La líder d’Aliança Catalana retreu als partits que normalitzin el vel islàmic a l’hemicicle i reivindica les mesures aplicades a Ripoll en defensa dels drets de les dones.
23 octubre de 2026
per Redacció
La presidenta d’Aliança Catalana i batllessa de Ripoll, Sílvia Orriols, ha tornat a situar el vel islàmic al centre del debat polític al Parlament de Catalunya. Durant una intervenció sobre els drets humans, la dirigent independentista ha qüestionat el feminisme dels altres grups parlamentaris i ha reivindicat les mesures impulsades al seu municipi.
«A Catalunya hi ha dones i nenes que pateixen coaccions familiars, matrimonis forçats, imposicions indumentàries i limitacions en la vida social», ha denunciat. També ha fet referència a les discriminacions i pressions que pateixen algunes persones homosexuals en el seu entorn familiar i comunitari.
Crítiques al vel islàmic i al feminisme dels partits
Per Catalunya campen un miler de pandillerosvinculats, almenys, a 34 grups violents juvenils. És la radiografia que els Mossos d’Esquadra fan de les noves bandes juvenils que operen a Catalunya, hereves de les conegudes com a bandes llatines, però ara molt més multiculturals i amb estructures més flexibles. Davant d’aquest auge, la policia catalana activa el Pla Proa, una resposta que arriba després d’haver desmantellat, fa anys, la unitat que controlava aquestes organitzacions i d’haver retirat aquesta competència de la Comissaria General d’Informació. Quan els Mossos van desarticular diverses d’aquestes bandes, ara fa deu anys, van donar la guerra per acabada, però aquella retirada ha propiciat que ara les bandes juvenils, inspirades en aquelles, tornin a campar fora de control per Catalunya, generant problemes, homicidis i lesions greus.
El pla de xoc l’ha dissenyat la Prefectura dels Mossos amb la col·laboració de la Comissaria General d’Investigació Criminal i la Comissaria General d’Informació. Aquest dijous l’han presentat a la premsa la comissària en cap, Sílvia Catà, i el sotscap, el comissari Ramon Chacón, sense la participació de responsables d’aquestes dues comissaries generals. La resposta arriba després d’una anàlisi iniciada l’octubre del 2024 i d’una radiografia territorial de l’abril del 2026 que confirma l’abast del problema, especialment a Barcelona i la seva àrea metropolitana.
La desaparició de l’antiga estructura especialitzada va ser un error que ara els Mossos han de corregir: després d’haver decapitat diverses bandes i d’haver-ne reduït l'activitat, es va desfer la unitat que mantenia el seu seguiment. La nova aposta, però, no implica reconstruir-la. La Prefectura ha optat per un pla transversal, amb diferents serveis, centrals i territorials, treballant sota una mateixa direcció, per recuperar coneixement del fenomen, anticipar els atacs i evitar que els grups continuïn creixent.
Trinitarios, Barrio 18 i Los 300 concentren el gruix dels incidents
Junts continua relegat a la quarta posició i Vox atrapa el PP segons el nou baròmetre
l CEO confirma la tendència a l’alça d’Aliança Catalana | E-Noticies
14-10-2026
per E-Notícies
Salvador Illa guanyaria les eleccions però ja no li serviria per governar si avui hi hagués eleccions a Catalunya. Així ho dibuixa la segona onada del baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), que situa el PSC en 33-35 diputats, davant dels 42 obtinguts el 2024. La suma amb ERC i Comuns quedaria entre 62 i 67, per sota de la majoria absoluta del Parlament.
Illa perdería la mayoría en un parlamento ingobernable | Europa Press
El baròmetre torna a atorgar un pes important a Aliança Catalana, que superaria Junts i disputaria amb ERC la segona plaça. En el bloc conservador, Vox igualaria el PP amb 13 diputats cadascun. Comuns i CUP continuarien sent forces residuals.
El sondeig de la Generalitat confirma que Catalunya avança irremeiablement cap al bloqueig polític, perquè cap dels blocs obtindria una majoria suficient de 68 diputats. Això portaria la comunitat a una repetició electoral, o a l’obligació de trobar noves fórmules per formar majories. La qual cosa convidaria a trencar cordons sanitaris i establir noves aliances en un escenari completament diferent.
Sílvia Orriols va posar cua, targeta, vel, quatre milions als sindicats i Carles Vilajosana. Salvador Illa va respondre amb «demagoga», un atles i la mateixa moqueta. El país, aquest cop, hi era. El president, no.
2-10-2026
per Rubèn Novoa
BARCELONA (30/09/2026).— Ahir, Salvador Illa va ocupar una hora i tres quarts per dir «ja som aquí». El país no hi era. Avui, Sílvia Orriols i Serra ha pujat al faristol disset minuts i mig i ha tornat a posar el país dins l’hemicicle: el que no té mútua, el que espera el tren que no arriba, el que deixa el fill «dins el gueto en què han reconvertit l’escola pública». El president ha contestat com contesta una sucursal quan li porten la factura. No ha discutit la factura. Ha discutit qui la llegeix.
«Cada cop hi ha menys concordança entre els discursos grandiloqüents i optimistes que formulen aquí dins i la vida quotidiana de qui fa mans i mànigues per sobreviure fora d’aquest hemicicle.» Aquesta és l’acta del Debat de Política General. La resta —Ucraïna, la conferència de regions, el PIB de 364.765 milions, el fons de vint-i-cinc— és atrezzo. Orriols no ha esgotat els trenta minuts. No calia. El règim ja havia fet la feina d’ahir: homilia, cartell de l’espardenya i l’esvàstica, adjectius a punt. Ella ha fet l’altra: nomenar el que Palau disfressa.
La veueta fina administra. No governa
«Vostè surt aquí davant i amb veueta fina, sense expressivitat, ens diu que tot anirà bé. Es pensa que parlant fluixet farà funcionar els trens, que escurçarà les llistes d’espera o que reduirà el tràfic de drogues que s’ensenyoreix dels nostres carrers?» No era un atac de caràcter. Era la descripció del càrrec. Illa no governa un país. El pronuncia. «No necessitem un gurú que ens faci de guia espiritual o que ens transmeti calma. Necessitem un president que resolgui els problemes en comptes d’enquistar-los. Un dirigent que recondueixi el país cap al seny i l’ordre, no cap al cau de l’extrema esquerra on vostè fa anys que estiueja.»
La marca de Palau —prosperitat compartida— ha quedat en evidència comptable. «L’únic que ha estat capaç de compartir en aquests dos anys de desgovern és el frau de la DGAIA i el fracàs de les proves PISA. Suposo que tampoc podíem pas esperar gaire res més de qui no sap ni comprar mascaretes.» «Presumeixen del PIB del país, però amaguen el PIB per habitant. La població no para de créixer, però el registre de contribuents s’estanca.» Catalunya, ha dit, «viu a les enfosques socialistes, sotmesa a un eclipsi permanent». El president que ahir va vendre el PIB agregat com a doctrina europea no ha dedicat un paràgraf, avui, a explicar per què cada cop som més a repartir la mateixa riquesa.
Quatre preguntes. Cap resposta. Com pot prosperar un país que importa mà d’obra barata sense planificació i permet «reagrupaments familiars a punta pala»? Com pot prosperar una societat que s’acarnissa fiscalment contra qui treballa i gratifica «qui ganduleja o abusa impunement del sistema»? Com pot prosperar un país «que és capaç de sacrificar el seu propi marc de drets i llibertats per estalviar-se confrontacions amb la Comissió Islàmica»? «Com pot prosperar una nació si qui la governa la vol sotmesa, saquejada, rendida, assimilada? No pot. Vostès en són l’evidència.» El faristol no demanava un atles. Demanava un Govern. No n’hi ha hagut.
Illa gasta en escena el que no gasta en aula. «La vocació de servei públic no necessita partides pressupostàries per poder executar-se: o es té o no es té.» La imatge no ho és tot. «Pregunti-ho als mestres d’aquest país.» Els milions de propaganda institucional «només han pogut convèncer Comissions Obreres i UGT»: més de quatre milions d’euros públics d’ençà que governa. «Això que la patronal compri el favor dels sindicats amb diners de tots no és un modus operandi capitalista? No eren socialistes, vostès? De paraula i prou, suposo.» El socialisme d’etiqueta i mariscada ha quedat descrit. El president no l’ha desmentit. L’ha disfressat de moqueta compartida.
L’escola que diu inclusiva i la targeta que no vol foto
A Catalunya, extrema dreta ha estat sempre el terme per referir-se als ultres espanyols, als fatxes espanyols, que del franquisme ençà han estat i són molt nombrosos. L’extrema dreta, o la ultradreta que pel cas ve a ser el mateix, és, doncs, això. Aliança Catalana no entra dintre d’aquests paràmetres i no se la pot definir, per tant, com una força d’extrema dreta. En tot cas, es podria dir que és un partit ultraconservador.
Josep Gisbert Barcelona. Dimarts, 8 de setembre de 2026. 05:30 Temps de lectura: 5 minuts
Els partits tradicionals fa temps que han enfocat tot el seu discurs, tota la seva activitat, en definitiva tota la seva raó de ser a, en diuen ells, combatre l’extrema dreta. Parlin del que parlin, l’extrema dreta acaba sent sempre la culpable de tots els mals i l’espantall que amenaça l’esdevenidor. Durant un cert període l’estratagema els va funcionar i els electors els votaven a ells com a mal menor per evitar, certament, que arribés l’extrema dreta. La butlla, però, se’ls ha acabat i ara fer por amb l’excusa de l’extrema dreta ja no els funciona. Al contrari, se’ls ha girat la truita, de manera que com més hi clamen en contra, més vots li donen i més en perden ells. Tant és així que ha arribat el punt que molts electors que d’extrema dreta no en tenen res la votaran només per fer la guitza a aquests partits tradicionals que han perdut completament el nord.
Aquesta és una dinàmica que es pot dir que és igual a tot arreu, si més no a Europa. A França amb el Front Nacional, a Alemanya amb Alternativa per Alemanya —que, per cert, acaba de guanyar de manera aclaparadora les eleccions a Saxònia-Anhalt—, a Espanya amb Vox i a Catalunya amb Aliança Catalana, tot i que cada situació té les seves peculiaritats i no són estrictament comparables. A Catalunya, en tot cas, la qüestió és especialment exemplificadora de com actuen els cordons sanitaris en contra de l’anomenada —ho sigui o no— extrema dreta. Les formacions dites d’esquerra, des de la
Nou capítol del podcast d'actualitat
política que t'explica allò que el sistema i la seva premsa
subvencionada no volen que sàpigues
'L'altra cara' pòdcast núm. 28: el drama de la llei de dependència | E-Noticies
Aquesta setmana: el drama de la llei de dependència, allò que t'amaguen
de la regularització massiva d'immigrants il·legals, la polèmica a
Ripoll amb l'aprovació del pressupost del govern municipal de Sílvia
Orriols, l'esquerra se salta els seus propis codis ètics, l'últim
escàndol de les irregularitats de la DGAIA. I ens visita Ramon Audet per
parlar de tots aquests temes.
La Sindicatura de Comptes de Catalunya ha detectat diverses
irregularitats en la gestió de les subvencions concedides pel Consorci
per a la Formació Contínua de Catalunya (CONFORCAT) durant l’exercici de
2022. En un informe publicat el passat dimecres, l’òrgan fiscalitzador
atribueix al consorci debilitats estructurals en els mecanismes de
control, pràctiques que comprometen la transparència i mancances en la
justificació de les activitats subvencionades.
El Consorci és un organisme públic clau dins del sistema de capacitació
professional orientada a l’ocupació, que s’encarrega de canalitzar fons
públics cap a cursos gratuïts tant per a treballadors en actiu com per a
aturats. La seva activitat es basa en una xarxa d’unes 150 entitats
col·laboradores que executen la formació, mentre que el Consorci
gestiona i supervisa les subvencions.
Una nova enquesta publicada avui per Nació Digital mostra que
si les eleccions municipals a Barcelona se celebressin ara mateix, el
PSC seria la força més votada, però l’escenari polític es presenta més
fragmentat del que semblava, amb un creixement notable d’Aliança
Catalana, que entraria per primer cop al consistori amb representació
significativa.
Segons l’estudi encarregat per ERC utilitzant les dades més recents del
baròmetre municipal, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)
mantindria la seva posició com a partit més votat a Barcelona, amb una
projecció d’uns 10 regidors i un suport que se situa lleugerament per
sobre del 20 % dels vots estimats. A més, Esquerra Republicana (ERC) es
consolidaria com a segona força política a la ciutat, assolint vuit
regidors i aproximadament el 16,5 % del suport electoral.
El Parlament de Catalunya va aprovar ahir una moció que demana al Govern
català que exigeixi al Govern espanyol la transformació de l’edifici
situat al número 43 de la Via Laietana en un centre de memòria
democràtica. El text impulsat pels Comuns ha rebut el suport d’ERC,
Junts, la CUP i Aliança Catalana, mentre que el PSC s’hi ha abstingut, i
PP i Vox hi han votat en contra.
Segons la moció, l’espai hauria de destinar-se íntegrament a la creació
d’un centre d’arxius i interpretació de la tortura i la repressió, amb
la participació d’entitats memorialistes i de drets humans. També es
demana que la Generalitat formalitzi un acord amb l’Estat en un termini
de tres mesos per garantir la transferència de l’edifici i fer realitat
el projecte.
El vot favorable d’Aliança Catalana a favor d’una moció presentada pels
Comuns ha generat controvèrsia i ha estat àmpliament comentat pel fet
que la formació d’extrema esquerra vota sistemàticament en contra de les
mocions del partit nacionalista en funció del “cordó sanitari” que li
vol aplicar. En aquest sentit Sílvia Orriols ha afirmat que “a
diferència seva no fem cordons sanitaris a qui pensa diferent, nosaltres
advoquem pel debat i la tolerància ideològica”. Així mateix,
La política catalana ha comès l’error més bàsic amb Aliança Catalana: pensar que els cordons sanitaris funcionen
Sílvia Orriols apel·la a la llibertat d'expressió al Parlament | Europa Press
Redacció
3/11/2025
El Parlament ha obert una investigació contra Sílvia Orriols per
diverses declaracions fetes en seu parlamentària. La Mesa de la cambra,
presidida per Josep Rull, estudia si ha de ser sancionada per vulnerar
el reglament. La diputada denuncia una persecució ideològica i una
restricció deliberada de la llibertat d'expressió.
Orriols va publicar a les xarxes socials que el Parlament l'investiga
“per haver dit veritats a la cara”, assegurant que no pensa rectificar
el seu discurs. “Un Parlament on no es pot dir el que penses, encara que
els ciutadans t'hagin votat per fer-ho. Seguiré dient el que penso,
perquè em dec a qui m'ha votat, no a la mesa d'ayatolàs que intenta
inhabilitar-me”, va escriure la diputada:
Un Parlament a on no es pot dir el què penses, malgrat que els ciutadans t'han votat perquè ho diguis.
Ho continuaré dient, perquè em dec a qui m'ha votat, no a la mesa d'Aiatol.làs que intenta inhabilitar-me...#SalvemCatalunya
El Parlament portuguès ha aprovat un projecte de llei impulsat pel
partit de nova dreta Chega que prohibeix l’ús de vestits que cobreixin
completament el rostre —com el vel integral (“burka”) i el niqab— en la
majoria d’espais públics.
El text legislatiu estableix la prohibició de la «utilització, en
espais públics, de vestuari destinat a ocultar o impedir la
visualització del rostre», incloent el vel integral i el niqab. S’hi
afegeix la
Jordi Basté ha entrevistat la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols,
després del sondeig publicat aquest diumenge a 'La Vanguardia' que
apunta que el partit passaria de tenir dos diputats a 19, si se
celebressin eleccions al Parlament de Catalunya. Orriols ha celebrat els
resultats amb un toc de sarcasme, ha qüestionat la fiabilitat de les
enquestes i ha llançat una advertència: el pacte antifeixista, que unia
PSC, ERC, Junts, els comuns i la CUP contra Vox i AC, podria estar a
punt de caure.
L’enquesta de 'La Vanguardia' dibuixa un panorama radicalment diferent
del de les eleccions de maig de 2024. El PSC, que ara té 42 escons,
cauria a 36, mentre que Junts, amb 35 actuals, es desplomaria fins a 21,
empatant amb ERC. Aliança Catalana, amb els seus 19 escons, s’acostaria
als grans partits independentistes, mentre que Vox (16) superaria el PP
(13). Els comuns perdrien un escó (5) i la CUP mantindria la mateixa
representació (4). Aquesta redistribució de vots, que també li dona a
Aliança la possibilitat de ser primera força a Girona i Lleida,
reflecteix un descontentament creixent amb els partits que van abanderar
el Procés i assenyala que la immigració, la seguretat o la identitat
són temes que preocupen als electors.
Cal recordar que l'enquesta que va publicar el Centre d’Estudis d’Opinió
(CEO) abans de l’estiu, situava el creixement de la formació
d'Orriols entre
En els pròxims dies se celebrarà un judici ràpid per procedir al desnonament d'Omar El Abdali
L'Abdali ha ocupat ara un habitatge | E-Noticies
05/09/2025 10:23:00h
per Redacció
Omar El Abdali, el marroquí que es va fer mediàtic per les seves
declaracions despectives cap a Orriols, ha ocupat il·legalment un xalet a
la localitat de Ripoll. El Abdali s'ha fet seu un immoble en venda per
430.000 euros, situat al carrer de l'Estació. L'habitatge compta amb nou
habitacions i una superfície de 366 metres quadrats.
Segons ha informat Girona Notícies, el
cas ja és a mans de la justícia. Està previst que la propera setmana se
celebri un judici ràpid amb l'objectiu de procedir al desallotjament
d'El Abdali. Aquest incident sorgeix en un context en què l'ocupació ja
es mostra com un problema de seguretat a Catalunya.
L'ingent nombre d'immigrants colombians i argentins que s'han
instal·lat a la Seu d'Urgell (Alt Urgell), després de ser expulsats
d'Andorra a causa de la seva situació irregular, són una problemàtica
per la ciutat. L'alcalde, Joan Barrera, i la ministra de Presidència,
Economia, Treball i Habitatge del Govern d'Andorra, Conxita Marsol,
s'han reunit per abordar aquesta situació derivada de les polítiques en
matèria migratòria de l'Estat andorrà i l'espanyol.
Segons
Barrera, arribada en massa ha generat "tensions no desitjades" en
serveis com l'habitatge, la sanitat o l'educació. L'alcalde ha
subratllat la necessitat de treballar conjuntament amb el Principat per
reduir la presència de persones en situació irregular, un problema que
afecta tant aquesta població com la resta de la comarca. Aquestes
tensions no són noves: ja el 2023, Barrera alertava que la pressió dels
treballadors desplaçats, combinada amb l'arribada d'estudiants i
funcionaris, estava disparant els preus dels lloguers, amb casos en què
els preus s'havien doblat en dos anys, passant de 300 a 600 euros en
algunes zones de la comarca.
La situació es veu agreujada per la
manca d'eines de l'Ajuntament per absorbir aquest flux migratori, com ha
assenyalat Barrera. "L'Ajuntament no té les eines, més enllà de fer
d'aglutinador, per lluitar-hi, dins de les nostres possibilitats",
declarava fa dos anys, una afirmació que continua vigent encara.
L'alcalde, de la llista de Compromís per la Seu, vinculada al PSC, ha
insistit en la necessitat de revisar normatives que puguin perjudicar
l'equilibri entre la Seu i Andorra, proposant una col·laboració més
estreta entre administracions per trobar solucions estructurals.
Conxita
Marsol ha defensat les mesures impulsades pel Govern andorrà per
abordar els reptes fronterers. Entre aquestes, ha destacat l'enfortiment
dels controls a la frontera i al país per regular el flux de
treballadors i residents. A més, ha posat en relleu la Llei del
creixement sostenible i el dret a l'habitatge, que busca limitar la
inversió estrangera en immobles, combatre els pisos buits i regular els
apartaments turístics per augmentar l'oferta de lloguer assequible.
Aquesta llei ha restringit la figura del treballador desplaçat,
limitant-la a persones contractades per empreses de països de la Unió
Europea, i ha impulsat un sistema de contractació en origen per reduir
l'impacte dels fluxos migratoris no controlats.
Un altre punt de
la resposta andorrana a la problemàtica és el desenvolupament d'un parc
públic d'habitatge de lloguer a preu assequible. Marsol ha anunciat que,
a finals del 2025, Andorra disposarà de 200 pisos d'aquest tipus, amb
l'objectiu d'arribar als 500 el 2027. Aquesta iniciativa pretén alleujar
la pressió sobre el mercat immobiliari, tant a Andorra com a les zones
veïnes com la Seu, on molts treballadors andorrans busquen habitatge per
la manca d'opcions assequibles al Principat.
El Grup de treball sobre reptes fronterers i l'acord amb la UE
Junts per Ripoll i Junts per Catalunya han anunciat conjuntament que no participarà en la moció de censura contra la batllessa de Ripoll, Sílvia Orriols, d’Aliança Catalana. En un comunicat, el partit diu les condicions que es viuen a Ripoll la fan ara per ara inviable.
Com que Junts se n’ha desdit, els partits de l’oposició, ERC, PSC, CUP i el partit independent Som-hi Ripoll,
no tenen prou múscul per a presentar la moció de censura. Per tant, si
no hi ha canvis de darrera hora, el pressupost municipal quedarà aprovat
automàticament i Orriols continuarà sent batllessa.
El partit diu que no és viable substituir un govern en minoria per un
altre govern en minoria. “Hi ha el risc que la ciutadania cregui que es
tracta d’un simple canvi de cadires”, diuen. Segons el partit, “una
"El més repugnant del cas és que els agressors, en comptes de socórrer
la víctima, estaven encantats de la seva gesta i se la miraven burletes
sense deixar d’aplaudir i de cantar"
VÍCTOR ALEXANDRE
04/02/2025
El dissabte 25 de gener passat, un grup de membres d’Arran i de la CUP,
liderat per Adriana Llena, exportaveu d’Arran i número 3 per Barcelona a
les passades eleccions municipals, va assaltar una parada d’Aliança Catalana a la plaça de Comas,
al barri barceloní de les Corts. Era una parada com les que posen
habitualment al carrer tots els partits polítics per captar vots entre
les persones que s’hi acosten. Són parades que tots hem vist i que de
vegades, segons les sigles, mirem amb simpatia, amb indiferència o amb
rebuig, però sense qüestionar mai, en cap cas, el seu dret a ser-hi.
Fins a la seva desaparició, Ciudadanos muntava de tant en tant una
parada a prop de casa meva, i jo, en passar-hi pel davant, sentia sempre
una aversió i un fàstic profunds, però mai no se’m va acudir qüestionar
la seva llibertat d’expressió i encara menys destrossar-los la parada,
robar-ne el material i agredir els seus membres. Ni tan sols sota
l’argument que Ciudadanos, totalitaris fins al moll de
l’os, destrossaven els llaços grocs i les estelades de tota mena
d’edificis en l’etapa del Procés. Aquest argument, a més, no m’hauria
servit de res en cap judici. Ells feien allò perquè eren feixistes, però
jo soc radicalment demòcrata i no podia fer el mateix.
Per sort, en ser una acció feta a ple dia i en un lloc concorregut, són
moltes les filmacions que existeixen dels fets de l’esmentat dia 25, i
en totes es veu clarament com, de cop i volta, arriba una colla de gent
organitzada cridant una consigna. Fins aquí, no hi ha res a dir. Tothom
té dret a cridar el que vulgui. Però de seguida es va veure que
l’objectiu no era només aquest, sinó agredir, robar –fins i tot objectes
personals com ulleres–, i destrossar la parada. Com faria
tothom, els membres de la parada intentaven impedir la destrossa i el
robatori de les seves pertinences, però els assaltants, molt més
nombrosos, ho feien impossible atacant-los per davant i per darrere. Val
a dir que, fins aquell moment, més enllà del forcejament,
Avui en el Parlament de Catalunya la líder d’Aliança Catalana, Sílvia
Orriols, ha continuat amb la seva lluita contra el terrorisme islàmic,
recordant els atemptats de Barcelona de 2017 i, en aquest sentit, ha
exigit la il·legalització de l’associació islàmica Annour de Ripoll i la
mesquita ripollesa on s’hi van fer crides d’odi contra Occident.
“Avui sabem que l’islam no és la religió de la pau que ens havien promès
els partidaris de la desnacionalització i de la multiculturalitat. Avui
sabem que aquesta ideologia político-religiosa que s’estén de manera
frenètica i violenta per tot el món és incompatible amb els valors
occidentals i amb els drets i llibertats que hem adquirit a base de
lluites i de sacrificis”, ha afirmat Sílvia Orriols.
Així, Orriols ha recordat que Catalunya és el territori d’Europa amb més
mesquites salafistes i més processos de radicalització i ha explicat
com a la mesquita de Ripoll, tal com es sap gràcies a la
Era previsible que uns quants centenars de d’individus vinguts de
fora de Ripoll convocats per associacions de l’entorn de la CUP
cridessin les quatre consignes gastades d’extrema esquerra, les de tota
la vida, aplicades ara a estigmatitzar Sílvia Orriols, Aliança Catalana i
els seus votants. Segurament els organitzadors de la manifestació
suposadament antifeixista d’ahir havien oblidat que Aliança Catalana va
aconseguir un 33,10% dels sufragis a Ripoll les darreres eleccions
catalanes i en canvi la CUP només va aconseguir un magre 3,84%. Orriols
va obtenir gairebé 10 vegades més de vots que la CUP. Que s’ho facin
mirar, doncs. I que es facin mirar com és que la majoria de la població
de Ripoll, hagi votat Aliança o no, reconegui que la gestió d’Orriols al
capdavant del consistori és molt bona.
També era previsible que a la manifestació s’hi veurien moltes més
banderes roges, liles o palestines que no pas catalanes. La
desnacionalització de l’entorn cupaire i l’acostament a tendències
contràries al nacionalisme, així com a organitzacions, associacions i
“entorns” allunyats de l’independentisme, tindria com a conseqüència
José Antich Barcelona. Dimecres, 4 de setembre de 2024. 21:31 Temps de lectura: 2 minuts
No sé les persones que hauran seguit l'acte d'inauguració del curs polític a la seu de l'Institut Cervantes, a Madrid, amb el qual el president del govern espanyol, Pedro Sánchez,
li ha donat el tret de sortida i ha intentat de sortir del mig del foc
català pel finançament. Dono per descomptat que cap dels assistents era
de Esquerra Republicana i menys dels que van haver de
validar l'anomenat finançament singular, ja que d'haver estat presents,
haurien hagut de treure precipitadament el seu iPad, el seu ordinador o
el telèfon mòbil per veure que el discurs de Sánchez poc o gens té
a veure amb el que ells han anat venent. Catalunya tindrà més diners, per descomptat.
Però hi ha quatre coses que ni tindrà, ni passaran: no tindrà un
concert econòmic, ni sobirania fiscal, ni la clau de la caixa, ni la
possibilitat d'acabar amb el dèficit fiscal; tampoc no passarà que surti
del règim comú en el qual hi ha totes les autonomies, excepte el País Basc i Navarra.
El govern espanyol ja ha començat a recollir rodet i ho ha fet intentant dues coses: aparèixer com el benefactor de totes les comunitats autònomes i deixant clar que aquí no hi ha una singularitat catalana,
hi ha 17 singularitats espanyoles. Sánchez és el nou rei Mides, que
permetrà que totes les
