols continuarà sent batllessa.
El partit diu que no és viable substituir un govern en minoria per un
altre govern en minoria. “Hi ha el risc que la ciutadania cregui que es
tracta d’un simple canvi de cadires”, diuen. Segons el partit, “una
"El més repugnant del cas és que els agressors, en comptes de socórrer
la víctima, estaven encantats de la seva gesta i se la miraven burletes
sense deixar d’aplaudir i de cantar"
VÍCTOR ALEXANDRE
04/02/2025
El dissabte 25 de gener passat, un grup de membres d’Arran i de la CUP,
liderat per Adriana Llena, exportaveu d’Arran i número 3 per Barcelona a
les passades eleccions municipals, va assaltar una parada d’Aliança Catalana a la plaça de Comas,
al barri barceloní de les Corts. Era una parada com les que posen
habitualment al carrer tots els partits polítics per captar vots entre
les persones que s’hi acosten. Són parades que tots hem vist i que de
vegades, segons les sigles, mirem amb simpatia, amb indiferència o amb
rebuig, però sense qüestionar mai, en cap cas, el seu dret a ser-hi.
Fins a la seva desaparició, Ciudadanos muntava de tant en tant una
parada a prop de casa meva, i jo, en passar-hi pel davant, sentia sempre
una aversió i un fàstic profunds, però mai no se’m va acudir qüestionar
la seva llibertat d’expressió i encara menys destrossar-los la parada,
robar-ne el material i agredir els seus membres. Ni tan sols sota
l’argument que Ciudadanos, totalitaris fins al moll de
l’os, destrossaven els llaços grocs i les estelades de tota mena
d’edificis en l’etapa del Procés. Aquest argument, a més, no m’hauria
servit de res en cap judici. Ells feien allò perquè eren feixistes, però
jo soc radicalment demòcrata i no podia fer el mateix.
Per sort, en ser una acció feta a ple dia i en un lloc concorregut, són
moltes les filmacions que existeixen dels fets de l’esmentat dia 25, i
en totes es veu clarament com, de cop i volta, arriba una colla de gent
organitzada cridant una consigna. Fins aquí, no hi ha res a dir. Tothom
té dret a cridar el que vulgui. Però de seguida es va veure que
l’objectiu no era només aquest, sinó agredir, robar –fins i tot objectes
personals com ulleres–, i destrossar la parada. Com faria
tothom, els membres de la parada intentaven impedir la destrossa i el
robatori de les seves pertinences, però els assaltants, molt més
nombrosos, ho feien impossible atacant-los per davant i per darrere. Val
a dir que, fins aquell moment, més enllà del forcejament,
Avui en el Parlament de Catalunya la líder d’Aliança Catalana, Sílvia
Orriols, ha continuat amb la seva lluita contra el terrorisme islàmic,
recordant els atemptats de Barcelona de 2017 i, en aquest sentit, ha
exigit la il·legalització de l’associació islàmica Annour de Ripoll i la
mesquita ripollesa on s’hi van fer crides d’odi contra Occident.
“Avui sabem que l’islam no és la religió de la pau que ens havien promès
els partidaris de la desnacionalització i de la multiculturalitat. Avui
sabem que aquesta ideologia político-religiosa que s’estén de manera
frenètica i violenta per tot el món és incompatible amb els valors
occidentals i amb els drets i llibertats que hem adquirit a base de
lluites i de sacrificis”, ha afirmat Sílvia Orriols.
Així, Orriols ha recordat que Catalunya és el territori d’Europa amb més
mesquites salafistes i més processos de radicalització i ha explicat
com a la mesquita de Ripoll, tal com es sap gràcies a la
Era previsible que uns quants centenars de d’individus vinguts de
fora de Ripoll convocats per associacions de l’entorn de la CUP
cridessin les quatre consignes gastades d’extrema esquerra, les de tota
la vida, aplicades ara a estigmatitzar Sílvia Orriols, Aliança Catalana i
els seus votants. Segurament els organitzadors de la manifestació
suposadament antifeixista d’ahir havien oblidat que Aliança Catalana va
aconseguir un 33,10% dels sufragis a Ripoll les darreres eleccions
catalanes i en canvi la CUP només va aconseguir un magre 3,84%. Orriols
va obtenir gairebé 10 vegades més de vots que la CUP. Que s’ho facin
mirar, doncs. I que es facin mirar com és que la majoria de la població
de Ripoll, hagi votat Aliança o no, reconegui que la gestió d’Orriols al
capdavant del consistori és molt bona.
També era previsible que a la manifestació s’hi veurien moltes més
banderes roges, liles o palestines que no pas catalanes. La
desnacionalització de l’entorn cupaire i l’acostament a tendències
contràries al nacionalisme, així com a organitzacions, associacions i
“entorns” allunyats de l’independentisme, tindria com a conseqüència
José Antich Barcelona. Dimecres, 4 de setembre de 2024. 21:31 Temps de lectura: 2 minuts
No sé les persones que hauran seguit l'acte d'inauguració del curs polític a la seu de l'Institut Cervantes, a Madrid, amb el qual el president del govern espanyol, Pedro Sánchez,
li ha donat el tret de sortida i ha intentat de sortir del mig del foc
català pel finançament. Dono per descomptat que cap dels assistents era
de Esquerra Republicana i menys dels que van haver de
validar l'anomenat finançament singular, ja que d'haver estat presents,
haurien hagut de treure precipitadament el seu iPad, el seu ordinador o
el telèfon mòbil per veure que el discurs de Sánchez poc o gens té
a veure amb el que ells han anat venent. Catalunya tindrà més diners, per descomptat.
Però hi ha quatre coses que ni tindrà, ni passaran: no tindrà un
concert econòmic, ni sobirania fiscal, ni la clau de la caixa, ni la
possibilitat d'acabar amb el dèficit fiscal; tampoc no passarà que surti
del règim comú en el qual hi ha totes les autonomies, excepte el País Basc i Navarra.
El govern espanyol ja ha començat a recollir rodet i ho ha fet intentant dues coses: aparèixer com el benefactor de totes les comunitats autònomes i deixant clar que aquí no hi ha una singularitat catalana,
hi ha 17 singularitats espanyoles. Sánchez és el nou rei Mides, que
permetrà que totes les
