POLÍTICA - SOCIETAT
S'ha reunit amb el Govern Andorra per buscar mesures per reduir la presència de persones en situació irregular
![]() |
La Seu d'Urgell Autor/a: Turisme de Catalunya |
L'ingent nombre d'immigrants colombians i argentins que s'han instal·lat a la Seu d'Urgell (Alt Urgell), després de ser expulsats d'Andorra a causa de la seva situació irregular, són una problemàtica per la ciutat. L'alcalde, Joan Barrera, i la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge del Govern d'Andorra, Conxita Marsol, s'han reunit per abordar aquesta situació derivada de les polítiques en matèria migratòria de l'Estat andorrà i l'espanyol.
Segons Barrera, arribada en massa ha generat "tensions no desitjades" en serveis com l'habitatge, la sanitat o l'educació. L'alcalde ha subratllat la necessitat de treballar conjuntament amb el Principat per reduir la presència de persones en situació irregular, un problema que afecta tant aquesta població com la resta de la comarca. Aquestes tensions no són noves: ja el 2023, Barrera alertava que la pressió dels treballadors desplaçats, combinada amb l'arribada d'estudiants i funcionaris, estava disparant els preus dels lloguers, amb casos en què els preus s'havien doblat en dos anys, passant de 300 a 600 euros en algunes zones de la comarca.
La situació es veu agreujada per la manca d'eines de l'Ajuntament per absorbir aquest flux migratori, com ha assenyalat Barrera. "L'Ajuntament no té les eines, més enllà de fer d'aglutinador, per lluitar-hi, dins de les nostres possibilitats", declarava fa dos anys, una afirmació que continua vigent encara. L'alcalde, de la llista de Compromís per la Seu, vinculada al PSC, ha insistit en la necessitat de revisar normatives que puguin perjudicar l'equilibri entre la Seu i Andorra, proposant una col·laboració més estreta entre administracions per trobar solucions estructurals.
Conxita Marsol ha defensat les mesures impulsades pel Govern andorrà per abordar els reptes fronterers. Entre aquestes, ha destacat l'enfortiment dels controls a la frontera i al país per regular el flux de treballadors i residents. A més, ha posat en relleu la Llei del creixement sostenible i el dret a l'habitatge, que busca limitar la inversió estrangera en immobles, combatre els pisos buits i regular els apartaments turístics per augmentar l'oferta de lloguer assequible. Aquesta llei ha restringit la figura del treballador desplaçat, limitant-la a persones contractades per empreses de països de la Unió Europea, i ha impulsat un sistema de contractació en origen per reduir l'impacte dels fluxos migratoris no controlats.
Un altre punt de la resposta andorrana a la problemàtica és el desenvolupament d'un parc públic d'habitatge de lloguer a preu assequible. Marsol ha anunciat que, a finals del 2025, Andorra disposarà de 200 pisos d'aquest tipus, amb l'objectiu d'arribar als 500 el 2027. Aquesta iniciativa pretén alleujar la pressió sobre el mercat immobiliari, tant a Andorra com a les zones veïnes com la Seu, on molts treballadors andorrans busquen habitatge per la manca d'opcions assequibles al Principat.
El Grup de treball sobre reptes fronterers i l'acord amb la UE