L'associació Argentins a Andorra ha alçat la veu contra la normativa
andorrana en matèria de reagrupament familiar, que ha provocat el retorn
forçat de setze famílies argentines des de l'octubre passat. Segons
l'entitat, la manca de claredat en els requisits, especialment pel que
fa a les cartes d'invitació, ha convertit un dret reconegut en tractats
internacionals en un obstacle insalvable per a molts immigrants.
Centenars de famílies han patit situacions similars en els últims anys.
Marcelo Ponce, president de l'associació, ha explicat a RTVA que les
famílies afectades no han pogut complir els tràmits per falta
d'informació precisa i documentació essencial. "Si són convidats a una
llar, necessiten obligatòriament una carta d'invitació, que actualment
no s'està entregant". L'entitat ha traslladat aquesta preocupació al
Govern andorrà, confiant que els acords bilaterals entre Andorra i
l'Argentina permetin resoldre la qüestió.
L'ingent nombre d'immigrants colombians i argentins que s'han
instal·lat a la Seu d'Urgell (Alt Urgell), després de ser expulsats
d'Andorra a causa de la seva situació irregular, són una problemàtica
per la ciutat. L'alcalde, Joan Barrera, i la ministra de Presidència,
Economia, Treball i Habitatge del Govern d'Andorra, Conxita Marsol,
s'han reunit per abordar aquesta situació derivada de les polítiques en
matèria migratòria de l'Estat andorrà i l'espanyol.
Segons
Barrera, arribada en massa ha generat "tensions no desitjades" en
serveis com l'habitatge, la sanitat o l'educació. L'alcalde ha
subratllat la necessitat de treballar conjuntament amb el Principat per
reduir la presència de persones en situació irregular, un problema que
afecta tant aquesta població com la resta de la comarca. Aquestes
tensions no són noves: ja el 2023, Barrera alertava que la pressió dels
treballadors desplaçats, combinada amb l'arribada d'estudiants i
funcionaris, estava disparant els preus dels lloguers, amb casos en què
els preus s'havien doblat en dos anys, passant de 300 a 600 euros en
algunes zones de la comarca.
La situació es veu agreujada per la
manca d'eines de l'Ajuntament per absorbir aquest flux migratori, com ha
assenyalat Barrera. "L'Ajuntament no té les eines, més enllà de fer
d'aglutinador, per lluitar-hi, dins de les nostres possibilitats",
declarava fa dos anys, una afirmació que continua vigent encara.
L'alcalde, de la llista de Compromís per la Seu, vinculada al PSC, ha
insistit en la necessitat de revisar normatives que puguin perjudicar
l'equilibri entre la Seu i Andorra, proposant una col·laboració més
estreta entre administracions per trobar solucions estructurals.
Conxita
Marsol ha defensat les mesures impulsades pel Govern andorrà per
abordar els reptes fronterers. Entre aquestes, ha destacat l'enfortiment
dels controls a la frontera i al país per regular el flux de
treballadors i residents. A més, ha posat en relleu la Llei del
creixement sostenible i el dret a l'habitatge, que busca limitar la
inversió estrangera en immobles, combatre els pisos buits i regular els
apartaments turístics per augmentar l'oferta de lloguer assequible.
Aquesta llei ha restringit la figura del treballador desplaçat,
limitant-la a persones contractades per empreses de països de la Unió
Europea, i ha impulsat un sistema de contractació en origen per reduir
l'impacte dels fluxos migratoris no controlats.
Un altre punt de
la resposta andorrana a la problemàtica és el desenvolupament d'un parc
públic d'habitatge de lloguer a preu assequible. Marsol ha anunciat que,
a finals del 2025, Andorra disposarà de 200 pisos d'aquest tipus, amb
l'objectiu d'arribar als 500 el 2027. Aquesta iniciativa pretén alleujar
la pressió sobre el mercat immobiliari, tant a Andorra com a les zones
veïnes com la Seu, on molts treballadors andorrans busquen habitatge per
la manca d'opcions assequibles al Principat.
El Grup de treball sobre reptes fronterers i l'acord amb la UE
