POLÍTICA - SOCIETAT
S'ha reunit amb el Govern Andorra per buscar mesures per reduir la presència de persones en situació irregular
La Seu d'Urgell Autor/a: Turisme de Catalunya
L'ingent nombre d'immigrants colombians i argentins que s'han instal·lat a la Seu d'Urgell (Alt Urgell), després de ser expulsats d'Andorra a causa de la seva situació irregular, són una problemàtica per la ciutat. L'alcalde, Joan Barrera, i la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge del Govern d'Andorra, Conxita Marsol, s'han reunit per abordar aquesta situació derivada de les polítiques en matèria migratòria de l'Estat andorrà i l'espanyol.
Segons Barrera, arribada en massa ha generat "tensions no desitjades" en serveis com l'habitatge, la sanitat o l'educació. L'alcalde ha subratllat la necessitat de treballar conjuntament amb el Principat per reduir la presència de persones en situació irregular, un problema que afecta tant aquesta població com la resta de la comarca. Aquestes tensions no són noves: ja el 2023, Barrera alertava que la pressió dels treballadors desplaçats, combinada amb l'arribada d'estudiants i funcionaris, estava disparant els preus dels lloguers, amb casos en què els preus s'havien doblat en dos anys, passant de 300 a 600 euros en algunes zones de la comarca.
La situació es veu agreujada per la manca d'eines de l'Ajuntament per absorbir aquest flux migratori, com ha assenyalat Barrera. "L'Ajuntament no té les eines, més enllà de fer d'aglutinador, per lluitar-hi, dins de les nostres possibilitats", declarava fa dos anys, una afirmació que continua vigent encara. L'alcalde, de la llista de Compromís per la Seu, vinculada al PSC, ha insistit en la necessitat de revisar normatives que puguin perjudicar l'equilibri entre la Seu i Andorra, proposant una col·laboració més estreta entre administracions per trobar solucions estructurals.
Conxita Marsol ha defensat les mesures impulsades pel Govern andorrà per abordar els reptes fronterers. Entre aquestes, ha destacat l'enfortiment dels controls a la frontera i al país per regular el flux de treballadors i residents. A més, ha posat en relleu la Llei del creixement sostenible i el dret a l'habitatge, que busca limitar la inversió estrangera en immobles, combatre els pisos buits i regular els apartaments turístics per augmentar l'oferta de lloguer assequible. Aquesta llei ha restringit la figura del treballador desplaçat, limitant-la a persones contractades per empreses de països de la Unió Europea, i ha impulsat un sistema de contractació en origen per reduir l'impacte dels fluxos migratoris no controlats.
Un altre punt de la resposta andorrana a la problemàtica és el desenvolupament d'un parc públic d'habitatge de lloguer a preu assequible. Marsol ha anunciat que, a finals del 2025, Andorra disposarà de 200 pisos d'aquest tipus, amb l'objectiu d'arribar als 500 el 2027. Aquesta iniciativa pretén alleujar la pressió sobre el mercat immobiliari, tant a Andorra com a les zones veïnes com la Seu, on molts treballadors andorrans busquen habitatge per la manca d'opcions assequibles al Principat.
El Grup de treball sobre reptes fronterers i l'acord amb la UE
Un dels punts més destacats de la reunió ha estat la consolidació del Grup de treball sobre reptes fronterers, creat el desembre de 2024, com a espai de diàleg permanent entre la Seu d'Urgell i Andorra. Aquest grup busca abordar de manera conjunta qüestions com les infraestructures de comunicació, l'accés a l'habitatge i la gestió dels fluxos migratoris. Marsol ha subratllat que aquest marc permetrà donar continuïtat a les converses i trobar solucions consensuades als desafiaments compartits.
A més, la ministra ha informat sobre les negociacions en curs amb la Unió Europea per establir un acord de gestió de fronteres. Aquest conveni, que Andorra espera tancar aviat, té com a objectiu evitar controls sistemàtics a ciutadans extracomunitaris, com exigeix la normativa europea a partir del novembre de 2025. Marsol ha destacat la "bona sintonia" amb la Comissió Europea i ha assegurat que es treballa per mantenir una frontera oberta amb controls puntuals, similar al sistema actual. Aquest acord podria ser clau per regular el flux migratori i reduir les tensions derivades de l'arribada de treballadors a la Seu.
Un acord per afavorir la presència de treballadors de l'Alt Urgell a Andorra
Un aspecte rellevant de la col·laboració entre la Seu i Andorra és
l'esforç per abordar l'atur a l'Alt Urgell mitjançant l'accés de
treballadors locals a llocs de feina al Principat. Segons dades del
2019, el nombre de treballadors fronterers provinents de l'Estat
espanyol a Andorra va créixer un 6,6%, representant el 50,6% del total
de permisos de treball, amb una forta presència de residents de la Seu
d'Urgell. Aquest increment ha ajudat a compensar l'elevada taxa d'atur a
la comarca, que l'any 2019 se situava en l'11,21%.
En aquest context, el Consell Econòmic i Social (CES) d'Andorra ha aprovat recentment una nova quota general de 900 treballadors, amb l'objectiu d'ajustar les necessitats laborals del Principat i afavorir l'arrelament de treballadors qualificats. Conxita Marsol ha destacat que aquesta mesura busca garantir salaris adequats i millorar la qualitat de vida dels treballadors, alhora que s'adapta a les necessitats dels sectors clau com el comerç i l'hostaleria. A més, s'ha obert una quota específica per a treballadors temporals d'estiu, amb la possibilitat de traspassar 390 temporers d'hivern a la quota general, una mesura que pot beneficiar treballadors de la Seu i l'Alt Urgell.
ENLLAÇ NOTÍCIA :
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada